La 4ª setmana a Edimburg

La quarta setmana va ser la pitjo en quant a temps es refereix. Va ploure/nevar cada dia. Com a molt es veia una mica el sol durant 1 hora al dia. Durant la setmana anterior ja haviem vist una mica de neu i ja haviem “matat” la curiositat que teniem de veure nevar, ara ja cansava una mica. Així que fer de turistes, poc, mes aviat començar a treballar per començar a posar-se les piles i anar de pubs. El dimecres vaig quedar amb la Núria, que ja feia una setmana i mitja que no ens veiem. No sabia exactament com aniria després de la última vegada que ens vam veure, ja que crec que ella volia que passés algo el dia que em vaig quedar a dormir i jo no vaig voler. Pero va estar molt bé, com sempre. La vaig anar a buscar a casa seva i vam anar a fer una birra al bar del costat de casa seva. La veritat és que aquell dia vaig quedar amb ella amb dues intencions ben clares. Per una banda assegurar-me que realment sentia algo per ella, i per l’altra, si així era, dir-li. La primera bé, pero la segona no vaig trobar el moment per dir-li. Vam passar una bona estona com sempre, xerrant, explicant-me que a la feina estava en un moment complicat pero bo a la vegada, ja que li estaven donant mes responsabilitats, cosa que feia preveure que passarà el periode de 6 mesos sense problemes. Al marxar ja ens vàrem despedir ja que el dissabte ja tornava a Barcelona. De fet ella també, pero només per 3 dies. Aquella mateixa nit li vaig enviar un whatsapp dient-li que li havia de dir una cosa. En principi vam quedar per divendres. El dijous, apart de penedir-me durant tot el dia per no haver-li dit a la Núria el que sentia per ella, també va passar una cosa un tant curiosa. L’Ana Flores, exdirectora General de l’empresa on treballa l’Astrid, em va enviar un correu per oferir-me un projecte. Concretament 3 aplicaciones per Facebook coincidint amb el llançament de 3 llibres. Evidentment el vaig acceptar, i em va sorpendre la insistència de l’Ana perque l’acceptés, oferint-me feina, demanant-m’ho sisplau i tot plegat en un context de prefunda crisi econòmica i amb l’atur pels núvols. El divendres havia quedat amb la Núria i també haviem d’anar amb la Miriam i companyia per despedir-nos. Jo estava molt nerviós per lo de la Núria, realment no sabia si dir-li, que aconseguiria amb tot allò. A les 7 de la tarda la Núria encara no m’havia dit res (tot i que després vaig veure que ja em va dir algo a les 7:12, per poc) i la Miriam ja estava al Standing bar. Així que vaig anar directament a l Standing sense veure la Núria. Vaya tela! Pero al final el dia també va ser per recordar, una bona festa la última nit, fins a les 4 de la nit, havent-me d’aixecar l’endemà a les 8. Primer vam anar a sopar al Standing, hamburguesa bona amb patates i un parell de pintes per començar. Allà vam conèixer els nous companys d’anglès de la Miriam (vaya persons també) i vam passar una bona estona. Després vam sortir de festa, en Raimon ja no va venir, segona nit que no sortia, perque després digui de mi, així que cap a les 10 el tio ja era a casa. Dels 12 o 15 que èrem al sopar, al final vam quedar 7. La Miriam, la Sara, un noi francés, un noi de pamplona, una noia també espanyola, no sé exactament d’on, una marroquina i jo. Primer vam anar a l’Irish Bar, el bar Irlandés, vam fer una birra, vam mirar algun partit de seleccions que estaven fent i vam anar cap al bar Salsa on els xupitos valen 1,25 pounds, allà ja va començar lo bó. El francés va pagar una ronda de xupitos de tequila i jo tenia la intenció de donar-li el meu pound amb 25, pero la Miriam va tenir la idea de pagar una ronda cadascú, els sis que bebiem, no vegis, 6 xupitos de tequila, i jo que feia uns 10 anys que no el probava. Ens vam fotre els 6 xupitos relativament ràpid. Jo ja portava una taja que anava de costat. Va ser molt divertit, vaig encaixar bé amb aquella gent i, com sempre, amb la Miriam i la Sara. Després d’aquella locura, vam tornar a l’Irish, que ja hi havia música en directe i a fer una birra mes. Jo ja no m’aguantavavam anar a un parell mes de discoteques que ja no sé ven bé on estaven ni com es deien. La primera era enorme, amb 4 pisos subterranis amb diferents sales. vam anar a la -4 i vam estar un ratet bebent birres robades per la Miriam. Ella també portava un bon pedal, i entre això i que aquella discoteca estava a petar, la Miriam i jo vam anar a una discoteca tecno que hi havia al costat. Vam anar-hi tots dos i allà vam demanar un parell de xupitos de vodka, que sumat a tot el que ja portàvem al cos, se’ns va fer impossible de veure’ns, ni ella ni jo. De fet va cambiar-los per un piti (perque no tenem tabac). Vam estar un rato la Miriam i jo a la discoteca tecno pero ens en vàrem cansar aviat perque en aquell moment posaven un tecno molt lent, massa paranoic. Així que vam sortit a fumar i a xerrar un rato com dos bons borratxos, i vam tornar a entrar a la discoteca dels 4 pisos subterranis. Jo ja no m’aguantava, estava mig vomitant. Vam estar una estona mes allà i ja se’ns van fer les 3, així que vam començar a marxar cap a casa. Al sortir de la discoteca estava nevant! Doncs bé, com si res, cap a casa. Vam tornar la Miriam i jo sols perque a la Sara l’haviem perdut. La tornada també va estar prou bé, xerrant una estona amb la Miriam que ja estava una mica cansada de la Sara, no sé com acabarà tot plegat. Ens vam despedir amb una abraçada i cap a casa, estava content amb la relació que tenia amb la Miriam. Al arribar a casa vaig menjar algo i a dormir que ja éren les 4 i mitja de la nit i m’havia d’aixecar a les 8, amb tota la ressaca de tequila. La tornada també va anar de puta mare, bona despedida amb la Penny, avió on time, arribada de puta mare i cap a Vilassar.