Em vaig despertar a les 14:30h després d’haver dormit 10 hores seguides sense despertar-me ni una sola vegada. Increíble! I tot per haver estat el dia anterior 40 hores seguides agafant avions i autobusos.
L’Emma no hi era, però encara no m’havia pres ni el cafè que ja va arribar. Estava encara mig encarcarat de tant dormir i mig despertant-me, que l’Emma em va dir que ja havíem de marxar, doncs ens havien convidat a una festa d’en Marlon, el fill de la Lola, la dona del seu germà Chicho.
A mi haver de marxar tant ràpid sense haver-me pres un cafè amb tranquil·litat m’emprenya una mica, així que li vaig dir que abans m’havia de prendre el cafè, dutxar-me i vestir-me. És cert que ja m’havia avisat de la festa, però no sabia que seria tant aviat.
Així que em vaig prendre ràpid el cafè, em vaig dutxar i em vaig vestir amb la millor roba que portava, que era un pantaló blau i un polo. De totes maneres finalment vam acabar marxant quasi a les 17h, doncs l’Emma es va estirar i es va mig adormir, temps que vaig aprofitar per mirar correus i escriure una mica el diari.
Quasi a les 17h vam sortir a buscar un taxi per anar fins al saló on es feia la festa. El saló estava molt a prop d’on havia llogat l’apartament els dos últims anys, per lo que ja em coneixia una mica la zona. El saló era gran amb unes 10 taules rodones on ja molts dels convidats havien acabat de dinar. També hi havia un pallasso preparant-se per l’actuació i fins i tot hi havia una piscina en un pati.
Però abans vàrem passar pel Chedraui que tantes vegades havia anat els anys anteriors a comprar el regal pel nen i alguna cosa mes. Chedraui es una de les cadenes mes conegudes de Mèxic molt similars als Carrefours.
Al primer que vàrem saludar va ser al festejat, al Marlon, un nen que feia 7 anys però ja molt educat i simpàtic.
A fora al pati hi havia la Lola, la mare del festejat i dues de les germanes seves que estaven preparant el dinar en dues olles enormes. Vam entrar després de saludar i vam seure en una de les taules ja ocupada per un matrimoni i la seva filla. No els coneixíem però allà no passa res, saludes, seus i ja està.
Ens van portar el menjar, que era un plat amb pollastre, una mica d’espaguetis, puré de patata i una salsa de xile molt picant. Mentre menjàvem va arribar una de les germanes de l’Emma, la Xochitl que encara no la coneixia. Ens va presentar a ella i a la seva filla Alin. Una mica mes tard va arribar el germà, en Chicho que si que ja el coneixia dels altres anys.
El pallasso primer va començar la seva actuació al pati fins que un nen va caure degut a l’aigua que hi havia per terra de la piscina i va decidir seguir a dins, per lo que quasi tota l’actuació la vàrem poder veure, i de fet va ser prou divertida. Feia des de pinyates que eren ninots, el joc de la cadira, concurs d’aconseguir coses d’entre els assistents i altres jocs molt divertits.
Finalment en Marlon seia a la taula presidencial amb el pastís a bufar les espelmes amb els nens darrere i tots cantant les “Mañanitas”, la cançó típica a Mèxic per felicitar un aniversari. Després de bufar les espelmes li varen donar els regals un per un i la Lola va repartir el pastís entre tots els assistents. Evidentment no en va tocar massa, doncs érem molts, però estava molt bo.
La veritat és que la festa estava molt be, hi havia molts convidats i tot plegat era molt divertit. Tot i que el pallasso feia l’actuació sobretot pels nens, també la feia de tal manera que fos entretingut per tothom, també pels adults que érem allà mirant. La gent era molt amable, el pallasso molt divertit i hi havia cerveses de sobra per tothom.
I al cap de poca estona l’Emma i jo ja vàrem marxar cap a casa seva. Havíem passat una bona tarda, havia conegut a part de la família de l’Emma que encara no coneixia i m’havia retrobat amb el Chicho. Una molt bona primera tarda a Mèxic menjant, bevent i coneixent noves persones i ben diferent a la resta del viatge.
Eren quasi les 20h quan arribàvem a casa seva on jo vaig seguir descansant una mica després d’organitzar be totes les meves coses i ubicar-me a la casa, doncs allà ja m’hi quedaria tot un mes. No tenia massa son però la veritat és que encara em sentia una mica cansat. Amb 39 anys ja costa molt recuperar-se de quasi 40 hores sense dormir, agafant dos avions i un autobús.
Cap a les 21:30h, tot i haver dinat tard a la festa, ja teníem gana, doncs el plat de la festa no va ser massa contundent per lo que vam anar a sopar a una taquería a 3 minuts caminant de casa l’Emma i on hi acabaríem demanant vàries vegades en els pròxims dies. Un cop allà jo vaig demanar un Suizo, que era carn de vedella amb ceba i formatge junt a 6 tortillas, que li diuen ells, que son el que utilitzen per fer els tacos. A mes vaig demanar 5 tacos el pastor, que son de carn de porc, ceba i filantro, que és una verdura. L’Emma per la seva part va demanar 5 tacos el pastor. Per tan, jo vaig demanar tot un Suizo mes que ella i que en aquell moment encara no sabia com era, doncs aquesta era la primera vegada que en demanava un. I va resultar que el Suizo era com 8 o 9 tacos junts, una passada.
Tot plegat estava boníssim. M’encanta com preparen la carn i lo bo que queda junt amb les tortillas i la ceba. Un cop m’ho vaig acabar tot, Suizo i els 5 tacos, no és que tingués mes gana però si que em venien de gust mes tacos, així que en vaig demanar mes però ja se’ls havia acabat la carn, doncs ja eren les 22:15h i era un restaurant amb molta clientela, així que em vaig menjar només el que l’Emma va deixar dels 5 tacos. Si, encara em vaig fotre part de lo seu… I tot plegat va costar 60 pesos, poc menys de 3€. A Mèxic pots menjar molt bo i fins a no poder mes per preus ridículs.
Cap a 22:30h tornàvem a casa l’Emma ja a dormir, doncs tot i que jo aquell primer dia a Mèxic m’havia despertat tard, ja notava que tenia prou son com per dormir 8 hores seguides, com així va ser.
I així acabava el meu primer dia a Tuxtepec vivint per primera vegada acompanyat i en una casa, havent anat ja a la primera de les moltes festes que aniria durant els pròxims dies i havent-me fotut les botes d’autèntic menjar mexicà. Tot just acabava d’arribar i la cosa ja prometia molt.