Em vaig aixecar cap a les 4h diria que pel fred degut al ventilador, doncs a Kuala tahan durant el dia fa molta calor però per la nit no tanta.

Com cada matí em vaig deixar, Vig prendre cafè mentre escrivia el diari fins cap a les 7:30h que vaig anar a esmorzar a un restaurant estratègicament situat a mig camí entre el centre del poble i el carrer que conduïa al moll. Allà hauria d’agafar una barca que em portaria a l’altra banda del riu per on es podia accedir a la Selva.

Per esmorzar vaig demanar un combinat de 2 ous, 3 torrades amb mantega i melmelada, fruita i cafè. Aquest tipus d’esmorzar van molt bé per agafar energia sense quedar-se tant ple que no et puguis ni moure. Tot plegat 7,50RM, 1,70€.

I cap a les 8h ja vaig baixar al moll on ja hi havia una barca esperant i que per 1RM et porten a l’altra banda del riu. Pot semblar barat però es que el trajecte dura 1 minut. Això sí, només pujar a la barca en menys de 5 minuts ja va arrencar.

I un cop a l’altra banda a començar el trekking per lliure per la Selva. Pot semblar arriscat però no ho és gens. Aquesta Selva està totalment preparada pel turista i perquè pugui anar per lliure, a diferència de la Selva de Cameron Highlands on realment anar-hi sol era una mica perillós a part de uqe hauria sigut impossible trobar les Rafflesia. Aquí hi havia fina i tot una pacarela al llarg de tot el camí, per lo que ni tan sols tembrutaves de fang. A més cartells cada certs metres indicant la direcció i distància d’alguns llocs d’interès. De fet tot plegat li feia perdre part de la gracia.

L intenció era fer una ruta curta ja que encara em durava el cansament dels dos últims dies, a més aquí la humitat era altíssima per lo que es feia encara més dur que a la Selva de Cameron Highlands. De fet tot just eren les 8:30h del matí i ja es notava la calor sufocant.

Volia anar fins a un Kanopy, que són uns especie de ponts penjants a uns 10 metres de terra i a uns 2km del punt d’entrada a la Selva. Aquests ponts estan fets d’un sol tronc molt gran i permeten tenir una visió diferent de la selva, per lo que em feia certa gracia passar-hi.

Així que vaig començar la caminada no sense liarme una mica al començament ja que s’havia de creuar tot un resort que hi havia allà a l’entrada de la selva, cosa que mestranyava força per lo que vaig intentar seguir més d’un camí fins que finalment vaig entendre que era pel mig del resort per on havia de passar.

Aquesta vegada en comptes de Google Maps utilitzava maps.me ja que va millor per seguir rutes de senderisme, i realment tenia marcades totes les rutes qje es podien fer per Taman Negara. Molt útil.

Aixi que vaig a travessar el resort i iniciar la ruta cap al Kanopy. Pel camí es podien veure plantes i arbres que no has vist mai. Em van impactar molt uns arbres enormes amb unes arrels que començaven a un metre del terra i que eren duna mida similar al tronc d’un arbre normal. Eren brutals.

Eren les 9h i la xafogor ja era insuportable, suava com si n’hagués acavat de dutxar, de fet la samarreta literalment gotejava.

Contínuament anava escoltant sorollets d’animals per tot arreu, també pel terra que no sabia si eren serps, esquirols o que. Però en un punt vaig escoltar molt soroll a les branques del uqe semblaven palmeres o com fins i tot queien fulles. Em vaig parar i pel moviment estava segur que no podien ser ocells, així que m’hi vaig quedar a mirar que hi havia. Tot apuntava a que era un mico tot i que no es veia. Al cap de 10 minuts de veure les branques movent-se però cap animal, per fi el vaig veure. Un mico baixava per un tronc. Va ser increïble però més encara quan vaig veure que no era un sino 3 saltant d’una branca a l’altra. No mesperava trobarme 3 micos en llibertat i anant jo sol, sense cap guia que ja a pogués saber on trobar-los. A Lopburi, Tailàndia, en vaig veure molts, però evidentment no es el mateix que veure’ls enmig d’una Selva com Taman Negara saltant la arbres de més 10 metres d’alt.

Al cap de 10 minuts de veure els micos per allà saltant i havent descansat una mica, vaig seguir pel camí cap al Kanopy. La selva és molt espessa però el camí es prou ample i sense gens de vegetació, per lo que es realment fàcil caminar hi.

Al cap duns 15 minuts vaig arribar al Kanopy, però sorpresa, estava tancat. Podia veure el pont però no s’hi podia accedir. A més hi havia un cartell que posava estrictament prohibit el pas. Aixi que em vaig quedar sense poder veure la Selva des de 10 metres d’alçada tot i que no deixa de ser una pijada poc autèntica. Per lo que sense massa pena vaig seguir amb l caminada, doncs ja era prou interessant tot plegat anant arran de terra.

Eren les 10h quan ja hi havia molts mosquits, i tot i que mhavia posat el repelent, amb tanta suor cada vegada en tenia menys.

