Em vaig despertar a les 23h encara del dia anterior, doncs havia anat a dormir cap a les 4 de la tarda. Encara plovia a bots i barrals i ja feia estona, doncs mentre dormia ja havia escoltat la pluja. Havia dormit unes 7 hores però encara notava que podia dormir una estona mes, doncs tenia algo de son acumulada del dia anterior.

Vaig desfer una mica la maleta i em vaig preparar un cafè. Per primera vegada en el viatge me’l podia preparar amb totes les comoditats, doncs aquesta habitació era 3 vegades mes gran que la de Bangkok, tenia tasses de cafè i nevera. Vaig estar mirant Google Maps per situar-me be a l’illa, mirar com anar a la platja o quins camins agafar per veure la part de l’illa mes rural. No vaig aguantar massa estona mes ja que encara tenia son, per lo que cap a les dues de la matinada em vaig estirar i em vaig tornar a adormir fins les 6:30h. Almenys m’havia situat i fet algo de plans per l’endemà.

Quan em vaig tornar a despertar ja era completament de dia cosa que va ajudar a que em despertés. En qualsevol cas ja havia dormit les hores necessàries tenint en compte que la nit anterior havia dormit poc. En total havien sigut 11 hores en dues parts.

La sorpresa va ser que seguia plovent a bots i barrals i això que ja feia 12 hores que plovia sense parar, i de fet no semblava que hagués de parar, doncs els núvols es veien molt espesos i fins i tot es veia boira a la muntanya que hi havia molt a prop darrere l’hotel. A les zones on no es dóna aquest fenomen no estem acostumats a veure una cortina d’aigua ininterrumpida durant tantes hores. Si passa, passa cada molts anys, i quan passa ho destrossa tot. Aquí era algo ben normal i tothom seguia amb la seva vida com si no passés res. La gent caminant pel carrer sense ni paraigües ni impermeable anant a comprar, a treballar o allà on anessin cada dia. Vida completament normal. Ja sabia que això podria passar però no imaginava que la pluja fos tant intensa i durant tantes hores. La veritat és que no tenia ni ganes de sortir amb tanta pluja tot i que portava un bon impermeable.

Vaig aprofitar que estava en una habitació molt gran amb tots els serveis i que no parava de ploure per posar-me al dia amb el diari ja que els últims dies hi havia pogut dedicar poca estona cada dia. A mes, la connexió a Internet era rapidíssima, de fet em va estranyar molt que en una illa tan poc turística hi tinguessin una connexió tant bona. El router estava just al costat de la meva habitació, cosa que ajudava a que el wifi arribés perfectament. Així que em vaig preparar un cafè i vaig llegir notícies i escriure el diari. Cap a les 10 del matí seguia plovent molt i ja perdia l’esperança de poder fer res de profit aquell dia. No em feia res sortir plovent, el problema és que en aquell moment plovia massa, tant que ni podria treure el mòbil o caminar amb certa tranquil·litat.

Cap a les 11:30h va parar una mica i vaig aprofitar per sortir, tot i que semblava que en qualsevol moment hi tornaria amb força. De moment no em preocupava massa perquè tot just era el primer dels 4 dies que estaria a l’illa, i si l’endemà seguia plovent ja segur que sortiria fos com fos. L’habitació de l’hotel era molt gran i còmode i per un dia que em quedés a l’habitació fent feina o buscant informació tampoc passava res, portava dues setmanes a tope i també havia de descansar una mica de tant en tant.

Aquesta vegada ja no vaig ser novato amb el menjar perquè vaig veure un restaurant quasi al costat de l’hotel on tenien plats molt similars al que havia demanat el dia anterior però ja preparats per endur-se. El preu, 20 bats, 0,57€, 5 vegades menys que el del dia anterior i quasi era el mateix. Mentre que el dia anterior havia anat a parar a un restaurant per turistes i que estava buit pels pocs turistes que hi havia a l’illa, ara havia trobat la típica botiga utilitzada pels locals i que son les que sempre busco, doncs no només és on s’hi menja mes barat sinó també on el menjar és mes autèntic. Son aquest tipus de botigues o restaurants els que s’han de buscar. Tenint en compte que es posaria a ploure en qualsevol moment vaig comprar un plat preparat amb arròs, truita i carn per menjar mes tard a l’habitació.

Vaig passejar una estona en direcció contrària a la del dia anterior per veure una mica mes la zona. Moltes cases eren de fusta, de fet just al costat del meu hotel n’estaven fent una els qui semblaven que serien els propietaris. De moment no vaig intentar arribar a la platja ja que era evident que aquest dia la posta de sol seria impossible de veure. La platja la tenia a uns 50 metres de l’hotel però s’havia de creuar una zona amb cases i restaurants. Com a tot arreu el terra era de sorra, per lo que ara era tot fang cosa que feia molt difícil arribar fins la platja. El carreró que portava des de la carretera asfaltada fins les escales de la meva habitació també era de fang i ple de sots, per lo que mes d’hora que tard acabaria sent una piscina.

Com ja havia pogut veure, la majoria de persones de la zona eren musulmanes, de fet ja des de l’habitació havia escoltat els típics càntics que fan durant l’oració, doncs la mesquita estava a uns 20 metres de l’hotel. A part de la carretera principal, si és que se’n pot dir carretera, tots els altres carrers eren de sorra, de fet no hi havia ni voreres, tot era fang i gespa, una illa quasi tota parc natural i amb molt pocs habitants. Impactava fins i tot veure com era la vida en aquesta illa.

Cap a les 13h va començar a ploure i vaig tornar a l’hotel per menjar el plat preparat que havia comprat i que tenia molt bona pinta. No envà ja feia quasi 24 hores que no menjava ja que havia dormit moltes hores per a recuperar la son endarrerida. No tenia massa clar com estaria el plat pels 20 bats que havia costat, però estava realment bo i res a envejar al plat del dia anterior que havia costat 5 vegades mes. Ja tenia clar que no tornaria mes a aquell restaurant. No entenc aquestes coses, preus tant alts per la zona sense tenir res massa especial, doncs l’únic que fan és que no hi tornis mes, de fet quan hi vaig estar era jo l’únic, senyal de que no deu tenir massa clients, i per un que en va tenir, l’acabava de perdre.

Així que vaig seure a la taula de l’habitació mirant les notícies per Internet i em vaig menjar el plat preparat on hi havia mes menjar del que realment semblava, doncs estava tot molt comprimit dins la caixa i un cop començaves a menjar semblava que no s’acabés mai. Un cop acabat i plovent molt una altra vegada, vaig estirar-me per fer la migdiada una hora.

Quan em vaig despertar plovia molt mes que abans i ja quedava clar que el petit descans del matí havia sigut una broma. Tornava a ploure a bots i barrals. Tota la tarda va ploure amb molta força i ja no vaig sortir, només pels voltants de l’hotel i a la terrassa, doncs tot i ser només una segona planta tenia unes bones vistes a la muntanya. Va ser un dia que vaig aprofitar per treballar, avançar amb el diari i conèixer una mica mes l’illa amb la informació que tenia ja guardada de Wikitravel. En una habitació tant gran i rodejat de selva, palmeres i casetes de fusta, la veritat és que no m’importava gens quedar-me allà tot el dia.

Just al costat de l’hotel hi havia una petita botiga. Be, jo parlo d’hotels i botigues però realment tot eren cases convertides, fons i tot el meu hotel, doncs no era mes gran que la casa on visc a Catalunya. I la botiga igual, era la casa del costat on en el menjador hi tenien unes estanteries amb algo de menjar, però tot molt bàsic. Encara no havia vist cap gran superficie o similar on els locals poguessin comprar mes coses de les que hi havia en aquella botigueta.

Vaig anar en un moment a aquella botiga aprofitant que era al costat i no em mullaria massa, per a comprar ja el sopar, doncs no em veia capaç de buscar cap altre lloc. Vaig comprar una bossa de patates, mig litre de llet, 4 bosses de pasta deshidratada i una pasta dolça de postre que a simple vista no tenia ni idea de lo que era. Tot plegat per 70 bats, uns 2€. Per cert, em va atendre un nen d’uns 7 anys. Aquestes coses no deixen de sorprendre’m.

Vaig tornar ràpidament a l’habitació, a uns 20 metres de distància però suficient per passar per uns 30 bassals fangosos. Vaig sopar a l’habitació cap a les 21h mentre seguia plovent igual de fort. No deixa de ser curiós que faci 24 hores que plou sense parar i segueixi plovent igual o mes fort i que sembli que no hagi de parar mai, doncs cada vegada semblava que la nuvolada era mes espessa.

Cap a les 22:30h ja havia sopat i ja havia decidit què faria l’endemà si el temps mes o menys o permetia. Aquest dia me l’havia passat quasi tot a l’habitació tot i que no m’importava gens, de fet tot lo contrari. Estava sent testimoni del monsó i estava a l’habitació mes gran i amb millors serveis de tot el viatge. Feia dies que no parava i un dia de descans em va anar molt be. A mes, quan mirava per la finestra només veia selva, carrers de sorra, cases de fusta i molta vida local per tot arreu enmig d’una illa paradisíaca de Tailàndia. En aquell moment no podia demanar res mes.

Un dia mes vaig dormir de puta mare, i me’n feia creus de lo be que era capaç de dormir a qualsevol lloc. A diferència d’altres, no em costa gens dormir per primera vegada a un lloc nou, i menys aquí, amb un llit tant còmode i un silenci absolut només trencat per la pluja incessant.

error: Content is protected !!
%d bloggers like this: