Com donar la volta al mon durant 3 mesos i per només 2.500€

Jo ho vaig fer, per lo que és completament possible, i sense haver de fer autostop o dormir cada dia en habitacions compartides. La clau està sobretot en ser flexible amb les dates i reservar els vols amb certa anticipació. Si bé és cert que es poden trobar vols molt barats a escassos dies de la seva sortida, això és una mica arriscat i no sempre és així, però reservar un vol llarg uns 3 o 4 mesos abans de la sortida, acostuma a resultar més barat que si es fa després.

Per l’altre cantó, durant el viatge cal evitar taxis, restaurants i sortides guiades. No dic que no s’hagi de fer res d’això, sino controlar-ho molt perquè setmana rere setmana faria incrementar substancialment el cost total del viatge. En la meva primera volta al mon durant 3 mesos en el que vaig estar a 7 països i més de 30 ciutats tan sols vaig agafar dos taxis, i un va ser perquè em vaig equivocar de parada de bus i l’altre perquè havia d’agafar un vol a un aeroport a 80km i plovia a bots i barrals. La resta de trajectes, que van ser desenes, els vaig fer tots en transport públic. Actualment i ha moltes aplicaciones que t’ajuden amb aquesta tasca, com poden ser Moovit o fins i tot Google Maps.

Pel que fa a l’organització del viatge, n’hi ha que prefereixen improvisar més i altres que prefereixen tenir-ho tot més organitzat. Però si la teva intenció és fer moltes coses cada dia, et recomano almenys tenir clar què voldràs fer o què voldràs veure a cada ciutat visitada. Pot ser que la intenció sigui simplement conèixer gent local i perdre’s pels carrers de la ciutat, o bé pot ser visitar els llocs més emblemàtics de cada lloc.

Depenent de les teves preferències, resultarà més econòmic organitzar i fins i tot reservar, certes activitats o transports abans de començar el viatge. Això també permet, almenys a mi, gaudir més del viatge ja que no has de dedicar temps a buscar allotjaments o transports.

Una de les decisions més importants i més difícils, és establir l’itinerari del viatge. Escollir quins països visitarem és més complicat del que sembla. En el meu cas, com que els vull visitar tots abans de morir, normalment no tinc una preferència especial en quant l’itinerari. Si bé és cert que sempre n’hi ha algun en concret que vull visitar, la majoria els vaig decidint conforme penso l’itinerari.

En molts casos, la decisió d’anar a un país concret, és perquè hi ha vols barats cap aquell país. Si a més de trobar vols barats al país, aquest em sembla interessant de veure i el seu cost de vida és relativament baix, ja no m’ho penso dues vegades, aquell país passa a formar part de l’itinerari. A vegades cal buscar una mica d’informació addicional del país sobretot en quant al transport públic, doncs si és barat d’arribar-hi però car per moure-s’hi, ja no ens compensa. Això m’ho vaig trobar a Puerto Rico, on moure’s amb transport públic d’un cantó a l’altre de l’illa és realment difícil.

Cal tenir en compte que hi ha aerolínies low-cost que arriben a certs països amb un cost de vida molt alt, aquest seria el cas per exemple d’EUA. Hi ha aerolínies que et poden portar de Barcelona a Nova York per 150€, però un cop a Nova York et gastaràs en una setmana el mateix que en un mes i mig a Mèxic, per lo que cal considerar-ho tot. El meu lema és: si et gastes la meitat, podràs viatjar el doble de temps.

Un cop decidits tots els països que visitarem, ja podem definir l’itinerari per cada país. En la primera volta al mon que vaig fer, el país on més temps vaig passar va ser Tailàndia, on hi vaig estar un mes. En aquest cas era important decidir quines parts de Tailàndia volia visitar. Es tracta de mirar entre 5 i 10 blogs o fòrums on altres viatgers expliquen les seves experiències i itineraris fets al país al que vols anar i anar anotant aquells llocs que voldries veure. Aquest no seria l’itinerari final, doncs després cal decidir d’entre tots els llocs anotats, quins son els factibles per visitar tenint en compte la seva ubicació i facilitat per arribar-hi. Pot fer un itinerari, mes o menys, en línia recta si entres i surts del país per ciutats diferents, o be un itinerari en rodona si has de sortir del país per la mateixa ciutat per la que has entrat.

Evolució del meu equipatge

Des del primer viatge llarg que vaig fer a l’últim, el meu equipatge ha anat evolucionant després de cada un fins a acabar sent una maleta de cabina o una motxilla d’uns 45L, amb un pes total d’uns 9 quilos. Amb un equipatge així he estat 5 mesos de viatge sense trobar res a faltar, de fet portava com sempre un ordinador portàtil i fins i tot una maquina de tallar cabell, escalfador elèctric i tassa plegable per al cafè. Per tant, el primer que cal tenir en compte és que tot el que necessitem pot cabre en una petita maleta. Puc dir per experiència pròpia, que a meitat del que en un principi considerem essencial de portar a l’equipatge, no ho necessitarem en tot el viatge.

El primer viatge llarg que vaig fer (considero llarg almenys un mes) va ser a Edimburg amb el meu germà. En aquella ocasió vaig portar una maleta gran, de les que s’han de facturar obligatòriament. Si be és cert que anàvem a Escòcia en ple hivern, i per tant, havíem de portar roba d’abric, al final vaig portar un munt de coses de les que hauria pogut prescindir. Fins i tot portant roba d’abric, tot l’equipatge per un més hi cap en una maleta de cabina.

En el meu cas, d’entrada vaig portar massa jerseis, massa pantalons i fins i tot massa malles tèrmiques. Per molt fred que faci, amb tan sols dos jerseis n’hi ha prou per poder-ne portar un cada dia, doncs en la majoria de casos el jersei no s’ha de rentar cada dia. Amb els pantalons passa el mateix. I la resta, com samarretes o roba interior, jo n’acostumo a portar 7, per tota una setmana. Per tant, estiguis una setmana o 1 any de viatge, l’equipatge pot ser exactament el mateix.

En quant al calçat, sempre porto només unes sabates de les que poden servir per qualsevol ocasió, ja sigui per sortit a caminar o per anar a un sopar més elegant, i unes xancletes, que em serveixen pel carrer en aquells països més calorosos i per estar a l’allotjament una mica més còmode. D’aquesta manera amb tan sols dos parells de calçats cobreixo pràcticament totes les situacions en les que em podria trobar.

Tots tenim alguna mania o rutina que hem de fer cada dia estiguem o no de viatge. En el meu cas es prendre’m almenys un cafè pel matí abans de sortir de casa. Això, estant en un apartament és fàcil, però en un hotel ja és més complicat. Per aquests casos jo sempre porto un escalfador elèctric i una tassa de silicona plegable. Totes dues coses ocupen molt poc i ja em permeten gaudir d’allò que em resulta imprescindible. Per aquests casos cal buscar les eines més petites possible.

En els primers viatges encara no portava l’escalfador i em gastava massa diners en prendre un cafè cada matí a alguna cafeteria. Evidentment un cafè no és massa car, però quan en son 1 o 2 al dia en un viatge llarg on ja tens més despeses de les habituals, al final aquest sobre-cost es nota i val més eliminar-lo, a part de què prefereixo prendre el cafè ben aviat i abans de sortir de l’hotel que no pas al cap d’una estona d’estar-me preparant.

Pel que fa a la informàtica i altres aparells electrònics, en el meu cas m’és imprescindible portar un ordinador portàtil. Si aquest també és el teu cas, et recomano buscar-ne un que no pesi més d’1,5kg i si pot ser que sigui de 12″, d’aquesta manera ocuparà menys espai sense que afecti massa a la productivitat. Si en comptes d’un portàtil pots passar amb una tablet, doncs millor que millor, tot i que aquest no és el meu cas.

