Havia d’agafar un vol a les 8:25 des de l’aeroport secundari de Bangkok i més allunyat fins a Krabi i d’allà anar directament, encara no sabia com, fins a l’illa de Koh Lanta, una de les illes menys turístiques de Tailàndia i on es pot apreciar millor la vida local.

Em vaig despertar cap a les 3 de la matinada doncs la intenció ió era sortir de l’hotel a les 5. En principi hauria de facturar la maleta ja que només es permetia una peça petita per lo que a sobre havia d’arribar ben bé dues hores abans de la sortida del vol. Tot plegat força complicat i més tenint en compte el trànsit de Bangkok ja des de primera hora del matí.

Em vaig dutxar, vaig acabar de preparar les coses i de mirar bé la ruta per arribar a l’aeroport. Hauria d’agafar dos busos i en total fer uns 20km.

A les 4:50h ja estava fent el checkout i a les 5 estava a la parada del bus. Primer havia d’agafar el 3 des d’on ja l’havia agafat quan vaig haver d’anar a Mo Chit per anar a Mae Klong.

Fins les 5:20 no va passar però lo pitjor va ser que va passar tant ràpid que no em va donar temps de veure el número i dir-li que pares, per lo que va passar de llarg. El següent o va passar fins quasi les 6, per lo que vaig estar una hora de peu esperant en aquella parada i ja pati tancat per si arribaria a temps. Per començar ja segur que no arribaria dues hores abans, doncs tot el trajecte segons Moovit duraria una hora. Començava bé el dia…

Cada vegada que s’acostava un bus em posava enmig de la carretera perquè frenes una mica. Quan vaig veure el 3 quasi que m’hi vaig tirar ar a sobre i aquest si que va parar, sinó hagués parat ja hauria d’haver agafat un taxi.

Durant una estona el GPS anava bé i seguien el camí indicat per Moovit, però a poques parades per arribar on havia d’agafar el segon bis, el GPS va deixar d’ubicar me. No entenia perquè, potser els mapes no estaven actualitzats, en qualsevol cas allò va fer que em passés la parada. Quan vaig veure que la ubicació fallava li vaig dir a la noia del bus à on havia de baixar i que mavises, i ella, amb una cara que ho deia tot i sense saber anglès mica rentava dir que m’havia passat. Ho vaig saber perquè de sobte la ubicació va tornar a funcionar i ho vaig veure. Em vaig quedar a quadquadres, eren les 6:30 i encara estava en el primer bus i m’havia passat parada. La dona em va intentar explicar que havia fer sense massa sort perquè omès oarlVa tailandès i no lentenia gens, però feia 5 5 5 amb la mà. N’estava dient que baixes ja i agafés el bus número 555. Segons Moovit havia d’agafar el A1 però com que m’havia passat la parada semblava que el 555 passava per allà i també arribava a l’aeroport. Amb tot això, una dona que ho estava escoltant i que parlava una mica l’anglès em va dir que baixés ja i per sort ella també baixava allà i també havia d’agafar un altre bus en aquella parada. Just al moment arribava el 510 i la dona em va dir que també podia agafar aquell, i per sort també ella també l’agafava. Fins aleshores no havia tingut massa sort pero ara la sort em comencava a acompanyar.

El bus seguia la carretera que conduia directament a l’aeroport. El primer que va fer la dona al pujar, i sabent que ella baixaria abans que jo, va ser dir-li al senyor del bus que jo anava a l’aeroport i que m’avisés. Ella va seure i jo vaig seure al seu costat. Ella, no sé si va preguntar a algu o ho va escriure, pero em va ensenyar un missatge al mòbil que deia, en anglès, que després de baixar del bus havia de creuar un pont i ja arribaria a l’aeroport. Sabia algo d’anglès pero probablement no tant com per expresar-ho parlant, per lo que m’ho va ensenyar escrit. La bona dona feia tot el possible per informaar-me de tot. A mes se la veia tant bona dona. En una situació així, perdut sense GPS i amb pressa per arribar a un aeroort on no has estat mai en un paíson quasi ningú t’entén, que apregui una perdona així que fa tot el que pot per ajudar-te, a tu, aun desconegut estranger sense demanar res a canvi, és algo que sincerament no saps com agrair, com donar-li les gràcies.

Ella va baixar i semblava que m’agraia mes ella a mi que jo a ella, va abaixar el cap 3 vegades i evidentment amb un somriure, a loq ue jo vaig respondre intentant abaixar el cap almenys uan vegada mes que ella i evidentment també amb un somriure.

Com que no sabia exactament què li havia dit al senyor del bus, jo li vaig dir Don Mueang, i ell va fer que si amb el cap.

Eren les 6:50h i semblava que jaa estàvem a prop de l’aeroport, per lo que finalment tampoc anava ant malament. Si arribava a les 7 tindria una hora per fer facturar la maleta i passar el control de seguretat abans de l’hora d’embarcar que era a les 7:55h. De moment semblava que la situació estava prou ben salvada donades les circumstàncies, i el trajecte només m’havia costat 37 bats amb els dos busos, un euro, menys que quan vaig anar de l’aeroport principal a l’hotel el primer dia que va cstar 1,60€.

El GPS ja no funcionava gens per lo que vaig anar mirant els cartells de la carretera i efectivament n’hi havia molts que indicaven que per allà s’arribava a l’aeroport. Al cap de 5 minuts d’haver baixat la noia ja em va semblar veure l’aeroport. Jo vaig mirar el senyor i ell em va fer un gest de quedat tranquil i seu. Una noia del costat que em va veure mirant em va preguntar on anava i el senyor del bus li va dir algo en tailandès que suposo que va ser algo com que ell ja estava controlant, al final tot el bus estaria pendent de mi… No és que em volgués fer pesat, pero ñes que sense el GPS vaig completament perdut, tant acostumat com hi estic i tant be que vaig sempre quan el tinc, quan falta és horrorós.

Finalment, a les 7h, el senyor em va dir que ja era la següent parada. Perfecte. Li vaig donar les gràcies i vaig baixar a la següent parada on efectivament hi havia un pont que creuava la carretera i portava directament a la terminal 1 i 2 de l’aeroport. Jo havia d’anar a la 2. Vaig accelerar el pas, vaig entrar i vaig preguntar a informació on era la terminal 2 per a sortides domèstiques. Em va dir que a la tercera planta i vaig correr cap allà. Per sort l’aeroport no era tant gran com altres i de seguida vaig trobar els mostradors i concretament el de Thai Lion. Pràcticament no hi havia cua per lo que deseguida ja estava al mostrador facturant la maleta. La varen pesar i eren 7,8kg. Li va posar una cinta i quan ja marxava em va dir que l’agafés, que la podia portar en cabina juntament amb la motxilla. No m’ho podia creure, tant mirar el dia anterior les normes d’equipatge i preocupat per haver-la de facturar i quant em cobrarien, i al final la vaig poder portar en cabina i sense pagar ni un bat extra. Eren les 7:15h i ja tenia el checkin fet, només m’havia deixat 1 euro en el trajecte i 0 en la facturació a mes de poder portar tot l’equipatge en cabina. Tot plegat havia sortit molt millor del que esperava, doncs almenys esperava haver de pagar 5-10 euros i facturar la maleta. Hi ha dies que tot sembla anar malament però que la sort està del teu costat. Ja vaig perdre un vol en un anterior viatge i evidentment no volia passar el mateix, entre altres coses perque en aquest cas l’alternativa per terra era molt dolenta.

Vaig anar a fumar un piti i a les 7:30h ja estava passant el control de seguretat. Fins aleshores havia passat almenys per 15 aeroports amb 3 encenedors, doncs be, aquí me’n van fer deixar 2 que segurament es deurien quedar ells. Segons deien només se’n podia passar un tot i que jo tenia entès que eren 2, però en fi, com que tot m’havia anat tant be no li vaig donar cap importància.

Un cop ja passat el control vaig anar als lavabos per a rentar-me una mica i canviar-me de samarreta ja que ja l’havia suada molt i encara no havia n comencat el viatge.

A les 8h comencaven l’embarcament i efectivament vaig poder pujar la maleta i la motxilla sense cap problema. Al meu seient era de finestra, el 26A, pero hi havia una noia, li vaig haver de dir a una auxiliar per tal que li expliqués a la noia que s’havia equivocat de lloc. Realment, tal com estava indicat, donava la sensació que el C, que era el d’ella, era el seient de finestra. Ja assegut a l’avió a les 8:10h i dels primers en pujar, tot un crack. A les 8:30h ens enlairàvem.

Vaig poder apreciar Bangkok en tota la seva magnitud. Des de dalt impressiona molt la gran extensió que ocupa. Després la platja i el Golf de Tailàndia, després núvols molt espesos, el monsó suposo, i finalment Krabi, un riu amb meandres, afluents, camps, un paisatge impressionant que conforme anàvem baixant anava apreciant cada vegada millor.

El vol era relativament curt, per lo que poc abans de les 10 del matí ja estàvem aterrant.

L’aeroport de Krabi és internacional pero és petitíssim, probablement l’aeroport internacional mes petit que he vist, que fins aleshores era el de Quito.

Vaig sortir fora i vaig intentar connectar-me a una xarxa wifi, però no vaig poder, així que tocava espavilar-se, i segurament pagar mes del compte, per tal d’arribar a Koh Lanta. Sense Internet vaig realment perdut, però és que a mes sempre acabes agafant l’opció mes cara perquè sol ser la mes fàcil ia ccessible, i en aquest cas no podia ser diferent.

A fora tot eren taxis o minivans, lo mes car, pero vaig veure un bus així que m’hi vaig acostar. Allà una noia em va preguntar on anava i li vaig dir Koh Lanta, em va assenyalar una minivan i em va dir 80 bats, ja m’estranyava perque pel que havia vist almenys en serien 400. Vaig pujar a la minivan que em va dir pero va venir una altra dona per dir-me que aquella van anava només fins a Krabi, i que si volia una directa fins a Koh Lanta eren 500 bats. Això ja em quadrava mes. Quasi 15€.

Com que no era massa mes del que havia vist per Internet que et podia sortir com a mínim i no tenia Internet per buscar res mes, vaig acceptar. Vaig pagar amb targeta amb un 3% de recàrrec i vaig haver d’esperar quasi una hora a la sortida de la minivan. L’espera va ser pesada pero era un bon senyal, ja que significava que no omplien la van i això a la vegada significava que a Koh Lanta hi anaven pocs turistes, justament el que biscava anant a aquella illa. De fet, quan finalemnt la dona em va avisar, cap a les 11h, nomoés erem 3 que anàvem cap allà mes 2 que ja estaven a la van. Totes les vans s’omplien menys la nostra on només érem 5. Perfecte.

Al cap d’una hora de camí per Krabi vam arribar al ferry. La minivan va pujar al ferry que ja estava quasi ple i en 2 minuts va sortir. En uns 15 minuts el ferry va arribar al moll de Koh Lanta. Ja érem a Koh Lanta i ja comencava a veure l’autenticitat d’aquesta illa. Pocs turistes i molta vida local. En menys d’una hora vam arribar al meu hotel, al Lanta Orange House, per lo que tot el trajecte va durar poc mes de dues hores. Vaig ser el primer dels 5 en arribar al seu respectiu hotel i tot just eren les 13:40h.

Abans de baixar de la minivan ja em va semblar veure una mezquita, tot i que en aquell moment pensava que deuria ser un hotel o un restaurant, pero quan vaig entrar al Lanta Orange House, va apareixer una dona musulmana. Estava en una zona majoritàriament musulmana. La dona va confirmar la reserva i de seguida va venir la filla que parlava un anglès molt bo. Vaig fer el checkin, em va preguntar una mica sobre el viatge i si tenia pensat alguna cosa en concret per fer a la illa, a loq ue li vaig respondre que no, que simplement volia viure de prop la vida local en una illa tant poc turística com aquesta. Vaig haver d’anar a un caixer a treure diners ja que només podia pagar en efectiu, 1000 bats per 4 nits, uns 28€ per habitació doble amb bany propi, nevera, aire condicionat i agua potable il·limitada. Per cert, el caixer el vaig trobar ràpid perque em va indicar on era, que era al mateix carrer uns metres mes enllà, però al tornar em vaig passar l’hotel fins arriba a la mezquita quan em vaig adonar que ja m’havia passat, doncs la mezquita era anterior a l’hotel, moment en el qual em vaig girar i la noia ja havia sortit de l’hotel en veure’m passar per davant pensant-se que encara no havia trobat ni el caixer, ja que ja estava pujant a la seva moto-taxi per acompanyar-me. Vaig pagar i tot seguit ja em va acompanyar a l’habitació que era al pis de dalt i on només n’i havia 4 de les quals 2 semblaven buides. La planta de baix semblava el seu domicili, doncs durant l’estona que vaig ser allà va apereixer tota la família, inclòs fill i el pare, tots musulmans és clar.

Aquesta era la primera escena que veia d’una família musulmana a casa seva i ja vaig poder apreciar el masclisme en quant al rol de l’home i la dona. Mentre la mare i la filla van ser les úniques que em van atendre com a propeitàries de l’hotel, l’home va aparèixer com un zombi per anardirectament a seure a un sofà que hi havia allà al costat. I segurament també eren la mare i la filla les qeu després farien el dinar, el sopar, netejarien els plats, la casa, la roba i anirien a comprar.

Vaig deixar les coses i en menys de 10 minuts ja estava fora donant la primera volta per l’illa. l’hotel estava a la carretera principal que és la que vaig seguir durant una estona. El sol era molt intens, de fet semblava mes intens que a Bangkok, ja que em molestava forca a la vista cosa que encara no m’havia passat des de que era a Tailàndia, per no parlar de la calor clar, ja un clàssic.

Feia ja quasi 12 hores que m’havia despertat i encara no havia menjat res, per lo que a mes de veure una mica l’illa ja anava buscant lloc on menjar. De restaurants n’hi havia molts i alguns llocs ambulant, tot i que menys que a Bangkok on n’hi havia mes per metre quadrat. Turistes se’n veien poquissims per lo que de moment l’illa complia les meves expectatives.

Els preus que veia als restaurants no eren tant barats com em pensava, tot i que l’endemà ja dominaria mes el tema i ja trobaria llocs on mengen els locals. El primer dia sempre peques de novato. Els preus anaven dels 60 als 100 bats, que tot i que eren 3€, era mes fins i tot que a Bangkok. Quan ja portava mes de 30 minuts caminant, ja vaig decidir entrar algun restaurant on veiés un plat que m’agradés sense mirar massa el preu justament per ser el primer dia i ja que segurament ja no menjaria res mes en tot el dia, perquè tot apuntava a que després ja em quedaria adorit durant hores. Finalment vaig entrar a un on els plats estaven mot ben preparats. Vaig demanar carn de vedella amb arròs, ou, verdures i acompanyat d’una cosa vermella molt picant que no sé si es xile o alguna cosa similar, però que pica moltíssim, de fet els plats si no dius que els facin no picants, piquen mes que els de Mèxic.

El plat estava realment bo i després de tantes hores sense menjar, mes. La manera que tenen aquí de cuinar l’arròs és similar a Equador, que no sé com ho fan però queda molt bo. Les coses vermelles picants qeu em va donar pràticament me les vaig acabar totes barrejant-les amb la carn i l’arròs. Aquí sempre es fa plat únic però és un plat molt complet i contondent, lo just per acabar ben ple iq ue no sobri res, no com a Espanya que amb tant de primer i tant segon al final acabes pagant menjar que no t’acabes o menjant el segon plat sense ja tenir gana.

Vaig pagar i vaig tornar a l’hotel. Aquí ja es veien mes bitxos que a Bangkok, aranyes, formigues gegants i dragonets és el que vaig veure durant aquella passejada, faltaria veure la quantitat de mosquits que hi hauria per la tarda-nit.

Cap a les 16h arribava de nou a l’hotel ja havent vist una mica la meva zona, havent dinat i cansat com estava em vaig estirar quedant-me adormit de seguida i despertant-me quasi a les 23h. La platja estava a 100 metres de l’hotel i donava just a l’oest, de fet ja el vaig reservar pensant en això, en poder veure la posta de sol al mar. La posta és a les 19h, per lo que jo estava dormint, de totes maneres crec que no es va veure perquè quan em vaig despertar ja feia estona que plovia, i amb molta forca, el monsó suposo.

error: Content is protected !!
%d bloggers like this: