Em despertava a les 7 del matí en el que era l’últim dia que podia gaudir d’aquelles vistes del llac Atitlán des del llit. A les 10 del matí sortia el shuttle compartit que havia reservat cap a Ciudad de Guatemala on passaria una nit en un hostel perfectament ubicat, per l’endemà agafar un bus a les 6 del matí que en unes 6 o 7 hores em deixaria al centre de San Salvador.

Després de prendre’m el cafè de cada matí, dutxar-me i recollir les coses, deixava els diners a la taula de l’apartament i caminava el 2 minuts escassos que hi havia fins l’agència que havia contractat per anar a Ciudad de Guatemala. Per cert, crec que en aquest viatge vaig aconseguir un nou nivell de Booking perquè notava certs tractes per part dels amfitrions que em feien pensar que les meves opinions dels allotjaments ara tenien més valor, doncs realment notava una atenció a tots els hotels pels que passava que no havia notat fins aleshores. En aquest cas, no només em va ajudar a buscar una alternativa més econòmica per anar a Ciudad de Guatemala, sino que ni tant sols va venir a confirmar que li hagués deixat els diners sobre la taula.

A les 9:55h arribava a l’agència però tot i així era l’últim en arribar. El noi em va acompanyar fins on era la furgoneta i efectivament semblava que ja la resta de passatgers eren dins. Tot i així encara vam tardar uns 10 minuts en sortir, però en qualsevol cas, tot bé i de camí cap a Ciudad de Guatemala.

El trajecte va anar bé i va ser més còmode que el de l’anada ja que la furgoneta no anava completament plena. Al cap de quasi 5 hores arribàvem a Antigua Guatemala on es quedaven tots els passatgers menys 3 (dues noies americanes que anaven juntes i jo). En aquell moment pensava que els 3 que quedàvem seguiríem amb la mateixa furgoneta fins a Ciudad de Guatemala, però no, ens vam haver d’esperar uns 30 minuts a l’agència fins que va arribar un senyor en un cotxe normal al que vàrem pujar per seguir el camí fins la capital. Era la segona vegada que feia aquest trajecte, i com l’anterior, en cotxe.

A Ciudad de Guatemala i vam arribar relativament ràpid, però un cop a la ciutat ens va tocar menjar-nos el trànsit terrible i recórrer els 7 quilòmetres fins al meu hotel en quasi una hora. A mi em van deixar el primer perquè el meu hotel estava a una de les avingudes més importants de la ciutat, la 1ª Avenida, per lo que poc després de les 16 hores arribava al Hostel Reforma on hi passaria només una nit abans d’anar a San Salvador.

Vaig escollir aquest hostel perquè està literalment a 2 minuts caminant d’on havia d’agafar el bus l’endemà a les 6 del matí. Aquesta és la zopna més cara de la ciutat i una habitació normal no baixa del 80€ en la majoria d’hotels de la zona. Aquest no només era el més barat sino el més proper al lloc on havia d’agafar el bus. A més, tot i tenir habitacions compartides, els llits eren quasi càpsules amb endoll i llum propis, per lo que son habitacions molt còmodes i amb molta privacitat tot i ser compartides.

La recepcionista va ser molt amable i va tenir una actitud que seguia confirmant la meva percepció de què en aquest viatge els amfitrions em tracten molt millor que en altres ocasions. En aquest moment pensava que era així d’amable amb tothom, però durant les hores que hi vaig estar vaig poder veure que, tot i que era molt amable, amb mi realment va tenir un tracte una mica especial.

L’habitació tenia 12 llits i en aquell moment estaven quasi tots buits a l’espera de què arribessin mes hostes al llarg de la tarda, però en qualsevol cas vaig poder escollir el que per mi era el millor llit de l’habitació. Vaig deixar les coses i vaig sortir a donar una volta per la zona sense perdre ni un minut, doncs abans d’anar a dormir volia canviar quetzals a dòlars per tenir-ne almenys per un dia abans d’arribar a El Salvador.

Però després de recórrer unes quantes illes, no vaig trobar cap casa de canvi ni cap banc obert que canviés dòlars. Em semblava increíble que en aquella zona ple d’hotels de luxe, bancs i oficines no hi hagués cap lloc on pogués aconseguir dòlars. Tan sols una oficina d’un banc dins un centre comercial on hi havia una cua d’almenys 30 persones, per lo que vaig sortir del centre comercial sense fer res.

Després de quasi una hora donant voltes vaig decidir no buscar més i simplement seguir fent una mica de turisme, menjar alguna cosa en un lloc autèntic i anar a dormir aviat, doncs l’endemà em volia despertar cap a les 4 del matí.

Val a dir que aquella era probablement la millor zona de Ciudad de Guatemala com es podia apreciar pels hotels de la zona així com lo ben cuidats que estaven els carrers o el respecte i educació que en general es respirava pels carrers. Realment era molt agradable i segur caminar per aquest barri.

Prop del hostel vaig trobar un lloc ambulant on hi venien els típics shucos de Guatemala. Ja n’havia menjat algun a San Pedro la Laguna però va ser aquí, gràcies al venedor, que vaig saber que era un dels plats més típics del país. N’hi havia de carn i d’embotit i costaven entre 10 i 15q. Després de pensar-m’ho uns segons vaig decidir comprar-ne 4, 2 de cada, per lo que per 50q, uns 5,50€, vaig menjar fins quasi rebentar, perquè 4 shucos és una passada tal com feia entreveure la cara que va posar el venedor al dir-li que en volia 4. Dos me’ls vaig menjar allà mateix i els altres dos al hostel al cap d’una estona quan ja ho havia fet tot i ja podia anar a dormir. De fet, encara no eren les 20h que ja estava dormint en aquella habitació compartida però molt còmode i tranquila.

Així doncs, s’acabava la meva estada a Guatemala i començava l’última setmana de viatge a San Salvador. Guatemala m’havia sorprès molt positivament per la gran quantitat de volcans, la riquesa cultural i gastronòmica, el clima sec que fa que les nits siguin molt agradables i com sempre en aquests països, la seguretat, doncs Guatemala és un país més segur del que es diu, de fet, fora d’alguns barris de la capital, és un país absolutament segur.

Skip to content