Cap a les 5 del matí em despertava havent dormit 7 hores per culpa del mateix que la nit anterior, el fred i el ventilador. Al anar a dormir fa molta calor però durant la nit la temperatura baixa molt. A més a les 5 ja començaven tots els animalons a despertar-se i a cantar, sobretot ocells i gallines que campaven pel voltant de la caseta on dormia.
Aquest dia ja marxava cap a Melaka, una ciutat colonial a uns 120 quilòemtres al sud de Kuala Lumpur i ja quasi a la frontera amb Singapour, per lo que avui pràcticament acabaria de creuar tot Malàisia de nord a sud. A les 9:30h sortia la van que ja tenia reservada i que em deixaria a Kuala Lumpur. Un cop allà m’hauria de buscar la vida per arribar a Melaka. No tenia res reservat però ja sabia que des de l’estació principal d’autobusos sortien busos regulars cada hora cap a Melaka. El problema principal seria poder arribar a aquesta estació des d’allà on em deixés la van.
La reserva del transport fins a Kuala Lumpur ja la tenia feta des d’abans de l’inici del viatge. La vaig fer a la web Easybook i em va costar 75RM, uns 16,50€.
Vaig escriure una estona el diari mentre em prenia dos cafès per aguantar el que semblava seria un dia llarg. Vaig intenatr buscar alguna ruta amb transport públic fins l’estació de busos de Kuala Lumpur, però el problema és que noq uedava massa clar on ens deixarien a Kuala Lumpur, doncs hi posaven dos destinacions diferents. Així que vaig decidir que un cop fos a Kuala Lumpur, ja intentaria preguntar com arribar fins l’estació d’autobusos, doncs era un punt important on suposo que no hi hauria cap problema per arribar-hi. Una altra cosa ja seria a quina hora arribaria a l’hotel de Melaka, que tot indicava que seria ben tard.
A les 7:30h em vaig dutxar, vaig acabar de fer la maleta i revisar l’habitació i a les 8:30h feia el check-out. Tot el resort seguia buit sent jo l’únic osta que es veia en tot aquell espai. Vaig pagar 16€ la nit per tota una villa enorme…
Volia anar a menjar un bon esmorzar com els que portava menjant els últims dies, amb ous i torrades, doncs no sabia ni quan ni com dinaria aquell dia. Així que vaig anar al restaurant que mes a prop quedava del moll, on ja havia esmorzat el dia anterior, i vaig demanar el mateix esmorzar, doncs els altres no em convencien, la majoria per no portar ous.
Així que, un dia mes, dos ous, 3 torrades amb mantega i melmelada, fruita i cafè. Entre que vaig arribar al restaurant, vaig demanar i m’ho van portar, ja es varen fer les 8:50h, doncs el restaurant estava ja molt ple. En principi havia d’estar a l’oficina de Danz Travel a les 9h, però això d’arribar sempre 30 minuts abans ja havia decidit que no ho faria mes perquè era un engany, per lo que hi aniria a les 9:10h com a mínim.
Així que vaig menjar una mica ràpid però sense preocupar-me massa per l’hora fins cap a les 9:10h que vaig acabar. Vaig pagar els 7,50RM (1,70€) i vaig anar cap a l’oficina que estava a menys de 5 minuts del restaurant, on vaig arribar-hi a les 9:15h i on de fet tot just acabaven d’obrir, per lo que si hagués arribat a les 9h me l’hauria trobada encara tancada… No entenc perquè ens volen fer perdre el temps d’aquesta manera, sempre posant que arribem 30 minuts abans quan ni tan sols l’oficina ha obert, es pensen que tenim tot el temps del mon per perdre? En qualsevol cas jo ja tenia clar que no m’enganyarien mes, i si de fet vaig arribar 15 minuts abans, va ser per assegurar que estava en el lloc correcte i tenir cert marge per si havia d’anar a un altre lloc. El lloc de l’oficina ja me l’havien indicat al agafar la barca fins a aquí dos dies abans, i de fet tampoc es veia cap altra zona d’oficines en tot el poble, per lo que m’hauria estranyat molt que no fos allà.
Aquesta zona estava pujant unes escales just davant del moll, i era el lloc on es podien fer quasi totes les reserves per sortir del poble. Realment era impossible perdre’s en aquell poblet de tant petit que era.
Vaig entrar a l’oficina i la noia em va confirmar que era allà i que podia esperar fora que en 10 minuts arribaria la van.
A les 9:20h van arribar una parella que semblaven americans i a les 9:35h va arribar la van ja amb 4 noies dins, per lo que en total seríem 7 passatgers. Vam pujar i vam iniciar el viatge cap a Kuala Lumpur. Val a dir que aquestes vans no eren 100% puntuals però Deu ni do, com a molt s’endarrerien 5 minuts i acostumaven a arribar a l’hora tot i que això ja depenia mes del trànsit, sobretot ara que hauríem d’entrar a Kuala Lumpur.
De seguida vam deixar Kuala Tahan enrere per entrar a una carretera de corves constants, que unit a lo ràpid que anava aquest xofer, va fer que el trajecte fos una mica cansat i que quasi no pogués aprofitar-lo per escriure, però be, ho preferia ja que així arribaríem abans.
Pel camí vàrem creuar algunes ciutats ja mes grans cosa que ens va permetre veure una mica, encara que fos de passada, la vida malaia en algun dels seus mercats. Aquesta part del país és la menys turística i, pel que tinc entès, la mes malaia, doncs a les ciutats mes importants hi ha tot tipus de cultures, de fet, en algunes com George Town, els malais ni tan sols son majoria.
Jo pensava que aniríem directament fins a Kuala Lumpur però primer, cap a les 11:15h, va fer una parada curiosament al mateix lloc on a l’anada vam agafar la barca per arribar a Kuala Tahan. Allà hi varen baixar dues de les noies amb les seves motxilles quasi mes grans que elles. La resta vàrem seguir amb la mateixa van fins a Kuala Lumpur.
L’hora prevista d’arribada era a les 14:30h. Tal com anàvem pensava que arribaríem força abans, però una de les noies li va preguntar quan quedava des d’allà on érem i el xofer va respondre que 3 hores, és a dir, preveia que arribaríem a les 14:30h. Cal tenir en compte que un cop allà jo hauria d’investigar com anar fins a Melaka, tot i que a la van ja m’estava llegint la informació que tenia descarregada de Wikitravel i que explicava com anar-hi. En principi hauria d’anar fins la terminal d’autobusos i trens TBS (Terminal Bersepadu Selatan) i allà agafar un bus de les vàries companyies que hi ha que fan el trajecte de Kuala Lumpur a Melaka directe i sense parades. En principi el preu seria d’uns 10RM, poc mes de 2€ per un trajecte de 2 hores i 15 minuts, per lo que estava prou be. El problema seria arribar fins a la TBS. Això és el que hauria d’haver mirat des de l’hotel amb la connexió a Internet i sabent exactament on ens deixaria la van, cosa que tampoc sabia tot i que en el bitllet posava Chinatown, algo poc explícit.
Eren les 13:30h quan ja estàvem molt a prop de Kuala Lumpur, per lo que pensava que potser arribaríem abans del previst. Per cert, per l’autopista que ja portava a Kuala Lumpur, varen passar unes 12 o 15 motos de gran cilindrada i a gran velocitat, a mes de 200 km/h esquivant tots els cotxes com si estiguessin fent una carrera. Aquell dia hi havia carrera de MotoGP, no sé si deuria tenir-hi algo a veure, però la imatge va ser impressionant, tal qual com si estiguéssim enmig del Gran Premi.
Però quan pensava que arribaríem abans de les 14:30h, vaig entendre perquè no seria així. Colapse total a l’entrada de Kuala Lumpur com a tota gran ciutat. Vam estar uns 30 minuts anant molt a poc a poc fins que ja érem ben endins de Kuala Lumpur, tot i que el trànsit va ser lent ja fins al destí.
Mentre avançàvem ben lentament per l’autopista ja vàrem poder veure encara a certa distància i entre edificis, les famoses torres Petronas, les torres bessones mes altes del mon. A Kuala Lumpur hi dormiria 4 dies mes tard en un apartament a 170 metres d’altitud i amb unes vistes privilegiades de tot Kuala Lumpur, incloses les Torres Petronas i la torra de telecomunicacions, així que ara les mirava tant com podia però sense preocupar-me perquè en uns dies les podria veure tant com vogués des del llit i com si estigués en un mirador.
Jo anava mirant a Google Maps on estàvem i a on quedava la TBS on havia d’agafar el bus directe a Melaka. I per sorpresa, la van anava seguint la ruta indicada per Google Maps per arribar-hi. Quan estàvem a uns 7 quilòmetres de la TBS simplement pensava que era casualitat, però conforme avançàvem, el xofer anava seguint el camí de forma exacte. Anàvem avançant quilòmetres i seguia anant per la mateixa ruta, semblava que anàvem directament a la TBS, no m’ho podia creure. De fet, jo ho anava mirant per si passàvem per algun punt prou proper com per anar-hi caminant per tal d’avisar al xofer que em deixés allà mateix, però anàvem avançant i el xofer seguia anant per la ruta indicada per Google Maps. Quan estàvem a 2 quilòmetres jo ja mirava per la finestra si passàvem per algun lloc on em pogués deixar, doncs fins aleshores encara anàvem per l’autopista on era impossible parar i baixar. Però tot i els girs i canvis de sentit que havia de fer, seguia anant exactament per la ruta indicada. Finalment, a poc mes d’un quilòmetre ja semblava evident que el xofer es dirigia directament a la TBS, jo estava flipant, doncs en principi ens havia de deixar a Chinatown que estava a 12 quilòmetres d’allà. Però no, doncs el xofer es va girar i va preguntar qui anava a la TBS, a lo que la parella d’americans van respondre que ells. Increíble! Ens deixaria exactament al lloc on havia d’agafar el bus per anar directament a Melaka, per lo que m’estalviaria un munt de temps buscant la manera per arribar-hi, o això o un munt de pasta agafant un taxi. Un cop mes, les coses sortien millor del que m’esperava. Per ara no em podia queixar de la sort que havia tingut durant el mes que portava de viatge.
Vaig preguntar a la parella americana si el xofer havia dit TBS i van dir que si, em van preguntar on anava i al dir-lis que a Melaka ells van respondre que també hi anaven, o sigui que a mes de deixar-nos al lloc perfecte aniria amb dues persones mes per lo que tot plegat seria mes fàcil. Em van preguntar si aniria en tren o en bus i vaig dir-lis que en bus, doncs a Wikitravel ho recomanaven.
Finalment vam arribar a la TBS a les 14:15h on baixàvem la parella d’americans i jo, quedant les dues noies que suposo que anirien fins a Chinatown. Vam anar tots 3 directes cap a les taquilles on vam comprar els bitllets sense problemes i per 10RM (2,20€), el preu mínim que deia a Wikitravel. Per lo que no eren ni les 14:30h que ja tenia el bitllet de bus a Melaka per 10RM i sense haver gastat ni un ringgit i ni un minut per arribar a la TBS. Tot plegat mes que perfecte.
La TBS era enorme, amb vàries plantes, àmplies zones de restaurants i botigues i un munt de portes d’embarcament amb control inclòs com si fos un aeroport. Ja estava a la capital de Malàisia i això es notava, sobretot amb el trànsit. Moltes capitals asiàtiques estan vivint un creixement econòmic i demogràfic molt accelerat que les obliga a construir grans infraestructures que fins ara no tenien, però que ara estan convertint aquestes ciutats en megaciutats mes grans que algunes capitals europees.
El bus a Melaka estava previst per les 15:15h i tardaria unes 2 hores en arribar-hi, concretament a Melaka Sentral. Un cop allà hauria d’agafar un bus local fins la zona de l’hotel ja que aquest quedava a uns 5 quilòmetres. A males hi podria anar caminant, però després de llegir a Wikitravel les rutes dels busos locals i mirar a Google Maps les parades i la ubicació del meu hotel, vaig veure que el bus número 17 hi passava molt a prop, per lo que si podia agafaria el bus número 17, ja que sinó seria 1 hora i mitja caminant arrossegant la maleta que ja tenia una roda a punt de partir-se.
Fins les 15h vaig anar a menjar un parell de pinxos de carn en un dels molts súpers que hi havia a l’estació, doncs tot i que havia esmorzat fort ja tenia algo de gana. I després ja cap a la porta 12 des d’on sortiria el bus cap a Melaka.
A les 15:12h va arribar un bus i la gent es va posar a la cua, jo també. Però quan vaig arribar a la noia que controlava els bitllets em va dir que aquell no era, que aquell era el de les 15h. Vaja doncs, ja començàvem amb els endarreriments. Cap a les 15:25h en va arribar un altre però tampoc era aquell. El nostre no va arribar fins les 15:40h i no va sortir fins les 15:50h, mes de mitja hora d’endarreriment. A mes al meu costat hi havia un noi força gras que feia que jo quedés arraconat, a mes d”haver-se posat al meu lloc, doncs jo havia escollit el seient de finestra on estava ell. En qualsevol cas, tot això era el de menys, lo important és que ja estava assegut al bus que en dues hores ens deixaria a Melaka.
En el bus vaig aprofitar, com a pràcticament tots els trajectes, per escriure el diari i acabar de llegir i mirar tot el necessari sobre Melaka i com anar fins l’hotel.
Al igual que a Kuala Lumpur, a l’entrada de Melaka també hi havia força trànsit. Finalment vam arribar a Melaka Sentral cap a les 18:15h, una hora després del que hauríem d’haver arribat.
Només baixar del bus ja va venir un taxista molt impertinent. Em va preguntar si volia taxi, a lo que jo ja quasi ni vaig respondre, vaig fer una mica que no amb el cap i marxant, a lo que ell em va seguir un parell de metres cridant mes, teksi teksi, a lo que li vaig dir que no cridant com ell. Aquí eren tant o mes desagradables que els de les illes de Tailàndia. De fet a Wikitravel ja ho deien, que als taxistes de Melaka, els propis locals els anomenaven mafies, per lo que tenia clar que aquí no agafaria cap taxi. De fet amb el comportament d’aquell home tant mal educat ja li estava donant la raó a tot el que havia llegit sobre ells.
Aquesta estació evidentment no era tant gran com la de Kuala Lumpur però no s’hi quedava lluny. Era molt mes gran del que m’esperava, de fet tota la ciutat era molt mes gran del que m’esperava, doncs de Melaka sempre es parla del casc històric, però la part nova és enorme.
Vaig anar directament a donar la volta a l’estació tal com deien a Wikitravel per a buscar el bus local número 17. La vaig trobar de seguida i a mes hi havia un bus esperant. Vaig preguntar al xofer si anava a Makhota Parade (la parada que quedava a prop del meu hotel) i em va dir que no, que havia de seguir donant la volta a l’estació. Vaig entendre, tal com ja sabia, que aquell anava en direcció contrària a la parada que jo anava, doncs aquesta línia de bus era circular, per lo que si no l’agafaves a la parada correcta estaries fent el trajecte en direcció contrària, tardant ben be una hora mes en arribar a Makhota Parade a mes d’haver de pagar el doble. Així que vaig seguir caminant però aleshores ja em vaig liar. Aquella estació, com he dit abans, és enorme i al ser la primera vegada que hi era anava molt perdut. Al cap de pocs minuts em vaig tronar a trobar la parella d’americans que anaven mes perduts que jo, doncs jo almenys ja sabia quin bus havia d’agafar i a quina parada baixar, ells no. Em van dir que anaven a un McDonald’s per intentar connectar-se a Internet i buscar la informació que necessitaven. Així que ens vam acomiadar perquè jo ja volia buscar directament unes taquilles o punt d’informació per preguntar on agafar el 17. Vaig trobar unes taquilles, que ja sabia que no eren dels busos locals, però vaig preguntar i la noia em va indicar cap on anar. Finalment vaig arribar a un lloc que em semblava igual on havia estat abans però que realment era el que buscava, la parada dels busos locals però en la direcció contrària a la d’abans. Vaig preguntar a un punt d’informació d’allà i em van confirmar que el 17 que parava allà anava a Makhota Parade, tot tal qual s’explicava a Wikitravel. Aquella web m’estava salvant i estalviant moltes caminades i hores perdudes, doncs cal tenir en compte que no tenia 4G al mòbil, per lo que tot és molt mes complicat.
Vaig arribar a aquella parada cap a les 18:45h i a esperar. Havia tardat 30 minuts en trobar-la i això que jo sabia el que buscava, ja no vaig saber com van acabar els americans però probablement encara van tardar mes que jo en trobar el seu bus. Cal tenir en compte que l’estació era circular i les parades dels busos locals estaven al seu voltant, per lo que depenent d’on haguessis d’anar i en quina direcció anessis, podries acabar fent tota la volta a aquella gran estació, que és mes o menys el que em va passar a mi. Realment tot s’estava endarrerint força però lo important és que anava trobant els llocs sense caminar massa ni haver d’agafar cap taxi en cap moment.
Però passaven els minuts i allà no arribava cap bus. Almenys hi havia gent esperant, per lo que suposava que tard o d’hora arribaria. Una de les que esperava era una noia que anava sola de no mes de 20 anys amb una motxilla mes gran que ella. Era curiós però la majoria de motxillers sols que em trobava eren noies, trencant el vell estereotip de la perillositat d’anar sol pel mon. A mes la noia se la veia amb una paciència infinita, doncs jo ja m’estava cansant d’estar allà esperant però ella semblava tant tranquil·la com si acabés d’arribar.
Finalment a les 19:10h va arribar el bus però el conductor va baixar sense permetre encara que ningú pugés. Un senyor que també estava esperant li va dir alguna cosa a la noia motxillera i ella va mostrar per primera vegada certa resignació. No va perdre la paciència infinita que tenia però si va mostrar un cert cansament amb un suau gest de cara. Això em va fer pensar que tot i que el bus fos allà encara tardaria en sortir. A les 19:20h va tornar el xofer i vam anar pujant al bus, érem ja un munt. Vaig pujar, vaig preguntar el preu a Makhota Parade i em va dir 1,50RM (0,35€), fins i tot algo mes barat del que pensava, doncs a Wikitravel posava que podia costar fins a 2RM.
El bus per dins era ben estrany. Els seients estaven en fila amb l’esquena a les parets del bus, una fila a cada paret, deixant un passadís a la part central. Jo vaig poder seure però 4 o 5 persones ja van haver d’anar de peu, per lo que ja obstaculitzaven el pas i mes tenint en compte que només tenia una porta per pujar i baixar, la davantera, per lo que a cada parada allò era un merdé de gent intentant arribar fins l’inici del bus.
Jo anava seguint la ruta indicada per Google Maps fins la parada de Makhota Parade i el bus anava seguint exactament el mateix camí, de fet no es va desviar ni un moment, senyal de que a mes el recorregut del bus era el mes curt possible, doncs jo seguia la ruta proposada per Google Maps si s’anava amb cotxe particular. Al cap d’uns 20 minuts el bus estava a punt d’arribar a l’alçada de l’hotel quan encara no havia arribat a Makhora Parade, doncs aquesta quedava uns metres mes enllà, així que vaig sol·licitar parada i el bus va parar al cap de 10 metres. Vaig baixar, vaig mirar Google Maps i em deia que estava a només 100 metres de l’hotel. Perfecte! El bus em va deixar a un carrer principal i vaig haver d’agafar un carrer molt mes estret, doncs ja entrava al centre històric. I de seguida ja vaig veure davant meu en un edifici que feia cantonada el cartell de Travellers Planet Hostel.
El primer que vaig veure en baixar del bus varen ser els famosos tuk-tuks de Melaka. Ja havia llegit algunes coses sobre ells però no deixava de sorprendre quan els veies per primera vegada i mes si era de nit, doncs aquests tenen llums de colors per tot l’exterior. Al lloc on vaig baixar semblava una zona molt concorreguda, de fet al costat hi havia un mercat, per lo que en aquell moment, tot i ja ser una mica tard, hi havia molta gent, i per tan, molts tuk-tuks amb totes les seves llumetes a tope. Pel que es veu, això d’adornar aquests mini taxis amb llums només es fa aquí, a Melaka, per lo que quasi s’ha convertit en una atracció turística mes.
Eren just les 20h quan entrava a l’hotel. No estava segur si encara hi hauria algú a recepció, doncs dubtava que aquell fos un hotel amb recepció 24 hores però és que a Agoda mai posen fins a quina hora es pot fer el check-in. Almenys la porta estava oberta, així que vaig entrar però no hi havia ningú a la recepció, però al fer una mica de soroll va aparèixer un noi una mica estranyat de veure’m allà tant tard.
Havien passat 11 hores des de que havia sortit de Kuala Tahan però almenys ja estava a l’hotel, tot i que ara encara quedava aclarir l’última incògnita. Tindrien registrada la reserva? Doncs vaig haver de fer dues reserves. La segona que vaig fer 3 dies abans la vaig fer per aquella primera nit, doncs quan vaig fer la reserva original per les dues nits següents encara no tenia clar què faria aquesta nit. Per lo que tenia fetes dues reserves per 3 nits. Quedava saber si aquesta última reserva la tenien ben registrada per haver-la fet tants pocs dies abans i si tindria la mateixa habitació les 3 nits. Finalment el noi ho va comprovar i tot era correcte, tenia reserva per les 3 nits i totes a la mateixa habitació. Doncs ja està, dia superat.
Em va donar les claus de l’habitació 11 que estava a la segona planta. Vaig pujar i lo dolent és que era una habitació interior, no tenia finestres a l’exterior, només una que donava al passadís, per lo que dins l’habitació hi havia força humitat. De totes maneres em va importar poc després del llarg dia i de que totes les incògnites que tenia a les 9 del matí s’haguessin anat solucionant de la millor manera, excepte pels petits endarreriments. A mes, el bany, que era compartit (cosa que evidentment ja sabia), estava just al costat de la meva habitació, i en aquella planta semblava que quasi totes les habitacions o estaven buides o eren on dormien els propietaris de l’hotel, per lo que el bany, tot i ser compartit, quasi que només el faria servir jo. Cal tenir en compte que aquesta habitació em va costar 4€ la nit, cosa que va acabar sent un preu per sota del que tenia i un preu molt barat per la bona ubicació de l’hotel, en ple centre històric de la ciutat. A mes l’habitació tenia un bon escriptori cosa que sempre necessito.
Vaig deixar les coses i quasi de seguida vaig sortir al carrer principal on m’havia deixat el bus ja que havia vist un mercadillo on hi havia parades de menjar, per lo que hi vaig anar directament ja per sopar, doncs el dinar que havia fet va ser lo just per no morir de gana. A altres ciutats costava mes trobar un bon lloc per menjar tan bon punt arribes, però aquí hi havia de tot per triar i a 2 minuts caminant de l’hotel.
Vaig anar quasi a la primera parada que vaig veure de menjar, doncs ja em va semblar prou be. Vaig preguntar preus i un plat de Padthai (fideus amb verdures, soja i vedella) costava 4RM, menys d’un euro, per lo que en vaig demanar un. Jo pensava que me’l podria menjar allà, però no, era per emportar, cosa que tampoc em va importar ja que estava molt cansat i de tan en tan m’agrada sopar a l’hotel mirant notícies. Així que vaig tornar a l’hotel a sopar i cap a les 21h ja a dormir. Aquesta era una d’aquelles nits que t’adorms en 5 minuts i com un tronc tota la nit.
Havia sigut un altre dia força llarg i dels que te’ls passes completament a la carretera, però a la vegada son els dies que també mes has de pensar, buscar, mirar, etc. per tal d’arribar al teu destí, cosa que et fa exercitar la ment i guardar el record durant molts anys. A mes havia aconseguit arribar fins al mateix hotel sense agafar ni un sol taxi en tot el trajecte, algo que tenia com a objectiu justament per evitar lo fàcil. Si a algun lloc s’hi pot arribar només amb transport públic, s’ha d’intentar a menys que no hi hagi cap mes remei que agafar un taxi.