Cap a les 5h em despertava havent dormit 7 hores per culpa del mateix que la nit anterior, el fred i el ventilador. Al anar a dormir fa molta calor però durant la nit refrescs. A més a les 5 ja començaven tots els animalons a despertar-se i a cantar, sobretot ocells i gallines que campaven pel voltant de la caseta on dormia.

Aquest dia ja marxava cap a Màlaga, una ciutat colonial a uns 120km al sud de Kuala Lumpur. A les 9:30h sortia la minivan que ja tenia reservada i que em deixaria a Kuala Lumpur, tot i que no sabia ni on ni com aniria d’allà fins a Melaka.

Vaig escriure el diari mentre em prenia dos cafès per aguantar el que semblava seria un dia llarg. Cap a les 7:30h em vaig dutxar, vaig acabar de fer la maleta i a les 8:30h feia el checkout.

Volia anar a menjar un bon esmorzar com els que portava menjant els últims dies, amb ous i torrades, doncs no sabia ni quan ni com dinaria aquell dia. Així que vaig anar al restaurant que mes a prop quedava del moll, on ja havia esmorzat el dia anterior, i vaig demanar el mateix esmorzar, doncs els altres no em convencien, la majoria per no portar ous.

Així que, un dia mes, dos ous, 3 torrades amb mantega i melmelada, fruita i cafè. Entre que vaig arribar el restaurant, vaig demanar i m’ho van portar, ja es varen fer les 8:50h, doncs el restaurant estava ja molt ple. En principi havia d’estar a l’oficina de Danz Travel a les 9h, però això d’arribar sempre 30 minuts abans ja havia decidit que no ho faria mes perquè era un engany.

Així que vaig menjar una mica ràpid però sense preocupar-me massa per l’hora fins cap a les 9:10h que vaig acabar. Vaig pagar els 7,50RM i vaig anar cap a l’oficina que estava a menys de 5 minuts del restaurant, on vaig arribar-hi a les 9:15h i on de fet tot just acabaven d’obrir, per lo que si hagués arribat a les 9h me l’hauria trobada encara tancada… No entenc perquè ens volen fer perdre el temps d’aquesta manera, sempre posant que arribem 30 minuts abans quan ni tan sols l’oficina ha obert, es pensen que tenim tot el temps del mon per perdre? En qualsevol cas jo ja tenia clar que no m’enganyarien mes, i si de fet vaig arribar 15 minuts abans, va ser per assegurar que estava en el lloc correcte i tenir cert marge per si havia d’anar a un altre lloc.

A les 9:20h van arribar una parella que semblaven americans i a les 9:35h va arribar la minivan ja amb 4 noies dins, per lo que en total seríem 7 passatgers. Vam pujar i vam iniciar el viatge cap a Kuala Lumpur.

La carretera era de corves constants, que unit a lo ràpid que anava aquest xofer, va fer que el trajecte fos una mica cansat i que quasi no pogués aprofitar-lo per escriure, però be, ho preferia ja que així arribaríem abans.

Jo pensava que aniríem directament fins a Kuala Lumpur però primer, cap a es 11:15h, va fer una parada al mateix lloc on a l’anada vam agafar la barca per arribar a Kuala Tahan. Allà hi varen baixar dues de les noies, la resta, vàrem seguir amb la mateixa minivan fins a Kuala Lumpur.

L’hora prevista d’arribada era a les 14:30h. Tal com anàvem pensava que arribaríem força abans, però una de les noies li va preguntar quan quedava des d’allà i el xofer va respondre que 3 hores, és a dir, preveia que arribaríem a les 14:30h. Cal tenir en compte que un cop allà jo hauria d’investigar com anar fins a Malacca, tot i que a la minivan ja m’estava llegint l’informació que tenia descarregada de Wikitravel i que explicava com anar-hi. En principi hauria dnar fins la terminal d’autobusos i trens TBS (Terminal Bersepadu Selatan) i allà agafar un bus de les vàries companyies que hi ha que fan el trajecte de Kuala Lumpur a Malacca directe i sense parades. En principi el preu seria d’uns 10RM, poc mes de 2€ per un trajecte de 2 hores i 15 minuts, per lo que estava prou be. El problema seria arribar fins a TBS. Això és el que hauria d’haver mirat des de l’hotel amb la connexió a Internet i sabent exactament on ens deixaria la minivan, cosa que tampoc sabia, tot i que en el bitllet posava Chinatown.

