Em vaig despertar cap a les 7 del matí després d’haver passat una altra fantàstica nit. Despertar-se amb aire condicionat i veien les Torres Petronas es una de les coses en les que tardes molt en cansar-te. De fet, tot i que normalment ja em desperto amb energia, aquí em despertava amb energia, content, emocionat i sentint-me un privilegiat.
Com cada matí em vaig prendre un cafè, vaig escriure el diari i vaig estar treballant una estona i mirant correus pendents, alguns de reclamacions que havia posat i que tenia pendents de fer-lis seguiment per falta de temps. Amb tantes reserves, pagaments i trajectes fets era normal que hi hagués algun problema. En qualsevol cas molt pocs i amb fàcil solució. Però avui no tenia intenció d’anar enlloc en particular, doncs quedar-se a l’apartament era de les millors coses que podia fer, així que vaig aprofitar per anar mirant temes pendents. El dia anterior ja havia passejat força per Kuala Lumpur i avui el que volia era gaudir més estona de les vistes que tenia estant assegut a la taula del portàtil. De fet seria potser la primera vegada en un viatge que no tenia intenció de sortir en tot el dia excepte per comprar menjar.
Per la nit havia pensat d’anar a la Menara KL, la Torra de comunicacions de 300 metres d’alçada i que té un bon mirador, tot i que no era algo en el que hi tingués especial interès, doncs la piscina de la terrassa de la torre on estava, ja quedava a 210 metres d’altitud, res a envejar a la Menara KL. I allà m’hi podia banyar i hi podia anar quan volgués i sense pagar res. Així que tot i que en tenia la intenció, tot dependria de les ganes que en tingués per la nit.
A les torres Petronas ja no hi podia anar perquè no hi havia lloc en tots els dies que estaria a Kuala Lumpur. Ja ho vaig mirar el dia que vaig arribar, i si ho vaig mirar tant tard va ser perquè abans volia saber la previsió del temps, doncs a Nova York ja em va passar que vaig reservar amb setmanes d’antelació per pujar al OWTC i el dia que tocava estava tot ennuvolat. Però aleshores el problema pot ser aquest, que ja no trobis lloc en els dies que vols. En qualsevol cas tampoc em feia especial il·lusió pujar-hi, doncs des d’allà, evidentment, no es veuen les Torres Petronas. De fet dubto que cap mirador de Kuala Lumnpur fos massa millor a la finestra del meu apartament i encara mes que la planta 48 on hi havia la piscina. Cal tenir en compte que estàvem en una posició en què podíem veure pràcticament tota la ciutat, cosa que probablement no passa des d’altres punts. Mai m’hauria imaginat que podria dormir en un apartament que fos tant substitutiu dels millors miradors de la ciutat fins al punt que no tingués cap interès en pujar a les Torres Petronas.
Per a la Menara KL si que hi havia disponibilitat però de totes maneres les Torres Petronas es veuen millor des de l’apartament on estava, per lo que l’únic interès per anar-hi era justament poder veure el meu apartament.
Cap a les 13h vaig sortir per anar al 7-eleven més proper tot i que estava a uns 15 minuts llargs caminant. Volia comprar-hi algo per menjar o mirar si trobava algun restaurant o lloc ambulant obert pel camí, doncs el dia anterior per la tarda ja vaig veure que a mig camí del 7-eleven n’hi havia però a aquella hora ja estaven tancats. Del que m’estava ja adonant era de la diferència de viure en una planta baixa a viure en una planta 39. Mentre que en el primer cas entrar i sortir de casa no comporta cap mena d’esforç ni prendre cap altra decisió, mentre que en el segon cas mes val que no t’oblidis res o que aprofitis per fer-ho tot d’una sola vegada per no haver d’entrar i sortir 4 vegades seguides. Això si, almenys els ascensors eren rapidíssims, tan que fins i tot al pujar se’m tapaven les orelles.
Així doncs vaig sortir de l’edifici per anar cap als restaurants i ara, efectivament, estaven oberts. Vaig anar a un restaurant molt senzill i fins i tot un punt cutre on només hi havia gent local i que quedava a mig camí del 7-eleven. Diria que era xinès, doncs l’home, que era el cuiner, era xinès, tot i que la dona era musulmana.
Vaig entrar a mirar el cartell amb tots els plats i en vaig triar un mig a l’atzar, doncs pels noms no en vaig reconèixer cap. Però l’home no se si no em va entendre o em va dir que no en tenien, però em va preguntar si volia arròs amb pollastre. Com que quasi no l’entenia li vaig dir que si tot i que ja estava una mica fart de l’arròs amb pollastre, de totes maneres a cada restaurant el fan una mica diferent així que vaig dir que si per no allargar aquella conversa que semblava que no aniria enlloc.
Vaig seure en una taula de 4 quasi davant del mostrador en aquell resyaurant que era a l’aire lliure però tapat amb una lona de plàstic que i que feia que sota s’hi estigués prou fresquet. Al cap de 5 minuts em va portar el plat i efectivament estava preparat d’una manera que encara no havia provat. L’arròs era estil basil però amb una salsa nova per mi. I el pollastre diria que era rostit, amb suc i verdures, per lo que al final no se’m va fer tant pesat com pensava. El preu, 5RM (1€).
En acabar vaig anar a un lloc ambulant que hi havia al costat d’aquell restaurant i seguint de camí cap al 7-eleven on hi venien rotis hindús, una espècie de pasta feta de plàtan i fregida que ja havia provat a Cameron Highlands, i en vaig comprar 6 de diferents tipus, en total 2,50RM, 0,50€. Tot plegat més barat del que m’esperava. Els rotis me’ls vaig endur a l’apartament i me’ls vaig menjar allà mirant per la finestra i per acabar d’omplir-me bé tot i que realment ja no tenia més gana, però amb aquests preus s’ha d’aprofitar i provar diferents tipus de menjars. I més jo, que només que camini una mica cada dia, ja m’aprimo molt. Val a dir que els rotis d’entrada no semblen massa bons però ho estan realment molt. Només la pasta de fora ja està boníssima, però és que a mes cada un està fet d’una manera diferent i amb un farcit diferent, podent ser de carn, atún o el que es vulgui.
A diferència dels rotis que vaig menjar a les Cameron Highlands, aquests no eren tots de plàtan, de fet potser no es deien ni rotis, doncs almenys un semblava de peix. Encara no dominava tant de menjar hindú i malai com per saber-ho diferencia tot. En qualsevol cas estaven molt bons.
En acabar els rotis ja eren les 14:30h, hora que em vaig estirar al llit amb les cortines ben obertes per poder veure tot Kuala Lumpur i com quasi cada dia em vaig quedar adormit un parell d’hores.
Em vaig despertar cap a les 17h encara sense tenir clar si anaria o no a la Menara KL. La veritat és que pel matí havia intentat comprar les entrades per Internet però no sé si degut a què la connexió fallava o que a la seva web tenien algun problema, al final no vaig poder finalitzar la compra. Quasi que ho preferia perquè així ja no calia que decidís. A més a les 17:30h va començar a ploure i amb força. De fet queien molts llamps i fins i tot en vaig veure un caure just a sobre d’un dels edificis que veia davant meu. Va ser espectacular poder-lo veure tant bé. De fet mirar la tempesta per aquella finestra era ja un espectacle en si mateix, doncs amb tantes torres i tant altes cada pocs minuts un llamp impactava sobre alguna teulada. Això era força habitual aquí i a molts llocs amb climes similars. Molta calor durant tot el dia i per la tarda pluges molt fortes però breus, generalment no duraven mes de 20 minuts.
Mentre em prenia el cafè, mirava correus, escrivia el diari i seguia intentant comprar l’entrada pel mirador de la Menara KL. De totes maneres tenia clar que si seguia plovent així no la compraria, de fet només que fes núvol ja tampoc la compraria, doncs pujar a un mirador amb el cel totalment tapat quasi que no val la pena. Es per aquest això que no m’agrada comprar aquest tipus d’entrades amb tant temps d’antelació.
Va seguir plovent fins cap a les 19h moment en què vaig aprofitar per anar a comprar al 7-eleven, bàsicament menjar com sempre, tot i que aquesta vegada vaig comprar una hamburguesa a un lloc ambulant que hi havia just davant del 7-eleven. Era d’ou i enciam i me la vaig endur per menjar a l’apartament. Era la primera vegada en tot el viatge que menjaria hamburguesa i em venia molt de gust. De fet fins i tot tenia una mica de mono. I cap a les 20h vaig tornar a sortir primer amb la intenció d’anar a la Menara KL en transport públic, però així tardaria 45 minuts, i caminant tardaria una hora llarga, per lo que finalment vaig decidir anar a les Torres Petronas que les tenia a 15 minuts caminant i ja em sabia el camí de memòria.
Així doncs, finalment, entre que no havia comprat les entrades per la Menara KL, que tardaria una hora en arribar-hi i que sense entrades no tenia gens garantit poder-hi pujar, vaig decidir de no anar-hi. Així que vaig anar directament a les Torres Petronas arribant-hi cap a les 20:15h.
Tot i que allà ja hi havia estat el dia anterior valia la pena tornar-hi de nit per veure les torres ben il·luminades i en general tot l’ambient de la zona, doncs les primeres plantes de les torres es un centre comercial i els voltants estan plens de locals que fan que aquelles hores hi hagi mes gent que al migdia. De fet es nota que la gent ho prefereix perquè ara hi havia força més gent que quan hi vaig estar el dia anterior però pel matí. I també a diferència del dia anterior, aquesta vegada vaig entrar-hi i vaig anar dins al parc que quedava darrere les torres, doncs per la nit hi ha un petit llac artificial amb fonts il·luminades.
Així que després de fer algunes fotos a les torres vaig anar cap a la porta principal que està just enmig de totes dues torres.
Tan bon punt creues el gran portal d’entrada ja es poden veure penjats del sostre 2 cotxes de F1 de l’equip Petronas donant la benvinguda a les torres i just després ja s’entra a un centre comercial enorme que ocupa les 5 primeres plantes de totes dues torres. Tot i que era prou tard, el centre comercial estava tot obert i ple de gent a les 5 plantes.
La meva intenció era anar directament cap al parc de darrere les torres així que seguint per la planta baixa vaig creuar tot el centre comercial en direcció contrària a la porta principal fins arribar al anomenat KLCC Park que és com el pati del darrere de les torres.
Aquest és un parc on durant el dia quasi no hi ha ningú però que a partir de les 20h s’omple de gent per veure les fonts il·luminades amb les torres de fons, també il·luminades. Realment les fonts del parc no són massa espectaculars, de fet ho són molt més les de Montjuïc. Però amb les Torres Petronas i altres edificis del voltant la imatge es força impressionant. Fins i tot mirar cap amunt una estona pot arribar a ser marejant. No envà allà hi havia almenys 500 persones mirant les coreografies de les fonts.
Vaig donar una petita volta pel parc, que era mes gran del que creia, una altra pel centre comercial, pujant fins la planta 3 i donant la volta a cada una de les torres i ja vaig sortir per on havia entrat donant la visita per finalitzada. Eren les 21:30h quan tornava cap a l’apartament. Pel camí, quasi al costat de les torres vaig comprar dos pinxos d’algo arrebossat tot i que no sabia ben bé que era i que no hauria d’haver comprat, doncs per estar on estava els pinxos eren mes cars que en altres llocs, concretament 2RM cada un (0,45€).
El camí de tornada a l’apartament, i a diferència dels dies anteriors, el vaig fer rapidíssim, doncs ja em sabia fins i tot els millors llocs per creuar la carretera de 3 carrils per sentit que separava l’edifici del meu apartament de la resta de la ciutat. Ja caminava sense pensar ni aturar-me en cap moment, ja quasi com un local mes. El que el primer dia em va costar 15 minuts de rellotge, ara no me’n comportava mes de 3.
Just davant de l’apartament hi havia 2 o 3 llocs ambulant encara oberts i que estaven allà només pels inquilins de la torra del meu apartament, doncs no hi havia res mes en mes de mig quilòmetre. Em va semblar que en un venien fruites i sucs, en un altre creps i en el tercer Nasí Lamak, que no sabia ben bé que era però semblava un plat preparat que costava 2RM, ni mig euro, així que en vaig comprar per sopar junt amb l’hamburguesa que ja tenia i els dos pinxos que acabava de comprar. Feia gràcia la presentació del plat, doncs estava tot comprimit dins una espècie de papelina gran de paper. De fet molts plats preparats els embolicaven d’aquella manera tant curiosa. Això si, al final m’havia currat un bon sopar. Aquesta era l’única cosa dolenta de l’apartament, que les botigues quedaven a uns 10 o 15 minuts caminant. La part bona d’això és clar, era que des de l’apartament podíem veure tota la ciutat, algo impossible des d’un edifici ubicat mes al centre de la ciutat.
Vaig pujar a la planta 39 i cap a l’apartament. Vaig prendre una cervesa mentre mirava, com sempre, per la finestra les Torres Petronas i la resta de Kuala Lumpur il·luminada i em començava a mirar el tema de l’equipatge pel vol a Honolulu, ja que en principi el màxim permès en cabina eren 7 quilos i jo els superava almenys en 4 quilos. En principi no tenia més remei que pagar uns 22€ per cada vol, i eren 2, per tal de poder facturar la maleta.
Cada vegada que prenia una cervesa no podia evitar de pensar els prejudicis que tenim o lo equivocats que estem en algunes coses. Suposadament en un país oficialment musulmà és molt difícil o molt car trobar-hi alcohol i encara mes poder-ne beure, cosa totalment errònia doncs jo aquí em prenia una cervesa al dia sense cap problema.
Cap a les 23h vaig començar a sopar tot el que tenia per aquell dia, és a dir, el Nasi Lamak, l’hamburguesa i els dos pinxos d’algo arrebossat que no sabía que era però que estava molt bo, tot plegat mentre seguia batallant amb la connexió a Internet que des de que hi havia els veïns nous no xutava massa, no se si deurien tenir algo a veure. Així que no vaig poder mirar les notícies i em vaig haver de conformar amb el que tenia descarregat a Netflix, “Así nos ven”, una sèrie documental basada en fets reals que sempre és mes interessant. El Nasi Lamak no era tant complet com altres plats però perquè no costava ni mig euro, tot i que quasi que era suficient per un sopar, doncs portava arròs i carn però d’arròs en portava molt.
L’hamburguesa, comprada ja feia 3 hores, evidentment ja no estava tant bona però em venia tant de gust que me la vaig menjar tota. De fet aquella nit vaig menjar moltíssim per menys de 5€.
I just després de sopar i quan eren les 12 de la nit vaig anar cap al llit seguint mirant Netflix però més per la finestra, doncs per nits que passessin no em cansava de veure les Torres Petronas completament il·luminades davant meu. A mes aquest dia vaig veure com s’apagaven com cada dia a les 12:30h.
