Com donar la volta al mon durant 3 mesos i per només 2.500€
Jo ho vaig fer, per lo que és completament possible, i sense haver de fer autostop o dormir cada dia en habitacions compartides. La clau està sobretot en ser flexible amb les dates i reservar els vols amb certa anticipació. Si bé és cert que es poden trobar vols molt barats a escassos dies de la seva sortida, això és una mica arriscat i no sempre és així, però reservar un vol llarg uns 3 o 4 mesos abans de la sortida, acostuma a resultar més barat que si es fa després.
Per l’altre cantó, durant el viatge cal evitar taxis, restaurants i sortides guiades. No dic que no s’hagi de fer res d’això, sino controlar-ho molt perquè setmana rere setmana faria incrementar substancialment el cost total del viatge. En la meva primera volta al mon durant 3 mesos en el que vaig estar a 7 països i més de 30 ciutats tan sols vaig agafar dos taxis, i un va ser perquè em vaig equivocar de parada de bus i l’altre perquè havia d’agafar un vol a un aeroport a 80km i plovia a bots i barrals. La resta de trajectes, que van ser desenes, els vaig fer tots en transport públic. Actualment i ha moltes aplicaciones que t’ajuden amb aquesta tasca, com poden ser Moovit o fins i tot Google Maps.
Pel que fa a l’organització del viatge, n’hi ha que prefereixen improvisar més i altres que prefereixen tenir-ho tot més organitzat. Però si la teva intenció és fer moltes coses cada dia, et recomano almenys tenir clar què voldràs fer o què voldràs veure a cada ciutat visitada. Pot ser que la intenció sigui simplement conèixer gent local i perdre’s pels carrers de la ciutat, o bé pot ser visitar els llocs més emblemàtics de cada lloc.
Depenent de les teves preferències, resultarà més econòmic organitzar i fins i tot reservar, certes activitats o transports abans de començar el viatge. Això també permet, almenys a mi, gaudir més del viatge ja que no has de dedicar temps a buscar allotjaments o transports.
Una de les decisions més importants i més difícils, és establir l’itinerari del viatge. Escollir quins països visitarem és més complicat del que sembla. En el meu cas, com que els vull visitar tots abans de morir, normalment no tinc una preferència especial en quant l’itinerari. Si bé és cert que sempre n’hi ha algun en concret que vull visitar, la majoria els vaig decidint conforme penso l’itinerari.
En molts casos, la decisió d’anar a un país concret, és perquè hi ha vols barats cap aquell país. Si a més de trobar vols barats al país, aquest em sembla interessant de veure i el seu cost de vida és relativament baix, ja no m’ho penso dues vegades, aquell país passa a formar part de l’itinerari. A vegades cal buscar una mica d’informació addicional del país sobretot en quant al transport públic, doncs si és barat d’arribar-hi però car per moure-s’hi, ja no ens compensa. Això m’ho vaig trobar a Puerto Rico, on moure’s amb transport públic d’un cantó a l’altre de l’illa és realment difícil.
Cal tenir en compte que hi ha aerolínies low-cost que arriben a certs països amb un cost de vida molt alt, aquest seria el cas per exemple d’EUA. Hi ha aerolínies que et poden portar de Barcelona a Nova York per 150€, però un cop a Nova York et gastaràs en una setmana el mateix que en un mes i mig a Mèxic, per lo que cal considerar-ho tot. El meu lema és: si et gastes la meitat, podràs viatjar el doble de temps.
Un cop decidits tots els països que visitarem, ja podem definir l’itinerari per cada país. En la primera volta al mon que vaig fer, el país on més temps vaig passar va ser Tailàndia, on hi vaig estar un mes. En aquest cas era important decidir quines parts de Tailàndia volia visitar. Es tracta de mirar entre 5 i 10 blogs o fòrums on altres viatgers expliquen les seves experiències i itineraris fets al país al que vols anar i anar anotant aquells llocs que voldries veure. Aquest no seria l’itinerari final, doncs després cal decidir d’entre tots els llocs anotats, quins son els factibles per visitar tenint en compte la seva ubicació i facilitat per arribar-hi. Pot fer un itinerari, mes o menys, en línia recta si entres i surts del país per ciutats diferents, o be un itinerari en rodona si has de sortir del país per la mateixa ciutat per la que has entrat.
Mentre prepares l’itinerari per dins un país concret, simultàniament hauries d’informar-te sobre el transport públic del país, sobretot quines opcions hi ha per anar d’una ciutat a una altra. Això és important fer-ho abans de donar l’itinerari per definitiu i començar a buscar allotjaments, doncs et podries trobar amb el cas de que per anar d’una ciutat a una altra tan sols s’hi pot anar amb taxi. Quelcom similar em va passar a Puerto Rico on quan ja ho tenia tot reservat, fins i tot els vols d’entrada i sortida del país, em vaig adonar que per anar de San Juan a Aguadilla només es podia fer amb taxi col·lectiu, un transport amb poques freqüències i difícil de trobar. de fet sort vaig tenir de gent local que em va ajudar perquè ja estava a punt de contractar un Uber.
En la majoria de casos almenys hi haurà busos o taxis col·lectius que cobriran pràcticament totes les rutes. Però si veus que arribar a una ciutat concreta és complicat, més val deixar-la. Hi ha webs on podràs trobar horaris de trens i busos de varis països i que son molt útils per reservar un munt de trajectes d’una volta al mon des d’un sol lloc. Per altres països hauràs de consultar webs informatives locals o de les pròpies companyies. En aquest moment no cal obtenir tota la informació, tan sols saber si podràs anar d’una ciutat a l’altra d’alguna manera.
Així doncs, decidir-se per unes ciutats o altres dependrà dels teus interessos i de la facilitat que tinguis per moure’t entre elles.
Un cop tenim decidits els països i ciutats que volem visitar, ja podem mirar els tipus d’allotjament que hi ha a cada ciutat on hem de passar alguna nit. Degut a què moltes webs de reserva d’allotjaments permeten cancel·lar una reserva sense cost, jo normalment reservo tots els allotjaments un cop tinc clar a quines ciutats dormiré. Cal tenir present la data màxima permesa per a cancel·lar sense cost per tal de tornar a mirar uns dies abans per si hi ha algun nou allotjament que ens interessi més. Si la teva intenció és gastar el menys possible, no et fixis només en el preu de l’allotjament, doncs podries trobar-ne un de molt barat però molt allunyat del transport públic o del centre de la ciutat, cosa que, o be et faria perdre molt de temps caminant, o be et faria gastar més diners en desplaçaments. Cal trobar un equilibri entre el preu i la ubicació de l’allotjament.
Google Maps et serà de molta utilitat per ubicar be cada allotjament i saber què tant lluny queda dels llocs on hauràs d’anar. Aquesta és l’aplicació més important que has de tenir pel viatge.
En el cas que hagis d’anar a un país més car que el teu,e t recomano buscar també abans de començar el viatge, els llocs més econòmics on comprar menjar, ja siguin restaurants o supermercats. Quan vaig estar a Oslo, una ciutat on els sous poden ser el triple que a Barcelona, en menjar no vaig gastar massa més del que gasto a casa, ja que per Internet vaig veure que altres viatgers recomanaven uns supermercats per ser els més barats de Noruega. I efectivament ho eren, doncs vaig comprar el menjar cada dia en aquells supermercats i no em vaig gastar més de 10€ al dia, mentre que si no hagués fet aquesta cerca abans de sortir segurament m’hauria acabat gastant el doble.
Un cop tenim decidides les ciutats i reservats els allotjaments on dormirem, ja podem buscar informació de cada país, ciutat o lloc que vulguem visitar. En quant als països és important almenys fer-nos una idea de la cultura del país i de les normes que cal seguir. Cal tenir en compte que hi ha països, sobretot a Àsia, on un gest que a nosaltres ens podria semblar completament inofensiu, per ells podria ser molt ofensiu. També cal que ens fem una idea de la temperatura durant el temps que hi estarem i les mesures de seguretat així com el tipus d’equipatge que haurem de portar.
Pel que fa a la recopilació d’informació de les ciutats a visitar, personalment em preparo una petita guia turística a partir de fonts com poden ser Wikipedia. Personalment, per a les ciutats grans, busco informació sobre el transport urbà, la història, la seguretat, els llocs on menjar be i barat i una mica sobre els llocs a visitar. Tota la informació la guardo per poder-la consultar offline i en qualsevol moment des del mòbil.
Tot plegat és molt personal. N’hi ha que prefereixen no saber res del destí i trobar-s’ho tot en arribar i n’hi ha d’altres que prefereixen saber amb tot el que es trobaran. Personalment crec, com en tot, que en l’equilibri està la perfecció. En qualsevol cas, acostuma a ser més barat i productiu quan ens l’hem preparat mínimament, sobretot el tema de l’allotjament. Diuen que la informació és poder i saber com estalviar diners en un país car abans d’arribar-hi és crucial per no pagar la novatada durant els primers dies, uns dies en què anirem força perduts i on correm el risc d’acabar pagant el primer que trobem.
No soc un entusiasta de les grans atraccions turístiques plenes, òbviament de turistes, però és cert que algunes son quasi obligatòries, com pujar al WTC de Nova York. Per aquests casos és convenient, fins i tot obligatori, compra les entrades amb força anticipació si vols poder-hi accedir el dia que hi siguis. Tant les entrades comprades com la informació recopilada haurà de ser guardada de forma organitzada i amb accés offline per no dependre d’Internet. Jo utilitzo molt Google Drive i aplicacions similars a Evernote.
En aquest punt ja hauràs fet el més important per tenir el teu viatge organitzat de tal manera que puguis fer el màxim de coses possibles al menor cost possible. A més, amb la cerca d’informació ja t’hauràs traslladat mentalment als llocs on aniràs i sentiràs les ganes de veure en real tot el que has vist en fotos, i de fet, quan ho vegis en realitat, et farà encara més il·lusió.
Quasi per finalitzar, haurem de pensar en l’equipatge a portar unes setmanes abans de marxar i no deixar-ho per l’últim dia. Depenent dels llocs a visitar, podrem necessitar roba d’abric o estris especials com ulleres de seguretat, material per fer trequing o submarinisme. Per destinacions especials haurem de fer una llista amb tot el necessari i assegurar-nos de tenir-ho tot almenys una setmana abans de marxar per tal de tenir marge de maniobra en cas de no haver trobat alguna cosa.
Evidentment, l’equipatge haurà de ser el mínim possible. Sempre ha de ser així però més encara quan es tracti d’un viatge llarg, no només perquè ho haurem de portar tot d’un lloc a l’altre, sinó perquè és molt fàcil caure en l’error de pensar que ens hem d’emportar moltes coses perquè estarem 3 mesos fora de casa. L’equipatge per a 3 mesos serà el mateix que per a dues setmanes. Jo vaig fer un viatge de 5 mesos que inicialment estava pensat per durar-ne només dos, però per motius de la pandèmia del 2020 em vaig veure obligat a quedar-me 3 mesos més del previst sense que això suposés cap problema ni trobés a faltar res. La roba a emportar-se ha de ser la necessària per una setmana i cal evitar agafar coses “per si de cas”, ja que aquestes coses mai acaben fent falta.
Per finalitzar, és important mantenir una bona política de còpies de seguretat i altres continguts que haguem de portar en el viatge. Personalment, en el meu dia a dia dedico força hores a la programació, per tant, sempre porto el meu portàtil amb tots els arxius d’aquells projectes en els que estigui treballant guardats tant al PC com a Google Drive, d’aquesta manera hi podré seguir treballant allà on sigui amb la seguretat de tenir tots els arxius assegurats contra qualsevol pèrdua.
Per una altra banda, i relacionat amb el tema anterior, també val la pena dedicar temps a fer còpies de seguretat de les fotos i altres continguts que anem generant durant el viatge. En cas que et robin el PC, el mòbil o la càmera de fotos, a la llarga, el que et sabrà més greu, serà haver perdut les fotos. Les còpies de seguretat poden ser remotes o en local, cada una amb les seves avantatges i inconvenients.
Una còpia de seguretat remota es podria fer utilitzant Google Drive. Els arxius queden guardats al teu dispositiu i als servidors de Google. L’avantatge d’un sistema remot és que no t’hauràs de preocupar per si perds qualsevol dels teus dispositius o, fins i tot, tot l’equipatge. Podràs recuperar tots els arxius des d’un altre dispositiu quan en tinguis l’oportunitat. L’inconvenient és que per fer les còpies de seguretat necessitaràs tenir una connexió a Internet, quelcom que no sempre és possible en un viatge. A més la connexió haurà de ser relativament ràpìda i il·limitada.
Per una altra banda, les còpies de seguretat locals son aquelles que fem en un segon dispositiu que portem amb nosaltres. Això pot ser un pendrive, un disc dur extern o fins i tot un portàtil. L’avantatge d’aquest sistema és que podrem fer les còpies quan vulguem sense necessitat d’Internet. L’inconvenient és, evidentment, que si perdem tot el nostre equipatge també perdrem la còpia de seguretat. Personalment, sempre faig còpies remotes, ja sigui a Google Drive o serveis similars que ofereixen més espai. Degut als meu tipus de viatges, difícilment em quedo més de dos dies sense Internet, per lo que prefereixo tenir totes les còpies de seguretat en servidors remots.
De la mateixa manera, i això si que recomano fer-ho amb Google Drive, caldria fer una còpia dels nostres documents personals, com poden ser el passaport o les targetes de crèdit. En cas de pèrdua, tard o d’hora hauràs de demanar un duplicat de tot, però mentre et podran ser útils les còpies que has fet, encara que sigui per poder pagar per Internet amb les targetes o comprar alguna entrada amb la còpia del passaport. cal tenir en compte que moltes vegades tan sols hem d’enviar una còpia del nostre document identificatiu, no pas l’original.