Eren les 13:30h quan ja estàvem molt a prop de Kuala Lumpur, per lo que pensava que potser arribaríem abans del previst. Per cert, que a l’autopista que ja portava a Kuala Lumpur, varen passar unes 12 o 15 motos de gran cilindrada a gran velocitat, a mes de 200 km/h esquivant tots els cotxes com si estiguessin fent una carrera. Aquell dia hi havia carrera de MotoGP, no sé si deuria tenir-hi algo a veure.

Però quan pensava que arribaríem abans de les 14:30h, vaig entendre perquè no seria així. Colapsa a l’entrada de Kuala Lumpur com a tota gran ciutat. Vam estar uns 30 minuts anant olt a poc a poc fins que ja érem ben endins de Kuala Lumpur, tot i que el trànsit va ser lent ja fins al destí.

Jo anava mirant a Google Maps on estàvem i a on quedava la TBS on havia d’agafar el bus directe a Malacca. I per sorpresa, la minivan anava seguint la ruta indicada per Google Maps per arribar-hi. Quan estàvem a uns 7km d’allà simplement pensava que era casualitat, però conforme avançàvem, la minivan anava seguint el camí de forma exacte. Anàvem avançant kilòmetres i seguia anant per la mateixa ruta, semblava que anàvem directament a la TBS, no m’ho podia creure. De fet, jo ho anava mirant per si passàvem per algun punt prou proper com per anar-hi caminant per tal d’avisar al xofer que em deixés allà mateix, però anàvem avançant i el xofer seguia anant per la ruta indicada per Google Maps. Quan estàvem a 2kms jo ja mirava per la finestra si passàvem per algun lloc on em poguñes deixar, doncs fins aleshores encara anavem per l’autopista on era impossible parar i baixar. Però tot i els girs i canvis de sentit que havia de fer, seguia anat eexactament per la ruta indicada. Finalment, a poc mes d’un kil-òmetre ja semblava evident que anava directament a la TBS, jo estava flipant, doncs en principi ens havia de deixar a Chinatown que estava a 12 km d’allà. Però no, doncs el xofer es va girar i va preguntar qui anava a la TBS, a lo que la parella d’americans van respondre que ells. Increíble! Ens deixaria exactament al lloc on havia d’agafar el bus per anar a Malacca, per lo que m’estalviaria un munt de temps buscant la manera per arribar-hi, o això o un munt de pasta agafant un taxi. Un cop mes, les coses sortien millor del que m’esperava.

Vaig preguntar-lis a la parella si el xofer havia dit TBS i van dir que si, em van preguntar on anava i al dir-lis que a Malacca ells van respondre que tambñe hi anaven, o sigui que a mes de deixar-nos al lloc perfecte aniria amb dues persones mes per lo que tot plegat seria mes fàcil. Em van preguntar si aniria en tren o en bus i vaig dir-lis que en bus, doncs a Wikitravel ho recomanaven.

Finalment vam arribar a la TBS a les 14:15h on baixàvem la parella d’americans i jo, quedant les dues noies que suposo que anirien fins a Chinatown. Vam anar tots 3 directes cap a les taquilles on vam comprar els bitllets sense problemes i per 10RM, el preu mínim que deia a Wikitravel. Per lo que no eren ni les 14:30h que ja tenia el bitllet de bus a Malacca per 10RM i sense haver gastat ni un ringgit i ni un minut per arribar a la TBS. Tot plegat mes que perfecte.

El bus estava previst per les 15:15h i tardaria unes 2 hores en arribar a Malacca, concretament a Melaka Sentral. Un cop allà hauria d’agafar un bus local fins la zona de l’hotel ja que aquest quedava a uns 5km. A males hi podria anar caminant, però després de llegir a Wikitravel les rutes dels busos locals i mirar a Google Maps les parades i la ubicació del meu hotel, vaig veure que el bus número 17 hi passava molt a prop, per lo que si podia agafaria el bus número 17, ja que sino seria 1 hora i mitja caminant arrossegant la maleta que ja tenia una roda a punt de partir-se.

Fins les 15h vaig anar a menjar un parell de pinxos de carn en un dels mots súpers que hi havia a l’estació, doncs tot i que havia esmorzat fort ja tenia algo de gana. I després ja cap a la porta 12 des d’on sortiria el bus cap a Malacca.

