Primera nit del viatge passada, dormint amb 23 persones mes i en una ciutat on no es van superar les 3 hores de foscor degut al sol de mitjanit. Eren les 8 del matí quan em despertava, i a diferència del que em pensava, després d’haver dormit quasi 10 hores. I dic a diferència del que em pensava perquè tenint en compte que abans que jo ja s’aniria despertant gent, tenia força assumit que algun d’ells em despertaria abans que em despertés jo. La nit anterior només havia pogut dormir 3 hores a casa el pare i m’havia passat quasi tot el dia caminant, per lo que era important que aquesta nit la pogués dormir be.

Era només la tercera vegada que dormia en una habitació compartida però vaig dormir perfectament. Quina diferència amb Playa del Carmen on cada vegada que algú es despertava feia tant soroll que es despertava tothom. Aquí, al despertar-me, vaig veure que ja havien marxat 8 o 10 persones i ni me n’havia adonat. Cap havia fet suficient soroll com per despertar ningú. Fins i tot en aquest aspecte es notava l’educació nòrdica. A mes el matalàs era comodíssim i el silenci tan a l’habitació, com a fora, com al carrer, eren totals.

Amb la son ja recuperada vaig agafar la roba i coses per la dutxa i vaig anar a dutxar-me i arreglar-me, també evidentment sense fer soroll tot i que ja quasi tothom estava despert. Els banys eren molt grans i tenien un munt de dutxes, per lo que no hi havia problemes de cues, doncs haver de fer cua per anar a la dutxa o al lavabo és de lo pitjor que pot passar en un hostel. A mes les dutxes eren bones, les portes ben hermètiques i tot molt net. La veritat és que era de lluny el hostel en el que hauria estat disposat a passar-hi mes nits.

Un cop vestit vaig anar cap a la cuina de la meva planta amb el portàtil i la tassa de cafè portàtil que avui estrenaria. La cuina semblava una cuina de restaurant, amb un munt de fogons i piques, 3 forns i 3 neveres. A mes era tota una sala amb un munt de taules.

Aquesta vegada vaig portar la meva pròpia tassa de cafè portàtil de silicona, doncs en altres viatges no en tenia i a molts llocs no em podia prendre cafè simplement per no tenir un got o tassa on posar-lo. A mes també vaig portar llet evaporada per lo que em vaig poder prendre el cafè com si fos a casa. Per mi poder prendre un bon cafè pel matí en el mateix hotel, és quasi imprescindible. Puc viatjar per on sigui i dormir on sigui sempre i quan l’endemà em pugui prendre un cafè tranquil abans de sortir al carrer.

Vaig seure en una taula amb el cafè i el portàtil ja a punt i vaig començar a escriure aquest diari fins cap a les 10 del matí que em vaig preparar per anar a fer noves visites per Oslo. L’objectiu principal del dia era veure la seu del premi Nobel i la Fortalesa.

Així que em vaig abrigar be, de fet em vaig haver de posar tot el que portava d’abric perquè quasi no portava res i estàvem a uns 12ºC i cap a les 11h vaig sortir també caminant com el dia anterior directament a la seu del Premi Nobel. La seu estava molt a prop del port per lo que per arribar-hi havia de passar pel centre d’Oslo, zona que ja em coneixia del dia anterior. De fet pel camí, sense quasi ni adonar-me’n, vaig tornar a passar pel Parlament.

Ara podia veure millor la vida normal de la ciutat, doncs sembla que pel matí les rutines son mes d’anar a treballar, per lo que es veia molta gent fent la seva vida cotidiana, algo que m’agrada molt d’apreciar quan soc en una ciutat per primera vegada. Val a dir que a Oslo no hi ha massa sense-sostre, però algun hi ha, cosa molt mes dura que a altres llocs degut al fred. Tot i ser a les portes del mes de juny i quasi ser migdia, feia molt fred, per lo que dormir de nit al carrer ha de ser horrorós, per no parlar ja en ple mes de gener.

Arribar fins a la seu del Premi Nobel va ser mes llarg del que pensava. El trajecte era realment llarg, doncs pràcticament estava creuant Oslo de nord a sud, per lo que vaig estar quasi una hora caminant fins a trobar la l’esperada seu.

La seu esta just al port, de fet esta a escassos 10 metres de l’aigua. Pels voltants estava ple de gent i sobretot de grups d’estudiants. Vaig passejar una mica pel perímetre mirant el frontal i un dels laterals de l’edifici i fent, és clar, les fotos de rigor. És un edifici senzill però força imponent i amb una bona un ubicació a la vegada que estranya.

El port no era el de creuers o grans embarcacions, sinó el de petites embarcacions i precedit per un passeig marítim ben ample, per lo que la zona estava molt be i era molt agradable passejar-hi. De fet en aquell moment començava a sortir el sol i a pujar la temperatura, per lo que un cop vista la seu del Premi Nobel vaig anar caminat pel passeig fins uns 15 minuts fins arribar a la Fortalesa.

La Fortalesa va ser el que mes em va sorprendre pel fet que no m’esperava que fos com era. Clar que havia vist fotos, pero no sabia que allà dins hi viuen militars. Pensava que la Fortalesa serien només les muralles i les bones vistes que hi havia des d’elles, doncs s’hi podia pujar. Però no, per una banda l’accés és totalment públic i lliure i per dins sembla un petit poble amb edificis pels militars i tot envoltat per les muralles originals i fins i tot encara amb els canons. Era ben curiós, doncs mentre tu vas per allà dins fent fotos, et vas creuant contínuament amb militars uniformats que viuen allà. E va estranyar que els cotxes han de passar un control abans d’entrar el recinte però en canvi els vianants podem entrar sense que ningú digui res. Entres per una porta sense que ni tan sols et mirin. De fet la primera vegada no sabia ben be què fer, doncs no sabia si jo podria entrar per allà o si em dirien alguna cosa, fins que vaig veure entrar una família i jo hi vaig anar darrere.

Tot el recinte és molt gran i permet que a dins, a part dels nombrosos edificis que hi ha, hi hagi grans zones verdes i fins i tot un petit llac. La tranquil·litat és total per lo que és un bon lloc per desconnectar de la ciutat. Això si, ple de turistes i també de molts locals que simplement entraven allà per veure el mar tranquil·lament. De fet, vaig estar una bona estona caminant fins arribar a la zona de vivendes i altres edificis, doncs tenia molta zona verda on hi havia molts grups d’estudiants per allà caminat. De fet em va semblar una espècie de parc municipal on la gent hi va a desconectar i a gaudir de les vistes tot i que rodejat per militars.

Tot i la presència constant de militars, la majoria, van sense armes (només els que estand e guàrdia), per lo que caminar enmig d’ells no provoca cap mena d’intimidació, de fet tot el contrari, son molt oberts i de fet sembla que els agrada que la gent vaig a veure on viuen.

Després de caminar una estona pels prats i camins del recinte, vaig pujar fins el punt mes alt de la muralla que donava al mar. Un cop a dalt hi ha un camí que permet resseguir tota la muralla però des del punt mes alt, oferint a mes unes vistes magnífiques del mar i de bona part de la costa d’Oslo. Només per aquelles vistes ja valia la pena entrar allà dins. Fins i tot en aquesta zona hi havia un restaurant amb la terrassa a l’altra banda de la muralla amb les vistes al mar. Ni vaig mirar els preus, doncs si un bar normal ja era caríssim, aquest no ho volia ni saber.

Aquest dia anava sense la motxilla i per tant sense provisions. Així que un cop vaig haver vist be tota la Fortalesa vaig anar a buscar algun lloc on dinar o comprar alguna cosa. Havia llegit que el lloc més barat on comprar era en els súpers Kiwi, i això a Oslo s’ha de tenir molt en compte ja que un entrepà petit et pot sortir per 10€ i que a més ni et trauria la gana. Així que vaig buscar algun Kiwi a Google Maps i vaig trobar-ne un relativament a prop. La Fortalesa quedava al costat del mar però a prop del centre, on estava el Kiwi, així que vaig caminar fins allà veient ara molta mes gent pel carrer que feia poca estona. Suposo que era per l’hora i per l’esmorzar que es foten els noruecs, doncs pel que es veu l’esmorzar és l’únic àpat que fan segur mentre que la resta del dia mengen quan poden però ja cadascú quan vol i la quantitat que vol, de fet quasi que ni tenen les paraules dinar i sopar.

Només entrar cridava l’atenció que tots els treballadors eren immigrants, potser per això era dels súpers mes barats de Noruega… Vaig comprar una amanida de formatge i pernil ja preparada per 5€ però pensada per menjar l’endemà a l’avió de camí a Bangkok, doncs anava amb Norwegian i aquests no em donarien ni aigua. A més vaig comprar un parell de cerveses per uns 4,50€ totes dues, molt menys que els 14 o 15 que et poden costar en un bar. Així que menys de 10€ per una amanida molt completa i dues cerveses. Increíble estant a Oslo.

No portava cap bossa per lo que en vaig haver de demanar una a la caixa, però no havia pensat en l’ecologisme d’aquest país que junt amb els preus desorbitats van fer que m’endugués un bon ensurt quan vaig veure que m’havien cobrat 1€ per la bossa! Lliçó apresa…

Des d’allà ja vaig buscar el hostel a Google Maps i a caminar. Feia molt bon dia tot i que la temperatura no acabava de pujar del tot. S’estava be però encara s’havia d’anar amb màniga llarga. Vaig intentar anar per carrers per els que no havia passat encara per tal de veure el màxim possible d’Oslo. Anés per on anés el silenci, la tranquil·litat i l’educació eren totals. Quasi tots els cotxes elèctrics i cap tocant el clàxon, per lo que anar pel centre de la capital del país era com caminar per un poblet, algo que no havia vist enlloc. A mes tothom era molt educat, cedint el pas sempre i sense cridar. Donava gust passejar pel centre de la ciutat.

Vaig intentar arribar al hostel creuant el barri de Grünerløkka, doncs ja l’havia vist una mica el dia anterior però molt poc, i realment és un barri que val molt la pena veure, doncs és el barri mes autèntic i diferent d’Oslo, encara amb aquell estil bohemi i fins i tot revolucionari tot i que amb molta mes classe i neteja que altres de similars en altres capitals. Aquí és on es veia sobretot l’arquitectura típica de Noruega i les botigues de barri de tota la vida donant-li una personalitat única.

A mes pel camí anava creuant rius i prats, doncs Oslo està plagat de rius i zones verdes, de fet en alguns llocs sembla que caminis pel mig de la muntanya.

Cap a les 14h arribava al hostel on primer em vaig prendre una de les cerveses i després menjar el penúltim sandvitx que em quedava. No volia menjar massa ja que no em volia quedar adormit, doncs aquest dia hauria d’anar a dormir aviat ja que l’endemà marxava cap a Tailàndia. Així que em vaig acabar el sandvitx, vaig recollir una mica les coses i deixar la maleta apunt per l’endemà haver de fer lo just, i vaig anar cap a la planta baixa del hostel on hi havia una sala amb taules i sofàs amb un munt d’ostes la majoria treballant en els seus portàtils. Era un hostel però semblava un hostel de treballadors normals, alguns de nòmades i altres residents. En qualsevol cas un hostel amb molta classe i ostes de certa categoria. Vaig seure una estona en aquells sofàs tant modern i còmodes i vaig aprofitar per mirar correus, itineraris, reserves, etc. Comprova una mica que tot estava be i ho tenia tot a punt pel llarg viatge.

Portava mes de 24 hores a Noruega i encara no havia necessitat res d’efectiu. De fet ni en portava, només la targeta de Revolut amb la que vaig poder pagar tot el que havia comprat fins aleshores. Així si que dóna gust viatjar, sense haver-se de preocupar per l’efectiu ni les comissions. Llàstima que en alguns països això sigui impossible.

Vaig deixar-ho tot a punt per l’endemà només dutxar-me, vestir-me, prendre el cafè i marxar, i cap a les 19h vaig anar cap a baix a mirar quin temps feia, doncs tenia pensat d’anar a sopar a un Burger King que havia vist a Google Maps que em quedava a uns 10 minuts caminant. Aquests llocs a vegades son bones opcions si pretens no gastar-te un dineral en un sopar ni tens ganes de fer el menjar. El problema era que plovisquejava una mica, però mica en mica cada vegada anava plovent mes. Aquell dia havíem passat d’estar el dia tapat i molt fred pel matí, a fer sol al migdia i ara per la tarda ploure. Un temps molt canviant i molt fred, doncs ara encara feia mes fred que el que feia pel matí.

Cap a les 20h va parar una mica de ploure i vaig aprofitar per anar al Burger King, doncs ja m’havia fet la idea de sopar d’hamburguesa. A pas lleuger vaig anar fins al Burger King passant per alguns carrers que ja coneixia i altres de nous. Hi havia alguna persona pel carrer però en general, per aquella zona, quasi no hi havia ningú. Si be és cert que plovisquejava i feia fred, no deixava d’estar en una capital de país, per lo que realment em va semblar que hi havia molt poca gent pel carrer. Acostumar-se a viure en països com aquest ha de ser realment difícil a menys que hi hagis nascut.

Al cap de 10 minuts arribava al Burger que estava buit com era d’esperar, doncs el carrer ja ho estava de buit. Vaig demanar només hamburgueses ja que demanar un menú és sempre mes car per la beguda. Lo millor és no demanar beguda i veure un cop arribes al hostel o allà on sigui, d’aquesta manera pots sopar a Oslo per 5€ tal com vaig fer jo. Vaig veure en un cartell una oferta de dues hamburgueses per 48 corones, uns 4,90€, així que no m’ho vaig pensar massa mes i vaig demanar dues hamburgueses. Amb això ja en tindria prou per sopar, doncs una era de pollastre arrebossat i l’altre doble. Evidentment, com a tot arreu a Noruega, vaig pagar amb targeta.

Feia certa gràcia el fet que d’entrada tothom et parlava en noruec, però tu al saludar en anglès, immediatament canviaven a un anglès mes perfecte que el de Londres.

En tota l’estona que vaig ser al Burger, només van entrar el que semblaben 3 estudiants i que eren, com no, espanyoles. A aquelles hores pel carrer i en sopant en un Burger, només podien ser espanyols. Així que ja n’érem 4 de 4 allà dins.

En acabar de sopar vaig tornar cap al hostel però vaig aprofitar que passava per davant d’un súper Kiwi per comprar alguna galeta o pasta per menjar ara de postre o per l’endemà, ja que segurament seria un dia prou llarg. Així que vaig entrar i vaig comprar un paquet de galetes i un altre d’unes pastes també dolces. Evidentment vaig pagar els 4,80€ que costaven totes dues coses amb targeta.

I si a l’anada ja anava quasi sol pel carrer, ara ja hi anava completament sol. Només un parell de despistats que sortien d’algun local tipus bar i caminaven sense massa rumb fix.

Quan em quedaven uns 5 minuts per arribar al hostel, les 4 gotes es van convertir en unes quantes mes, per lo que vaig haver d’accelerar el pas perquè ara si que ja mullava massa com per anar caminant tranquil·lament. Encara sort que ja havia sopat i ja estava tornant.

Eren quasi les 21:30h quan arribava al hostel, havent caminat per uns carrers desèrtics, freds i totalment silenciosos, semblant mes un poble del Pirineu que la capital de Noruega. Si la situació ja era així quasi al juny, no em vull ni imaginar com deu ser en ple gener.

L’endenà em volia despertar cap a les 7 del matí per lo que anava perfecte d’horari. Vaig arribar, vaig preparar ja la roba per l’endemà i guardar tot el possible de la maleta, i cap a les 22h a dormir i a descansar que l’endemà ja marxava al segon país del viatge i en el que m’hi estaria mes temps. 3 setmanes a Tailàndia, des de Bangkok fins a la frontera amb Malàisia.

error: Content is protected !!
%d bloggers like this: