16/10/2021 Sisè dia: Marxem de La Palma (amb certs problemes) – Volcà Illa de la Palma 2021

A les 8 del matí deixàvem la casa per anar a l’aeroport de La Palma on havíem d’agafar un vol a les 10:45h. El dia anterior havien pogut sortir quasi tots els vols amb alguns endarreriments per`la majoria sense cancel·lar-se. Podíem veure molta cendra i fum en l’ambient però teníem l’esperança que els vols poguessin sortir encara que fos amb retard.

Cap a les 9h arribàvem a l’aeroport i ens emportàvem la primera sorpresa. Els 5 primers vols del dia ja havien estat cancel·lats. En quedaven 4 més abans que el nostre i tan sols ens quedava mirar si algun d’ells podia sortir. Mentre facturàvem la maleta i quedàvem a l’espera enganxats a la pantalla de sortides tal com feia la poca gent que hi havia a l’aeroport.

Passaven els minuts i mica en mica s’anaven cancel·lant tots els vols per ordre de sortida. Quan el nostre era el pròxim ja li vaig dir al pare que ens féssim la idea de que el nostre vol també seria cancel·lat i que hauríem de començar a pensar en alternatives. Per sort nosaltres anàvem a Tenerife, no a la península, per lo que sempre ens quedaria l’opció del ferri. El problema del ferri era que aquell dia, de les dues companyies que hi havia, només una tenia sortida i era a les 17h, sent en aquell moment les 10h. En qualsevol cas teníem una opció segura per anar a Tenerife aquell mateix dia.

Com era d’esperar el nostre vol també es va cancel·lar. Ens van assegurar que ens tornarien els diners i ens van retornar la maleta. Segons ens van dir hi havia més vols programats a partir de les 17h però no tenien ni idea de si també serien cancel·lats. Amb tot aquest panorama, vam decidir anar cap al port de Santa Cruz i anar en ferri fins a Tenerife. Això ens representava haver de fer uns 80km per carretera en arribar a Tenerife per poder anar des del port on ens deixaria el ferri fins l’aeroport de Tenerife Norte on havíem de recollir el cotxe llogat. Ja vam preguntar a l’agència si el podíem recollir en un punt més proper, però tot i haver-n’hi un, tancava massa aviat per l’hora que nosaltres arribaríem.

Mentre el pare encara buscava on preguntar pels preus dels ferris, jo ja estava fent la compra per Internet. Vaig comprar dos bitllets per 60€ cada un amb bus inclòs que ens portaria fins a Santa Cruz, molt més a prop d’on havíem de recollir el cotxe. Almenys semblava que la pròpia companyia de ferri ens facilitaria el transport per carretera fins la capital de Tenerife. El vol ens havia costat 37€ i el ferri 60€, més car però irrellevant en aquest cas, doncs quedar-se una nit més a La Palma hauria estat el pitjor.

Tot plegat va ser una mica caòtic però per sort ho vam poder solventar prou be i força ràpid, doncs abans de les 11h ja estàvem al bus que per 2,40€ per persona ens portaria des de l’aeroport fins al port de Santa Cruz.

15 minuts després el xofer avisava de que arribàvem al port, suposo perquè és on anava quasi tothom degut al tancament de l’aeroport, o abans de les 12h ja havíem vist des don havíem d’embarcar i ja passejàvem per Santa Cruz arrossegant les maletes i mirant una mica la ciutat per a fer temps fins les 16h.

El vent aixecava la cendra del volcà acumulada per tot arreu i es feia realment incòmode veure res en aquelles condicions. Nosaltres i el nostre equipatge érem coberts per aquella cendra que semblava sorra de platja molt fina i que es fotia per tot arreu. Quan agafava qualsevol cosa de dins la motxilla notava que allà també hi havia cendra, dins la motxilla! Era horrorós viure cada dia en aquelles condicions.

Vam caminar una estona pels carrers propers al port fins a aturar-nos a dinar a la terrassa del restaurant El Encuentro on vam demanar un menú d’amanida i carn de porc amb patates a més d’un gelat artesanal, un tipus de gelat molt venut en aquella zona. Menjàvem així per última vegada a La Palma abans d’aturar-nos una hora en un banc una mica protegit del vent i de la cendra.

Quan vam arribar a la cua del ferri, tot i ser una hora abans de la sortida, ja era ple de gent i cotxes. Ens va sorprendre una mica la gran quantitat de gent que hi havia. De fet vaig pensar que havíem tingut sort de trobar plaça, doncs allà hi havia els passatgers d’un munt de vols cancel·lats.

Em va sorprendre lo gran que era el ferri i lo ple que anava. El trajecte duraria 2,5 hores arribant a Los Cristianos de Tenerife a les 19:30h. El trajecte va ser tranquil i fins i tot vaig poder dormir una estona. En arribar, efectivament la pròpia companyia ens oferia els busos que ens portarien fins la capital de l’illa, Santa Cruz. Per el pare i per mi això ja era molt, doncs ens estalviava la feina i el temps de buscar un bus per allà. Tan bon punt vam pujar al bus, aquest ja va arrencar i en poc més de mitja hora arribàvem a Santa Cruz de Tenerife.

Però el xofer era el millor que ens podria haver tocat i durant el camí ja ens va dir que ens portaria fins l’aeroport, doncs uns quants dels qui érem allà, érem ex-passatgers d’algun vol, i nosaltres havíem d’anar fins l’aeroport a buscar el cotxe però molts altres hi havien d’anar per agafar un altre vol aquella mateixa nit, per lo que aquell xofer ens va fer un gran favor a canvi de res.

Amb tot, cap a les 21:30h ja érem a l’aeroport de Tenerife Norte, uns 30 minuts abans del que jo havia previst. Els altres passatgers baixaven corrent del bus per no perdre el vol, i nosaltres cap a les oficines de Budget on havíem llogat el cotxe.

Aquest dia teníem 4 incògnites. La primera com arribar a Tenerife, la segona si el cotxe llogat seria tan bo i barat com semblava, la tercera si la casa llogada a Tenerife a últim moment estaria tant be com semblava, i la quarta què soparíem aquella nit, doncs segurament arribaríem a la casa rondant les 12 de la nit. Per ara almenys ja havíem resolt la primera incògnita, doncs tot i que tard, havíem pogut arribar a l’illa de Tenerife aquella mateixa nit. Quedaven 3 incògnites més de les quals estàvem a punt de resoldre’n una altra.

Vam demanar el cotxe, no ens van fer pagar més i el suposat dipòsit que havíem de donar de 1.600€ finalment es va quedar en 95€. L’assegurança contractada efectivament ens cobria la franquicia en cas d’accident i el model que ens varen donar era millor del reservat, per tant no tan sols lo del cotxe era tan bo com semblava sino que va resultar fins i tot millor. Segona incògnita resolta i millor del previst. Tocava trobar la casa.

Vaig posar a Google Maps la ubicació que m’havia enviat el propietari i vam sortir de l’aeroport sense cap problema. En menys de 15 minuts arribàvem a la casa que des de fora i tot i ser de nit ja es veia de lluny, doncs era completament groga i es trobava just a la carretera per la que anàvem. Vam aparcar al propi pàrquing de la casa, vaig agafar les claus del locker i vam entrar. La casa era tal qual es veia a les fotos però fins i tot es veia més nova. Quasi tot el mobiliari es veia molt nou i modern.

Una de les dues habitaciones estava tancada amb clar. Al comentar-li al propietari em va dir que a la reserva posava que només érem dos persones, li vaig respondre que efectivament però que no érem parella, així que em va dir on era la clau de l’habitació tancada, que era sobre un moble de la cuina. Així doncs, després de veure la casa durant uns 5 minuts, vam quedar completament contents i satisfets d’ella, doncs tenia tot el que se suposava que tindria, no tenia veïns a prop que poguessin molestar o a qui poguéssim molestar, estava ben ubicada i ben a prop d’un bar-restaurant molt bo i molt barat on hi aniríem més d’una vegada.

Per tant, la tercera incògnita del dia acabava de ser resolta també millor del que m’esperava. Ja només faltava trobar algun lloc on menjar o poder comprar alguna cosa encara que fos en una gasolinera tal com ens van dir dos nois quan ens van veure buscar un restaurant. Vam anar al del costat però era tancat. Ja eren quasi les 12 de la nit i començava a perdre l’esperança de trobar menjar. Jo portava uns nachos i xocolata que el pare em va dir que a males ens ho menjaríem per sopar, però allò per mi era poc i no sé si hauria pogut dormir be només menjant allò.

Així que vaig començar a pensar què fer tenint en compte que no trobaríem res obert i el primer que em va venir al cap va ser Just-eat. No tenia clar que aquelles hores i en aquell lloc hi hagués cap restaurant disponible, però la sorpresa va ser quan vaig veure que en aquell moment encara hi havia uns 15 restaurants que servien a la nostra direcció. Vaig mirar ràpid per no perdre temps i vaig anar a lo fàcil, kebab o pizza. Primer ho vaig intentar en una pizzeria però no em va agradar la manera que tenien de contar els productes, així que vaig mirara un kebab vaig acabar demanant dos plats complets de carn mixta, arròs i amanida, un d’aquells plats que quasi n’ocupen dos de tant menjar que hi posen. cada un costava 10€ i suposadament arribarien en uns 40 minuts.

Em costava una mica de creure perquè ni tan sols sabia si havia posat be la direcció, doncs a la reserva no la posava. Mirant a Google Maps els vaig indicar els carrers entre els que estàvem a més del nom de la casa, Casa la Pepa. Li vaig comentar al pare i no s’acabava de creure que finalment ens portarien un bon plat per sopar allà mateix.

Es van allargar una mica més del previst i ja començava a pensar que no trobaven el lloc quan finalment va aparèixer el motorista amb els dos plats i comentant que havia trobat el lloc gràcies a les meves indicacions. Encara sort.

Vam seure a la taula, vam començar a menjar i el pare va dir: Això és glòria! No només pel plat que estava molt bo sino per tot el llarg dia que havíem passat amb un munt d’incerteses que finalment havíem solucionat totes una rere l’altra. Ara ja ho teníem tot, fins i tot un bon sopar, i podíem anar a dormir a un llit còmode a l’illa de Tenerife, quelcom que 12 hores abans no sabíem si aconseguiríem.

Així acabava la nostre aventura per La Palma, força improvisada però amb un final perfecte i havent pogut veure per primera vegada un volcà en erupció. Una experiència única que vivia amb el pare i que no oblidaríem en molt de temps, sobretot ell que era una de les coses que volia fer des de que era adolescent.

Els següents dies els passaríem visitant bona part de l’illa de Tenerife, pujant al Teide fins els 3.500 metres i fins i tot visitant una amiga seva. Bones passejades, bones xerrades, bon menjar i bones experiències. Un viatge perfecte!

15/10/2021 Cinquè i últim dia a La Palma – Volcà Illa de la Palma 2021

Aquest era l’últim dia que estaríem a l’illa de La Palma abans d’anar a Tenerife i el vam dedicar bàsicament a buscar cotxe de lloguer a Tenerife i a recollir les coses ja que l’endemà marxàvem ben aviat. Vam dinar per primera vegada a un restaurante de El Paso menjant, a més, un plat combinat de cuixa desossada amb amanida, patates i allioli, el plat més típic espanyol que havíem menjat en tota la setmana, i la veritat és que ens va entrar com mai. Com a curiositat, comentar que en aquell mateix carrer hi havia dos o tres restaurants més i que en un primer moment no ens decidíem per quin anar, fins que em vaig fixar amb quants clients hi havia a cada un i de quin tipus, adonant-nos’en de què només un d’ells era completament ple de gent i a més de gent local, res d’alemanys. Vaig tenir clar que aquell restaurant seria el millor de tots com així va ser, o almenys ens ho va semblar per la quantitat i qualitat de menjar que ens van posar i el preu, doncs aquell plat i una cervesa no va arribar als 10€. Per tant, és bàsic fixar-se amb la quantitat de clients que hi ha en un restaurant i sobretot si aquests son locals, doncs ells son els qui millor saben on es menjar bo i barat.

Per la tarda vam fer les maletes i vam buscar cotxe de lloguer per Tenerife. En relació a això, van passar coses que ni tan sols jo vaig entendre. De primeres, els preus del cotxe voltaven els 50€ al dia, el doble del que ens havia costat el de La Palma i a sobre amb una assegurança molt menys bona. Entre el pare i jo vam buscar una bona estona i els preus no baixaven dels 50€. Però mentre buscava, se’m va ocórrer buscar a Skyscanner, on fins aleshores només havia buscat vols, i em vaig endur una bona sorpresa. Vaig trobar una opció per uns 25€ al dia, ben be la meitat del que havíem vist fins aleshores. A més, per uns 6€ mes al dia tindríem una assegurança a tot risc sense franquicia, una ganga.

Però el més sorprenent és que si intentava fer aquella mateixa reserva directament a la companyia, el preu passava dels 70€ al dia, amb el mateix cotxe i condicions. En veureu-ho vaig pensar que allò que havia vist era un error o una oferta molt puntual que ja havia expirat. Vaig tornar a Skyscanner per fer la cerca de nou i em tornava a sortir la mateixa oferta amb el mateix preu, 25€ al dia. Aleshores vaig fer la reserva a través de Skyscanner i efectivament vaig acabar reservant el cotxe amb l’assegurança a tot risc i sense franquicia per uns 30€ al dia, mentre que fent el mateix directament a la web de la companyia sortia per mes del doble.

Tenia la reserva feta i havia llegit les condicions 8 vegades. Tot semblava correcte però massa bonic per ser veritat. Ja li vaig dir al pare que ens esperéssim qualsevol cosa en anar a buscar el cotxe, com que ens fessin pagar més o que l’assegurança no fos tant bona. En qualsevol cas ja teníem el vol, l’allotjament i el cotxe per Tenerife, totes 3 coses reservades durant els dies que vam ser a La Palma i tot molt barat. Els vols per 36€ cadascú i l’allotjament per 40€ la nit sent una casa unifamiliar de dues habitacions.

Tan sols quedava acabar-nos el menjar que ens quedava i acomiadar-nos de La Palma on ja resultava força difícil fer-hi una vida normal. Sobretot durant els últims dos dies havíem notat un augment de la cendra que feia realment incòmode sortir de casa. Les ulleres eren completament imprescindibles i cada matí havíem de treure un dit de cendra de sobre el cotxe. L’ambient era cada dia més tètric i de tant de fum que hi havia fins i tot semblava que les colades es veien una mica menys. Cada dia hi havia terratrèmols i alguns força forts, de fet em començava a preocupar tant de terratrèmol.

Crec que vam estar-hi durant uns bons dies en què vam poder veure molt més del que esperàvem, i marxàvem també en el millor moment, havent viscut tota aquella complicació de l’últim dia però sense haver-ho de viure més de dos dies.

14/10/2021 Quart dia: Veient el nou delta des del mar – Volcà Illa de la Palma 2021

Des de bon matí, el pare va estar trucant a empreses que es dediquen a fer excursions en barco per les costes de l’illa amb la intenció de què alguna d’elles hagués canviat la pesca esportiva per la visita al nou delta creat per les colades de lava. Va costar una mica però finalment en va trobar una que, a falta de peixos, ara donava una volta fins als límits permesos per a veure les colades des del mar i el delta que s’estava formant. En un primer moment només érem dos i el preu era massa car, però la cap d’una hora la mateixa noia ens va trucar per dir-nos que hi havia dos interessats més i que hi podríem anar per 50€ cadascú, encara força car però almenys ja assumible, per lo que vam acceptar la proposta.

Així doncs, a les 13h érem al port de Tazacorte des d’on sortiríem amb el barco esperant a l’altre parella que va arribar 45 minuts tard. Tazacorte era quasi l’últim poble que encara no havia estat evacuat, doncs el poble del costat encara no estava afectat per cap colada però ja l’estaven evacuant per les previsions que hi havia de què noves colades l’afectessin.

Quan va arribar la noia del barco ens va dir que vivia a La Laguna amb els seus tres fills i que l’acabaven d’informar que probablement durant el llarg del dia haurà de desallotjar casa seva per la proximitat de les noves colades i l’aire cada vegada més tòxic que hi havia a la zona. Si be em va sorprendre el fet en si, més em va sorprendre la serenor amb la que la noia ens ho explicava i com seguia treballant com si no passés res. La fortalesa humana no deixa mai de sorprendre’m, sobretot la d’algunes persones.

Tot i la situació personal per la que passava la noia del barco, vam sortir i vam veure les colades des del mar així com tot el nou delta que s’havia format i que encara seguia creixent. No ens podíem acostar a menys de dues milles per les restriccions imposades per les autoritats de l’illa però tot i així vèiem perfectament tot el terreny que abans era verd i ple de cases i ara era simplement negre, tot negre.

Era de dia i no es veia el vermell de la lava però sí que podíem veure perfectament les 3 colades que fins aleshores arribaven al mar i com havien arrasat amb tot el que hi havia. Es veien pobles completament partits i aïllats per culpa de les colades de lava, en alguns casos ja solidificada.

Cap a les 15h ens acomiadàvem de la noia desitjant-li bona sort i tornàvem al port per buscar un lloc on dinar a Tazacorte, cosa que no va ser massa fàcil degut a què molts restaurants estaven tancats, no sé si per l’hora o per la falta de turistes. En qualsevol cas en aquella zona hi queia molta més cendra que a El Paso, on dormien, de fet ens vam haver de posar les ulleres de seguretat per primera vegada.

Realment semblava un poble fantasma, un poble preparat per rebre turistes però sense turistes, un poble bonic però ara ple de cendra.

Finalment vam dinar en un bar restaurant on vam demanar unes croquetes de frankfurt força típiques a les illes Canàries. En vam demanar 4 cadascú pensant que seria poc i una mica més i jo no me les acabo de tant que omplien. En definitiva, croquetes més cervesa per 7,50€.

Cap a les 19h vam anar directament al mirador de l’església de El Paso on vam veure per última vegada el volcà de Cumbre Vieja mentre es feia de nit amb la posta de sol pel mar just al nostre costat. Aquest dia vàrem conèixer una noia de Barcelona quan allà mateix ens va preguntar si sabíem on parava el bus. Parlant amb ella vam acabar sabent que havia vingut sola per un parell de dies sense haver reservat ni ta sols un allotjament per aquella mateixa nit. La seva intenció era agafar un bus allà mateix i arribar a Santa Cruz cap a les 21h on buscaria un hotel on dormir. Només portava una motxilla i moltes ganes de fer coses. La veritat és que va ser molt agradable parlar amb ella i vam passar una estona força divertida a la vegada que vaig poder conèixer una persona més fent allò que costa però que voldria fer cada setmana, agafar una motxilla i anar a algun lloc a veure què passa.

Pel que fa al volcà, aquest dia no es veia tant be com el dia anterior quan vàrem poder veure tot el rastre de la colada. Ara semblava que hi havia molta cendra per tot arreu que ho tapava tot. En qualsevol cas el pare i jo estàvem contents perquè ja en dies anteriors havíem pogut veure un espectacle brutal. No envà l’anticicló que afectava l’illa estava provocant una acumulació en l’ambient de gasos tòxics i cendra que cada dia dificultava una mica més la vida a l’illa. Nosaltres estàvem allà de turisme i ens aguantàvem amb les ulleres de seguretat i anant a casa a netejar-nos, però ens fèiem creus de com els locals feien la seva vida normal en aquelles condicions cada vegada més dures.

13/10/2021 Tercer dia: El dia més trist – Volcà Illa de la Palma 2021

Pel matí, després d’esmorzar a casa tranquil·lament, vam decidir anar a l’altra banda de les colades on no hi podíem arribar justament perquè les carreteres quedaven tallades per les colades. Hi hauríem d’anar donant la volta al volcà. La nostra destinaci

o era el municipi de Fuencaliente des d’on intentaríem arribar amb cotxe el més a prop possible de les colades, bàsicament fins a trobar-nos amb la carretera tallada per la policia.

Al cap de quasi una hora de sortir de casa arribàvem a l’altra banda de les colades i ens trobàvem amb la carretera tallada, però la sorpresa va ser veure la gran quantitat de cotxes que hi havia allà esperant en una cua d’uns 200 metres de llarg. En un primer moment ens hi vàrem posar perquè no sabíem exactament què passava, fins que un agent ens va preguntar que anàvem a fer. Al dir-li que tan sols a mirar, ens va demanar que apartéssim el cotxe de la cua, doncs allà només hi havia veïns dels pobles afectats i que havien estat desallotjats esperant per poder entrar uns minuts a les seves cases a recollir el que poguessin.

Nosaltres vam deixar el cotxe més enrere i ens hi vam acostar caminant. La imatge era molt trista. L’ambient era gris, apagat, amb el terra ple de cendra i un silenci perturbador tot i la gran quantitat de persones que hi havia allà. Ningú parlava, tothom esperava. Policia, UME i habitants desallotjats ocupaven aquella carretera tallada enmig d’un aire tòxic i fred.

Des d’allà vam poder veure la colada que havia arribat al mar tot i que no es veia tant be la lava com des de l’altre costat del volcà. Aquí era tot ben diferent. No era cap espectacle natural, era tan sols la viva tragèdia provocada pel volcà. Per mi aquell va ser un dels dos moments més trists de tot el viatge junt el que tindria l’endemà escoltant el testimoni en primera persona d’una persona evacuada.

En menys de mitja hora marxàvem d’aquell punt perquè ni tan sols resultava agradable ser-hi, doncs la majoria dels qui eren allà estaven vivint un dels moments més incerts i complicats de les seves vides. Vam agafar el cotxe i vam tornar enrere fins Los Canarios on vam parar per dinar un típic entrepà en un típic bar de barri. Per 4€ cadascú vam menjar un bon entrepà amb una cervesa Tropical, una de les marques més venudes a Canàries.

Després de veure una mica aquell petit poble, vam agafar el cotxe i vam anar fins la punta nord de l’illa, a l’altra banda d’on érem. Dalt d’un penya-segat es troba el poble de Barlovento amb unes vistes privilegiades i una tranquil·litat com la que es respira en la majoria de pobles de l’illa. Allà vam descansar una estona prenent un cafè a quasi l’únic bar del poble abans de tornar cap a la zona de El Paso passant per un parell de llocs força curiosos. Un era el Charco azul i l’altre el Puerto Espíndola. El primer era tot un complex amb piscines naturals on tan sols hi havia 4 o 5 persones, i el segon un petit poble sota un penya-segat amb dues cales i un port. Molt poca gent però molt tranquil.

La veritat és que es notava, i molt, la falta de turistes. Des de l’erupció del volcà la majoria havien marxat i ara només arribaven els qui com nosaltres volíem veure el volcà. Tot i que on érem nosaltres, a El Paso, s’hi veia força gent, la resta de l’illa era completament buida de turistes. Val a dir que poder visitar La Palma amb poc turisme va ser tot un luxe difícil de poder repetir.

Cap a les 19:30, i sense passar per casa, vam anar a veure el volcà. A diferència del dia anterior que hi vam anar quan ja era fosc, aquest dia i vam anar encara amb una mica de llum natural, la justa per poder veure be les colades i que a més es veiessin be a les fotos. A més, des del mirador des d’on vèiem el volcà, també podíem veure la posta de sol pel mar, un altre dels espectacles naturals que més m’agraden i que, depenent d’on siguis, es pot veure cada dia.

Ara, al tercer dia, ja sabíem on anar, on aparcar i des d’on mirar. Ja no perdíem temps donant voltes buscant el millor lloc sino que tot el temps l’aprofitàvem mirant el volcà. realment t’hi pots passar hores mirant com surt la lava disparada per la boca del volcà sabent que tot allò és roca fosa a centenars de graus. És al·lucinant.

Aquell punt era ple de gent i en alguns moments una mica caòtic degut a què al final molta gent aparcava a qualsevol lloc molestant la restad e cotxes. La Guardia Civil constantment anava avisant als conductors que havien de treure el cotxe tot i que sense posar mai cap multa per molt mal aparcats que estiguessin. En aquest sentit cal agrair l’actitud de la Guardia Civil que avisava però no sancionava, tot i que a més d’un li hauria fet falta una bona sanció.

Cap a les 21:30h tornàvem a casa a sopar i a descansar d’un dia més ben aprofitat havent visitat el poble més al sud i el de més al nord de l’illa de La Palma i gaudint un dia més de l’espectacle que oferia el volcà de Cimbre Vieja.

12/10/2021 Segon dia: La Palma cremant. Una imatge inoblidable – Volcà Illa de la Palma 2021

Sortíem de casa a les 11 del matí amb la intenció de veure la part nord de l’illa on no hi havia afectació pel volcà. Pel camí vam parar al mirador El Time des d’on es veia tota la destrucció que havia provocat el volcà i com les colades arribaven al mar. La vista era espectacular i no només per les colades sinó pel fet que des d’allà quasi veiem mitja illa. Ara ens fèiem una idea més aproximada de tota la destrucció provocada fins aleshores.

Vam seguir amb el cotxe ascendint fins als 2.400 metres per arribar a l’Observatori astrofísic de El Roque de los Muchachos. Després de creuar una espessa boira vam arribar a l’observatori on la boira ja quedava sota nostre. Semblava que estiguéssim sobre un mar de núvols amb el mar de veritat de fons. Després de veure la destrucció de les colades, aquesta imatge ens recordava tot l’espectacle tant bonic que ens pot oferir el nostre planeta.

Després, tocava de nou agafar la carretera de corbes durant uns 20km per anar a dinar a Santa Cruz, la capital de l’illa. Vam passejar una estona pel passeig marítim fins trobar una Piadinaria, quelcom que mai havia vist. E tracta d’un restaurant on hi venen bàsicament les Piadines italianes, una espècie de empanada italiana realment bona. La vam demanar de formatge de cabra, pernil i carbassó.

Per la tarda vam dormir una estona a la casa i cap a les 20h, quan ja es feia fosc, vam anar cap als miradors de El Paso a veure el volcà però ja de nit, quan l’espectacle augmentava exponencialment.

Quan circulàvem per la carretera que connectava El Paso amb la resta de pobles afectats pel volcà, i quan érem a l’altura del mirador més utilitzat per premsa i turistes, després de girar una corba, vam al·lucinar com mai en veure l’escena que s’estenia davant nostre. Des del volcà fins la platja la sensació que donava era que tot s’estava cremant. Vèiem perfectament la colada arrasant Todoque. Mai havia vist quelcom similar. Havíem passat en pocs segons de no tenir gens clar què podríem veure, a veure tota una colada quasi sencera sortint per una de les boques del volcà i arribant al mar.

Evidentment aquesta emoció per veure un espectacle natural com aquest es barrejava amb el malestar que provocava veure una casa cremant i saber que darrere tota allò hi havia un munt de famílies sense casa i amb un futur molt incert.

En qualsevol cas estàvem veient quelcom que mai ens hauríem imaginat i que mai oblidaríem. La natura ens estava mostrant la seva força i ens recordava lo insignificants que som en aquest planeta Veiem com tot allò construït pels humans en aquella part d’illa estava sent completament destruït en minuts.

Cap a les 21:30h tornàvem a casa a sopar amb la satisfacció d’haver complert un dels nostres somnis i que seguiríem repetint els propers dies. Però el volcà ens seguia recordant que no parava d’expulsar lava amb aquell soroll de fons que sentíem les 24h i els constants terratrèmols que es produïen, alguns de prou forts com per quedar-nos callats uns quants segons.

Skip to content