Aquest dia a les 4 de la matinada ja estava despert suposo que per haver dormit unes 7 hores i no aguantar mes la calor. Ja m’estava be aixecar-me a aquesta hora perquè era quan Internet anava millor i amb diferència, de fet per la nit era l’únic moment en què em podia connectar des del portàtil, ja que el tenia dins l’habitació on encara arribava pitjor que al balcó on m’hi connectava amb el mòbil.

Així que vaig aprofitar aquest breu espai de temps en què encara es podia fer algo per Internet per mirar el tema dels trasllats entre les illes de Koh Tao (on era ara), Koh Phangan i Koh Samui, les 3 illes del Golf de Tailàndia que visitaria. Finalment vaig veure que no seria tant fàcil arribar als hotels de les altres dues illes com ho havia sigut arribar al resort on era ara, que estava a només 1,5 quilòmetres del moll. De fet, a la següent illa que aniria, a Koh Phangan, no hi havia mes opció que arribar al moll que quedava a 4,3 quilòmetres de l’hotel que havia reservat, un hotel que ja no podia canviar i que a mes tampoc volia perquè eren uns bungalows molt a prop de la platja Secreat Beach que està encarada a l’oest per poder-hi veure les postes de sol. Així que vaig reservar el ferri a Koh Phangan que era ja per l’endemà per 360 bats, uns 10€, no vegis. Això si, seria en el catamarà ràpid que en dues hores hi arriba.

Vaig intentar buscar les millors opcions per anar des del moll de Koh Phangan a l’hotel però la informació era molt escassa i tota en la mateixa direcció: un taxi. A aquestes illes no hi ha busos de línia o coses similars. El mes semblant son els taxis col·lectius, una espècia de ranxeres on darrere hi caben unes 10 persones ben juntetes i va seguint una ruta que mes o menys s’adapti als passatgers. Per lo que la idea era arribar al moll i allà mirar quines opcions hi havia. En el pitjor dels casos aniria fins l’hotel caminant, total seria poc mes d’una hora. Si ho volia evitar era per la calor que faria i que dificulta enormement qualsevol caminada i mes amb la maleta.

El problema va venir quan vaig anar a reservar el trajecte de Koh Phangan a Koh Samui que seria per al cap de 4 dies. Aquí hi havia l’opció del ferri normal que només costava 150 bats (4,30€) però que em deixava massa lluny de l’hotel. El que m’estalviaria amb el ferri ho hauria de pagar amb taxi. L’altra opció era el catamarà que costava 300 bats però que em deixava molt mes a prop de l’hotel. Però a més l’hotel que havia reservat estava a Chaweng, una de les platges amb més festa però que dóna a l’est, per lo que no veuria la posta de sol. Per tot plegat vaig mirar si hi havia hotels a la costa oest, a prop del moll i que fossin més barats. En vaig trobar un però en el moment que escric aquest post encara no ho tinc decidit.

A les 6 del matí ja es començava a notar un alentiment en la connexió per lo que vaig aprofitar per dutxar-me, prendre un altre cafè, escriure el diari i preparar-me per sortir a donar una volta. Pel matí aniria a passejar prop de l’hotel i al per la tarda a un mirador de l’illa a quasi 5 quilòmetres de l’hotel però amb bona part del camí de pujada.

A les 8 del matí anava cap a la platja on a aquesta hora hi podia estar pràcticament sol i la calor encara era prou soportable. Abans però vaig deixar la roba a la bugaderia del mateix hotel ja que l’endemà marxava. Si, feia tot just 4 dies de l’última bogada però és que com a mínim utilitzava dues samarretes al dia. Aquí, totes les bugaderies que vaig veure costaven 50 bats per kilo, una mica més que a altres llocs de Tailàndia degut suposo a lo car que es obtenir l’aigua. La dona em va dir que la roba estaria a les 17h per lo que tindria temps per fer la maleta i anar a dormir aviat.

Em donava la sensació que la marea cada dia era més alta, doncs s’havia menjat més de la meitat de platja deixant una imatge encara més maca que de costum gràcies a la poca profunditat de l’aigua i els reflexos de la llum del sol. La tranquil·litat i pau que es respiraven t’absorbien i et relaxaven de forma inmediata. Era la millor manera de desconnectar completament i simplement mirar al mar sense pensar en res. Vaig estar allà entre palmeres i sorra fina fins cap a les 10 del matí que vaig anar a fer un esmorzar com els tailandesos, és a dir, un plat ben contundent de pasta i carn, tot i que per mi ja seria el dinar, doncs ja feia quasi 7 hores que m’havia despertat!

Vaig anar al mateix restaurant que els dies anteriors, de fet de restaurants locals no n’hi havia cap de millor i els altres eren per guiris, als que no vaig mai. Aquesta vegada vaig demanar Padthai amb porc. Semblaven com tallarines amb ceba, pastanaga i altres verdures i tot plegat barrejat amb la carn de porc. I com sempre, alguns trossos de cogombre, que encara no he entès perquè en posen a tots els plats, literalment. Estava bo com tot però el que més m’havia agradat va ser el del dia anterior, l’arròs basil amb ou i carn de pollastre o de porc. El plat va costar 70 bats (2€) tot i que diria que a la carta posava 60. No vaig dir res perquè de fet ja m’estranyava que fossin 60 bats quan normalment tots costaven com a mínim 70.

I cap a les 11h vaig tornar a l’hotel a descansar una estona. Encara no era ni migdia i ja anava a fer la migdiada. De fet aquest horari m’agradava mes perquè podia aprofitar les millors hores de connexió a Internet i passejar quan la calor encara no era insoportable.

El resort era molt tranquil, de fet només s’escoltaven els ocellets, per lo que era fàcil dormir a qualsevol hora.

Cap a les 14h em vaig despertar, em vaig dutxar i vaig prendre un cafè mentre escrivia aquest diari. Ara si que la connexió anava fatal, per lo que vaig aprofitar per escriure el diari una bona estona. Aquella tarda volia anar a un mirador que quedava al sud de l’illa i a l’interior, per on encara no havia anat. Eren poc més de 4 quilòmetres per lo que seria una hora llarga caminant. Volia esperar a què fossin cap a les 16h perquè no piqués tant el sol però vaig haver de sortir ràpid ja que a les 17h havia d’estar a l’hotel per recollir la roba, doncs a les 17h ja tanquen la recepció i havia de fer la maleta aquella mateixa tarda.

Així que a les 14:45h sortia de l’hotel en direcció al mirador. Havia d’arribar a la mateixa carretera per la que havia anat el dia anterior fins a l’illa de Koh Nang Yuan però ara en direcció contrària. Vaig arribar a al carretera passant per un petit, molt petit, mercat que encara no havia vist, i vaig començar a caminar pel voral.

Però quan no havia caminat ni un kilòmetre per la carretera sense voral, m’ho vaig pensar millor i vaig tornar enrere, no em veia capaç de fer tot aquell camí per la carretera. Per aquell tram hi passaven mes cotxes que pel tram del dia anterior, segurament degut a què quedava entre el moll i la zona dels hotels. De fet, tot i que els cotxes s’apartaven molt, ho veia una mica perillós. A mes quasi tot el camí era de pujada i la calor a aquella hora era simplement insoportable. Agafar un taxi per allò no valia la pena ja que l’excursió perdria la meitat de la seva gràcia. Així que vaig donar una volta per aquella zona que encara no havia vist però fora de la carretera i per l’ombra.

A part de que fer l’excursió en taxi no tenia massa sentit, un dels meus objectius en aquest viatge era justament no agafar cap taxi, que sembla fàcil però no ho és. Fins aleshores ho havia aconseguit i ja feia 3 setmanes que estava de viatge, però en el moment que escric aquestes línies, n’acabo de reservar un, mes o menys. Ja s’explicarà en el següent post.

Al cap d’una estona, vaig comprar una cervesa i me la vaig prendre a l’ombra d’una palmera de la platja. Em vaig dedicar a passar una estona tranquil·la enmig del paradís, algo que de tan en tan va molt bé i més després de 3 setmanes sense parar.

Així doncs, vaig passar d’haver de caminar durant quasi 3 hores fent una excursió fins a un dels punts mes elevats de l’illa, a quedar-me estirat a la platja a l’ombra d’una palmera amb una cervesa i mirant al mar. Em sabía greu no haver anat al mirador, però ara que era allà, ho preferia a haver d’estar caminant muntanya amunt.

A les 17h vaig anar a recollir la roba de la bugaderia que ja tenien preparada i que em van donar sense quasi ni presentar-me, després al 7-eleven a comprar el sopar per aquella nit i després a preparar ja la maleta. Fer la maleta era una de els coses que menys m’agradava i que em veia obligat a fer cada pocs dies. Ja procurava no desfer-la massa per tal de en uns 30 minuts ja tenir-ho tot preparat. A mes, després de tantes vegades d’haver-la fet, el procés era cada vegada mes ràpid, doncs tot anava sempre al mateix lloc.

A les 18h ja ho tenia tot fet i vaig tornar a la platja per quedar-m’hi fins la posta de sol, tot i que com ja era habitual, van aparèixer els núvols prims de sempre que varen ben bé l’última mitjà hora del capvespre. El meu últim dia a Koh Tao i el setè intentant veure la posta de sol al mar i encara no n’havia pogut veure cap de completa des de la platja.

Així que a les 19h vaig tornar al bungalow sense haver vist un dia mes la posta de sol. Vaig tornar a mirar una mica com anar l’endemà des del port a l’hotel de Koh Phangan, que no era fàcil, doncs estava a 4 kilòmetres d’on em deixaria el ferri i no hi havia gens d’informació de cap transport públic. Si que es parlava de taxis col·lectius que recollien a uns 10 passatgers al mateix moll i feien rutes mes o menys fixes cap als llocs mes habituals de l’illa, per lo que segurament aniria amb un d’aquests taxis col·lectius. Era això o caminar.

Vaig acabar de recollir les coses, vaig sopar mirant Netflix i vaig anar a dormir ben aviat, cap a es 20:30h, tot i que fins les 21h passades no em vaig adormir per culpa de la calor. La intenció era despertar-se l’endemà com a molt tard a les 6 del matí i anar a fer el check-out cap a les 8:30h.

Arribava el final de la meva estada a Koh Tao, l’illa dels motxillers, quedant-me amb una millor sensació de la que m’esperava, doncs l’illa no estava saturada de turistes i tots eren molt respectuosos. L’illa molt neta, molt salvatge i la zona d’hotels una de les mes originals que havia vist mai. Koh Tao m’havia sorprès molt gratament.

Skip to content