Comencem el viatge

El gran dia va arribar mes ràpid del que pensàvem, no ens vàrem donar compte qua ja va arribar el dia de marxar. Preparades les maletes amb molta roba d’abric, jaqueta nova i cap a l’aeroport en Raimon i jo, amb el cotxe de la Laura que ens va acompanyar per despedir-se. L’anada, tot i que anàvem amb ryanair, va anar bé, vàrem arribar a Edinburgh a l’hora prevista i, com no, estava plovent. El primer “susto” va ser que el pound estava a 1,28 euros, vaya tela! En fi, és lo que té el Regne Unit. Per sort, només pujar al bus que ens havia de portar al pis, una noia catalana, la Núria, ens va ajudar a pagar el bus, ja que era impossible aclarar-se amb aquelles monedes. La sorpresa va ser màxima, a que mentre en Raimon i jo estàvem intentant pagar el bus, vam sentir una veu que deia: val un amb 40. Els dos ens vam girar i vam veure a la Núria que venia a socòrrens. Així vam fer la nostra primera amiga a Edinburgh, només aterrar a la ciutat. A mes, és enginyera electrònica, és a dir, programadira de hardware, quasi com jo, programador de software. Ella porta 6 mesos a Edinburgh i és un clar exemple de fuga de cerebros. En el bus ja vàrem parlar bastant i abans de baixar ens va dir: quan volgueu anem a fer unes birres. Perfecte! Catalana, oberta, bona tia i inteligent. De puta mare! Després de liar-nos una mica amb el bus per arribar al pis, vam agafar un taxi que ens va portar fins a Lorne Place. Allà vam quedar amb la Penny. El pis no va donar cap sorpresa desagradable, era tal com ens havia dit i tenia tot el que ens havia dit. També perfecte! Per fi estàvem apossentats a Edinburgh! Ja èren pràcticament les 10 de la nit, per lo que vam anar a donar una volta a veure una mica el barri i cap a casa a dormir.