A les 6 em despertava i a les 6:15h m’aixecava mort de son després d’haver dormit poc mes de 3 hores. A les 7h ja volia anar a veure si l’agència estava oberta, doncs com a molt hauria d’aconseguir un taxi que sortís a les 9 del matí o 9:30h estirant molt.

Em vaig dutxar i em vaig pendre un cafè i a les 7 vaig anar a l’agència, però aquesta encara estava tancada i no posava horari a la porta. Vaig tornar a l’habitació i vaig decidir d’anar-hi a les 8. Error.

Vaig acabar de preparar les coses, vaig escriure el diari, vaig mirar correus i a les 7:55h vaig tornar a l’agència. Abans d’arribar-hi vaig veure gent esperant amb les maletes, i això ja em va fer sospitar que potser sortiria un taxi col·lectiu ben aviat. L’agència ja estava oberta i hi havia la mateixa dona de sempre. Li vaig preguntar si feien trasllats a Thong Sla, el moll. Em va dir per quin dia i li vaig dir que ja. Va fer una cara de uff! I va dir, a les 8 surt un i aquesta gent l’està esperant. Doncs el que creia. Em va dir que si tornava en 5 minuts el podria gafar i que elpreu eren 150 bats, sino ja no sabia quan i que el preu podria sortir per 300 bats. Així que abans que acabés de parlar vaig correr a l’habitació i vaig recollir el que quedava mes ràpid que mai, algo que per cert no m’agrada gens. No m’agrada haver d’acabar de recollir-ho tot a corre cuita i sense ni temps de revisar l’habitació per si m’he deixat alguna cosa, però així ho vaig haver de fer.

Vaig tornar a l’agència però realment quasi ja havien passat 10 minuts i el taxi col·lectiu i tota la gent que hi havia esperant ja no hi eren. Seguidament la dona em va confirmar que ja havien marxat. I allà em vaig quedar pal plantat amb la maleta, ja mig suat, sense revisar l’habitació, i sense saber si m’havia deixat alguna cosa, i tot plegat per res.

Aleshores la dona, que ja em tenia certa estima, va anar a parlar amb els que semblaven els organitzadors d’aquells taxis i finalment em va dir que en 10 minuts en sortiria un altre. No ho vaig acabar d’entendre però vaig pagar els 150 bats, vaig anar a fer el check-out i vaig tornar corrent. Al arribar la dona em va dir que no, que a les 9. En fi, em podria haver estalviat la corredissa i haver revisat l’habitació, però en qualsevol cas encara tenia temps de revisar-la i d’esmorzar be. Així que vaig deixar les maletes a l’agència i vaig anar al restaurant de l’hotel a esmorzar. Eren les 8:15h i ja començava a estar cansat físicament, i tot per no haver-m’ho mirat tot amb temps el dia anterior.

Vaig demanar torrades amb manetga i melmelada i un cafè. Allà vaig estar 15 minuts descansant i recuperant-me una mica mentre mirava el mar assegut a una terrassa sobre la platja. El matí havia sigut una mica mogut però allò em va relaxar del tot. A les 8:30h acabava, pagava i li vaig demanar al noi tailandès de l’hotel que em tornñes adonar les claus de l’habitació ja que havia sortit molt ràpid i volia revisar-la. Però quan tot just me les dnava va aparèixer la dona de l’agència per la passarel·la de fusta que arribar fins a la terrassa per dir-me que el taxi sortia ja. Ja? Però no era a les 9, li vaig preguntar. Si però surt ja. En fi, així sin les coses a Tailàndia. En qualsevol cas mes val que sirti 30 minuts abans que no pas després, que acostumar a ser el que passa. Així que li vaig tornar es claus al noi acomiadant-me d’ell per segona vegada i vaig anar cap a l’agència. Efectivament el del taxi ja era allà impacient. va agafar la meva maleta i la va portar a la minivan. Només érem una noia i jo, i suposo que va sortir abans perquè aquella noia havia de marxar ja.

Primer la va anar a deixar a ella ja que anava en direcció contrària a Thong Sala, i després ja sol a la minivabn i directe a Thong Sala, on hi vam arribar a les 9h. Encara quedava una hora i mitja per a la sortida del ferri però valia mil vegades mes això que tot plegat s’hagués allargat mes, doncs el tema transports a Tailàndia s’ha de vigilar molt.

Primer vaig anar a fer el check-in, doncs el taxista em va deixar just a la porta de l’edifici on fer el check-in, idesprés vaig anar a comprar aigua a un 7eleven que hi havia allà davant, como no. IDesprés doncs a fer temps 45 minuts per allà fora escrivint el diari i les despeses mentre esperava fins les 10h que vaig tornar a entrar doncs a aquella hora ja podia començar l’embarcament.

Cap a les 10:10h ja ens van assenyalar cap on anar per embarcar al ferri, un camí d’uns 200 metres amb unes vistes fantàstiques de la costa de Koh Phangan.

El ferri no era tant ràpid com el catamaran però si em va semblar mes nou. A mes les muntanyes de maletes no eren tant exagerades com amb les altres companyies, tot i que déu n’hi do també. Per sort la meva en aquesta ocasió va quedar força amunt. I a les 10:25h ja sortíem, suposo que ja hi érem tots i perquè esperar fins les 10:30h, doncs millor.

Durant el check-in em van oferir reservar taxi per 150 bats, però degut a què l’última vegada que ho vaig fer vaig pagar 200 bats quan jo sol el podria haver trobat per 150 o fins i tot 100, doncs aquesta vegada vaig dir que no. Error.

El trajecte era molt curt, de 30 minuts, per lo que a les 11h ja estàvem desembarcant al port Bangrak de Koh Samui. Aquí el turisme ja es veia una mica mes formal i menys americans borratxos. A mes tampoc hi havia tants motxillers, per lo que ja no em feia tanta vergonya anar amb la meva maleta de rodes.

Al port tot eren taxis, vans, mototaxis, etc. I tots oferint-se a portar-te. EL primer preu que vaig preguntar a Chaweng Beach em van dir, atenció, 400 bats! Seatrans, la companyia del ferri, l’oferia per 150. El segon deia 200, en fi, una bojeria, a mes anaven boixos perseguint-te simplement per dir-te entre 200 i 400 bats. Jo estava flipant. Vaig preguntar a una mototaxi i em va dir que 150 era poc perquè estava lluny. Li vaig dir que 150 era el que em costava anar amb minivan de Seatran. Li vaig dir 100 i em va dir que no. vaig seguir caminant i preguntant però la cosa era mes complciada del que pensava, o mes aviat, els preus de Seatran eren mes raonables que els d’altres companyies de ferri. En aquell moment ja vaog er conscient que lo millor hauria sigut reservar el taxi amb Seatrans.

Després de 15 minuts de mirar, preguntar i començar a suar, vaig tornar enrere cap al port i em vaig tronar a trobar al de la mototaxi. Li vaig dir exactament on anava i em va dir que era a la zona mes llunyana de Chewang, i realment era així. Al final vam acordar 150 bats tot i que estic segur que a un local li hauria cobrat menys, el que passa és que als turistes esperen treure’ls mes i ell es pensava que trobaria algun turista a qui li hauria pigut cobrar 200 o 300 bats, per lo que al final cap dels dos va quedar del tot content, doncs jo esperava no haver de pagar mes de 100 bats i menys en una mototaxi, que tot i que em va fer certa gràcia perquè era la primera vegada que en pujava a una, evidentment no es va tant còmode com en una furgoneta. En qualsevol cas eren 4€ per quasi 8km de trajecte, per lo que realment seguien sent preus molt mes barats que a Europa, de fet vam estar ben be 20 minuts per arribar.

Pel camí em va anar preguntant coses, primer, com no, d’on era, i també com no, al dir-li d’Espanya va preguntar si de Barcelona. A Tailàndia els encanta Barcelona, be, com a molts altres llocs, però és que aquí tothom pregunta si ets de Barcelona.

Ja que l’hotel on havia d’anar no el coneixia, li vaig dir un altre de mes important que estava a dos carrers, per lo que vam quedar que em deixaria allà. Però quan ho vam arribar i vam mirar a Google Maps, va veure que realment estava a dos carrers i em va portar fins allà. Ell va ser qui el va veure primer i el va trobar ben ràpid, sense haver de tirar enrere en cap moment.

L’hotel es dividia en dos edificis, en un les habitacions i a l’altre la recepció i el restaurant. A les escales del restaurant hi havia la propietaria que realment semblava que ja m’estava eserant. El taxista i ella es van dir alguna cosa en tailandès, imagino que li deia que tenia reserva allà i que ara ja coneixia el lloc. Vaig pagar els 150 bats i vaig anar a la recepció. La dona em va preguntar si eren 3 o 4 nits, suposo que eprque aquell dia tenia dues entrades, una per 3 nits i una altra per4. Li vaig dir que 3, li vaig ensenyar el passsaport i de seguida va assentir com dient que tot era orreccte.

Vaig pagar els 900 bats per les 3 nits, uns 26€ i una noia em va aocmpanyar fins l’habitació que era a l’altre edifici, al costat del restaurant però separat per un patit pati que donava al carrer. Les habitacions eren completament exterios, és ad ir, amb balcons a tots dos costats. A mes bany privat i TV. La veritat és que estava millor del que pensava, fins i tot l’ubicació era molt bona, al carrer mes important de Chaweng i a pocs metres de la platja, 7eleven i restaurants de tot tipus.

I per fi podia deixar l’equipatge que tant ràpid i malament havia fet, comprovar que ho tenia tot i dutxar-me. Eren aproximadament les 12:30h quan ja m’havia dutxat i sortia a fer una primera volta per Chaweng sobretot per inspeccionar la zona.

Al ser una zona turística, doncs evidentment hi hava molts restaurants per turistes amb preu sper turistes, però tambñe i havia algun lloc ambulant per la gent local i de fet el propi restaurant de l’hotel era força barat, almenys mes que l’anterior hotel de Koh Phangan. També hi havia un 7eleven a 3 minuts caminant i això sempre va molt be.

Després del pagament de l’habitació m’havia quedat amb poc mes de 100 bats, per lo que havia de canviar mes efectiu. En aquest mateix carrer hi havoa vàries cases de anvi, per lo que simplement vaig anar mirant a totes quin ntipus de canvi oferien. EN vaig mirar 4 o 5 i totes anaven entre els 34,50 i els 34,67, quan el tipus de canvi oficial estava en 34,98, per tant estava realment be el tipus que aplicaven, molt millor que el de Koh Phangan que ja em va semblar prou bo. Així que vaig anar a b uscar 20€ a l’habitació (en principi no necessitaria mes doncs només em quedaven 4 dies a Tailàndia) i els vaig anar a canviar a la casa mes pròxima a l’hotel on el tipus aplicat era de 34,65 bats per cada euro. Això si, la noia era força antipàtica, de fet diria que era la primera tailandesa antipàtica que em trobava.

Cap a les 14:30h vaig decidir anar a dinar al restaurant de l’hotel, ja que de tots els que tenia allà a la vora era el que es veia millor en ralció qualitat-preu.

Vaig demanar quelcom que ja havà demana força vegades però que realment m’agrada molt, que era arròs estil basil amb verdures, chile i pollastre. I com sempre en un restaurant per guiris, la presentació estava molt be i els ingredients molt bons. El preu del plat eren 70 bats, 2€, tot i que en aquest cas m’hauria quedat amb gana si no fos perquè no feia tantes hores que havia esmorzat.

Això si, al restaurant s’hi estava molt be ja que era tot una terrassa a una primera planta i les cambreres, que semblaven totes de la mateixa família, eren molt amables.

Cap a les 15h acabava de donar i tornava a l’habitació per fer la migdiada, i aquell dia amb motiu ja que realment tenia son, doncs havia dormit poc la nit passada i el matí havia sigut prou mogut.

A les 17:30h em vaig despertar després de dormir menys del que m’esperava, suposo que perquè a finestra de l’habitació era de tot menys insonora i s’escoltava tot el soroll del carrer tal com si estigués oberta. A mes l’habitació només tenia ventilador i la calor era important. I mes acostumat a l’habitació de Koh Phangan que de per si ja no era tant calorosa, a mes de tenir l’aire condicionat.

Em vaig dutxar, em vaig prendre un cafè, vaig llegir l’informació de Koh Samui de Wikitravel i vaig sortir ha donar una volta pel carrer principal de Chaweng que transcórrer almenys uns 4km paral·lel a la platja. Ja havia llegit que la zona de Chaweng era de les mes animades de Koh Samui i això es notava amb el nombrosos bars que es veien al llarg de tot el carrer. Jo estava a la zona sud de Chaweng per tot i així l’animaciño era important. Però només el simple fet de poder caminar cada dia per carrers que no has vist mai abans, ja és una experiència única, a mes de molt enriquidora i beneficiosa per la ment, doncs tot plegat fa que el teu cervell no deixi de treballar mai durant setmanes, cosa que, entre d’altres, endarrereix possibles demències i la pèrdua inevitable de memòria pel pas dels anys.

Primer vaig anar mes en direcció sud però en menys d 1 minuts ha vaig arribar el que semblava el final d’aquell carrer i de la zona de Chaweng. Fealment el mototaxista tenia raó, estava ben be al sud de Chaweng. Per cert que en aquella zona estava ple, com a tot arreu, de llocs de massatges, i en un d’ells les 4 noies que estaven fora captant els clients, van fer el “masssaaaaaaaaaaage” mes llarg i coordinat que havia escoltat fins aleshores, i mira que ja n’havia escoltat desenes o centenars. Fins i tot van fer que em girés amb un somriure.

Vaig donar mitja volta i vaig caminar pel mateix carrer però en direcció nord, cap al centre de Chaweng.

Aquesta zona era curiosa, doncs pràcticament nomñes teia aquell carrer, ja que a una banda tenia el mar i a l’altra una muntanya, per lo que Chaweng era aquell carrer llarg on tot es concentrava allà. Per això al final cansava una mica caminar-hi degut a les constants propostes de massatge, taxis, restaurants, etc. Jo sempre intento dir un no amb un somriure, però de veritat que al final ja no pots, sinó no faries altra cosa. Acaba sent pesat. Això si, almenys aquí ja no es veien espanyols com a les altres dues illes del Golf de Tailàndia. No és que no m’agradi trobar-ne de tan en tan, però és que en general ja no m’agrada trobar-me turistes i menys que siguin del teu país.

La zona en general estava be. Era turística però no massificada. A mes els turistes eren normals i en general no era un lloc sorollós, doncs nomñes tenia aquell carrer que era d’un sol carril per sentit i sense una gran aglomeració de cotxes. A mes era de les zones amb mes bars de Koh Samui per lo que l’oferta d’oci era abundant. Lo dolent era que estava encarada a l’est, per lo que no es pot veure la posta del sol des de la platja, només la sortida, però això és algo que ja veig quan vull a Catalunya.

Cap a les 21h vaig prendre una cervesa en una terrasseta i cap a les 22h tornava a l’hotel a sopar a l’habitació com portava fent ja feia dies, d’aquesta manera podia mirar notícies al 324 per no anar tant perdut del que passa prop de casa.

A diferència del que pensava, em va costar força adormir-me, no tenia tanta son com pensava. De fet, fins i tot, vaig tornar a menjar cap a les 2:30h de la matinada i després ja si que em vaig quedar ben adormit. No sé si per la calor, doncs venia d’estar uns dies a un lloc mes fresquet i a mes amb aire condicionat a l’habitació. Aquí de per si ja feia mes calor però és que a mes a l’haitació nomñes hi havia un ventilador.

error: Content is protected !!
%d bloggers like this: