Arribava el dia d’anar al lloc més esperat del viatge, el lago Atitlán i concretament al poble de San Pedro la Laguna, conegut per ser el lloc dels motxillers i on, tot i el turisme, encara conserva certa autenticitat.
Em despertava cap a les 6:30h, em prenia un cafè mentre escrivia aquest diari, em dutxava, acabava de guardar la maleta per cap a les 8:50h acomiadar-me de la noia de l’hotel i anar cap al lloc on m’havia de recollir la furgoneta que em portaria fins a San Pedro, que estava tan sols a 3 minutos caminant de l’hotel. De fet, vaig escollir aquesta agència perquè em recollien molt a prop de l’hotel.
Cap a les 9:15h va arribar la furgoneta ja plena de gom a gom i amb nomes un seient lliure per a mi. En seure, el noi del costat em va dir: this si crazy. Suposo que ho deia per lo absolutament plena que anava la furgoneta, però això és quelcom que jo ja m’esperava.
No feia ni 5 minuts que havíem arrencat quan una de les passatgeres va tocar l’aire condicionat, a lo que el xofer li va preguntar si havia preguntat als altres passatgers, a lo que ella Li va respondre que evidentment, que no es posaria a tocar l’aire condicionat sense preguntar a ningú. Ja es veia que la noia era de les que no es calla res, de fet, al cap de pocs minuts la noia encara es queixava de l’aire condicionat fins que el xofer li va dir que obrís les finestres i ja,en un to que denotava certa molèstia.
El trajecte a ser llar, de quasi 5 hores. abans d’arribar a san pedro va Fer una parada a San Marcos i una altra a san juan, dos pobles molt a prop de San Pedro i que ja son a les vores del llac. Abans d’arribar-hi vam poder gaudir d’unes bones vistes des de les muntanyes i volcans que envoltes el llac, doncs per arribar-hi cal pujar-los i baixar-los per una carretera de curves força complicada i que és un dels motius pels quals el trajecte es fa tant llarg tot i no arribar ni als 200 quilòmetres.
Cap a les 14h arribàvem a San Pedro. La furgoneta ens va deixar prop del moll i d’allà vaig caminar entre 5 i 10 minuts sense canviar de carrer fins arribar a l’hotel. El poble tenia un carrer llarg que recorria la vora del llac i el meu hotel quedava al final d’aquell carrer, tot i així no vaig tardar ni 10 minuts en arribar-hi.
L’hotel estava a primeríssima línia del llac. Tan sols entrar a la recepció ja vaig poder apreciar les fantàstiques vistes que tenia, doncs era una espècie de balcó que oferia una panoràmica espectacular.
La meva habitació encara no estava preparada per lo que em vaig ha era d’esperar una mitja hora, temps que vaig aprofitar per donar una primera volta pel poble. Era sorprenent els carrers tant estrets per on tan sols hi podien circular, motos i cavalls, si cavalls. Com era d’esperar, la part baixa, més propera al llac, tots els comerços estaven destinats als turistes, doncs basicament eren bugaderies, restaurants, hotels i molts minisupers, per cert, tot força car, almenys molt més que a Antigua.
Un cop de nou a l’hotel, la senyora em va proposar de dormir aquella nit a una de les habitacions de baix i si volia, les altres 3 nits a una de les habitacions de dalt. Jo havia reservat una de les dabaix suposo que perquè eren més barates però a més perquè semblava que les vistes eren millors, doncs el llac quedava a pocs metres, per lo que no vaig saber perquè m’oferien de canviar. En qualsevol cas vaig preguntar si tindria algun cost addicional i em van dir que no, això que després de veure les habitacions de baix i les de dalt, vaig decidir d’acceptar la proposta.
Després de donar una primera volta pel poble i veure que tot plegat era més car que a Antigua, vaig tornar a l’hotel i em vaig instal·lar a l’habitació de baix. Les vistes eres realment bones i des de la taula tenia una imatge espectacular del llac,quelcom que m’encanta, doncs m’agrada poder estar amb el portàtil contemplant unes bones vistes. Des del llit també veia bé el llac, per lo que tot i que aquestes semblaven les habitacions més barates, eren realment espectaculars.
Per desgràcia, ja notava que m’havia constipat, i de fet aquella nit ja no la vaig passar massa bé. a mes, aquí per la nit també hi feia molt fred i més en aquestes habitacions d’abaix,doncs pràcticament no hi tocava el sol en tot el dia.
Un cop instal·lat vaig tornar a sortir per buscar algun restaurant més local on menjar, doncs per molt turístic que sigui un poble, sempre hi ha d’haver algun lloc on mengin els locals, i efectivament en vaig trobar un que era com un entremig i a mes estava a menys de 5 minuts de l’hotel, al mateix carrer que voreja el llac.
Hi havia una dona asseguda al costat d’una parrilla amb força carn. Li vaig preguntar què em podia oferir i per quant i em va ensenyar uns pans dient-me que dins hi anava molta carn de vedella, llonganissa i de dos tipus més que ja no té kedo, cada entrepà per 40q, uns 4,50€, però em va assegurar que era molta carn. Així que el vaig comprar un vaig tornar a l’hotel per menjar-me’l davant la finestra de l’habitació m’entra contemplava el llac rodejat de Montanyes i volcans.
I així acabava un d’aquells dies llargs de trajecte i nou hotel dormint amb una de les millors vistes que havia tingut en els últims anys. Això sí, incubant ja un bon refredat que em duraria pràcticament tota la setmana que seria al Lago Atitlán.