Em vaig despertar ben aviat, cap a les 4:30h, doncs a les 7h volia marxar i almenys necessito dues hores per fer tot el uqe vull fer abans de sortir, i més quan deixo un hotel ja uqe s’ha de recollir i fer completament la maleta. Així que primer vaig fer un mig cafè mentre mirava bé on anar a buscar el bus i kN era lhotel de tanah rata, vaig mirar els correus, vaig eacriure el diari. Després a dutxar se, acabar de fer la maleta mentre em prenia l’altre mig cafè fins cap a les 7:10h que vaig anar a fer el checkout.

La sortida del bus estava prevista per les 7:45h i el lloc estava a uns 15 minuts caminant quasi en línia recta, així que vaig anar cap allà amb l’ajuda quasi imprescindible de Google Maps.

Quan ja hi arribava vaig veure una estacio d’autobusos força gran i hi vaig entrar buscant l’Oficina de la companyia. No la vaig trobar així que vaig entrar en una on hi havia ja gent esperant. Vaig preguntar i em van dir uqe allà no però em van indicar on era, que era just davant de lestacio, a l’altra banda del carrer on ja s’hi veien 2 o 3 busos esperant. Vaig anar-hi i hi havia vàries agencies, vaig anar preguntant fins que a la tercera la vaig encertar. Pels cartells no es podia saber ja que jo només tenia el nom de l’operadora, però no de lagencia. La dona em va indicar el bus i vaig veure que de fet en el bus si que posava el nom ben gran, Unititi Express. Vaig deixar la maleta i cap amunt.

Eren les 7:30h quan ja estava assegut i tot i que la sortida estava prevista per les 7:45h, fins les 8 no vam sortir. A més va fer una parada d’almenys 20 minuts en una altra estació encara de l’illa de Penang, per lo que tot plegat s’estava endarrerint molt.

Per sortir de l’illa va anar per un dels dos ponts que connecten l’illa amb la península, ponts que són com una autopista i molt llargs, de fet són una obra d’enginyeria impressionant.

Fins a la ciutat dipoh, on va fer una altra parada de poca estona, el trànsit era important per lo que més temps que anavem perdent. No va ser fins aleshores que ja el trànsit era molt menys i ja va anar fins al destí a la velocitat màxima que podia anar.

Pel camí vaig anar escrivint el diari i mirar bé on ens deixaria el bus i a quant em quedava de lhotel. Tanah rata, tot i ser la ciutat més important de Cameron Highlands, es força llpetita, i a més lhotel estava ben situat, per lo que el bus ens deixaria a uns 10 minuts caminant de lhotel que tenia reservat.

L’hora prevista d’arribada era a les 12:15h, però eren les 11h quan feiem una parada i que encara estava a uns 130km que segons Google Maps es tardarien 3 hores en fer, per lo que estava clar que areibariem amb força endarreriment.

Vaig esmorzar en el bus i fins i tot em vaig estar a punt de dormir, però el bus va parar uns segons i això ja fa que el teu cos és desperti, de fet tothom que estava dormint es va despertar pensant que ja haviem arribat.

El tram final del trajecte, on hi vam arribar cap a les 13h i que ja era la zona de Cameron Highlands, era una carretera d’un sol carril per sentit i amb corbes constantment, per lo que aquell tram de tn sols 25km el vam fer amb una hora llarga.

Això sí, ja anavem passant pel mig de tots els poblets de Cameron Highlands a més de veure ja les muntanyes i els espessos boscos d’aquesta zona.

Passades les 14h per fi arribavem a la terminal d’autobusos de Tanah Rata. Baixaven, feia la primera foto del lloc i amb el mòbil a la ma amb Google Maps, cap a lhotel.

Només vaig haver de caminar poc més de 5 minuts per la mateixa carretera per la que veniem i després entrar per un caminet fins lhotel que ja es veia de lluny, doncs estava a una zona uns metres elevada i tenia unes lletres molt grans a la façana.

La dona ja sabia que arribaria aproximadament a aquesta hora i suposo que no tenia més hostes nous per aquell dia ja que lo primer que em va dir va ser a veure si pronunciaria bé el meu nom, que el va pronunciar força bé però com ja m imaginava, dient la U.

Vaig pagar els 20RM de taxa turística per les dues nits i molt amablement em va voler explicar tot el que podia fer per la zona, pero i vaig dir que segurament contractraia un tour i li vaig dir que no calia. Em va donar les claus i vaig pujar a la primera planta on estava la meva habitacio, la 109.

L’habitació era petita però amb bany propi i llit individual, per lo que només estava pagant per una persona i no dos com a molts hotels amb llit de matrimoni.

Vaig deixar les coses i em vaig prendre un cafè mentre reservava una nit més a l’Hotel de Melacca, la nit del 30 de juny a l1 de juliol, ja que tenia reservat ja de l1 al 3 però no aquella nit ja que abans de la sortida del viatge encara no ho havia acabat d’organitzar. De fet el problema va ser que intentant canviar les dates i posar en comptes d’entrar el dia 1 entrar el 30, Agoda deia que aquelles dates no estaven disponibles, però allà vaig anar a fer una segona reserva ler aquella nit i si que em va deixar. Així que amb totes les nits del uqe quedava de viatge ja amb hotels reservats, vaig pensar una estona que faria l’endemà.

Cada vegada pensava més en anar per lliure, així que queda vegada estava més indecís. Finalment vaig baixar a recepcio a preguntar-li a la dona ella que em recomanava, ja que la vaig veure molt predisposada i sincera.

Aixi que li vaig dir que havia pensat en un tour per fkta de tempa però que jo sempre preferia fer les coses per lliure. I ella em va dir que millor mexplicava totes les opcions per tal que així jo pogués decidir millor que preferia. De fet m’havia d’explicar el que ja m’havia volgut explicar al fer el checkin i que la veritat, hauria haver hagut de deixar que mexpliques.

I la veritat és que m’ho va explicar tot molt millor del que pensava. Sobre un mapa em va anar dient els llocs on podia anar sol, alguns caminant des de l’hotel i altres en moto, i els llocs on millor seria reservar un tour.

Caminant podia fer 3 trekking a una zona prop de l’hotel però que no era cap de les selves més interessants. També podia anar a una plantació de te. I si anava amb moto, a més podia anar a Mossy Forest, un bosc ja interessant, però clar, no podia llogar cap moto. I amb els tours podria anar a fer un trekking per la Selva on es troben la flor Rafflesia a més de tota la resta, ja depenent del Tour.

Un cop amb tota la informació vaig anar a donar una volta per l carretera a veure lea agències i quins preus tenien pels tours que l dona mhavia ofert, doncs ella ja em va donar un tríptic amb tots els tours que podia reservar en el mateix hotel.

Els tours eren similars tot i que en general em van semblar una 10RM més barats, suposo que per la Comissió de l’hotel, per lo que finalment vaig decidir reservar el tour més conegut complet directament a l’Hotel per la confiança que l’havia donat la dona. A més les altres agències no asseguraven trobar la Rafflesia, cosa que la de l’hotel si. Així doncs, per uns 25€ que eren per 10 hores de tour veient quasi tot el que es pot veure a Cameron Highlands em va semblar prou bé i vaig tornar a l’hotel per a reservar lo.

La dona va trucar i en 2 minuts ja tenia el tiquet. Em passarien a recollir per l’hotel a les 8:40h.vaig tornar a l’habitació a descansar una estona i cap a les 19h vaig sortir a sopar.

Vaig anar directament a una zona a la carretera però a l’alçada de l’hotel on ja havia vist que hi havia varis llocs ambulant. Vaig mirar i finalment vaig demanar a un on feien tot tipus de Roti que en aquell moment encara no sabia de que eren, però es veien com petites empanades fregides de varis tipus. Jo pensava que alguna seria de carn així que en vaig demanar una o dues de cada, en total 9 peces per 4RM, ni un euro.

El problema es que em va semblar que totes eren de plàtan fet de vàries maneres. De fet la noia té ia un munt de plàtans al costat de la fregidora. En qualsevol cas estaven bons tot i que evidentment no eren tant contundents com les empanades de carn hindús que havia provat el dia anterior.

En acabarmeles en vaig demanar 3 més de la que més mhavia agradat i me les vaig menjar mentre anava a un mini súper a comprar aigua i algunes galetes.

I cap a les 20h tornava a l’hotel ja per anar a dormir, doncs ja feia 16 hores que mhavia despertat i no havia fet migdiada.

error: Content is protected !!
%d bloggers like this: