Em vaig despertar a les 5:30h després d’haver dormit només 5 hores per no tenir prou son la nit anterior. Tot i així em vaig despertar prou be suposo que per no portar cansament acumulat.
Aquest dia marxaria de l’illa de Koh Lanta per anar cap a Krabi Town on només hi passaria una nit per fer escala ja que l’endemà marxaria cap al Golf de Tailàndia, i el bus que agafaria sortia de Krabi a les 7 del matí, per lo que volia ja dormir aquella nit a Krabi. Així doncs una petita parada a Krabi, ciutat on molts viatgers fan com jo, passar-hi només una nit per seguir el seu camí cap a les illes del Mar d’Andaman (d’on venia) o cap al Golf de Tailàndia (cap on anava). Realment hi ha molt poca gent que passi uns quants dies a Krabi, doncs és una ciutat sense cap encant tot i que jo si hagués tingut mes temps segurament si m’hi hauria quedat mes dies, doncs el simple fet que no hi hagi massa turisme, ja és algo que m’interessa, sigui com sigui la ciutat.
El dia anterior havia reservat un servei de minivan que em passaria a recollir a uns 100 metres de l’hotel cap a les 8:30h i en unes 3 hores em deixaria a l’hotel reservat a Krabi. Recomanaven estar al punt de recollida 30 minuts abans ja que és una minivan que va recollint als passatgers per diferents punts, per lo que no es pot saber l’hora exacte a la que arriben. Així que per evitar problemes, a les 8 ja volia estar al punt de recollida encara que hagués d’esperar una hora. Millor això que no pas que arribin i no hi siguis, i de fet amb aquestes minivans sempre és el mateix, l’hora de recollida és una franja i no una hora exacte, com és evident. En qualsevol cas una manera d’anar a Krabi molt còmode i prou be de preu.
Com cada matí em vaig prendre el cafè, em vaig dutxar, vaig escriure el diari, vaig mirar correus, vaig acabar de guardar-ho tot a la maleta i a les 8 en punt anava a fer el check-out. Però quan vaig arribar a la recepció, que era el menjador de la casa, allà no hi havia ningú tot i que estava tot completament obert, la porta del carrer oberta i tot a la vista, tot i així, cridant i tot, no va aparèixer ningú. Així que vaig deixar les claus de l’habitació sobre la taula i vaig marxar. Val a dir que aquella imatge ho deia tot i reflectia molt be lo bo de viure a aquesta illa. Poder deixar totes les portes de casa teva obertes i marxar sense por de que algú et robi, és algo que es pot fer a molt pocs llocs.
A les 8:05h ja era al punt de recollida, a la mateixa carretera de sempre, i allà a esperar. A les 8:25h, un noi d’una caseta d’informació turística que hi havia allà mateix em va dir que m’assegués en un banc de la pròpia oficina. Em va preguntar on anava i em va dir que per allà normalment passaven a les 8:40h. El noi va ser molt amable perquè fins i tot va netejar el banc on vaig seure ja que estava tot moll de tanta pluja que queia allà. Jo tenia una reserva que no havia fet amb ell, però tot i així em tractava com un client mes, fins i tot em va oferir cafè!
I efectivament, cap a les 8:45h va arribar una minivan que va entrar al carrer per on se suposava que havia d’entrar per anar a recollir-me, em vaig aixecar per a parar-la, li vaig ensenyar el bitllet des del mòbil i efectivament era aquella minivan. Em vaig acomiadar del noi de l’oficina de turisme, vaig pujar a la minivan i vam marxar.
Dins només érem 4 o 5 persones. Jo pensava que potser ja no s’ompliria mes, però que va. A menys de 50 metres d’on em va recollir ja va tornar a parar per a recollir una parella que portava un munt d’equipatge. La van no estava preparada ni per portar una maleta, de fet no tenia ni maleter, les maletes anaven quedant com podien per terra i a sota dels seients, per lo que encabir tot el que portaven aquells va ser complicadíssim. I aquí no acabava, doncs encara havia de recollir 3 o 4 persones mes tot i que aquestes ja semblaven locals i no portaven tant equipatge com portàvem els altres. Al final tota la minivan plena i maletes per tot arreu, de fet cada vegada que algú baixava havia de fer un munt de maniobres per no trepitjar-ne cap, tot i que n’acabaven trepitjant unes quantes.
De fet vam estar recollint passatgers fins mes enllà del riu on havia anat el dia anterior, quasi fins al propi moll de Koh Lanta.
Igual que a l’anada, vam pujar al ferri per a passar a la part continental i seguir el camí cap a Krabi Town. Cap a les 10:30h arribàvem a l’aeroport de Krabi on baixaven els primers passatgers, i a partir d’allà ruta per Krabi per anar deixant a tothom.
Suposadament ja sabien on m’havien de deixar, per lo que jo anava tranquil·lament mirant per la finestra per anar-me fent ja una idea de com era Krabi. Com ja havia llegit, una ciutat molt normal, sense turisme, força gran i la gent fent la seva vida normal. Res a veure amb koh Lanta on semblava que el temps s’hi havia aturat. Aquí ja tot era mes normal tot i que evidentment amb l’encant que tenen les ciutats tailandeses, amb els seus habitants sempre somrient i els impressionants temples budistes per tot arreu. Aquesta no era una ciutat que visqués del turisme i això es notava, doncs ningú t’aturava pel carrer per vendre’t algun tour o taxi al veure’t estranger.
Jo vaig ser el penúltim en baixar de la minivan per lo que vaig estar uns 30 minuts donant voltes per Krabi. De fet, el xofer em va preguntar on m’havia de deixar tot i que jo ja havia especificat un punt al fer la reserva. De totes maneres quan m’ho va preguntar ja hi érem molt a prop. Em va dir que segués davant per anar-li indicant. Jo ja anava mirant a Google Maps per on anàvem i on estava l’hotel i casualment ja estàvem a un lloc on només havíem de seguir recta una avinguda i ja hi seríem. Li vaig anar indicant com vaig poder ja que no tenia ni idea d’anglès però com tots els tailandesos tenia molta voluntat per fer-se entendre i per entendre’m, per lo que en menys de 5 minuts vam arribar a l’hotel.
Vaig baixar, ens vam acomiadar i vaig caminar els 50 o 100 metres fins l’hotel ja que el GPS havia reaccionat tard i li vaig dir al noi que parés quan ja ens havíem passat. Mica en mica el GPS fallava cada dia una mica mes, algo que ja havia notat a Bangkok i que de moment no li donava cap importància però que acabaria sent un problema a les illes del Golf de Tailàndia.
Em va costar una mica trobar l’hotel, crec que a Google Maps estava ubicat uns 10 metres mes enllà. El noi d’una perruqueria em va veure passar i mirar i va sortir per preguntar-me si volia tallar-me els cabells, li vaig dir que no, que estava buscant un hotel. Aleshores va sortir un altre senyor preguntant quin, li vaig dir RC Apartments i em va assenyalar un edifici a l’altra banda del carrer. Jo li vaig fer cas i hi vaig anar però sense esperar que fos allà, però efectivament, era allà. Doncs encara sort que m’ho va dir perquè sinó ves a saber quant hauria tardat en trobar-lo tot i tenir-lo a la vista. Aquestes ajudes inesperades et salven d’estar una bona estona donant voltes a mes de ser una prova mes de la bona predisposició dels tailandesos. Arribem a tardar 30 segons mes en trobar l’hotel i haurien sortit tots els clients de la perruqueria a ajudar.
Vaig entrar i vaig fer el check-in en 2 minuts, doncs només vaig ensenyar el comprovant de la reserva i el passaport i com que ja estava tot pagat la noia em va donar la clau de l’habitació i vaig pujar directament a la segona planta.
L’habitació era molt millor del que m’esperava. Per començar no recordava que tenia bany propi, però a mes tenia TV, nevera amb congelador i fins i tot cafetera. A part d’una taula per menjar i un escriptori. De fet aquesta era l’habitació mes completa a la que havia estat fins ara, tot i que no massa mes que l’anterior, la de Koh Lanta. La de Koh Lanta era encara mes gran que aquesta però aquella no tenia TV ni cafetera. A mes l’habitació donava al carrer per al que havia vingut, una avinguda prou gran, cosa que quasi cap habitació tenia, doncs moltes donaven al pati interior. Així doncs, una habitació perfecta.
Mentre deixava les coses una dona va passar pel passadís i em va preguntar quants dies m’hi estaria, a lo que vaig respondre que per desgràcia només un, doncs m’havia agradat molt l’habitació, a lo que ella va respondre que efectivament un dia era poc. En qualsevol cas la meva intenció era només fer nit per seguir el camí cap al Golf de Tailàndia.
Vaig deixar les coses, em vaig preparar un cafè per primera vegada en una cafetera, vaig mirar com anar al temple de les Coves del Tigre (tot i que finalment no hi vaig anar) i vaig escriure una mica el diari mentre m’acabava el cafè i gaudia de la vista per la finestra. Un cop acabat en uns 30 minuts, ja vaig sortir a donar una volta. El Temple de les Coves del Tigre podria estar be ja que permet gaudir d’una vista de 360ºC des d’un punt elevat de bona part de la provincia de Krabi, però era molt lluny i a mes s’han de pujar 1200 graons, i tot plegat amb una calor insoportable.
En comptes d’això vaig anar a dinar a un restaurant un bon peix ja que el dia anterior m’havia quedat amb ganes de peix o marisc. Vaig anar caminant cap amunt pel mateix carrer de l’hotel per on hi havia un restaurant cada 5 metres fins que en vaig veure un, el Somtam Hua Saphan, on hi tenien peixos grans i sencers fent-se en una espècie de barbacoa. Primer els vaig mirar i vaig seguir caminant, doncs volia esperar una mica ja que tot just eren les 13h, però com que ja feia hores que m’havia despertat i tenia molta gana, vaig tornar enrere, vaig tornar a mirar els peixos, vaig preguntar-ne el preu i vaig entrar. El peix costava 150 bats, evidentment força mes car que altres plats, però ja feia dies que era a Tailàndia i que veia aquests peixos, i tot i que el peix no és el que mes m’agrada, aquest està molt bo i mes de la forma que el fan. A mes 150 bats tot just son 4€.
Suposo que deuria ser per l’hora però el restaurant estava quasi buit. Estava fet en bona part de fusta i canyes lo que feia que fos una mica mes fresquet que altres edificis. Vaig seure en una taula prop de la barra i al costat dels ventiladors que la noia del restaurant va enfocar cap a mi, doncs ja em veia poc acostumat aquella calor i humitat. Aquesta era la segona vegada que menjaria assegut dins un restaurant, doncs quasi sempre o menjava a l’habitació o a llocs ambulant.
A part del peix vaig demanar arròs fregit amb pollastre, picant com sempre. Em van portar el peix amb la pell ja separada i vaig començar a menjar-lo. Estava molt bo, molt torrat i amb sal grossa per sobre que li donaven encara mes gust.
Va ser segurament el dinar mes abundant que havia fet fins aleshores, doncs normalment el dinar seria el plat d’arròs amb pollastre i ja està. Tot i així seguia sent un dinar amb poques calories com acostumen a fer els asiàtics, complet però poques calories. Així doncs, no estan prims perquè no mengin sinó perquè tot el que mengen te molt poques calories.
Vaig dinar molt be i tot estava molt bo, realment ja necessitava menjar una mica de peix. Sembla mentida com el cos a vegades et demana cert tipus de menjar, perquè jo no és que mengi molt de peix però ja des del dia anterior que en tenia moltes ganes.
Quan vaig anar a pagar la noia del restaurant em va preguntar d’on era, responent-li que d’Espanya però que encara tardaria 3 mesos en tornar-hi. Tenia un bon nivell d’anglès en comparació a la majoria de tailandesos, i com molts, interessada en saber mes d’on venia i què feia. Es va quedar molt sorpresa al dir-li que estava fent una volta al mon de 3 mesos i vam estar uns 5 minuts xerrant del que havia vist ja de Tailàndia i del que em quedava per veure, que encara era molt.
Seguidament vaig tornar a l’hotel, doncs jo després de dinar haig de descansar. Si no tinc mes remei, doncs no, però si puc triar sempre prefereixo estirar-me una estona. Un cop a l’hotel vaig intentat no dormir però va ser impossible. Portava hores despert després d’haver dormir només 5 hores i havent menjat més que qualsevol altre dia a Tailàndia. Això sí, a la que em vaig despertar un moment i m’havia adonat que m’havia adormit, ja em vaig aixecar, cosa que no faig mai però que aquest dia no tenia mes remei pel poc temps que tenia.
Eren les 16:30h, em vaig dutxar i vaig sortir a donar una altra volta. Era conscient que a Krabi només hi podria estar aquella tarda i que a les 19h ja és fosc, per lo que volia aprofitar almenys un parell d’hores per veure la ciutat.
Encara vaig intentar d’anar al temple però de nou es feia massa dur. Als 20 minuts de fer camí vaig desistir. El camí de varis kilòmetres ja des de bon començament era en lleugera pendent. A més quasi que arribaria de nit a la base del temple i cal tenir en compte que un cop allà hauria de pujar els 1200 graons. Així que vaig decidir oblidar-me del temple i simplement passejar una mica per Krabi contemplant la vida local d’una ciutat no volcada amb el turisme com altres.
La ciutat realment no té res especial tal com ja havia llegit per Internet. Es una ciutat d’uns 50.000 habitants i amb pocs turistes, doncs bàsicament s’utilitza pel mateix que jo, de punt de sortida a altres destinacions. Tot i això a mi m’agrada veure ciutats típiques del país, amb poc turisme i on es pugui apreciar la vida local, i Krabi ho és.
Així que vaig estar passejant fins les 19h i vaig aprofitar per comprar menjar per sopar i una mica pel trajecte de l’endemà a un 7-eleven, on per cert em va atendre una noia que semblava nova i suposo que per fer les coses bé, em va acomiadar de la forma típica tailandesa, baixant el cap però amb els palmells de la mà units, a més d’una manera molt pronunciada que encara no havia vist. Molts tailandesos ja m’havien acomiadat així, però no en un 7-eleven on tot va mes ràpid i quasi no hi ha temps per salutacions. Aquella nit probablement soparia a l’hotel així que vaig comprar pasta i peix enllaunat que encara no havia provat mai, a veure que tal. A mes alguna cervesa, patates i galetes per l’endemà que no tenia massa clar a quina hora arribaria a la pròxima destinació, Koh Tao. Tot plegat per 167 bats, uns 4,50€.
Semblava hora punta o almenys l’hora en què molts estudiants i treballadors tornen a casa per lo que es veia molta gent esperant el bus o en taxis col·lectius, algo mes típic del que creia. Almenys la poca estona que vaig estar al carrer va ser l’estona que mes gent hi havia, per lo que vaig poder apreciar prou be les costums d’aquella gent.
Vaig estar caminant sense rumb fix pels carrers que millor em semblaven ja fos perquè hi veia un petit temple, cases originals o aglomeració de gent. De fet vaig veure com estaven construint un nou temple, algo que ni m’imaginava que fessin, doncs em donava la sensació que ja tots estaven fets des de feia dècades.
Quasi 3 hores després de sortir i quan ja tornava a l’hotel vaig passar per davant del restaurant on havia dinat i la noia es va aixecar per saludar, tal com es habitual, baixant el cap. Tot plegat es d’una amabilitat extrema, doncs la noia sabia perfectament que demà ja marxava i que no tornaria probablement mai mes però tot i així es va aixecar expressament només per saludar-me.
No havia visitat el temple però havia passejat per bona part de la ciutat en la millor hora per apreciar be la vida local. Havia menjat un peix a la barbacoa boníssim i ja havia comprat menjar pel viatge de l’endemà. Tot i estar només una tarda a Krabi l’havia aprofitada prou be. Ara ja era fosc per lo que vaig decidir anar a l’hotel a deixar-ho ja tot preparat per l’endemà i a sopar. Amb l’últim en què em fixo al reservar un hotel és en com és l’habitació, però val a dir que quan de sorpresa és tant completa com la que tenia a Krabi és d’agrair, doncs no ets conscient de lo be que va una nevera o un microones fins que no els tens.
Un cop a l’habitació em vaig prendre una cervesa Chang mentre preparava i comprovava tots els bitllets per l’endemà, doncs agafaria un bus i un ferri a part de l’hotel de Koh Tao, l’illa dels motxillers.
Cap a les 20h vaig tornar a sortir a donar una volta per cansar-se una mica més ja que sinó aniria a dormir massa tard degut a què havia fet mitja hora de migdiada.
Vaig sortir i vaig anar en direcció contrària a la que havia anat per la tarda per tal de caminar per llocs encara no vistos. Anava pel mateix carrer de l’hotel que era una avinguda gran i important i tenia llum suficient, doncs altres carrers quedaven completament foscos. De fet a la que vaig deixar aquella avinguda la foscor ja era quasi total només trencada de tan en tan per motos i cotxes. Es feia realment complicat caminar així. Almenys aquí no hi havia bassals fangosos com a Koh Lanta, això sí, moltíssims restaurants i fins i tot el mercat nocturn amb més restaurants i música en directe. Es realment impressionant la quantitat de restaurants i llocs ambulant de menjar que hi ha per tot arreu, suposo que molta gent no menja mai a casa i per tant hi ha una gran demanda. Això fa que l’olor de tot tipus d’espècies per tot arreu és contínua.
Hi havia mola gent pel carrer, molta mes del que m’esperava, i tothom o quasi tothom persones locals. Els restaurants estaven plens i sobretot el mercat era molt gran i completament ple de gent menjant i ballant. Si, ballant en un mercat municipal, doncs mes aviat semblava una barreja entre mercat i estadi de concerts. Això si, mentre caminar per alguns carrers era ben agradable, per altres feia una mica mes de por degut a la foscor total però sobretot pels gossos abandonats. Pot semblar estrany, però a bona part de Tailàndia el perill no son les persones, doncs és ben estrany que algú t’assalti pel carrer. Però el que si és mes habitual és que un gos abandonat et mossegui. Això era algo que ja havia llegit per Internet quan preparava el viatge, tot i que ho havia llegit de Koh Phagnan, una de les illes del Golf de Tailàndia on aniria i on es fa la Full Moon Party. Però no és algo exclusiu d’aquella illa sinó de bona part de les ciutats tailandeses. Els gossos son molt territorials i tot i que normalment només lladren, s’ha d’anar amb compte i actuar de forma correcta perquè també hi ha molts casos de persones que han patit mossegades.
Doncs jo vaig decidir tornar a l’hotel quan un gos abandonat per poc em mossega. Sort que havia llegit com actuar davant d’una situació així i realment em va quedar la sensació que allò m’havia salvat de la mossegada. El que recomanen quan un gos et comença a lladrar és seguir caminant al mateix ritme, ni frenar ni accelerar, i a mes mirar el gos de tan en tan per tal que s’adoni que el veus i que no li tens por, però vigilant molt com el mires per tal que no se senti amenaçat. És complicat i mes quan un gos t’està amenaçant directament, però jo ho vaig fer tal qual i realment funciona. El gos anava fent intents d’atac i jo mort de por seguia caminant com si no passés res, mirant-lo de tan en tan i que veiés que no li tenia cap por tot i estar cagat de por, i ell tot i que em va seguir uns metres, a la que em vaig allunyar del seu suposat territori va tornar enrere. El gos no era cap merdeta, era ben gros i amb molt mala llet. Entre això i lo fosc que era vaig tornar quasi corrent cap a l’hotel que per sort ja el tenia a prop, de fet l’incident amb el gos m’havia passat en un carrer que donava ja a l’avinguda on era l’hotel.
Cap a les 21h arribava a l’hotel on de seguida vaig començar a sopar. Vaig menjar fideus amb un tipus de peix en llauna que havia comprat per la tarda al 7-eleven. Amb taula per menjar inclosa, en aquesta habitació va ser on vaig menjar mes còmodament. Mentrestant mirava primer notícies del 324 i després La que se avecina que ja m’havia enganxat i m’acabaria la temporada 11 en 5 dies com a molt.
Cap a les 22:30h ja vaig anar a dormir, doncs l’endemà m’hauria d’aixecar cap a les 4 de la matinada per anar cap al Golf de Tailàndia. Primera parada: Koh Tao. Així doncs deixava el nord i oest de Tailàndia per anar cap a l’est, on la meteorologia seria molt diferent a la que estava acostumat durant els últims 4 o 5 dies. M’esperava un bon sol cada dia i 0 pluges. El monsó i la tranquil·litat ja quedaven enrere, doncs si que trobaria millor temps però també molts mes turistes.