Passava una primera nit molt agradable al bungalow de Hallandale Beach gaudint d’una temperatura, almenys de nit, molt agradable. Aquest primer dia complet tocava investigar la zona per almenys trobar algun lloc on comprar menjar be de preu, quelcom difícil en aquella zona.
L’amfitrió m’havia recomanat un supermercat per ser el mes econòmic de la zona i que quedava a uns 10 minuts caminant. Així que em vaig preparar i primer vaig anar a donar una volta per aquell petit poblet de bungalows per després anar cap al supermercat a comprar menjar.
Aquella zona de bungalows constava bàsicament d’un carrer d’uns 200 metres que donava tota una volta i on a banda i banda hi havia tots els bungalows, que n’eren segur mes de 100. A l’entrada hi havia una petita edificació que semblava ser un espai comú amb zona de jocs i bar. Tot plegat semblava un camping de bungalows però semblava que la gent vivia allà permanentment, o que almenys utilitzaven els bungalows com a segona residència. Jo només hi passaria 4 dies però la majoria de gent semblava que hi passarien mesos. De fet pràcticament tots els bungalows estaven ben engalanats amb les llums de Nadal que per aquesta època corresponien.
Després de conèixer una mica millor aquell petit poblet, vaig anar directament cap al supermercat que m’havia recomanat l’amfitrió, ara si, guiant-me amb Google Maps. De totes maneres el camí era ben fàcil, doncs tan sols havia de caminar uns 10 minuts per aquella carretera que passava just per davant dels bungalows i que recorria tota l’illa de Miami Beach de nord a sud.
Es tractava d’un establiment tipus Carrefour on ja hi trobaria tot el que necessitaria per passar aquells últims dies del viatge. Però no vaig necessitar massa minuts un cop dins per adonar-me de la passada de preus d’aquella zona, i això que aquest era el supermercat barat…
No vaig haver de caminar ni 10 metres pels seus passadissos per veure, per exemple, que un ou costava el mateix que mitja dotzena a Barcelona. Vaig donar una primera volta per quasi tot el supermercat per fer-me una idea del tipus de menjar que hi venien i els seus preus. Hi havia coses conegudes, com pasta, pa, galetes, etc., però també d’altres que a Espanya no es veuen tant, com tot tipus de magdalenes o cupcakes, pastissos, melmelades i en general menjar molt dolç i ultra-processat. Però en qualsevol cas, tot molt car.
La veritat és que no volia gastar-me 20€ per un plat preparat que segurament em deixaria amb gana, així que vaig decidir comprar una barra de pa, que costava $3, mitja dotzena d’ous, per uns $4, frankfurts, formatge i un petit paquet de magdalenes. Tot plegat em donaria per una parell d’entrepans ben complets. Tot i així em vaig acabar gastant $23.
Almenys aquí ja podia pagar amb la targeta Revolut sense problemes i estalviar així una mica en el tipus de canvi. I amb només una bossa a la mà, vaig tornar cap al bungalow per deixar aquella compra tant patètica.
Vaig mirar una mica els restaurants que m’anava trobant pel camí, i en pràcticament cap oferien plats per menys de $20. A mes tampoc n’hi havia gaires, doncs aquella era una zona mes aviat residencial, molt maca i tranquila però amb poca oferta comercial.
Aquell dia vaig sobreviure a base d’ous, frankfurts i pa tot fet al bungalow que disposava de tot el necessari per cuinar. De fet, era quasi la primera vegada que cuinava en tot el viatge.
L’endemà em vaig proposar anar a la platja que quedava a uns 30 minuts caminant tot i ser a la mateixa illa que Miami Beach. Vaig mirar a Google Maps quant tardaria en arribar a la platja però al final, entre que sembla que Google Maps camina molt ràpid i que jo anava fent fotos, vaig tardar quasi una hora en arribar-hi. A mes feia pocs dies que hi havia hagut un huracà al Golf de Mèxic i que havia afectat força tota la costa de Florida i, tot i que no es veien destrosses, si que feia un vent terrible, tant que fins i tot en alguns punts on quedava molt desprotegit, em costava molt aguantar-se de peu. I com mes m’acostava a la platja mes vent feia.
Finalment vaig arribar a la platja que quedava en línia recta al meu allotjament i que en aquell moment estava buida, suposo que degut a la ventolera que feia. En qualsevol cas es veia una platja molt neta i cuidada i una aigua també força transparent. Això si, tota la primera línia de platja era farcida d’hotels i blocs d’apartaments conformant aquella imatge típica que tenim de les platges de Miami, unes platges sense cap interès per cap llei de costes.
Vaig passejar una estona per la platja tot i que el temps just per veure-la, doncs el temps no acompanyava massa. feia molta calor però a la vegada feia molt de vent i estava el cel força ennuvolat, suposo que per això estava la platja tant buida. En qualsevol cas havia pogut arribar sense agafar cap bus ni taxi estalviant així i fent una mica d’exercici. Això si, després de passejar una estona per la primera línia de mar, tocaria tornar cap al bungalow per aquell mateix camí un tant avorrit i durant una hora mes.
El començament del camí de tornada era mes entretingut per ser mes residencial i haver-hi rius i ponts, però després pràcticament tot el trajecte transcorria entre parcs, descampats i grans superfícies. Era una zona molt comercial però similar a un polígon industrial fins arribar a la carretera on just a l’altra banda ja hi havia el poblet de bungalows.
Aquell dia vaig pensar de demanar menjar per Internet a algun restaurant de la zona, però la web em demanava obligatòriament un número de telèfon dels EUA, cosa que no tenia. De totes maneres segurament no hauria demanat res en veient els preus dels restaurants mes econòmics, que en aquest cas era un restaurant xinès, com sol ser habitual. Tot i ser el mes barat, cada plat costava quasi $20, i tenint en compte que segurament n’hauria de demanar dos, ho vaig acabar descartant. Tocaria seguir amb l’estratègia del supermercat i els entrepans, doncs al final només serien 2 o 3 dies mes.
El tema del transport públic i com desplaçar-se per aquella zona, no era del tot fàcil ni barat. Hi havia la línia de bus que recorria la carretera de nord a sud de l’illa, però l’illa és tant ample que depenent d’on vulguis anar i de lo allunyat que estigui de la carretera, o has de caminar una hora, com vaig fer jo per anar a la platja, o buscar un taxi. Evidentment, jo no vaig agafar taxi cap dia i bus tampoc tots, doncs la millor manera de conèixer els llocs i la mes barata, és caminant.
Passar aquells 3 dies en un bungalow al costat de Miami Beach va ser tota una experiència i mes tenint en compte que era Nadal i per tan tots els carrers estaven il·luminats. El lloc era car però vaig poder sobrevire amb uns $10 al dia mes $35 de l’allotjament.
Aquesta era l’última parada que feia en aquest primer viatge sol que va durar dos mesos i que em va permetre conèixer molt mes de Mèxic, i plantar-li les arrels per als anys vinents quan aquest país s’acabaria convertint en la meva segona casa i on hi coneixeria gent extraordinària. El viatge s’acabava però la meva època mes viatgera tot just començava. Fins aleshores havia viatjat molt però sempre acompanyat i en períodes inferiors a un mes. Però després d’aquest viatge tot canviaria. Ja m’havia atrevit a viatjar completament sol durant dos mesos i a partir d’ara prendre la decisió de fer un viatge d’aquest tipus seria molt mes fàcil i trivial. Ja passaria de preguntar-se “ho faig?” a simplement “on vaig?”.