A diferència de feia una hora, ara a més picava bé el sol, per lo que si que fins i tot ja em començava a costat caminar. Aixi que vaig buscar una ruta diferent a la que havia fet a l’anada i que ja tornés a l’inici. Només pensar que molts tours comencen a les 10 em marejava, com podrien iniciar el Tour amb aquella calor tant insoportable.

La ruta de tornada anava per la vora del riu per lo que em donava la sensació que encara hi havia més mosquits i fins i tot més grans. Però també moltes papallones i algunes de gegants, de les impossible de trobar per Europa.

Conforme manava acostant a l’inici veia els grups que tot just iniciaven la caminada i alucinava de com la podrien acabar. A mi aquell tram final se mestava fent duríssim, no se si es que hi estan més acostumats, però a mi aquella 40° i la humitat del 70℅ mestaven deixant KO.

Quasi a les 11h arribava al punt d’inici i anava directament a la parada de les barques per tornar el més aviat possible a l’Hotel a dutxar me i beure aigua.

Ja vaig fer bé de fer cas a les recomancions d’alguns bloguers que deien millor anar a primera hora ja que a partir de les 10 es comensa a omplir se gent i perd bona aprt de la gracia. A més jo afegiria que a partir de les 10 has destar fet d’una pasta especial per a poder caminar pel mig de la selva. Res a veure amb la de Cameron Highlands on no hi feia ni tanta calor ni tanta humitat.

A les 11h arribava a l’altra banda i anava directament a l’hotel a dutxar me. Després em vaig estirar una esrona i tot que no volia, no ho vaig poder evitar, em vaig quedar clapat. Portava dies de molt cansament i molta calor i aquella última caminada mmhavia deixat sense forces.

Cap a lea 14h em despertava i ja no vaig voler dinar, sino esperar fins cap a les 19h i sopar. De totes maneres mhavia fotut un esmorzar que no vegis i havent fet migdiada podia aguantar perfectament.

Vaig prendre un cafè mentre mirava una mica el trajecte que tenia per lendema, doncs anava a Melaka tot i que només tenia bitllet reservat fins a Kuala Lumpur. Un cop allà l’hauria de buscar la vida per anar fins l’estació des d’on, segons wiki Travel, sortien els busos directes cap a Melaka. En fi, una mica d’aventura però res comparat amb el que va ser anar des de Koh samui a George town.

També vaig escriure una mica el diari i llegir alguna notícia, sobretot per seguir l’incendi que semblva ja quasi controlat després de cremar 6000 hectàrees, tot i que encara havien de donar gracies ja que havien parlat de que es podrien arribar a cremar fins a 20000.

I cap a les 16:30h vaig sortir a donar una volta pel poble, Kuala Tahan, que tot i que era dels més grans deala zona, no tenia més de 3 carrers i tots per restaurants, petits hotels i alguna agència per als tours per la Selva. De fet era un poble per a que els turistes que anavem a Taman Negara poguessim dormir hi ven a prop.

De totes maneres, evidentment hi viuen alguns locals, per lo que es veuen nens jugant pel carrer o locals prenen algun suc ben fred després de la seva jornada laboral, molts de les barques que permetien arribar al poble.

Vaig donar una volta per, literalment, tot el poble, doncs a part de ser petit era dels més curiosos que ha ia vist mai i valia lla pena passar un parell d’hores passejant hi. A més on fossis del poble veies a selva a pocs metres. De passada ja anava mirant restaurants tot i que només n’hi havia 3 o 4 i cap em va semblar millor que el que havia anat el dia anterior, per lo que vaig decidir sopar allà de nou.

Feia gracia perquè manava trobant gent amb la que havia vingut amb la mini van des de Tanah Rata, doncs al final tothom es movia pel mateix carrer i era fàcil trobar-se. Pocs turistes fent nit al poble per lo que tot plegat molt tranquil i molt autèntic, probablement un dels pobles més remots al que havia dormit.

Cap a les 19h anava cap al restaurant. Aquesta vegada vaig demanar pollastre al Curry amb arròs Basil. La veritat és que no estava segur de demanar ho però al final va ser tot un encert, doncs estava més bo del que pensava. Era com una petita olla amb molta salsa i el pollastre acompanyat de verdures. Part de la salsa la vaig posar a l’arròs i tot plegat va quedar bonissim, i només per 8RM, 1,70€. A més estava assegut a la Terrassa amb vistes a la Selva i el sol ponent de darrere les muntanyes. Impagable.

Després vaig anar a un dels 3 o 4 mini súper que hi havia al poble a comprar aigua i algo de menjar, perquè sabia que encara no tindria prou són per anar a dormir, i cap a l’Hotel quan ja es feia fosc.

I com em pensava fins ben bé les 22h no vaig tenir són per dormir. Fins aleshores mirant la que se av3cina mentre preparava la maleta i menjava alguna cosa més per acabar d’agafar són.

error: Content is protected !!
%d bloggers like this: