Em vaig despertar quasi a la una del migdia després d’haver dormit poc menys de 6 hores. Entre la llum del sol i la mitja ressaca que tenia de la Full Moon Party no vaig poder dormir més, tot i que millor, perquè aquell dia hauria d’anar a dormir aviat per l’endemà ja marxar cap a Koh Samui, la tercera i última illa que em quedava per veure del Golf de Tailàndia.
Com cada matí em vaig dutxar, vaig prendre el cafè i vaig escriure el diari. Després vaig passar fotos i videos del mòbil al PC perquè havia gravat tants vídeos a la Full Moon Party que el mòbil ja s’havia quedat sense memòria. De fet hauria gravat algun vídeo més a la festa però ja no vaig poder. De totes maneres vaig fer fotos i vídeos més que de sobra. A mes havia d’aprofitar que era en aquell hotel amb fibra òptica per a pujar totes les fotos i videos al servidor i així ja no patir per si perdia el portàtil. El portàtil és important però mes ho son les fotos.
Cap a les 15h vaig anar al restaurant de l’hotel a esmorzar o dinar, depèn de com es miri, en qualsevol cas quasi que era un dinar, doncs tot i que ho venien com a esmorzar, el que vaig demanar va ser “Omelette on Toast”, que són dues torrades amb mantega i una truita de dos ous amb verdures i formatge. Tot plegat 80 bats, uns 2,30€. Després de tantes hores sense menjar i de tanta energia gastada, em va entrar com mai. I mes en aquella terrassa a primera línia de mar contemplant una bahía de sorra blanca.
A les 15:30h tornava a l’habitació i no sabria dir si em vaig adormir o no, jo vaig intentar que no però se’m van fer les 17:30h molt ràpid per lo que diria que almenys 30 minuts si que vaig dormir. Com ja he dit abans, l’endemà marxava cap a Koh Samui per lo que aquest dia havia d’anar a dormir aviat.
Per la tarda m’havia de mirar el tema dels taxis per anar l’endemà al port de Koh Phangan des d’on sortia el ferri que havia d’agafar per anar a l’illa Samui. No sabia ben bé com anaven però la intenció era preguntar primer a l’agència on havia contractat el transport a la Full Moon Party, per estar a 20 metres de la meva habitació, tenir uns preus prou raonables tot i la seva ubicació i per ser la dona tant atenta.
Em vaig prendre un altre cafè, em vaig tornar a dutxar i vestir per anar cap a l’agència a preguntar, però just quan ja anava a sortir va començar a ploure. L’agència estava a 20 metres, per lo que la pluja no importava, però és que volia aprofitar per anar a comprar. Entre això i que pensava que l’agència tancaria a les 21 o 22 hores, doncs quan hi vaig anar ja eren les 20:10h. I sorpresa, ja estava tancada. Així que a 12 hores de la sortida del meu ferri cap a l’illa veïna, no tenia ni idea de com arribaria fins al port. Caminant estava pràcticament descartat, doncs eren 10 quilòmetres arrossegant la maleta i hauria de sortir de l’hotel cap a les 7 del matí. En qualsevol cas, vaig tornar a l’habitació perquè cada vegada plovia mes i ja aniria a l’agència l’endemà a primera hora. Havia d’arribar al moll entre les 10 i les 10:30h, per lo que pel matí encara tenia cert marge de maniobra. Si amb aquesta agència no pogués, la cosa es complicaria i força, doncs allà prop no hi havia res mes on buscar un taxi, ni que fos normal. Ja seria preguntar als treballadors de per allà si coneixien algun taxista o almenys taxi col·lectiu que pogués passar per allà en algun moment.
Volia anar a comprar al 7-eleven però no si plovia, doncs estava a mes de 10 minuts caminant i no volia treure l’impermeable només per anar al 7-eleven. Així que veient que no parava vaig anar al Big K del costat de l’hotel, on ja havia anat el primer dia i que era caríssim, fins i tot crec que s’inventen els preus un cop estàs a caixa, perquè ni tan sols estan posats a les estanteries. Així que vaig comprar lo indispensable per sopar aquella nit, pasta i una llauna de peix, i vaig tornar a l’habitació.
Per cert, que aquell dia pràcticament no es va veure el sol en tot el dia, i per tant, la posta de sol tampoc, per lo que arribava a l’últim dia a alguna platja de Tailàndia encarada a l’oest, i n’havien sigut 10, i no havia pogut veure cap posta de sol completa. Era desesperant.
A les 21h vaig preparar la maleta, que degut a què no havia anat a la bugaderia no havia de guardar quasi res, i cap a les 22:30h vaig sopar. A l’hora que començava a sopar ja havia parat de ploure, per lo que si hagués esperat podria haver anat al 7-eleven. En fi, per lo poc que vaig comprar tampoc valia massa la pena.
Volia anar a dormir aviat doncs l’endemà em volia despertar a les 6 del matí tot i que ja notava que segurament em costaria adormir-me mes del que pensava. De fet era normal, doncs aquell dia m’havia despertat a les 13h i a sobre havia fet una migdia de 30 minuts.
Cap a les 12 de la nit vaig estirar-me però fins les dues ben be no em vaig adormir, estona que vaig estar mirant “La que se avecina”, que en els últims dies m’estava tragant tota la temporada 11.
Arribava a l’última nit a l’illa de la Full Moon Party, gaudint molt mes del que m’hauria imaginat mai i dormint en una habitació a primera línia de platja amb unes vistes brutals des del mateix llit. 4 dies inoblidables en la que era tan sols una de les parades d’un llarg viatge per poder assistir a una d eles festes mes conegudes del mon.