by guillem | març 25, 2013 | 1 mes a Edimburg 2013
La quarta setmana va ser la pitjo en quant a temps es refereix. Va ploure/nevar cada dia. Com a molt es veia una mica el sol durant 1 hora al dia. Durant la setmana anterior ja haviem vist una mica de neu i ja haviem “matat” la curiositat que teniem de veure nevar, ara ja cansava una mica. Així que fer de turistes, poc, mes aviat començar a treballar per començar a posar-se les piles i anar de pubs. El dimecres vaig quedar amb la Núria, que ja feia una setmana i mitja que no ens veiem. No sabia exactament com aniria després de la última vegada que ens vam veure, ja que crec que ella volia que passés algo el dia que em vaig quedar a dormir i jo no vaig voler. Pero va estar molt bé, com sempre. La vaig anar a buscar a casa seva i vam anar a fer una birra al bar del costat de casa seva. La veritat és que aquell dia vaig quedar amb ella amb dues intencions ben clares. Per una banda assegurar-me que realment sentia algo per ella, i per l’altra, si així era, dir-li. La primera bé, pero la segona no vaig trobar el moment per dir-li. Vam passar una bona estona com sempre, xerrant, explicant-me que a la feina estava en un moment complicat pero bo a la vegada, ja que li estaven donant mes responsabilitats, cosa que feia preveure que passarà el periode de 6 mesos sense problemes. Al marxar ja ens vàrem despedir ja que el dissabte ja tornava a Barcelona. De fet ella també, pero només per 3 dies. Aquella mateixa nit li vaig enviar un whatsapp dient-li que li havia de dir una cosa. En principi vam quedar per divendres. El dijous, apart de penedir-me durant tot el dia per no haver-li dit a la Núria el que sentia per ella, també va passar una cosa un tant curiosa. L’Ana Flores, exdirectora General de l’empresa on treballa l’Astrid, em va enviar un correu per oferir-me un projecte. Concretament 3 aplicaciones per Facebook coincidint amb el llançament de 3 llibres. Evidentment el vaig acceptar, i em va sorpendre la insistència de l’Ana perque l’acceptés, oferint-me feina, demanant-m’ho sisplau i tot plegat en un context de prefunda crisi econòmica i amb l’atur pels núvols. El divendres havia quedat amb la Núria i també haviem d’anar amb la Miriam i companyia per despedir-nos. Jo estava molt nerviós per lo de la Núria, realment no sabia si dir-li, que aconseguiria amb tot allò. A les 7 de la tarda la Núria encara no m’havia dit res (tot i que després vaig veure que ja em va dir algo a les 7:12, per poc) i la Miriam ja estava al Standing bar. Així que vaig anar directament a l Standing sense veure la Núria. Vaya tela! Pero al final el dia també va ser per recordar, una bona festa la última nit, fins a les 4 de la nit, havent-me d’aixecar l’endemà a les 8. Primer vam anar a sopar al Standing, hamburguesa bona amb patates i un parell de pintes per començar. Allà vam conèixer els nous companys d’anglès de la Miriam (vaya persons també) i vam passar una bona estona. Després vam sortir de festa, en Raimon ja no va venir, segona nit que no sortia, perque després digui de mi, així que cap a les 10 el tio ja era a casa. Dels 12 o 15 que èrem al sopar, al final vam quedar 7. La Miriam, la Sara, un noi francés, un noi de pamplona, una noia també espanyola, no sé exactament d’on, una marroquina i jo. Primer vam anar a l’Irish Bar, el bar Irlandés, vam fer una birra, vam mirar algun partit de seleccions que estaven fent i vam anar cap al bar Salsa on els xupitos valen 1,25 pounds, allà ja va començar lo bó. El francés va pagar una ronda de xupitos de tequila i jo tenia la intenció de donar-li el meu pound amb 25, pero la Miriam va tenir la idea de pagar una ronda cadascú, els sis que bebiem, no vegis, 6 xupitos de tequila, i jo que feia uns 10 anys que no el probava. Ens vam fotre els 6 xupitos relativament ràpid. Jo ja portava una taja que anava de costat. Va ser molt divertit, vaig encaixar bé amb aquella gent i, com sempre, amb la Miriam i la Sara. Després d’aquella locura, vam tornar a l’Irish, que ja hi havia música en directe i a fer una birra mes. Jo ja no m’aguantavavam anar a un parell mes de discoteques que ja no sé ven bé on estaven ni com es deien. La primera era enorme, amb 4 pisos subterranis amb diferents sales. vam anar a la -4 i vam estar un ratet bebent birres robades per la Miriam. Ella també portava un bon pedal, i entre això i que aquella discoteca estava a petar, la Miriam i jo vam anar a una discoteca tecno que hi havia al costat. Vam anar-hi tots dos i allà vam demanar un parell de xupitos de vodka, que sumat a tot el que ja portàvem al cos, se’ns va fer impossible de veure’ns, ni ella ni jo. De fet va cambiar-los per un piti (perque no tenem tabac). Vam estar un rato la Miriam i jo a la discoteca tecno pero ens en vàrem cansar aviat perque en aquell moment posaven un tecno molt lent, massa paranoic. Així que vam sortit a fumar i a xerrar un rato com dos bons borratxos, i vam tornar a entrar a la discoteca dels 4 pisos subterranis. Jo ja no m’aguantava, estava mig vomitant. Vam estar una estona mes allà i ja se’ns van fer les 3, així que vam començar a marxar cap a casa. Al sortir de la discoteca estava nevant! Doncs bé, com si res, cap a casa. Vam tornar la Miriam i jo sols perque a la Sara l’haviem perdut. La tornada també va estar prou bé, xerrant una estona amb la Miriam que ja estava una mica cansada de la Sara, no sé com acabarà tot plegat. Ens vam despedir amb una abraçada i cap a casa, estava content amb la relació que tenia amb la Miriam. Al arribar a casa vaig menjar algo i a dormir que ja éren les 4 i mitja de la nit i m’havia d’aixecar a les 8, amb tota la ressaca de tequila. La tornada també va anar de puta mare, bona despedida amb la Penny, avió on time, arribada de puta mare i cap a Vilassar.
by guillem | març 12, 2013 | 1 mes a Edimburg 2013
El dilluns de la 3ª setmana la ciutat estava guapíssima, tota nevada. Pel matí encara nevava i feia força vent i fred. Per la nit vàrem sortir de festa, un dilluns i amb neu per tot arreu. Tota una experiència. A mes, com era de suposar, els dilluns només surten els mes “demacrats” així que la nit prometia. Vam sortir la Miriam, la Sara, l’Hugo, en Raimon i jo. Primer vam anar al bar, el que abans era un banc. Allà ja ens vam pendre unes quantes birres de 2,09 pounds i ja vam conèixer els primers pérsons de la nit: un escocés, un italià i una mallorquina. L’escocés portava una taja que no era normal, no parava de fer el payaso i cridar, això si, era totalment inofensiu. La mallorquina, Aida, ens va caure bastant bé, era molt oberta i feia menys d’una setmana que havia arribat a Edinburgh, també sense feina, a buscar-la un cop aquí, a l’aventura. Després de fer unes birres al Standing, vam anar a una discoteca de música llatina, El Barrio, vaya festival! Vam demanar unes birres mes i a ballar pachanga i reggeton. Qui ho diria, pero en Raimon i jo ens ho vam passar de puta mare, be, nosaltres i tots clar. Allà ens vam tornar a trobar a l’Aida, que ens va utilitzar a en Raimon i a mi per ensenyar-li a ballar a l’italià, que realment era una mica inútil. I la Sara, també vaya tela, se li acostaben un munt de tios, pero no li va fer cas a nngú, es va quedar amb nosaltres tota la nit. Va ser molt divertit, i al sortir de la discoteca, querra de neu! El dimarts jugava el Barça contra el Milan, la tornada dels vuitens de final de la Champions, amb un 2-0 en contra. La remuntada era complicada per tot i així vam veure el partit a casa per Internet. Van venir la Miriam i la Sara i vam sopar els 4 mentre miràvem el partit. Vam sopar molt be, ens ho vam passar molt be i a mes l Barça va remuntar amb un 4-0. Una bona tarda. La veritat és que estava bé amb la Miriam i la Sara, son bones ties i s’hi pot parlar de bastantes coses. El dimecres pel matí vam fer el perro, bueno, i treballar una mica, com feiem ja quasi tots els matins, ja que plovia cada dia, i per la tarda vam anar al Standing Bar, l’antic Banc on les birres estan a 2,09 pounds. Sobretot hi vam anar per veure a la Jaqui i a en Santi, dos amics de la Miriam del Hostel, ja que la Jaqui marxava una setmana a Espanya i en Santi ja marxava d’Edinburgh per sempre, ja que no trobava feina i estava una mica fart del clima. Després del bar, la Sara, la Miriam, en Raimon i jo vam anar al McDonald’s i després, per baixar el menjar, cap a Calton Hill, on hi ha el panteon i que jo ja havia vist el dissabte anterior amb la Núria El dijous al migdia, cap a les 12, en Raimon i jo vam anar a l’Arthur Seat, amb la intenció de pujar a la cima. Ens vam preparar, bueno preparar, vam agafar algo de menjar i aigua i a caminar! Des del peu de la muntanya fins al cim ja quasi que vam tardar 2 hores, pujant esclaes llarguíssimes i caminets de fang. Jo amb les sabates i amb la jaqueta americana, vaya tela! Quant mes pujàvem mes vent i mes fred feia. El troç final era quasi d’escalada i bastant durillo després de portar tanta estona caminant. Va ser dur pero al final vam arribar al cim. Les vistes son impressionants des d’allà adalt. Es veu tota la ciutat de punta a punta, les muntanyes i el mar, una passada! Vam fer algunes fotos i cap avall. La baixada va ser pitjor que la pujada. Cansats i a mes ens vam liar una mica, no vam baixar per on vam pujar, sino per un camí de cabres, de fet és per on anaven els conills, que em vam veure uns quants mentre baixàvem. Vam arribar abaix plens de fang i reventats, per poc amb caig 4 vegades pero al final ho vam aconseguir. Un cop abaix vam menjar i recuperar algo de forces i cap a casa. El divendres en Raimon i jo vam anar a Calton Hill i St. King James, per veure les vistes de dia, ja que el dia anterior ja era de nit i després al centre comercial de St King James, que està molt aprop de casa i de pas vam passar pel pont que creua Leith Walk, que és ben curiós i que marejava una mica al passar-hi. Per la nit, en Raimon va obrir un nou regal de la Laura i eren uns xupitos de nube, com s’ho curra, en va preparar 3 i estaven molt bons. El dissabte Vam anar amb en aimon a fer la ruta Harry Potter, és a dir, a veure l’escola George Heriot, escola en la que es va inspirar l’escola de Harry Potter, el cementiri de , d’on es van treure molts dels nms de l’obra, i el bar on l’escriptora va escriure el llibre. Lo curiós va ser que l’escola va ser lo primer que vam veure de la ciutat, perque al venir de l’aeroport, el busero no ens va entendre i ens va dir que baixéssim a una parada que no era, justament davant de l’escola, pero clar, en aquell moment no ho sabiem. El diumenge era el dia de St. Patrick, patró d’Irlanda i dia que es veu cervesa sense parar. Primer vam anar al Irish Bar, a GrassMarket i bar Irlandés per excel·lència amb música en directa i un munt de gent. De tanta gent que hi havia no vam poder ni demanar, això si, la festa era impresionant. Estàvem la Miriam, en raimon i jo i allà haviem quedat amb la Sara. La vam trobar pero vam marxar de seguida perque no ens podiem ni moure, de fet quan vam sortir hi havia cua per entrar. Després d’allà vam anar al Mazmorres bar, increíble, el mes original que he vist mai, unes antigues mazmorres reconvertides an bar, amb sala de cine i tot, un munt de passadissos i sales on literalment t’hi perds si no el conexes bé. Allà estàvem la Miriam, en Raimon i jo i després va venir