A les 15:12h va arribar un bus i la gent es va posar a la cua, jo també. Però quan vaig arribar a la noia que controlava els bitllets em va dir que aquell no era, que aquell era el de les 15h. Vaja doncs, ja començàvem amb els endarreriments. Cap a les 15:25h en va arribar un altre però tampoc era aquell. El nostre no va arribar fins les 15:40h i no va sortir fins les 15:50h, mes de mitja hora d’endarreriment. A mes al meu costat hi havia un noi força gras que feia que jo quedés arraconat, a mes d”haver-se posat al meu lloc, doncs jo havia escollit el seient de finestra on estava ell. En qualsevol cas, tot això era el de menys, lo important és que ja estava assegut al bus que en dues hores ens deixaria a Malacca.

En el bus vaig aprofitar, com ja a tots els trajectes, per escriure el diari i acabar de llegir i mirar tot el necessari sobre Malacca i com anar fins l’hotel.

Al igual que a Kuala Lumpur, a l’entrada de Malacca també hi havia força trànsit. Finalment vam arribar a Melaka Sentral cap a les 18:15h.

Només baixar ja va avenir un taxista molt impertinent. Em va preguntar si volia taxi, a lo que jo ja quasi ni vaig respondre, vaig fer una mica que no amb el cap i marxant, a lo que el em va seguir un parell de metres cridant mes, teksi teksi, a lo que li vaig dir que no cridant com ell. Aquí eren tant o mes desagradables que els de les illes de Tailàndia. De fet a Wikitravel ja ho deien, que als taxistes de Malacca, els propis locals els anomenaven mafies…

Vaig anar directament a donar al volta a l’estació tal com deia Wikitravel per a buscar el bus local número 17. La vag trobar de seguida i a mes hi havia un bus esperant. vaog preguntar al xofer si anava a Makhota Parade (la parada que quedava a prop del meu hotel) i em va dir que no, que havia de seguir donant la volta a l’esatció. Vaig entendre, tal com ja sabia, que aquell anava en direcció contrària a la parada que jo anava, doncs aquesta línia d bus era circular, per lo que si no l’agafaves a la parada correcta estaries fent el trajecte en direcció contràri, tarrdant ben be una hora mes en arribar a Makhota Parade a mes d’haver de pagar el doble. Així que vaig seguir caminant però aleshores ja em vaig liar. Aquella estació ñes enorme i al ser la primera vegada vas molt perdut. Al cap de pocs minuts em vaig tronar a trobar la parella d’americans que anaven mes perduts que jo, doncs jo almenys sabia quin bus havia d’agafar i quina parada baixar, ells no. Em van dir que anaven a un McDonald’s per intentar ocnnectar-se a Internet i buscar la informació que necssitaven. Aixíq ue ens vama comiadar perqupe jo ja volia buscar directament unes taquilles o punt d’informació per preguntar on agafar el 17. vaig trobar unes taquilles, que ja sabia que no eren dels busos locals, però vaog preguntar i la noia em va indicar cap on anar. Finalment vaig arribar a un lloc que em semblava igual on havia estat abans però que realment era el que buscava, la parada dels busos locals però en la direcció contrària a la d’abans. Vaig preguntar a un punt d’nformació d’allà i em van confirmar que el 17 que parava allà anava a Makhota Parade, tot tal qual s’explicava a Wikitravel. Aquella web m’estava salvant i estalviant moltes caminades i hores perdudes, doncs ca tenir en compte que no tenia 4G al mòbil, per loq ue tot és mes complicat.

Vaig arribar a aquella parada cap a les 18:45h i a esperar. realment tot s’estava endarrerint força però lo important és que anava trobant els llocs sense caminar massa ni haver d’agafar cap taxi en cap moment.

Tot i que el temps passava i allà no arribava cap bus. Almenys hi havia gent esperant, per lo que supsoava que tard o d’hora rribaria. Finalment a les 19:10h va arribar el bus però el conductor va baixar. Un senyor li va dir alguna cosa a una noia motxillera que hi havia, i questa, que havia mostraat molta paciència tota l’estona, va fer una cara de resignació total, cosa que em va fer pensar que tot i que le bus fos allà encara tardaria en sortir. A les 19:20h va tornar el xofer i vam anar pujant al bus, érem ja un munt. Vaig pujar, vaig preguntar el preu a Makhota Parade i em va dir 1,50RM, fins i tot algo mes barat del que pensava, doncs a Wikitravel posava que podia costar fins a 2RM.

El bus era ben estrany. Els seients estaven en fila amb l’esquena a les parets del bus, una fila a cada paret, deixant un passadís a la part central. Jo vaog poder seure però 4 o 5 persones ja van haver d’anar de peu, per lo que ja obstacultizaven el pas i mes tenint en compte que només tenia una porta per pujar i baixar, la davantera, per lo que a cada parada allò era un merdé de gent intentant arribar fins l’inici del bus.

Jo anava seguint la ruta indicada per Google Maps fins la parada de Makhota Parade i el bus anava seguint exactament el mateix camí, de fet no es va desviar ni un moment, senyal de que a mes el recorregut del bus era el mes curt possible. Al cap d’uns 20 minuts el bus estava a punt d’arribar a l’alçada de l’hotel quan encara no havia arribat a Makhora Parade, doncs aquesta quedava uns metres mes enllà, així que vaig sol·licitar parada i el bus va parar al cap de 10 metres. vaig baixar, vaig mirar Google Maps i em deia que estava a només 100 metres de l’hotel. Perfecte. El bus em va deixar a un carrer principal i vaig haver d’agafar un carrer molt mes estret, doncs ja entrava al centre històric. I de seguida ja vaig veure davant meu el cartell de Travellers Planet Hostel.

Eren les just les 20h quan entrava a l’hotel. No estava segur si encara hi hauria algú a recepció, doncs dubtava que aquell fos un hotel amb recepció 24 hores però ñes que a Agoda mai posen fins a quina hora es pot fer el checkin. Almenys la porta estava oberta, així que vaig entrar però no hi havia ningú a la recepció, però al fer una mcia de soroll va aparèixer un noi ua mica estranyat de veure’m allà tant tard.

Havien passat 11 hores des de que havia sortit de Kuala Tahan però almenys ja estava a l’hotel, tot i que ara encara quedava aclarir la última incògnita. Tindrien registrada la reserva? Doncs vaig haver de fer dues reserves. La segona que vaig fer 3 dies abans la vaig fer per aquella primera nit, doncs quan vaig fer la reserva original per les dues nits següents encara no tenia clar que faria aquesta nit. Per lo que tenia fetes dues reserves per 3 nits. Quedava saber si aquesta última reserva la tenien ben registrada per haver-la fet tants pocs dies abans i si tindria la mateixa habitació les 3 nits. Finalment el noi ho va comprovar i tot era correcte, tenia reserves per les 3 nits i totes a la mateixa habitació. Doncs ja està, dia superat.

Em va donar les claus de l’habitació 11 que estava a la segona planta. Vaig pujar i lo dolent és que era una habitació interior, no tenia finestres a l’exterior, només una que donava al passadís, per lo que dins l’habitació hi havia força humitat. De totes maneres em va importar poc després del llarg dia i de que totes les incògnites que tenia a les 9 del matí s’haguessin anat solventant de la millor manera, excepte pels petits endarreriments. A mes, el bany, que era compartit (cosa que evidentment ja sabia), estava just al costat de la meva habitació, i en aquella planta semblava que quasi totes les habitacions o estaven buides o eren on dormien els propietaris de l’hotel, per lo que el bany, tot i ser compartit, quasi que només el faria servir jo. Cal tenir en compte que aquesta habitació em va costar 4€ la nit, cosa que va acabar sent un preu per sota del que tenia. A mes l’habitació tenia un bon escriptori.

Vaig deixar les coses i quasi de seguida vaig sortir al carrer principal on m’havia deixat el bus ja que havia vist un mercadillo on hi havia parades de menjar, per lo que hi vaig anar directament ja per sopar, doncs el dinar que havia fet va ser lo just per no morir de gana.

Vaig anar quasi a la primera que vaig veure ja que em va semblar prou be. Vaig preguntar preus i un plat de Padthai costava 4RM, menys d’un euro, per lo que en vaig demanar un. Jo pensava que me’l podria menjar allà, però no, era per emportar, cosa que tampoc em va importar ja que estava molt cansat i de tan en tan m’agrada sopar a l’hotel mirant notícies. Aixíq ue vaig tornar a l’hotel a sopar i cap a les 21h ja a dormir. Aquesta era una d’aquelles nits que t’adorms en 5 minuts i com un tronc tota la nit.

error: Content is protected !!
%d bloggers like this: