La 3ª setmana a Edimburg

El dilluns de la 3ª setmana la ciutat estava guapíssima, tota nevada. Pel matí encara nevava i feia força vent i fred. Per la nit vàrem sortir de festa, un dilluns i amb neu per tot arreu. Tota una experiència. A mes, com era de suposar, els dilluns només surten els mes “demacrats” així que la nit prometia. Vam sortir la Miriam, la Sara, l’Hugo, en Raimon i jo. Primer vam anar al bar, el que abans era un banc. Allà ja ens vam pendre unes quantes birres de 2,09 pounds i ja vam conèixer els primers pérsons de la nit: un escocés, un italià i una mallorquina. L’escocés portava una taja que no era normal, no parava de fer el payaso i cridar, això si, era totalment inofensiu. La mallorquina, Aida, ens va caure bastant bé, era molt oberta i feia menys d’una setmana que havia arribat a Edinburgh, també sense feina, a buscar-la un cop aquí, a l’aventura. Després de fer unes birres al Standing, vam anar a una discoteca de música llatina, El Barrio, vaya festival! Vam demanar unes birres mes i a ballar pachanga i reggeton. Qui ho diria, pero en Raimon i jo ens ho vam passar de puta mare, be, nosaltres i tots clar. Allà ens vam tornar a trobar a l’Aida, que ens va utilitzar a en Raimon i a mi per ensenyar-li a ballar a l’italià, que realment era una mica inútil. I la Sara, també vaya tela, se li acostaben un munt de tios, pero no li va fer cas a nngú, es va quedar amb nosaltres tota la nit. Va ser molt divertit, i al sortir de la discoteca, querra de neu! El dimarts jugava el Barça contra el Milan, la tornada dels vuitens de final de la Champions, amb un 2-0 en contra. La remuntada era complicada per tot i així vam veure el partit a casa per Internet. Van venir la Miriam i la Sara i vam sopar els 4 mentre miràvem el partit. Vam sopar molt be, ens ho vam passar molt be i a mes l Barça va remuntar amb un 4-0. Una bona tarda. La veritat és que estava bé amb la Miriam i la Sara, son bones ties i s’hi pot parlar de bastantes coses. El dimecres pel matí vam fer el perro, bueno, i treballar una mica, com feiem ja quasi tots els matins, ja que plovia cada dia, i per la tarda vam anar al Standing Bar, l’antic Banc on les birres estan a 2,09 pounds. Sobretot hi vam anar per veure a la Jaqui i a en Santi, dos amics de la Miriam del Hostel, ja que la Jaqui marxava una setmana a Espanya i en Santi ja marxava d’Edinburgh per sempre, ja que no trobava feina i estava una mica fart del clima. Després del bar, la Sara, la Miriam, en Raimon i jo vam anar al McDonald’s i després, per baixar el menjar, cap a Calton Hill, on hi ha el panteon i que jo ja havia vist el dissabte anterior amb la Núria El dijous al migdia, cap a les 12, en Raimon i jo vam anar a l’Arthur Seat, amb la intenció de pujar a la cima. Ens vam preparar, bueno preparar, vam agafar algo de menjar i aigua i a caminar! Des del peu de la muntanya fins al cim ja quasi que vam tardar 2 hores, pujant esclaes llarguíssimes i caminets de fang. Jo amb les sabates i amb la jaqueta americana, vaya tela! Quant mes pujàvem mes vent i mes fred feia. El troç final era quasi d’escalada i bastant durillo després de portar tanta estona caminant. Va ser dur pero al final vam arribar al cim. Les vistes son impressionants des d’allà adalt. Es veu tota la ciutat de punta a punta, les muntanyes i el mar, una passada! Vam fer algunes fotos i cap avall. La baixada va ser pitjor que la pujada. Cansats i a mes ens vam liar una mica, no vam baixar per on vam pujar, sino per un camí de cabres, de fet és per on anaven els conills, que em vam veure uns quants mentre baixàvem. Vam arribar abaix plens de fang i reventats, per poc amb caig 4 vegades pero al final ho vam aconseguir. Un cop abaix vam menjar i recuperar algo de forces i cap a casa. El divendres en Raimon i jo vam anar a Calton Hill i St. King James, per veure les vistes de dia, ja que el dia anterior ja era de nit i després al centre comercial de St King James, que està molt aprop de casa i de pas vam passar pel pont que creua Leith Walk, que és ben curiós i que marejava una mica al passar-hi. Per la nit, en Raimon va obrir un nou regal de la Laura i eren uns xupitos de nube, com s’ho curra, en va preparar 3 i estaven molt bons. El dissabte Vam anar amb en aimon a fer la ruta Harry Potter, és a dir, a veure l’escola George Heriot, escola en la que es va inspirar l’escola de Harry Potter, el cementiri de , d’on es van treure molts dels nms de l’obra, i el bar on l’escriptora va escriure el llibre. Lo curiós va ser que l’escola va ser lo primer que vam veure de la ciutat, perque al venir de l’aeroport, el busero no ens va entendre i ens va dir que baixéssim a una parada que no era, justament davant de l’escola, pero clar, en aquell moment no ho sabiem. El diumenge era el dia de St. Patrick, patró d’Irlanda i dia que es veu cervesa sense parar. Primer vam anar al Irish Bar, a GrassMarket i bar Irlandés per excel·lència amb música en directa i un munt de gent. De tanta gent que hi havia no vam poder ni demanar, això si, la festa era impresionant. Estàvem la Miriam, en raimon i jo i allà haviem quedat amb la Sara. La vam trobar pero vam marxar de seguida perque no ens podiem ni moure, de fet quan vam sortir hi havia cua per entrar. Després d’allà vam anar al Mazmorres bar, increíble, el mes original que he vist mai, unes antigues mazmorres reconvertides an bar, amb sala de cine i tot, un munt de passadissos i sales on literalment t’hi perds si no el conexes bé. Allà estàvem la Miriam, en Raimon i jo i després va venir l’Iñaki, el vasc que va conèixer la Miliram, un bon person. Vam fer un parell de birres, vam donar una volta pel bar, vam veure una mica al cine i, després d’allà i plovent, a fer botellón. Primer vam anar al Lidl a comprar vegudes i després sota un pont a veure, el temps que fotia que no feia botellón, va ser divertidíssim. L’Iñaki va pillar una taja que no era normal, va caure unes 20 egades a terra, fotent-se unes hòsties que havien de fer mal per collons. Vam estar unes dues hores bebent i xerrant, va estar de puta mare, fins i tot vam parlar de la Independència de Catalunya. Després del botellón vam anar a una discoteca pero només la Miriam, jo i un parell d’escocesos que vam conèixer. En Raimon va marxar a casa mort de gana i l’Iñaki amb una papa que no sabia ni on estava. A la discoteca, i després de veure com els porters apallisaven a dos tios, la Miriam i jo vam seguir bebent sense parar entre els cubates que li compraven els escocessos i els que robava. De fet, va anar d’un pel que no la pillen robant un xupito d’avant dels morros del que l’havia comprat. També ens ho vam passar molt bé, la música estava bé, la discoteca plena de ties, la Miriam mega borratxa i jo també. Aquella nit vam afiançar la nostra relació, de fet feia temps que ens coneixiem pero va ser aquell dia que em va agregar al Facebook. Per cet, quan vaig arribar a casa, semblava que m’hagués acabat de dutxar amb la roba posada, estava gotejant per tot arreu.