Em vaig despertar cap a les 7:30h havent dormit 7 hores justetes. Tot i així ja va ser molt tenint en compte que a partir de les 6 ja entrava mta llum del Sol i a partir de les 7 ja s’escoltava tant soroll com si fossin les 12. De fet crec que més aviat em vaig despertar per la calor. A la llum i al soroll ja m’hi anava acostumant però a la calor no.

Vaig fer una dutxa i cafè rapids per portar la roba a la tintoreria, tot i que l’hauria dhaver portat el dia anterior, doncs no es segur que totes les tintoreries ho facin de matí per la tarda sense cobrar un recàrrec, com va ser aquest cas. Em va dir el dia següent pel matí i li vaig dir si podia ser per aquella tarda, i va dir que si però el doble, en comptes de 40 bats per un kilòmetres, doncs 80. Normalment sempre ho porto d’un dia per laltre, però com que la última vegada, a Koh Tao, el servei normal el feien al mateix dia, doncs ja anava despistat.

Després un altre cafè, diari, correus, notícies, etc com sempre fins cap a les 11h que vaig sortir amb la jntencio d’anar a la muntanya que hi havia a poc més d’un kilòmetre de la platja. En principi volia pujar-hi una mica per poder veure les vistes des d’allà. El camí era curt però la a pujada molt forta, i amb la calor que fa sempre em va passar com ja amb vaig passat altres vegades, que a mig camí vaig donar mitjà volta. A aquests llocs s’hi ha d’anar en moto, caminant es arriscar-se a quedarte a mig camí mig mort. De fet quan portava 30 minuts caminant ja veia que no ho faria segur, tot just així vaig seguir fins que la calor em va poder.

De totes maneres em va a servir per veure una altra zona de chaweng, doncs a diferència del que pensava, hi havia un altre carrer important paralel al uqe jo coneixia i que pssava per davant l’hotel i al costat de la platja. Aquest era menys turístic pr l’O que em va servir per veure una mica de vida local. De fet, si hagués sigut més tard l’hauria quedat per algun rwsfaurant d’allà, doncs aquests no eren per guiris.

Cap a les 13h ja fet pols vaig tornar a l’Hotel a prendrem una cervesa al balcó, on s’hi estava realment bé, fresquet, just davant el restaurant i al costat del carrer principal, per lo que s’hi veia força animació.

Vaig aprofitar per passar més fotos i vídeos al pc per anar alliberant espai doncs tard o d’hora ho hauria d’haver fet.

I cap a les 14:30h a dinar. Vaig tornar a anar al restaurant de l’hotel. De fet quasi que podia saltar des del balcó, doncs la seva Terrassa estava a uns 3 metres o fins i tot menys. Aquesta vegada vaig demanar pad Thai amb llagostins, que encara no havia demnat mai perquè realment no val massa la pena ja que són cars i no atipen tant com la carn. De totes maneres cal dir que estaven molt bons, de fet més que a Espanya que ja son prou bons. Tenien un gust força particular però molt bo. El preu, 80 bats, 2,30€.

I a continuació, com no, la migdiada, que a més tenia l’habitació a 1 minut caminant.

Em vaig despertar a les 17h i com sempre com si fos un nou mati, es a dir, dutxa, cafè, correus, etc. Al vespre volia anar a la zona nord de chaweng a veure la seva pròpia zona vermella, evidentment no tant heavy com la de Bangkok però es veu que també té tela. De ser diuen que les noies van encara més a saco, que ja es dir. Però un correu inesperat ho va canviar tot.

Estava pendent de la confirmació de tot el transport de l’endemà dins l’estació de tren de surat Thani. Era un trajecte força llarg, doncs primer eren uns 30km amb taxi compartit, després dues hores de ferri i finalment 100km amb autocar. La reserva que havia fet una gestionava Tor la mateixa companyia, per lo que no m’havia de preocupar dels transbords, doncs ells ja ho organitzaven. No m’agrada massa anar així, doncs semblés una ovella, però en aquesta casos, i tenint en compte que a tailandia moltes vegades hk ha endarreriments, val més així que no pas fer-ho per lliure. A més fins i tot acostuma a sortir igual de preu o fins i tot més barat.

Però el correu deia que la reserva no es podia fer i que entre 2 i 4 setmanes em retornarien els diners, tal qual. I això a 14 hores de començar tot el periple. Era important que arribés aleatcaio de tren ja que des d’allà havia d’agafar un tren que ja tenia reservat per anar a Malàisia.

Ràpidament vaig tornarmirra quins combinats com aquell hi havia disponibles i en un principi semblava que n’hi havia de similars. Vaig anar a rwservarne un però no em va deixar. Al actualitzar els resultats ja no van aparèixer ni la meitat, i evidentment, els que quedaven o ja no em passaven a recollir per l’hotel o ja no em deixaven a l’estació de tren. Vaig intentar resrvarne un altre i va passar el mateix, no es podia, i al actualitzar els resultats ja nomea quedaven 3 opcions i cap bona. A més dues eren crissimes i sortien molt aviat i l’altre sortia ales 18h però era molt barata, 7€, tot i que hauria d’anar per lliure fins al port a 30km de lhotel, allà agafar el ferri i la mateixa companyia del ferri em portaria en auticar fins a surat Thani però a 20km de l’estació de tren. Vaig reservar aquest entre altres coses perquè ja no quedaven més opcions més viables, i almenys aquest era barat i sortia per la tarda, doncs el tren sortia de matinada. Així que vaig passar de tenir un transport organitzat de porta a porta per 14€, a haver de fer 30km al inici i 20 més al fi al per lliure per 7€. Si aquests 50km els aconseguia fer i per no més de 7€ encara estaria bé, però en aquell moment realment ho dubtava. De fer dubtava que a les 21h, que era quan arribava a surat Thani, ni tan sols hi haguessin taxis que em poguessin portar a l’estació de tren, i si n’hi havien a veure quant em voldrien cobrar i com podria negociar, doncs a Tailàndia es fa realment cansat negociar amb els taxistes doncs quan veuen un turista es posen en mode estafador i es molt difícil treure’ls d’allà. El que teni clar és que no hi hauria cap bua de línia uqe fea aquell trajecte i menys a aquelles hores, doncs surat Thani no es Bangkok.

Així que vaig haver de dedicar bona part de la tarda a mirar com anar de l’hotel al port i de surat Thani a l’estació de tren. A més també havia de mirar com anar de Padang besar a George town, ambdues ciutats ja de malasia i separades per 200km. Padang besar es la ciutat fronterera i on em deixaria el tren, i George town és la ciutat on tenia l’hotel reservat i on en principi hauria de passar la meva primera nit a Malàisia. El trajecte en tren es faria de nit arribant a Padang besar a les 9 del matí, per lo uqe tenia previst arribar a George town per la tarda. Però ara en comptes de mirar com fer aquest trajecte, havia de mirar com sortir de l’illa on estava, Koh Samuïl, i arribar a l’estació de tren.

El dia anterior ja havia llegit a wiki Travel que a Koh Samuïl hi havien taxis colectius que feien una ruta ja establerta i amb tarifes fixes, evidentment molt mes barates que les d’un taxi. Havia de mirar si passaven prop del meu hotel i pel port Na Thon, un dels 3 de lilla. Suposava que si, ja que chaweng i na Thon eren dos llocs importants de l’illa.

Vaig buscar i la veritat és que vaig trobar l informació que buscava més ràpid del que creia, de fet que la tercera o quarta pàgines aquest vaig mirar ja ho vaig trobar. Es tractava de les taules amb les rutes i les tarifes. Totes les rutes sortien i arribaven a na Thon, el port que havia d’anar, i evidentment una de les rutes era a chaweng. Segons aquella web la tarifa era de 70 bats pero, com sempre, s’havia de vigilar perquè als turistes els cobraven el doble tot i ser tarifes oficials. Segons seien, el que s’havia de fer era pujar sense preguntar el preu i al baixar pagar l’import just sense dir res, d’aquesta manera al no preguntar no eren podien dir el. Preu que volguessin, doncs de fet, eren preus ja establerts. Em va semblar tot prou bé i vaig passar a mirar com anar de Padang besar a George town.

Amb tot ja eren quasi les 20h i encara havia de fer lq maleta. Prèviament, cap a les 18h, vaig baixar a la tintoreria a buscar la roba i estava tancada. Em vaig quedar de pedra, però el noi de l’hotel que estava al restaurant em va dir que no, que ell mateix em pujaria la roba. I així va ser, en 15 minuts mésala va portar tota, que això mai se sap si et perdran algun mitjó…

Després de mirar una mitjà hora com arribar a George town, vaig veure uqe era més fàcil del que semblava, doncs hl Google Maps em va Liar una mica, però un bloc m’ho va aclarir tot. Simplement havia d’agafar un tren a la ciutat fronterera de Padang besar fins a Butterworth, i d’allà un ferri cap a George town, doncs aquesta ciutat està a l’illa de Penang. En aquell moment pensava que el mateix tren que ja tenia reservat anava fins a George town, per lo que em va fer una mica de ràbia no haver-ho mirat abans de comprar el bitllet, tot i que després, a l’estació de surat Thani em van dir que no, que en aquella mateixa estacio s’havia de fer transbord a un altre tren ja d’una companyia Malaya.

Vaig intentar comprar el bitllet per Internet però només podia, de fet 12go.asia deia que no quedaven places i des de la web de la companyia ktm deia que no hi havia trens per aquella ruta. Tot plegat em va estranyar força però a la vegada em va preocupar, doncs a veure que passava. En qualsevol cas ja tenia molta més informació que feia dues hores i ja només es tractava d’anar arribant a cada lloc i anar prwguntant, ja que a mes no tenia 4G i el GPS no funcionava, per acabar-ho de complicar tot una mica més.

Cap ales 21h després d’haver preparat la maleta, vaig anar al 7eleven a comprar el sopar. Vaig comprar un entrepà preparat de Frankfurt amb formatge, i el que no sabia, ho vaig de cobrir molt tard, que al mateix 7eleven et poden escalfar tot el que vulguis. Així que quan el venedor m’ho va preguntar li vaig dir que si i vaig pensar, molt millor, perquè ja més l’anava a menjar així tal qual.

I cap a les 23h a mirar un documental a Netflix fins quedarme dormit.

error: Content is protected !!
%d bloggers like this: