Em vaig despertar cap a les 7h després d’haver passat una altra fantàstica nit. Despertar-se amb aire condicionat i veien les Torres Petronas es algo de lo que tardes molt en cansarte.

Com cada matí em vaig prendre un cafè, vaig escriure el diari i vaig estar treballant una estona i mirant correus pendents, alguns de reclamacions que havia posat i que tenia pendents de ferlis seguiment per falta de temps. Però avui no tenia intenció d’anar enlloc en particular, doncs quedar-se a l’apartament era dees millors coses que podia fer, així que vaig aprofitar per anar mirant temes pendents. El dia anterior ja havia passejat força per Kuala Lumpur i avui el que volia era gaudir més estona de les vistes que tenia assegut davant el portàtil.

Per la nit havia pensat d’anar a la Menara KL, la Torra de comunicacions de 300 metres i que té un bon mirador, tot i que no era algo en el que hi tingués especial atenció, doncs la piscina de la Terrassade ll torre on estava, ja quedava a 200 metres d’altitud, res a envejar a la Menara KL.

A les torres Petronas ja no hi podia anar perquè no hi havia lloc en tots els dies que estaria a Kuala Lumpur. Ja ho vaig mirar el dia que vaig arribar, i si ho vaig mirar tant tard va ser perquè abans volia saber la previsió del temps, doncs a Nova York ja em va passar que vaig reservar amb setmanes d’antelació per pujar al OWTC, ja el dia que tocava estava tot ennuvolat. Però el problema es aquest, que si esperes massa, ha no hi ha lloc. En qualsevol cas tampoc em feia especial ilusio pujar-hi, doncs des d’allà, evidentment, no es veuen les torres Petronas.

Per a la Menara KL si que hi havia disponibilitat pero de totes maneres les torres Petronas es veuen millor des de l’apartament on estava, per lo que l’únic interès per anar-hi era per poder veure el meu apartament.

Cap a les 13h vaig sortir per anar al 7eleven més proper tot i UE estava a uns 15 minuts caminant. Volia comptar-hi algo per menjar o mirar si trobava algun restaurant i lloc ambulant obert o el camí, doncs el dia anterior per la tarda ja vaig veure que a mig camí n’hi havia però aleshores ja estaven tancats.

I efectivament, ara estaven oberts. Vaig anar a un restaurant per gent local a mig camí del 7eleven. Diria que era xinès, doncs l’home, que era el cuiner, era xinès, tot i que la dona era musulmana.

Vaig entrar a mirar el cartell amb tots els plats i en vaig triar un mig a l’atzar, doncs pels noms no en vaig reconèixer cap. Però l’home no se si no em va entendre o em va dir que no en tenien, però em va dir si volia arròs amb pollastre. Com que quasi no l’entenia, li vaig dir que si tot i que ja estava una mica fart de l’arròs amb pollastre, de totes maneres a cada restaurant el fan una mica diferent així que vaig dir que si per no allargar aquella conversa que semblava que no aniria enlloc.

I efectivament estava preparat d’una manera que encara no havia provat. L’arròs era estil basil però amb una salsa nova per mi. I el pollastre diria que era rostit, amb suc i verdures, per lo que al final no sem va fer tant pesat com pensava. El preu 5RM, 1€.

En acabar vaig anar a un lloc ambulant que hi havia al costat de Rotis hindús, que ja n’havia provat a Cameron Highlands, i en vaig comprar 6 de diferents tipus, en total 2,50RM, 0,50€. Tot plegat més barat del que mesperava. Els rotis mels vaig endur a l’apartament i mels vaig menjar allà per acabar d’omplirme bé tot i que realment ja no tenia més gana, però amb aquests preus s’ha d’aprofitar i menjar fins a rebentar. I més jo, que només que camini una mica cada dia, ja maprimo molt.

A diferència dels rotis que vaig menjar a Cameron Highlands, aquests no eren tots de platan, de fet potser no es deien ni rotis, doncs almenys un semblava de peix. En qualsevol cas molt bons.

En acabar ja eren les 14:30h, hora que em vaig estirar i com quasi cada dia a fer la migdiada un parell d’hores.

Em vaig despertar cap a les 17h encara sense tenir clar si anar o no a la Menara KL. La veritat és que pel matí havia intentat comprar les entrades per Internet, però no se si degut a que l connexió fallava o que a la seva web tenien algun problema, al final no vaig poder finalitzar la compra. Quasi que ho preferia perquè així ja no calia que decidís. A més a les 17:30h va començar a ploure i amb força. De fet queien molts llamps i fins i tot en vaig veure un caure just a sobre d’un dels edificis que veia davant meu. Va ser espectacular poder-lo veure tant bé. De fet mirar la tempesta per aquella finestra era ja un espectacle en si mateix.

Mentre em prenia el cafè, mirava correus, escrivia el diari i seguia intentant comprar lentrada pel mirador de la Menara KL, tot i que si seguia plovemt així era evident que no la compraria, de fet només que fes núvol ja no la compraria. Es per aquest motiu pel que no m’agrada comprar aquest tipus d’entrades amb tant temps d’antelació.

Va seguir plovent fins cap a les 19h, moment en que vaig aprofitar per anar a comprar al 7eleven, bàsicament menjar com sempre, tot i que aquesta vegada vaig comprar una hamburguesa a un lloc ambulant que hi havia just davant del 7eleven. Era d’ou i enciam i més la guardaria per sopar a lapartament. Era la primera vegada en tot el viatge que menjaria hamburguesa i el venia força de guat. I cap a les 20h vaig sortir primer amb la intencio d’anar a la Menara KL en transport públic, però aixi tardaria 45 minuts, i caminant tardaria una hora llarga, per lo que finalment vaig decidir anar a les torres Petronas que les tenia a 15 minuts caminant i ja em sabia el camí de memòria.

Aixi que hi vaig anar directe arribant als peus de les torres cap a les 20:15h.

Tot i que allà ja hi havia estat el dia anterior, valia la pena tornarhi de nit per veure les illuminades. De fet es nota que la gent ho prefereix perquè ara hi havia força més gent que quan hi vaig estar el dia anterior però pel matí. I també a diferència del dia anterior, aquesta vegada vaig entrar-hi i vaig anar dins al Parc que quedava darrere les torres, doncs per la nit hi ha unes fonts illuminades.

Així que després de fer algunes fotos a les torres ben illuminades, vaig anar cap a la porta principal que està just enmig de les dues torres.

Només entrar ja es veuen 2 cotxes de F1 de l’equip Petronas i just després ja s’entra a un centre comercial enorme que ocupa les 5 primeres plantes de totes dues torres. I creuant tot el centre comercial en direcció contrària a la porta principal, s’arriba al LLOC park que es com el pati del darrere de les torres.

Es un parc on durant el dia quasi no hi ha ningú però que a partir de les 20h somple de gent per veure les fonts illuminades amb les torres de fons. Realment les fonts del parc no són massa espectaculars, de fet ho són molt més les de Montjuïc. Però amb les torres Petronas i altres del voltant la imatge es força impressionant.

Vaig donar una petita volta pel parc, una altra pel centre comercial i ja vaig sortir de les torres per on havia entrat. Eren les 21:30h quan tornava cap a l’apartament. Pel camí, quasi al costat de les torres vaig comprar dos pinxos dalgo arrebossat tot i que no sabia ben bé que era.

El camí de tornada ja el vaig fer rapidissim, doncs ja em sabia fins i tot els millors llocs per creuar la carretera de 3 carrils per sentit que separava ledifici del meu apartament amb la resta de la ciutat.

Just davant de lapartament hi havia 2 o 3 llocs ambulant. Em va semblar que en un venien fruites i sucs, en un altre creps i en el tercer Nasí Lamak, que no sabia ben bé que era però semblava un plat preparat que costa 2RM, així que en vaig comprr per sopar junt amb l’hamburguesa que ja tenia i els dos pinxos que acabava de comprar. Al final mhavia currat un bon sopar.

Vaig pujar a la planta 39 i cap a l’apartament. Vaig prendre una cervesa mentre mirava, com sempre, per la finestra i em començava a mirar el tema de l’equipatge pel vol a Honolulu, ja que en principi el màxim permès en cabina eren 7kg i jo els superava. En principi no tenia més remei que pagar uns 22€ per cada vol, i eren 2, per tal de facturar la maleta.

Cap a les 23h vaig soñar el Nasi Lamak, l hamburguesa i els pinxos dalgo arrebossat que no sabía que era pero que estava molt bo, tot plegat mentre em seguia batallant amb la connexió a Internet que des de que hi havia els veïns nous no xutava massa, no se si deurien tenir algo a veure. Així que no vaig poder mirar les notícies i em vaig haver de conformar amb el que tenia descarregat a Netflix, Así nos ven.

I cap a les 12 al llit seguint mirant Netflix però més per la finestra, doncs no em cansava de veure les torres Petronas davant meu totes illuminades.

error: Content is protected !!
%d bloggers like this: