Vaig dormir de puta mare, de fet podria dir que vaig dormir millor que qualsevol de les nits a Koh samui on la calor m acabava despertant. Aquí al tren, al contrari del que mesperava, no feia gen de calor, de fet m’havia de mig tapar amb l manta que facilitaven. Ningú va afer massa soroll ni per la nit ni pel matí, doncs em vaig aixecar a les 10:30h i ja hi havia molt gent desperta, inclosa la parella que havia pujatla mateixa estació que jo i que la noia va dormir sobre meu i el noi al costat.

La fresqueta que feia, el silenci general a sobre tant pel soroll de tren al que Thi acostumaven, i sobretot el moviment del tren, van fer que passés una molt bona nit dormint pràcticament 6 hores i mitja seguides.

Això sí, el despertar va ser una mica brusc. Jo ja tenia el despertador posat a les 10:30h, doncs vaig calcular que arribariem cap a les 11:15h. Però a les 9:40h, el noi que s’encarregava del manteniment dels llits i els lavabos va passar picant de mala manera i cridant Malàisia a tots els que encara dormiem. Em vaig despertar d’un bot de lespant que em van fer aquells cops. Val a dir que al noi ja sel veia força amargat des de que vaig pujar al tren. En qualsevol cas estava bé que et desertessin, doncs no ho sabia segur. A més vam arribar abans del que mesperava, doncs el tren va arribar a surat Thani amb dues hores de retard però fins a Padang besar va guanyar temps.

Em vaig aixecar i vaig anar al lavabo i a entre una mica de tronc amunt a la pica de fora amb sabó inclòs, doncs jo pel matí necessito dutxarme o almenys fer algo que se li assembli. I quan vaig anar cap allà, al final del vagó, vaig veure que hi havia una cafetera! No podia creure. No poder prendre el cafè aquell matí era algo a lo que ja m’havia resignat o que pensava prendre quan pogués al destí. Però abans de baixar del tren ja em podia prendre el cafè imprescindible de cada matí.

Així que em vaig vestir, vaig guardar la roba del dia anterior (si, em vaig canviar de roba a diferència del que havien fet els latres, cosa que no entenia si tothom anava amb l’equipatge) i seguidament vaig anar a prendre el cafè. Això si, va haver de ser ràpid ja que eren les 10h i el noi ja estava recollint tots els llits, i amb lo amargat que estava millor no tardar massa en deixar el llit. Els llits es convertien en seients normals i la gent anava seient als que ja estaven recollits.

I a les 10:15h ja estava amb l’equipatge preparat assegut a un seient esperant a arribar a Padang besar. Quan vaig seure de seguida el noi va arreglar el meu llit, senyal de que vaig ser dels que més tard es va llevar de lo bé que vaig dormir.

I en menys de 10 minuts ja arribavem a Padang besar. El noi ens anava avisant, això si.

I arribava el moment de veure algo que primera vegada, una aduana en una estació de tren. Era ben curiós, una via era per on arribaven els trens de Tailàndia i per l’altre d’on sortien cap a Malàisia, i enmig el control fronterer. Primer la policia tailandesa t indicava cap on anar. Tots estaven ben controlats per tal que ningu es pogués escapar. Ens feien entrar a la part enmig d’ambdues vies on primer passavem pel control tailandès. Allà haviem d’entregar el paper que tenien des de que s’entra a Tailàndia junt amb el passaport. Sellaven el passaport i a continuació ja només podies arribar al control malai, que dede fet ja era per mirar l’equipatge com en un aeroport. Realment, tot i ser una estació de tren no hi ha escapatòria.

I un cop tot fet ja podies anar a l’altra via on ja era territori malai i des d’on podies agafar un tren o sortir de l’estació.

Un cop allà vaig cometre un error que em va costar una hora, això sí, ajudat per un dels passatgers. A Malàisia, tot i estar al mateix meridià que Tailàndia, es una hora mes. Per tant jo pensava que eren exactament les 10:38h però realment ja eren les 11:38h. A la pantalla amb els horaris posava que el pròxim tren a Butterworth, on havia d’anar, passava a les 12:25h, i el passatger que dic va dir que faltaven dues hores, cosa que em va semblar correcte doncs jo pensava que eren les 10:38h. Evidentment ell tampoc sabia que allà era una hora més. A això cal sumar-li que a diferència dels altres jo no tenia ni ringgits ni el bitllet comprat prèviament per Internet, per lo que l’havia de comprar amb targeta si es podia o ja canviar diners o treure efectiu d’un caixer. Val a dir que mestranyava que faltessin dues hores, doncs que la pantalla posaven tots els horaris i a cada hora passava un tren a Butterworth, cosa que ja mhauria d’haver fet sospitar. En qualsevol cas estava molt cansat i encara a mitja son per lo que no estava al 100℅.

Una altra cosa en que no em vaig fixar va ser que just passat el control d’equipatge i entrar ja oficialment a Malàisia, hi havia uns retols on indicava que les taquilles eren al pis de Dalt, per lo. Que jo només al buscar-les a les andanes, doncs evidentment no les vaig trobar. Així que vaig pensar que potser encara estaven tancades i vaig seure a un banc fins cap a les 11:15h, tot i que realment ja eren les 12 15h, hora en que va arribar el tren i a la vegada vaig veure un rellotge de l’estació on posava que eren les 12:15h.

Vaig córrer a pregubtar a un senyor que estava revisant els bitllets dels passatvers que ja pujaven al tren i em va dir que primer havia d’anar al pis de Dalt a comprar el bitllet. Quedaven 10 minuts per lo que vaig correrà Dalt, ara si vaig veure els retols, amb l’esperança que pogués pagar amb targeta. Però com realment mesperava, no es podia. Vaig preguntar si llestacio hi havia algun caixer i la noia em va assenyalar fora de l’estació. Perfecte, havia de sortirl de lestacio a treure diners.

Una nois que hi havia per allà i al veurem migperdut em van preguntar, a lo que vaig respondre que buscava un caixer. Em van dir que efectivament havia de sortir i anar al 7eleven. Qui desastre. Lo bo és que m acabaven d’informar que Malàisia tambe hi ha 7eleven, amb lo bé que van.

Així que vaig sortir amb el GPS encara sense funcionar per lo que anar prevuntant per trobar el 7eleven. Amb tot això estava provent i jo cansat i amb l’equipatge.

A uns 10 minuts caminant estava el 7eleven. Almenys el vaig trobar ràpid sense haver de donar cap volta de més. Allà vaig treure 1200 ringgits amb la targeta bnext ja que amb la révolutionnaire ja havia tret els 200€ que permeten al més sense cobrar Comissió.

I cap a l’estació de nou, 10 minuts més i plovent, on hi aigües arribar cap a les 12:50h. Vaig comprar el bitllet i a esperar fins les 13:25h.

Lo bo era que els trens a Malàisia no tenen res a veure amb els de Tailàndia. Són molt nous, molt còmodes i amb aire condicionat. Entre els cartells de prohibicions, n’hi ha un que indica prohibit donar-se petons, recordatori de que estàs en un país musulmà.

El trajecte era d’una hora i 50 minuts queque em varen passar prou ràpid, entre d’altres coses gràcies als fantàstics paisatges pels que passavem i per lo entretingut que estava mirant per tot arreu, doncs eren les meves primeres hores a un nou país, i això sempre es molt entretingut i reconfortant. A més acabava de superar una tram més del llarg trajecte des de Koh samui i un dels que no tenia gens clar de com aniria. Havia perdut una hora però tot plegat havia anat millor del que mesperava.

Al tren hi havia una parella jove de xinesos molt enamorats en uqe el nou cada vegada que anava a fer-li un peto a la noia, aquesta li feia la cobra, recordant-li que allà dins estava prohibit.

A les 15:15h arribavem a Butterworth, i fins i tot havent perdut dues hores per l’endarreriment del tren de Tailàndia més una hora per la meva empanada, encara arribava abans del que esperava.

Un cop allà, segons Google Maps havia d’agafar un bus que en 3 hores em deixaria a George town. Sort que vaig llegir la pagina de George town a wiki Travel i vaig veure que hi ha un ferri que en 20 minuts Thi porta i nomes per uns 0,30€.

Aixi que vaig sortir de l’estació i vaig anar cap on anava la majoria de gent, tot i que en un primer moment em va semblar que no anava bé, al cap de poca metres i quan estava entrant a una espècie de túnel per vianants, vaig veure una serie de cartells entre els quals hi havia el dibuix d’un ferri, i aquell túnel estava a 10 metres de l’estació, evidentment molt més a prop del que pensava i tot també molt millor del que pensava.

El túnel era llarg però finalment arribava a Penang sentral, un intercomunicador on hi havia vàries linies de bus i el ferri. Vaig preguntar a informació i em van indicar cap on anar, a més seguia havent-hi cartells del ferri, per lo que de seguida vaig trobar les taquilles. El preu indicat eren 1,20RM, just el que deien a wiki Travel. Vaig comprar el bitllet i a la cua, on per cert havia més gent del que mesperava, almenys 200 persones més els vehicles. Així que el setè i últim transport que havia d’agafar també havia anat millor del que esperava. Pròxima parada George town.

Al cap d’uns 10 minuts a la cua va arribar el ferri i vam pujar tots. El que em va sorprendre molt i que no havia vist en cap altre ferri va ser que tan els vehicles com els passatgers anavem tots junts, es a dir, primer entraven els vehicles i els passatgers anavem a la part de davant i entre els cotxes, ben curiós.

A més de que el llarg trajecte de 36h per mar i terra estava sortint millor de lo esperat, a més, mentre anavem cap a l’illa, el GPS de sobte va tornar a funcionar, per lo que tampoc hauria d’estar mirant noms de carrers i preguntant per trobar lhotel. Això ja va ser brutal, doncs lhotel estava a 15 minuts caminant del port i evidentment hi pensava anar caminant.

En 20 minuts arribavem a l’illa i simplement caminar 15 minuts fins lhotel gràcies a Google Maps i el GPS.

Pel camí vaig passar per la mesquita principal de George town, que es simplement impressionant. A més quedava a menys de 5 minuts de lhotel i evidentment la mes espectacular que havia vist mai, doncs era la primera vegada que estava en un país musulmà.

Tot just a les 16:30h arribava a lhotel, molt abans del que esperava i això que en total m’havia endarrerit 3 hores, jo estava alucinant. Vaig fer el checkin sense problemes, això sí, pagant 30RM de taxa turística per 3 nits, quasi 7€, no està malament, això ni a Barcelona.

La meva habitació estava a la segona planta. Lhotel estava realment bé i es veia molt nou i modern però les habitacions estaven com el una galeria on la paret que donava a la galeria no arribava fins a dalt, per tal que entrés l’aire condicionat de la galeria i les parets eren de pladur, per lo que literalment si algú parlava 3 habitacions enlla el podies escoltar perfectament. S’escoltava absolutament tot.

A part d’això, l’habitació era molt fresqueta, el llit còmode i tenia escriptori, algo que a mi sempre em va molt bé i que no tots els hotels tenen.

Em vaig dutxar i abans de les 17h ja sortia a fer la primera volta per George town i Malàisia. Lhotel estava molt ben ubicat, de fet era lo millor que tenia i un dels motius perque en decantes per aquest. Estava a Chinatown que a la vegada està al centre històric, per lo que només sortir de lhotel ja podia veure els edificis colonials i ben a prop molts dels murals del famós art urbà de George town.

Vaig anar caminant per on havia vingut, es a dir, passant de nou per la mesquita on ara hi havia oració i on vaig gravar una estona, doncs era la primera vegada que peesenciava això en un país musulmà.

