La 2ª setmana a Edimburg

Cal dir que hem passat tota la primera setmana sense fumar maria, tot un récord. Ho dic perque el dilluns de la segona setmana ja em vam pillar a un amic de la Miriam, crec que hauriem aguantat be tot el mes, pero ja que n’haviem trobat, no estava malamant un petilla de tan en quan. Així que el dilluns vaig anar amb la Miriam, la Sara i un amic d’elles, l’Hugo (en Raimon no va venir), a un bar molt guapo i molt barat. El bar és un antic banc, així que te pinta del típic banc antic, enorme i amb un sostre altíssim. Vaig pendre la birra per 2,09 pounds vam xerrar una mica, vaig agafar la maria i vaig anar cap a casa a fer el primer peta en una setmana amb en Raimon. El dimarts vam anar a Portobello i a la platja a veure el Mar del Nort. Vam anar en Raimon i jo caminant des delpis, quasi una hora i mitja per arribar a la platja atrevassant tot Portobello, una zona que es veia bastant pija, molt residencial amb les típiques casetes baixes de Edinburgh, guapíssim. Vam arribar fins a la pltja on hi feia el doble de fred que al centre de la ciutat. Vam passejar una estona per la platja fumant un petilla i vam tornar, ja quasi de nit. La tornada va està bé perque ens vam perdre una miqueta, i això a mi ja m’agrada. En total vam estar 3 hores caminant, per lo que jo vaig arribar a casa a un mal de cames increíble. Aquella mateixa tarda en principi havia d’anar amb la Núria a veure les dances escocesses, pero jo estava rebentat, millor ho deixem per un altre dia. El dimecres, i després de 4 dies de parlar per whatsapp, vaig tornar a quedar amb la Núria. Vam anar a un bar aprop de casa seva, també guapíssim. Vam pendre una birra cadascú, les dues quasi 9 pounds (no està mal). Vam xerrar i com ja era habitual, m’ho passava de puta mare amb ella, sols omés parlant. Increíble! Per primera vegada vaig tenir una conversa amb una noia sobre programació pura i dura, parlant de “fors”, “elses”, etc. Apart de moltes altres coses, clar. Després vam sortir a donar una volta per un canal que es veu que fa 50 km. Jo pensava que després ja marxaria, perque ella treballava l’endemà i ja m’havia dit que no volia tornar tard, pero em va proposar d’anar sopar a casa seva. La confiança és absoluta i sí que realment semblava que volia estar mes estona amb mi, així que vaig acceptar i vam sopar a se casa crema de carbassó i pizza. Se’na van fer les dues de la nit. Vaya tela, i no volia anar a dormir tard! Cada dia les converses son mes íntimes i el dimecres no era una excepció. Parlàvem de coses que amb pocs altres (o amb ningú) parlàvem, el tema sexe cada vegada sortia mes. Em va tornar a proposar de quedar-me a dormir, pero crec que ara si que ho deia perque li sabia greu que marxés amb aquell fred que fotia i mig plovent, no perque volgués realment, s’havia de llevar en 5 hores! Així que vaig tornar a declinar l’oferta i vaig marxar cap a casa amb taxi perque realment no podia esperar el bus del fred que fotia. El dijous vàrem donar una volta amb en Raimon, simplement a passejar perque ja quasi que ho hem vist tot. A mes, la Núria em va tornar a proposar d’anar a casa seva a sopar. El tema ja es complicava perque era un divendres, la cosa es podia allargar. Evidentment vaig acceptar i vaig anar a casa seva, a mes amb dues botelles de vi. La veritat es que no tenia clar d’anar-hi, sabia que ella voldria algo mes que sopar, pero jo no podia, aleshores la Núria ja m’agradava bastant, i que passés algo mes només em portaria mes problemes, ella només volia algú per “desfogar-se”, pero a mi ella m’agrada mes que per una sola nit. No busquem el mateix. Vam sopar, lassagna feta per ella, boníssima, i ens vam veure les dues botelles de vi. Estàvem molt bé junts, xerrant com sempre, les hores em passàven volant, sense fumar, sense tele, com sempre. Era perfecte! Em va preguntar: et puc fer una pregunta directe? Perque no et vas voler quedar a dormir? Vaya tela! Li vaig dir per res en concret. Així que em va tornar a proposar de quedar-me a dormir i li vaig dir que si, la veritat és que en tenia ganes, pero sense que passés res. Just abans d’anar al llit, ja vaig notar que al sofà m’agafava mes, ja es veien les intencions, tot i que jo en aquell moment estava massa be amb ella, no pensava en res mes. Jo no vaig poder dormir, en el fons estava fet pols, estava dormint amb una noia de qui m’estava enamorant sense poder fer res. L’endemà, no n’estic segur, pero diria que mes aviat estava enfadada. Ella esperava una nit de sexe que no va tenir. Tot i així vàrem esmorzar i vam anar a donar una volta d’unes 3 hores, mirant part de la ciutat, el Museu d’Escòcia i passejant pel peu de la muntanya d’Arthur Seat. Jo cada vegada estava mes enamorat i, crec, que ella cada vegada menys. De fet no buscàvem el mateix, cada vegada ho tenia mes clar. Aquell dia, i després d’haver passat quasi 24 hores junts, em vaig despedir d’ella amb un gust agredolç. El diumenge, tocava passar-lo amb en Raimon, a mes, era el primer dia que nevava des de que érem a Edinburgh. Al començament del dia, anava nevant pero no semblava que hagués de ser la gran nevada, i molt menys que s’acumulés neu a terra. Pero conforme passava el dia, cada vegada nevava mes. Vam anar a donar una volta, pedazo de volta de 4 hores, i cada vegada nevava mes, prometia bastant. L’objectiu de la sortida era anar al Castell per veure’l de dia i després anar per la Royal Mile fins al Queen’s Palace, que està al final. Després de fer fotos al Castell, vam baixar per la Royal Mile i va començar a nevar i a fer molt de vent, era impressionant i guapíssim. A mes, no ens deixava de sorpendre com una ciutat gran no s’immutava en absolut al caure una gran nevada, ja hi están acostumats, pero nosaltres no. Vam tornar pel caminet per on haviem anat amb la Núria, pel peu de l’Arthur Seat, i mig perduts i després de 3 hores caminant vam arribar al Princess Street on per primera vegada vam menjar fora de casa, al McDonalds. Tota la resta de dia i l’endemà va estar nevant, així que el dilluns el paissatge era guapíssim.