l’Iñaki, el vasc que va conèixer la Miliram, un bon person. Vam fer un parell de birres, vam donar una volta pel bar, vam veure una mica al cine i, després d’allà i plovent, a fer botellón. Primer vam anar al Lidl a comprar vegudes i després sota un pont a veure, el temps que fotia que no feia botellón, va ser divertidíssim. L’Iñaki va pillar una taja que no era normal, va caure unes 20 egades a terra, fotent-se unes hòsties que havien de fer mal per collons. Vam estar unes dues hores bebent i xerrant, va estar de puta mare, fins i tot vam parlar de la Independència de Catalunya. Després del botellón vam anar a una discoteca pero només la Miriam, jo i un parell d’escocesos que vam conèixer. En Raimon va marxar a casa mort de gana i l’Iñaki amb una papa que no sabia ni on estava. A la discoteca, i després de veure com els porters apallisaven a dos tios, la Miriam i jo vam seguir bebent sense parar entre els cubates que li compraven els escocessos i els que robava. De fet, va anar d’un pel que no la pillen robant un xupito d’avant dels morros del que l’havia comprat. També ens ho vam passar molt bé, la música estava bé, la discoteca plena de ties, la Miriam mega borratxa i jo també. Aquella nit vam afiançar la nostra relació, de fet feia temps que ens coneixiem pero va ser aquell dia que em va agregar al Facebook. Per cet, quan vaig arribar a casa, semblava que m’hagués acabat de dutxar amb la roba posada, estava gotejant per tot arreu.
by guillem | març 5, 2013 | 1 mes a Edimburg 2013
Cal dir que hem passat tota la primera setmana sense fumar maria, tot un récord. Ho dic perque el dilluns de la segona setmana ja em vam pillar a un amic de la Miriam, crec que hauriem aguantat be tot el mes, pero ja que n’haviem trobat, no estava malamant un petilla de tan en quan. Així que el dilluns vaig anar amb la Miriam, la Sara i un amic d’elles, l’Hugo (en Raimon no va venir), a un bar molt guapo i molt barat. El bar és un antic banc, així que te pinta del típic banc antic, enorme i amb un sostre altíssim. Vaig pendre la birra per 2,09 pounds vam xerrar una mica, vaig agafar la maria i vaig anar cap a casa a fer el primer peta en una setmana amb en Raimon. El dimarts vam anar a Portobello i a la platja a veure el Mar del Nort. Vam anar en Raimon i jo caminant des delpis, quasi una hora i mitja per arribar a la platja atrevassant tot Portobello, una zona que es veia bastant pija, molt residencial amb les típiques casetes baixes de Edinburgh, guapíssim. Vam arribar fins a la pltja on hi feia el doble de fred que al centre de la ciutat. Vam passejar una estona per la platja fumant un petilla i vam tornar, ja quasi de nit. La tornada va està bé perque ens vam perdre una miqueta, i això a mi ja m’agrada. En total vam estar 3 hores caminant, per lo que jo vaig arribar a casa a un mal de cames increíble. Aquella mateixa tarda en principi havia d’anar amb la Núria a veure les dances escocesses, pero jo estava rebentat, millor ho deixem per un altre dia. El dimecres, i després de 4 dies de parlar per whatsapp, vaig tornar a quedar amb la Núria. Vam anar a un bar aprop de casa seva, també guapíssim. Vam pendre una birra cadascú, les dues quasi 9 pounds (no està mal). Vam xerrar i com ja era habitual, m’ho passava de puta mare amb ella, sols omés parlant. Increíble! Per primera vegada vaig tenir una conversa amb una noia sobre programació pura i dura, parlant de “fors”, “elses”, etc. Apart de moltes altres coses, clar. Després vam sortir a donar una volta per un canal que es veu que fa 50 km. Jo pensava que després ja marxaria, perque ella treballava l’endemà i ja m’havia dit que no volia tornar tard, pero em va proposar d’anar sopar a casa seva. La confiança és absoluta i sí que realment semblava que volia estar mes estona amb mi, així que vaig acceptar i vam sopar a se casa crema de carbassó i pizza. Se’na van fer les dues de la nit. Vaya tela, i no volia anar a dormir tard! Cada dia les converses son mes íntimes i el dimecres no era una excepció. Parlàvem de coses que amb pocs altres (o amb ningú) parlàvem, el tema sexe cada vegada sortia mes. Em va tornar a proposar de quedar-me a dormir, pero crec que ara si que ho deia perque li sabia greu que marxés amb aquell fred que fotia i mig plovent, no perque volgués realment, s’havia de llevar en 5 hores! Així que vaig tornar a declinar l’oferta i vaig marxar cap a casa amb taxi perque realment no podia esperar el bus del fred que fotia. El dijous vàrem donar una volta amb en Raimon, simplement a passejar perque ja quasi que ho hem vist tot. A mes, la Núria em va tornar a proposar d’anar a casa seva a sopar. El tema ja es complicava perque era un divendres, la cosa es podia allargar. Evidentment vaig acceptar i vaig anar a casa seva, a mes amb dues botelles de vi. La veritat es que no tenia clar d’anar-hi, sabia que ella voldria algo mes que sopar, pero jo no podia, aleshores la Núria ja m’agradava bastant, i que passés algo mes només em portaria mes problemes, ella només volia algú per “desfogar-se”, pero a mi ella m’agrada mes que per una sola nit. No busquem el mateix. Vam sopar, lassagna feta per ella, boníssima, i ens vam veure les dues botelles de vi. Estàvem molt bé junts, xerrant com sempre, les hores em passàven volant, sense fumar, sense tele, com sempre. Era perfecte! Em va preguntar: et puc fer una pregunta directe? Perque no et vas voler quedar a dormir? Vaya tela! Li vaig dir per res en concret. Així que em va tornar a proposar de quedar-me a dormir i li vaig dir que si, la veritat és que en tenia ganes, pero sense que passés res. Just abans d’anar al llit, ja vaig notar que al sofà m’agafava mes, ja es veien les intencions, tot i que jo en aquell moment estava massa be amb ella, no pensava en res mes. Jo no vaig poder dormir, en el fons estava fet pols, estava dormint amb una noia de qui m’estava enamorant sense poder fer res. L’endemà, no n’estic segur, pero diria que mes aviat estava enfadada. Ella esperava una nit de sexe que no va tenir. Tot i així vàrem esmorzar i vam anar a donar una volta d’unes 3 hores, mirant part de la ciutat, el Museu d’Escòcia i passejant pel peu de la muntanya d’Arthur Seat. Jo cada vegada estava mes enamorat i, crec, que ella cada vegada menys. De fet no buscàvem el mateix, cada vegada ho tenia mes clar. Aquell dia, i després d’haver passat quasi 24 hores junts, em vaig despedir d’ella amb un gust agredolç. El diumenge, tocava passar-lo amb en Raimon, a mes, era el primer dia que nevava des de que érem a Edinburgh. Al començament del dia, anava nevant pero no semblava que hagués de ser la gran nevada, i molt menys que s’acumulés neu a terra. Pero conforme passava el dia, cada vegada nevava mes. Vam anar a donar una volta, pedazo de volta de 4 hores, i cada vegada nevava mes, prometia bastant. L’objectiu de la sortida era anar al Castell per veure’l de dia i després anar per la Royal Mile fins al Queen’s Palace, que està al final. Després de fer fotos al Castell, vam baixar per la Royal Mile i va començar a nevar i a fer molt de vent, era impressionant i guapíssim. A mes, no ens deixava de sorpendre com una ciutat gran no s’immutava en absolut al caure una gran nevada, ja hi están acostumats, pero nosaltres no. Vam tornar pel caminet per on haviem anat amb la Núria, pel peu de l’Arthur Seat, i mig perduts i després de 3 hores caminant vam arribar al Princess Street on per primera vegada vam menjar fora de casa, al McDonalds. Tota la resta de dia i l’endemà va estar nevant, així que el dilluns el paissatge era guapíssim.
by guillem | març 3, 2013 | 1 mes a Edimburg 2013
El que pot donar de si na setmana ben aprofitada! Hem començat forts la nostra visita a Edinburgh, visitant el castell, jardins, el Grassmarket, veien tot el casc antic, etc. Durant la primera setmana hem recorregut quasi tota la ciutat i ja ens sabem moure com si portéssim mesos aquí. Tenim la Ridacard de LothianBuses per lo que podem agafar el bus tantes vegades com volguem. Vam arribar el diumenge i el dimarts ja feien un Barça-Madrid, la tornada de la Copa del Rei. La Núria ens va proposar anar-lo a veure a un bar, The globe, molt guapo, amb 3 projectors i un munt de teles fent partits. Aquella nit ja em vaig adonar que amb la Núria tindria un feeling especial. Semblava que ens conexéssim de tota la vida. El barça va perdre contra l’etern rival i va quedar eliminat de la Copa, hi havia un munt de merengues i vam haver d’aguantar els seus crits d’alegria. Pero no m’importava tant com altres vegades, estàvem amb la Núria. Després vam anar a sopar a un kebab tots tres, n’hi ha per tot arreu, i cada vegada em queia millor. Només ens haviem vist dos dies, unes 3 hores en total, i ja em semblava que la conexia de tota la vida. Es podria dir que aquesta setmana ha anat tot perfecte, amb en Raimon molt be, anem cada dia a donar voltes per la ciutat i ens ho passem be. També vam veure a la Miriam, l’amiga de l’Astrid, i una amiga d’ella, la Sara. Les dues van venir fa uns 5 mesos totalment a l’aventura, sense feina ni allotjament, també les admiro. Vam anar els 4 a pendre algo al Brass Monkey, al costat del nostre pis llogat, perque dona la casualitat que elles viuen a 5 minuts caminant d’on vivim nosaltres. L’encontre va ser molt agradable, ens vàrem posar una mica al dia tots 4 tot prenent una birra Best. Ara viuen en un pis compartit i treballen netejant habitacions d’hotels, pero van començar vivint en un hostel. Com ja he dit, és d’admirar. I per acabr la que, segurament, será la millor setmana de totes, el dissabte la Núria em proposa d’anar en Raimon i jo a casa seva a sopar i després a prendre algo. Dona la casualitat que la Miriam també proposa de sortir de festa per Grossmarket, on justament hi haviem anat pel matí, per cert, molt guapo i ple d’espanyols. Doncs bé, ens trobem que ens ofereixen 2 plans, qui ho diria, en una ciutat com Edinburgh, se’ns acumula la feina. En Raimon ho tenia clar, sortir amb la Miriam i les seves 3 amigues mig alcoholitzades. Jo no ho tenia tan clar. Després de pensar-m’ho bona part de la tarda, vaig decidir anar amb la Núria, la millor decisió que podria haver près. Així que vaig anar sol cap a se casa, cap a les 10 de la nit, sense saber ben be com aniria tot plegat, pensava que sinplement sortiriem a algun pub la Núria, dos amics seus de la feina i jo. Pero no, la nit va ser molt millor. Vaig arribar a casa seva molt bé, i això que no ho tenia massa clar si hi arribaria. Va preparar el sopar, pollastre amb patates i verdures, boníssim. Va ser una nit pefecte! No recordo haver passat una nit així amb ningú en tota la meva vida. Vam sopar, ens vam veure una botella de vi i una cerveza escocesa i vam estar xerrant fins la 6 del matí! Impressionant, 8 hores parlant amb una noia amb la qual només hi havia parlat durant unes 3 hores des de que la vaig conèixer, sense posar la tele ni música ni res, només parlant. Va ser fantàstic, de les millors nits de la meva vida. Vam parlar de tot, i ens vam sincerar bastant, jo li vaig parlar dels meus ulls i ella de l’accident que va tenir, que també te tela, va sobreviure de miracle pero li va quedar la cadera bastant malament. Em va explicar coses que a poca gent li deu haver explicat. Així que, balanç de la primera setmana a Scotland, PERFECTE!
by guillem | març 2, 2013 | 1 mes a Edimburg 2013
El gran dia va arribar mes ràpid del que pensàvem, no ens vàrem donar compte qua ja va arribar el dia de marxar. Preparades les maletes amb molta roba d’abric, jaqueta nova i cap a l’aeroport en Raimon i jo, amb el cotxe de la Laura que ens va acompanyar per despedir-se. L’anada, tot i que anàvem amb ryanair, va anar bé, vàrem arribar a Edinburgh a l’hora prevista i, com no, estava plovent. El primer “susto” va ser que el pound estava a 1,28 euros, vaya tela! En fi, és lo que té el Regne Unit. Per sort, només pujar al bus que ens havia de portar al pis, una noia catalana, la Núria, ens va ajudar a pagar el bus, ja que era impossible aclarar-se amb aquelles monedes. La sorpresa va ser màxima, a que mentre en Raimon i jo estàvem intentant pagar el bus, vam sentir una veu que deia: val un amb 40. Els dos ens vam girar i vam veure a la Núria que venia a socòrrens. Així vam fer la nostra primera amiga a Edinburgh, només aterrar a la ciutat. A mes, és enginyera electrònica, és a dir, programadira de hardware, quasi com jo, programador de software. Ella porta 6 mesos a Edinburgh i és un clar exemple de fuga de cerebros. En el bus ja vàrem parlar bastant i abans de baixar ens va dir: quan volgueu anem a fer unes birres. Perfecte! Catalana, oberta, bona tia i inteligent. De puta mare! Després de liar-nos una mica amb el bus per arribar al pis, vam agafar un taxi que ens va portar fins a Lorne Place. Allà vam quedar amb la Penny. El pis no va donar cap sorpresa desagradable, era tal com ens havia dit i tenia tot el que ens havia dit. També perfecte! Per fi estàvem apossentats a Edinburgh! Ja èren pràcticament les 10 de la nit, per lo que vam anar a donar una volta a veure una mica el barri i cap a casa a dormir.
by guillem | març 2, 2013 | 1 mes a Edimburg 2013
Un bon dia de Setembe de 2012, en Raimon a casa d’en Gerard va i em diu: et faria fer un viatge d’un mes a un país de parla anglesa? Em vaig quedar bastant pillat i, evidentment li vaig dir que si. Ja només faltava triar país i dia de sortida. Vam considerar varies opcions d’Europa i el Carib: UK, Malta, Holanda, Barbados, etc. Haviem de considerar varies coses, tals com nivell de vida del país i preu del viatge, per intentar gastar-nos el menys possible. Estava clar que el millor lloc per aprendre anglès era el Regne Unit. Tot i que el país és car, és aprop i el millor país per aprendre l’idioma. Primer vàrem pensar amb Londres, pero com que ja hi haviem estat, en Raimon va proposar Edinburgh. La idea em va agradar molt, una ciutat que encara no havia visitat en una regió que acabava de convocar un referèndum pel 2014 per a independitzar-se del Regne Unit, tal com volia fer Catalunya respecte d’Espanya. Així que el lloc ja estava decidit, ja només faltava decidir quan marxàvem. A mi tan em feia, en Raimon havia de demanar vacances. Finalment, les dates varen ser del 24 de Febrer al 23 de Març de 2013. Decidit el lloc i el dia ja podiem començar a buscar allotjament. Va ser complicat ja que la intenció era llogar un pis no compartit amb TV i Internet i que no fos excessivament car. Després de buscar durant dies i no trobar res que baixés dels 1500€ per tot el mes, vaig trobar un pis prou gran, de 2 habitacions dobles i amb tots els serveis per 850 pounds tot el mes. Així que vaig fer la reserva i ja estàvem a punt per pirar un mes a Escòcia.
S Lorne Pl, Edinburgh, City of Edinburgh EH6 8QN, Regne Unit
