Em vaig despertar cap a les 6h i el primer que vaig veure van ser les Torres Petronas. Així si que és agradable despertar-se. Havia passat de despertar-me la nit anterior en una habitació amb una finestra que donava a un passadís i on podia veure ua paret, a despertar-me a quasi 130 metres d’altitud amb uan finestra on veia les Torres Petronas. Això, que pot semblar molt car, no ho és gens, de fet aquest apartament, em costava 25€ la nit, i cal tenir en compte que no només tenia aquelles meravelloses vistes, sinó una piscina a la terrassa de l’edifici, a 160 metres d’altitud, i tot el que pot tenir un apartament, amb nevera, microones, cuina, bany, etc. A part de tota la seguretat que tenia l’edifici, doncs allà era impossible entrar si no hi tenies un apartament comprat o llogat.

I com cada matí, però millor que mai, em vaig prendre un cafè, per primera vegada sense haver d’utilitzar la meva tassa portàtil ni el meu calentador, vaig escriure el diari i vaig decidir quins llocs visitaria aquell dia. Aniria fins els peus de les Torres Petronas, després cap a la Menara KL, després a la Plaça Merdaka i d’allà una volta per Chinatown, tot plegat caminant doncs el que mes lluny em quedava era Chinatown que estava a uns 3,5 kms. Com sempre dic, almenys el primer dia que soc en una ciutat, m’agrada anar caminant sempre que es pugui, doncs és la millor manera de viure be la ciutat, i en aquest cas tot plegat quedava prou a prop.

Em vaig acabar el cafè tranquil·lament mirant per la finestra, em vaig dutxar i cap a les 9h vaig sortir a fer la primera passejada per Kuala Lumpur. Les Torres Petronas estaven a uns 20 minuts caminant i era el que tenia mes a prop de tot el que volia veure, així que vaig anar directament cap allà.El problema va ser creuar la carretera que hi ha a uns 100 metres dels apartaments, doncs era la primera vegada que l’havia de creuar i encara no sabia el millor lloc per a fer-ho, de fet quasi tots eren dolents, per lo que em vaig estar 10 minuts de rellotge intentant creuar-la. 10 minuts pot semblar poc temps, però passar-se’ls pal plantat en una vorera intentant creuar una carretera, es fan realment llargs. Finalment, v aig aprofitar que un camió va tardar una mica en arrencar i que epls altres dos carrils els cotxes estaven a uns 20 metres per passar corrent. Però aquest només era un dels sentits, faltava l’altre que no va costar tant però els seus 3 o 4 minuts si que varen requerir.

Un cop passada la carretera ja era anar tirant un sol carrer per una vorera normal durant uns 10 minuts fins arribar als peus de les Torres Petronas. Durant el camí ja es veien una mica, però en un moment determinat, al girar una corva, de sobte apareixen en la seva totalitat a escassos 20 metres, per lo que la impressió és forta, doncs no t’ho esperes gens quan les veus completament i molt a prop.

Un cop hi ets a sota és una passada mirar amunt i veure el que tantes vegades has vist en imatges. El famós pont que uneix les torres i la seva forma tant peculiar amb els 5 trams simbolitzant els 5 pilars de l’islam.

Vaig estar uns 10 minuts passejant pels peus de les torres, fent les fotos de rigos i observant-les una bona estona. I després cap a la Menara KL, la torra de comunicacions quasi tant alta com les Torres Petronas i que forma junt amb elles el típic skyline de Kuala Lumpur.

Vaig estar caminant uns 15 minuts mes fins que hi vaig arribar molt a prop però no hi vaig anar just fins al peu ja que havia de donar molta volta i no em compensava, ja que des d’on era ja la veia molt be. I com a les Torres Petronas, fotos i contemplar durant una estona la torra que és realment també impressionant, doncs a diferència d’un edifici, aquesta és com un pal gegant.

Des d’allà em vaig dirigir cap a la Plaça Merdaka, la plaça emblema de Kuala Lumpur doncs des d’allà es va declarar la independència. És una plaça molt gran sense res, només amb gespa i una bandera malaia enorme. Un dels reptes és creuar-la d’una tirada, doncs és molt gran i sense cap ombra, per lo que quan fa mes calor, és realment dur creuar tota la plaça.

Però pel camí vaig passar per els ja típics llocs ambulant dins un mateix recinte, amb taules comunes i una botiga amb begudes, molt similar a on vaig fer l’últim dinar a Malacca i on de fet vaig menjar el mateix que menjaria aquí, doncs em va agradar molt. Eren les 10:45h i ja feia 5 hores que estava despert per lo que vaig decidir ja fer un d’aquells esmorzars-dinars que acostumava a fer.

Vaig entrar i vaig anar mirant tots els llocs fins a parar-me el que em va semblar mes interessant. Casualment el primer plat de la carta era Wantan Mee, cosa que em va semblar el mateix que havia menjat a Malacca i que era espaguetis xinesos amb porc i una espècie de rabiolis grans amb carn feta al vapor. Com que allò em va agradar molt i ho preferia a l’arròs i al pollastre, doncs ho vaig demanar. El preu aquí eren 6,50RM mentre que a Malacca van ser 6RM, per lo que vaig considerar que estava molt be tenint en compte que ara estava a Kuala Lumpur on se suposa que tot és una mica mes car.

La carn de porc no estava feta exactament com la de Malacca però em va agradar mes, semblava com mes torrada o feta a la barbacoa. La resta era igual, amb aquella espècie de rabiolis gegants de acrn feta al vapor i els espaguetis tot i que aquí em va semblar que no n’hi havia tants. En quaslevol cas estava molt bo com ja m’esperava. Cap a les 10:50h vaig acabar, vaig pagar i vaig seguir el camí cap a la Plaça Merdaka.

Però abans d’arribar-hi vaig passar per un carrer molt autèntic ple de botiguetes tan de musulmans com hindús. Era un carrer amb uns edificis força deteriorats i tot molt brut, però des d’allà es veien les Torres Petronas i la bandera gegant de la Plaça Merdaka. Aquestes son les coses quasi excepcionals de Kuala Lumpur, aquestes grans diferències a pocs metres de distància unes de les altres.

Vaig caminar una mica pel carrer i després fins la Plaça Merdaka que estava quasi al costat. El que no m’esperava que hi hagués allà era el teatre Nacional de Malàisia, un edifici d’estil musulmà simplement impressionant i molt gran. A mes just al costat hi havia una mesquita, per lo que tot plegat fa que la Plaça sigui molt mes que una simple plaça. A mes, just a l’altra banda, hi ha uns edificis d’estil colonial la qual cosa aquesta plaça representa a la perfecció una de les peculiaritats de Malàisia, la seva multiculturalitat totalment integradora i respectuoso les unes amb les altres. Son coses que costen mot de veure a altres països, de fet jo no ho he vist en cap, aquesta harmonia total entre cultures i religions tan diferents.

I un cop creuada tota la Plaça Merdaka a peu i sota el sol, ja vaig anar cap a Chinatown que quedava a uns 10 minuts caminant d’allà. Com sempre, Chinatown sempre queda força ben ubicat en totes les ciutats, ja trien be el lloc ja…

Pel camí vaig veure un McDonald’s amb els cartells dels gelats a la paret de fora. Me’ls vaig quedar mirant i amb la calor que feia i havent acabat de dinar, em van venir molt de gust. Primer pensava en el típic cono, però no en vaig veure cap dde normal, tots eren amb gustos de menta, cafè, maduixa i altres coses, per lo que finalment em vaig decidir per un McFlurry que porta galetes oreo triturades. Aixíq ue vaig entrar i el vaig comprar per 5RM, 1€, i em va entrar de puta mare, de fet era el primer gelat que emnajva en tot el viatge. No n’acostumo a menjar, però de postre i amb la calor va ser el milor que podria haver menjat en aquell moment.

Quan ja hi arribava vaig veure un KK, similar a un 7eleven però suposadament mes barats, doncs encara no ho sabia perquè no hi havia comprat mai. Hi vaig entrar i efectivament tot era un 5 o 10% mes barat que al 7eleven, i jo sempre comprant al 7eleven… I de fet, el que mes diferència de preu tenia eren les cerveses, doncs al 7eleven costaven uns 2€ i allà 1,50€. Vaig comprar-ne dues a mes d’algo de menjar i una ampolla d’aigua perquè ja no aguantava mes la sed, de fet hi vaig entrar per comprar aigua.

Un cop allà ja estava a l’entrada de Chinatown, de fet, només girant la cantonada del KK ja es veia que aquell carrer era de Chinatown, doncs son inconfundibles. Els edificis vells, els llocs ambulant, els cartells en xinès i, evidentment, la gent, tots xinesos.

Vaig seguir caminant per aquell primer carrer fins a trobar-me amb un mercat enorme que ocupava uns 4 carrers ben llargs, a mes tots ben adornats i amb tot tipus de botiguetes, des de menjar fins a falsificacions de tot tipus, típic xinès.

Vaig passejar per quasi tot el mercat fins que eren quasi les 12h quan ja vaig anar tirant cap a l’apartament. Estava ja a quasi 4 kms, per lo que tenia una hora llarga de camí.

Quan ja tornava pel mateix carrer pelq ue havia entrat vaig veure que la Menara KL estava ben a prop i que des d’allà, Chinatown, en tenien una visió perfecte. Com sempre, els xinesos triant bons llocs per fer-hi el seu barri. I ja que la tenia tan a prop i em venia de camí, doncs vaig anar en direcció a la Menara KL per on hi passaria pel costat contrari per al que havia passat al venir, així tornaria a l’apartament per un camí diferent el de l’anada, tal com a mi m’agrada.

I efectivament, vaig passar ben a prop altre vegada de la Menara KL però per un altre costat, aprofitant per fer alguna foto mes. A mes, quan ja portava mes de la meitat del camí, vaig tornar a passar per les Torres Petronas, doncs aquestes ja quedaven mes a prop de l’apartament i era quasi inevitable no passar-hi. Això si, evidentment hi vaig arribar per un altre costat per lo que les vaig poder veure des d’una perspectiva que no havia vist abans. Començava la zona financera i d’hotels de luxe de Kuala Lumpur, cosa que es notava també amb la gent i cotxes que es veien pel carrer, que curiosament, molts eren xinesos o japonesos, no ho sé, però en qualsevol cas no malais.

I a partir d’allà el camí ja era el mateix per al que havia vingut per lo que ja vaig deixar de mirar Google Maps i el camí es va fer molt mes ràpid, cosa que em va anar be perquè ja estava força cansat, eren les 13:30h per lo que ja feia 4 hores i mitja que caminava.

Però abans d’arribar vaig veure un lloc ambulant hindú amb força cua de gent local i això sempre és bona senyal, per lo que m’hi vaig parar per comprar el sopar. Com que no sabia que era res, el noi em va preguntar: Chicken? A lo que li vaig respondre que si i que li posés un ou, doncs en tenien de fets i separats i la gent deia si en volia o no. Tot el plat per 6RM, 1,20€.

Cap a les 13:45h arribava a l’apartament i tot i que ja feia estona que havia menjat, estava tant cansat que em vaig estirar al llit mirant les Torres Petronas per la finestra i em vaig quedar ben adormit fins cap a les 16h. Dues hores de migdiada com quasi cada dia. I també com sempre després de llevar-me, a prendre cafè i a escriure una mica el diari fins cap a les 18:30h que vaig anar cap a la planta 48 on hi havia la piscina i el mirador fantàstic de l’edifici.

Però quan ja era a l’ascensor, on per anar a qualsevol planta s’ha de passar la targeta que dóna accés a l’edifici, semblava que no funcionava. La passava pel lector però al clicar sobre el botó de la planta 48 aquest no s’activava. COm que no estava seleccinoant cap planta, l’ascensor va pujar fins la 41 ja que l’havien cridat. Allà va pujar un noi que em va veure que encara intentava anar a la 48, i aleshores em va explicar què passava. Per poder anar a la planta 48 primer havia d’anar a la planta 8 a demanar una targeta especial, previ dipòsit de 100RM.

Així que vaig tornar a l’apartament a buscar els 100RM i cap a la planta 8. Quan hi vaig arribar vaig flipar, hi havia una altra piscina, un parc infantil i una espècie de piscina amb aigua caient del sostre. Vaig caminar uan mica fins a trobar un mostrador on casulament hi havia la mateixa noia que el dia anterior estava a la recpeció i que ja em coneixia de tanta estona que em va veure per allà donant voltes. Li vaig comentar lo de la targeta per la planta 48 i va treure una llibreta on em va apuntar, vaig haver de firmar, donar-li la meva targeta i els 100RM i ella em va donar la targeta especial. Amb tot vaig tornar als ascensors i ara si, al passar la targeta pel lector i clicar sobre el botó de la planta 48, aquest es va activar i vaig anar cap a una de les millors piscines de Kuala Lumpur.

Al arribar-hi, no només havia de passar la targeta per un lector per obrir la porta com a tot l’edifici, sinó que un cop oberta, un noi de seguretat la revisava. Vaig flipar una mica amb tanta seguretat per accedir a aquella planta, de fet hi havia molta menys gent de la que m’esperava, no eren ni 10 persones, potser per tot el procés que s’havia de fer per arribar-hi. En qualsevol cas millor, doncs s’hi estava molt millor del que pensava. La piscina quasi buida i espai per tot arreu per poder fer tantes fotos com volgués.

Pel que fa a la planta en si, era impressionant, de fet mes del que m’esperava, doncs es tenia una visió de 270º, és a dir, a nomñes un dels 4 costats hi havia paret que impedia la visió, però en els altres 3 no, quedaven completament lliures permeten una visió perfecte de la ciutat, i de la posta de sol, doncs per l’hora que era el sol ja s’estava ponent i vaig poder veure algo que realment si que no m’esperava, una de les millors postes de sol que he vist mai. A mes, estranyament, no hi havia núvols, doncs a aquella hora és molt habitual que a Kuala Lumpur plogui o faci núvol, per lo que la imatge va ser brutal.

Em vaig quedar allà dalt simplement contemplant la ciutat des d’uns 200 metres d’altitud durant uns 30 minuts. Aquell dia no em vaig banyar ja que no portava el banyador posat, tot i que encara tenia 3 tardes per davant per lo que segur que em banyaria en aquella piscina única.

Cap a les 19:30h ja vaig baixar fins la planta 8 a deixar la targeta i recollir la meva i els 100RM i cap a l’habitació, on no estava a 200 metres però si a 170, i les vistes eren quasi igual d’impressionants que des de la terrassa. realment el meu apartament estava a una altura i en una orientació perfectes.

Cap a les 20h vaig prendre uan cervesa assegut davant la finestra de l’habitació amb tota la ciutat il·luminada davant meu. Aquella va ser la millor cervesa que prenia en molt de temps, a mes era cervesa Skol, típica asiàtica.

error: Content is protected !!
%d bloggers like this: