Quan vaig reservar l’hotel pensava que estava a Antigua Guatemala, doncs posava que estava a uns 4 quilòmetres del centre, però la veritat és que estava a un poble del costat anomenat Jocotenango. Això no era cap gran problema perquè en una hora caminant arribava al centre d’Antigua o sino agafant un bus que per 0,50€ em deixava al centre. En qualsevol cas, això el primer dia encara no ho sabia i vaig baixar caminant fins al centre d’Antigua on aquell primer dia ja vaig poder veure moltes de les coses que tenia previstes, i fins i tot, trobar una agència de transports que al cap de 3 dies em portés al Lago Atiltán, la meva següent destinació.

Passejar pel centre d’Antigua és realment agradable i curiós, doncs es tracta d’una ciutat extremadament segura, amb quasi tots els carrers empedrats i amb un munt d’edificis històrics i d’estil colonial. A més, des de molts punts de la ciutat es poden veure els volcans que la rodegen i nombroses construccions històriques, o més ben dit ruines, que varen quedar després del terratrèmol de l’any 1773 i que va destruir pràcticament tota la ciutat fins al punt que, essent en aquell moment la capital del país, aquesta es va traslladar a la capital actual, doncs ni tan sols valia la pena intentar reconstruir la ciutat.

Amb lo poc que havia sopat el dia anterior, cap a les 13h ja no vaig aguantar més i vaig buscar algun lloc autèntic en el mercat municipal, i després de donar unes quantes voltes, em vaig decantar per una torta en el que semblava un lloc mexicà. molts altres venien ceviches i sopes de marisc però crec que en aquell moment no m’hauria tret la gana del tot, però la veritat és que em vaig quedar amb les ganes de provar-los. En qualsevol cas, vaig menjar al típic lloc on m’agrada menjar, un lloc ambulant assegut en un tamboret davant la planxa on el cuinar hi feia la carn.

Després de menjar vaig seguir recorrent les esglésies i convents més coneguts de la ciutat i també el famós Arc de Santa XXXXXXX, que ofereix una imatge espectacular amb el volcà de fons.

El soroll dels cotxes per aquells carrers empedrats era una mica marejant però en general la ciutat és poc sorollosa, sense un excés de trànsit ni de gent, tot i que el centre és ple de turistes, sobretot estadounidencs.

Una de les coses que havia de fer, junt a treure diners en efectiu d’un caixer, era buscar una agència de transports per anar al cap de 3 dies a San Pedro l Laguna, un poblet a la vora del Lago Atitlán, on hi passaria una setmana. Hi h busos públics que hi porten però per la diferència de preu i anant amb l’equipatge no valen massa la pena. En busos públics pot costar uns 100q mentre que amb transport privat uns 150q. Així que mentre caminava pel centre vaig preguntar a un parell d’agències i totes dues oferien el mateix preu, 150q, la diferència va ser que una em recolliria a un punt que em quedava a 3 minuts caminant de l’hotel, mentre que l’altra no, per lo que aquell mateix dia ja vaig fer la reserva.

Durant l’escala que vaig fer a Guatemala ja feia dos mesos, vaig treure diners d’un caixer, que no recordo quin era, però que va cobrar una comissió de 49,90q, mentre que el Banco Credomatic els caixers 5B cobren més comissió, però en aquell moment no em vaig trobar cap i necessitava efectiu. Ara, caminant per Antigua, vaig trobar uns quants caixers 5B que tan sols cobren una comissió de 31,20q, així que ja saia on fer la segona cosa que havia de fer. Abans de marxar d’Antigua faria un càlcul dels diners que necessitaria per la resta del viatge per treure’ls ja tots i no haver de pagar més comissions, que finalment varen ser 2000q, per lo que la comissió va representar només un 1,5%, força bé per fer canvi de divisa i retirar efectiu.

Al mateix mercat municipal, vaig comprar un parell de hotdogs en un lloc que era ple de gent per emportar-me’ls a l’hotel per sopar. Tots dos varen costar 26q, uns 3€. Quan no conec un lloc, per decidir on menjar, quasi sempre em decideixo pels llocs on hi ha més gent local, senyal de que és bo i barat.

I quan ja eren les 16h, i per tant portava unes 5 hores caminant, vaig tornar cap a l’hotel, camí que suposava quasi una hora més de caminada, i en pujada. El primer dia que soc a un lloc nou sempre faig caminades de 6 o 7 hores per les ganes que tinc de veure el màxim de coses possible.

Per tornar feia quasi el mateix trajecte que havia fet el dia anterior per arribar a l’hotel, però ara de dia, sense equipatge i sense caure’m, per lo que tot plegat va ser molt més agradable.

Després de descansar una estona, sopava al pati amb unes bones vistes per després mirar Netflix a la TV de l’habitació fins quedar-me adormit. Em va sorprendre el fred que feia durant la nit, doncs havia de dormir tapat amb la manta. Suposo que degut a la baixa humitat de la zona, feia que durant el dia fes calor i per la nit fred, i lo bo és que durant el dia no suava gens, o millor dit, si que suava perquè feia calor però aquesta s’evaporava ràpidament degut a la baixa humitat, i gràcies a això em podia posar la mateixa samarreta més d’un dia, tot un luxe en un viatge tant llarg i amb tant poc equipatge.

Segon dia a Antigua

El segon dia, després d’esmorzar ous a l’hotel, vaig decidir passejar per Jocotenango, el poble on era el meu hotel i que era a tocar d’Antigua. És un poble petit però també molt interessant, doncs igual que Antigua, molts dels seus carrers son empedrats i s’hi poden veure alguns edificis d’estil colonial. I el millor, és que no hi ha turistes, que és el que més m’agrada a mi.

La veritat és que el va agradar molt passejar per aquell poble, doncs vaig poder veure molt millor la vida cotidiana dels locals, cosa que a Antigua es fa més complicat.

Vaig passar pel mercat, per una església realment impressionant i pels carrers del centre amb els seus venedors ambulants.

De tornada vaig aprofitar per treure diners d’un caixer 5B que quedava força a prop de l’hotel. Vaig treure 2000q que juntament amb els que ja tenia, n’hauria de tenir prou per a la resta del viatge.

Per sopar tenia pensat demanar pollastre amb patates fregides en un restaurant casolà molt a prop de l’hotel. Ja havia preguntat i m’havien dit que fins les 10 de la nit tenien obert, però hi vaig anar a les 6 de la tarda i només els quedava una cuixa de pollastre! Així que vaig comprar la cuixa i 3 racions de patates fregides, que juntament a una mica de sopa instantània que encara em quedava, varen ser el meu sopar.

Tercer dia a Antigua

Aquest dia vaig tornar a passejar pel centre d’Antigua per anant-hi en els famosos Chicken busos, els busos de línia de Guatemala però que degut als seus colors són ja un atractiu turístic en si mateixos. La parada estava a 5 minutos caminant de l’hotel i per 5q, uns 0,55€, m’estalvien uns 50 minuts de caminada, a mes de poder gaudir duna de les situacions mes cotidianes que pots fer en qualsevol país, anar en transport públic.

El bus em va deixar al mercat municipal i d’allà vaig caminar cap a alguns dels llocs interessants i que encara no havia pogut veure com els famosos tancs ja inutilitzats.

Després de passejar una estona vaig tornar al mercat per agafar el bus de tornada a l’hotel. Just quan hi arribava un bus estava sortint, així que hi vaig pujar sense que acabes de frenar del tot.

Al cap d’uns 15 minuts arribàvem a la parada que em quedava a 4 minutos caminant de l’hotel.

Després de preparar la maleta i descansar una estona, sortia a comprar el sopar. Ja des del primer día havia vist un local on venien pollastre a la leña força barat. Mig pollastre amb patates, cebes i chiles per 37q, uns 4€. Tot i que eren les 17h i m’havien dit que tancaven a les 19h, quan hi vaig arribar ja no els quedaven pollastres. Em tornava a passar el mateix que el dia anterior, fins i tot pitjor, perquè ara marxava sense res.

Vaig decidir anar a una hamburguesería on venien 3 hamburgueses clàssiques per 35q, tot i que quedava a uns 10 minuts més caminant, que sumats als més de 10 que ja era de l’hotel, feia un total de quasi 25 minuts de distància. En aquell moment ni ho vaig pensar però això macabaria afectant els propers dies, doncs en aquest temps es va fer de nit i va baixar moltíssim la temperatura com sempre, fent que aquella mateixa nit comences a refredarme.

La qüestió és que quan vaig començar a caminar cap a lhambirgueseria, ja quasi era fosc i quan hi vaig arribar ja era fosc del tot i el fred ja era intens, així que vaig fer tot el camí de tornada a l’hotel, quasi 30 minuts, en pantalons curts, maniga curta i xancletes passant molt de fred.

Cap a mes 19h arribava a l’hotel, mirava algun vídeo de youtube, sopava les 3 hamburgueses i les patates lays, i ho acabava de preparar tot per l’endemà marxar al lago Atitlan a les 9 del Mati.

Abans d’anar a dormir, pujava a la Terrassa una estona per gaudir una vegada més de les marevelloses vistes que oferia l’hotel del volcà pacaya, tot un espectacle que no em cansava de veure.

I així acabaven aquells 3 dies complets visitant la que probablement sigui una de les ciutats més boniques de tot hispanoamèrica, una ciutat patrimoni de la humanitat que un dia va ser la capital de Guatemala i que tot i que ara no ho era, si que era una ciutat molt segura i per on s’hi podia passarà a qualsevol hora sense tenir por de res.

Skip to content