La resta d’aparells a portar es pot reduir molt gràcies al smartphone ja que gràcies a les aplicacions podràs cubrir pràcticament qualsevol necessitat.

Pel que fa al necesser i les medicines, cal portar aquells medicaments que es necessitin per seguir algun tractament o fins i tot algun per precaució, tot i que en aquest cas cal tenir en compte que a la majoria de llocs on anirem també podrem comprar medicaments per qualsevol problema que tinguem. De la mateixa manera, si fem un viatge de 3 mesos, evidentment no cal portar sabó pels 3 mesos, doncs per una banda en molts allotjaments ja te’l donen, i per una altra banda, igual que els medicaments, la majoria de coses les podrem comprar durant el viatge. En el meu cas, als primers viatges portava dos necessers entre productes de neteja i medicines, i en l’últim ja només en portava un, doncs amb el temps em vaig donar compte que moltes coses no les feia servir en tot el viatge i moltes altres les podia comprar a qualsevol lloc.

Per acabar, cal pensar en prendes de roba que puguin sevir en més d’una situació, com poden ser pantalons que poden ser llargs o curts, o jerseis que amés d’abrigar també son impermeables. D’aquesta manera estalviaràs molt lloc a la maleta doncs la roba llarga és el que ocupa més. Jo no em preocuparia tant de fer els típics trucs que t’ensenyen per Internet de fer petits sacs amb prendes de roba per tal de que ocupin menys. SI be és cert que poden ocupar menys, al final el que t’acaba penalitzant és el pes, per lo que t’has de centrar en portar menys coses i no pas en comprimir-les al màxim dins la maleta. Fent això només aconseguiràs portar una maleta que excedeixi del pes permès en qualsevol aerolínia.

Porta només el que sigui necessari, aprèn després de cada viatge quines de les coses que has portat quasi no has utilitzat, i gaudeix de la sensació de llibertat que dóna el fet de poder viure 3 mesos amb una sola maleta de cabina. T’adonaràs de la gran quantitat de coses que tenim i que no només no necessitem sino que ni tan sols trobem a faltar quan no les tenim.

Perquè viatjo sol?

Des de fa molts anys que tinc un interès especial en viatjar, i ben aviat també, interès en fer almenys un viatge tot sol. Però no va ser fins que ja en portava uns quants que no vaig trobar l’oportunitat de fer-ho realitat.

Abans dels 30 anys per mi va ser complicat ja que, per cada viatge que pensava, sempre tenia algun amic o familiar que també el volia fer, i jo encantat de què volguessin venir amb mi. És una etapa de la vida ben fàcil per a deixar-ho tot durant uns dies o setmanes i anar-se’n de viatge allà on vingui més de gust. Però les ganes de fer-ne un tot sol ja hi eren, doncs en una petita sortida de cap de setmana a Londres amb el meu germà i la seva novia, jo ja vaig anar-hi un dia abans que ells i també en vaig tornar un dia després, per tal que dels 4 o 5 dies que vaig passar a Londres, en 2 vaig estar sol, de fet l’anada i la tornada també la vaig fer sol.

Però va ser a partir dels 30 anys quan ja costa més trobar sempre algú disposat a fer el viatge que tens pensat, per lo que plantejar-se de fer-lo tot sol és molt més factible i natural.

Tenia ganes de viatjar sol per molts motius. D’entrada m’atreia molt el fet de poder anar a on volgués i durant el temps que volgués sense dependre de ningú més, sense haver-me de posar d’acord amb ningú per planificar un itinerari. En tots els viatges em donava la sensació que hauria fet més coses de les que finalment vaig fer, i això és normal, doncs en un grup tothom s’ha d’ajustar una mica a la resta, però en el meu cas estar-me sol durant setmanes no m’importava gens i a canvi podria fer tot el que volgués en qualsevol moment.

Però aquest motiu, que era el principal abans de fer el primer gran viatge sol, va quedar eclipsat per la resta d’avantatges que te viatjar sol i que no vaig saber fins que no vaig tornar del primer viatge. Això si, son avantatges una mica més místics o emocionals, però en qualsevol cas molt més importants que poder fer el que vulguis quan ho vulguis.

El primer viatge que vaig fer completament sol va ser als 35 anys en un viatge de dos mesos de durada entre Miami i Mèxic. En aquest viatge, pel fet d’anar sol, vaig conèixer un munt de gent que van canviar part de la meva vida. Si hi hagués anat acompanyat segurament no hauria conegut ni una quarta part de la gent que vaig conèixer, simplement perquè la gent local tendeix a interessar-se per turistes que van sols i no per turistes que ja van acompanyats. Això et permet conèixer a persones que d’una altra manera ni tan sols t’haurien saludat. I entre tota aquesta gent és molt fàcil que n’hi hagi algun que et canviï la vida o almenys t’aporti una sèrie d’experiències o coneixements que en la tornada a casa et seran realment útils.

Però sobretot en tornar vaig notar que havia estat dos mesos a llocs on no havia estat mai i on vaig haver d’anar a un munt de llocs i fer un munt de coses i totes les vaig fer completament sol, sense l’ajuda de ningú més que la d’algunes persones locals a les que anava preguntant. De fet, bona part d’aquest primer viatge el vaig fer fins i tot sense cap mena de GPS, arribant als llocs en transport públic i tan sols amb l’ajuda dels cartells i de la gent.

El simple fet d’haver d’arribar a un lloc sense anar amb ningú que et pugui ajudar, fa que se’t despertin unes aptituds i capacitats que ni tan sols t’imaginaves tenir. No només això fa que creixis com a persona 10 vegades més ràpid que quan estàs a casa, sinó que t’acaba envaint una sensació de satisfacció personal per haver aconseguit fer tot sol quelcom que no t’imaginaves.

I no tan sols sents aquesta satisfacció, sinó que tens la sensació de què els dies son més llargs o almenys estan millor aprofitats. De fet, quan acabes el viatge sembla que aquells mesos han durat més que els mateixos mesos a casa o fins i tot en un viatge acompanyat.- El fet d’anar sol fa que estiguis més concentrat la major part del dia i això al final es tradueix en què el cervell ha treballat més i en conseqüència els dies et semblen més llargs, complets i aprofitats.

Algú podria pensar que passar-se tantes setmanes sol pot ser una mica angoixant. En aquest punt haig de dir que justament anar sol va ser el motiu gràcies al qual vaig conèixer a un unt de gent a Mèxic, fins al punt que des d’aleshores sempre que he fet un viatge llarg per varis països, he acabat passant sempre per Mèxic per a veure’ls. No tan sols no vaig estar sol en aquell primer viatge sino que fins i tot després hi he tornat 3 vegades per tornar a veure algunes de les persones que vaig conèixer. En qualsevol cas, la meva manera de ser també em permet passar-me setmanes sol amb l’única companyia esporàdica d’algú amb qui puguis parlar uns minuts pel carrer, en un restaurant o a on sigui. Viatjar sol no significa estar 24 hores al dia sol, tan sols significa marxar i tornar a casa tot sol, el que et depari l’aventura ja és una altra cosa.

A més, almenys en el meu cas, agraeixo molt poder passar un temps en soledad per reflexionar, pensar o planejar nous projectes. Ha estat durant els viatges quan més ha augmentat la meva creativitat i quan he tingut algunes de les millors idees per tirar endavant algun projecte, ja sigui personal o professional. Allunyar-se de la rutina diària i de les interrupcions constants fa que es desperti una creativitat en nosaltres que ni tan sols imaginàvem tenir.

En definitiva, fer un viatge a algun país completament desconegut, culturalment diferent, tot sol i durant almenys un mes, és una experiència única que tothom hauria d’intentar fer almenys una vegada a la vida per la gran quantitat de beneficis que aporta sobretot en quant a creixement personal, organització i resolució de problemes. A més gaudiràs d’un record únic de gent coneguda i experiències viscudes.

Skip to content