I va ser aleshores, quan per segona vegada en aquest viatge, un gat va voler lligar amb mi, però aquest era molt estrany, fins i tot em feia una mica de grima, i sobretot no es va tallar en dirme que li agradava i que si volia anar amb ell. Primer em va dir que seiessim a unes escales, a lo uqe li vaig dir que no. Ell hi va seure i em va preguntar d’on era d’on venia, etc. Al cap de 5 minuts de parlar i veure que aquell no maportaria res, li vaig dir que havia de marxar. Ell es va aixecar i aleshores va ser quan al donar-me la mà me la va mig acariciar dient me que li agradava i que si volia anar amb ell a no se on. Li vaig dir que no ja rotundament i fins i tot una mica molest perquè no crec que shgagi d’entrar a un tio així sense ni saber si es gay. I a més es que donava grima.

Així que vaig marxar accelerant el pas perquè no em pogués seguir.

Vaig seguir caminant ja buscant algun lloc per menjar. De camí a lhotel havia vist un restaurant xinès amb menjar xinès de veritat i no del que et posen als restaurants xinesos d’Espanya, que no es ni de lluny el que mengen ells. Pel camí vaig anar veient de casualitat alguns dels temples que tenia guardats per visitar i sobretot molts carrers autèntics amb molts murals i edificis colonials, molts d’ells ara restaurants xinesos o hindus, algo que no deixava de ser curiós. Alguns ben conservats i altres mig en ruïna, però en tot cas un exemple clarissim de lhiatoria colonial i multicultural de Malàisia.

Volia esperar al màxim possible a menjar perquè ja seria el sopar. Ja havia anat menjant pel camí i tenia ja força són, per lo que la intenció era després de menjar ja no tardar massa en anar a dormir.

Cap a les 18:30h vaig veure un restaurant molt ple tan per turistes com per locals senyal de que podia ser un bon lloc per menjar. A més era diumenge, i per ser un país musulmà, els diumenges molts restaurants i llocs ambulant estan tancats, per lo que hi havia moltes menys opcions. Així que vaig mirar la carta i el tipus de menjar i els preus estaven prou bé per lo que ja m’hi vaig quedar.

Era un restaurant amb molts tipus de plats però especialitzats en pollastre. Vaig demanar un plat que es deia Mee Goreng Special, que eren fideus estil wok amb verdures, pollastre i un ou Ferrat molt fet, tal com magraden a mi. Tot plegat per 7RM, uns 1,50€.

Em va entrar com mai, després del llarg viatge des de Koh samui ja sense haver menjar res contundent en tot el dia.

Després vaig buscar un 7eleven a Google Maps, doncs allà no se’n veien tants com a Tailàndia, que els trobaves sense voler, i per sort n’hi havia un a menys de 5 minuts caminant de lhotel. Vaig anar hi aprofitant el camí per anar veient més coses i hi vaig comprar una aigua i algo de menjar, que per cert aquí l’aigua era més cara. L’ampolla de 1,5L 2,80 RM, uns 0,70€, el doble que a Tailàndia. Segurament perquè aquí ja no era tan imprescindible comprar ampolles, ja que segons deien per Internet, hi havia fonts d’aigua potable pel carrer, tot i que jo encara no n’havia vist cap.

Cap a les 20h arribava a l’Hotel, desfeia una mica l’equipatge i ja em preparava per anar a dormir.

A les 20:30h ja estava adormit, però tal com mesperava em vaig despertar vàries vegades degut al soroll dalguns veïns, sobretot d’una parella d’americans que simplement eren uns mal educats i subnormals, perquè una cosa es fer una mica de soroll quasi j evitable, i una altra es fotres a cridar a les 12 de la nit com si estiguessis sol enmig d’un desert. A mes hi havia cartells que deien clarament està en silenci, doncs ni putu cas. Així que em vaig ben despertar a les 12 fins al punt que per poc maixeco, però tenia tanta son que per sort en 15 minuts vaig tornar a adormirme.

Durant la resta de la nit em vaig despertar un parell de vegades més però ja no tant com la primera. I no em vaig llevar fins les 8 del matí, ben bé 11 hores dormint. Es notava que portava un parell se dies dormint poc.

error: Content is protected !!
%d bloggers like this: