Em vaig despertar quasi a les 8 del matí, un dels dies que més tard m’havia despertat en tot el viatge degut a què vaig anar a dormir a les 12 de la nit i jo sempre intento dormir 8 hores. De fet se’m feia fins i tot una mica estrany despertar-me i que ja fos tant de dia.
I com cada matí abans de sortir de l’hotel, em vaig dutxar, em vaig preparar un bon cafè allà mateix a l’habitació que em vaig prendre mentre escrivia el diari i mirava algunes inversions, doncs el moment era interessant per la pujada espectacular de l’or i la baixada de les borses en general.
A les 11h vaig sortir de l’hotel amb la intenció de veure una mica mes Chinatown i anar just a l’altra banda del riu, a l’alçada de l’hotel, on pensava que hi havia més centre històric degut a lo igual que es veia la zona a Google Maps respecte d’on estava el meu hotel.
El riu l’havia de creuar pel mateix pont pel que havia anat el dia anterior, doncs tot i que el riu el tenia quasi el costat i el pont em quedava a uns 10 minuts caminant, era el lloc mes proper per a poder creuar. Així que el camí ja me’l coneixia i hi vaig anar directe.
La Dutch Square tornava a estar plena de turistes, sobretot xinesos que tenien els seus compatriotes just creuant el pont per on vaig anar jo. Aquest dia vaig veure força mes carrers de Chinatown que el dia anterior ja que quan hi vaig arribar ja portava estona caminant i estava cansat. Vaig veure varis temples i em vaig perdre una mica i expressament pels carrerons de Chinatown sempre tan interessants de veure.
Caminar sense rumb fix pels carrers de qualsevol Chinatown és la millor manera de conèixer aquests barris. Per una banda no s’ha de tenir por de perdre’s o de que et passi qualsevol cosa, doncs siguis al país que siguis, els Chinatown son sempre barris molt segurs. Per una altra banda sempre torbaràs gent disposada a ajudar-te en cas que et perdis o necessitis preguntar qualsevol cosa. Així que el millor és caminar per tot el barri i deixar-te sorprendre per les costums i algunes excentricitats dels xinesos.
I d’allà ja vaig anar cap a la zona que pensava que seguiria sent centre històric en aquesta mateixa banda del riu i que havia vist per Google Maps. Veient el mapa semblava una zona molt similar a la del meu hotel, per això vaig pensar que podria ser part del centre històric. La veritat és que semblava mes a prop del que realment era, doncs vaig començar a caminar primer creuant tot Chinatown fins a sortir-ne i seguir caminant en direcció al mar, doncs el lloc on volia arribar era també al costat del mar i del riu però a l’altra banda de la desembocadura.
La ciutat era molt mes gran del que semblava, doncs per arribar a aquesta zona que semblava ben a prop de Chinatown vaig tardar quasi 30 minuts, i conforme m’hi acostava no semblava que entrés en cap centre històric sinó mes aviat tot el contrari, tot plegat cada vegada tenia mes pinta de ciutat normal.
Finalment, quan hi vaig arribar vaig veure que de centre històric res, de fet era tot el contrari. Era com el típic barri pijo de les afores amb cases unifamiliars, carrers molt tranquils i sense cotxes. Em va decepcionar una mica però almenys va servir per a que veiés molt més de Melaka del que m’esperava, doncs aquesta zona quedava a prop de l’hotel però s’havia de donar molta volta per anar a buscar el pont per a creuar el riu. També tenia de bo que el port i la platja quedaven allà a prop per lo que vaig aprofitar per anar-hi. Amb tot ja eren les 13h.
No sé si a Melaka hi ha més zones de platja però almenys en aquella, que era força petita, no hi havia ningú, potser perquè el port estava molt a prop, de fet quedava entre el port i la desembocadura del riu. Però justament això és el que feia que tingués un encant especial. De fet hi havia algunes persones fent exercici ja que era un molt bon lloc per fer-ne.
Vaig recórrer tota la platja fins al riu amb l’esperança que hi hagués alguna manera de creuar-lo sense haver de tornar al pont de sempre, el de Dutch Square, doncs estava ja a quasi 30 minuts caminant d’allà, però com m’esperava, per allà no es podia creuar.
En tota la zona no hi havia quasi edificis ni hi passaven cotxes, per lo que la tranquil·litat era absoluta, només trencada pel soroll dels centenars de corbs que hi havia per tota la ciutat però especialment en aquell punt, on als arbres que quedaven junt a la platja estaven infestats de corbs que no callaven. Mai havia vist tants corbs a mode de coloms en una ciutat.
Vaig caminar per la platja fins arribar a la desembocadura del riu i després de confirmar que per allà no el podria creuar, sense pensar-m’ho massa, vaig començar a caminar riu amunt en direcció al pont. Allà només hi havia el qeu semblava una entrada per a militars o policia portuària i de fet es veia una zona molt inaccessible.
Quan portava uns 10 minuts caminant riu amunt vaig arribar a la part inicial del barri pijo on hi havia molts restaurants en un carrer força maco i diferent de la resta d’aquell barri que era molt residencial, almenys molt més que la resta de barri que no tenia res d’especial. Aquest semblava el carrer comercial del barri tot i que seguia havent-hi ben poca gent. Ja tenia força gana així que ja anava mirant si veia algun restaurant que em cridés l’atenció.
Vaig passar per davant d’un hindú però em va passar com l’última vegada, que semblava un bufet però tenia llista de plata. Potser hauria d’haver entrat i preguntar, però just al costat hi havia una espècie de mercat de restaurants més semblant a llocs ambulant que restaurants, cosa que prefereixo. A més n’hi havia 5 o 6 per escollir. Tot i que de fet, en el primer que vaig mirar ja em va semblar molt bé, doncs tenien plats de porc i molts que no havia provat i a uns preus força més barats que tots els que havia vist fins aleshores a Melaka. Llàstima que em quedava lluny de l’hotel perquè hauria sigut un bon lloc per menjar-hi cada dia.
El que tenia força clar és que demanaria algun plat de fideus de pasta, doncs ja estava una mica fart de l’arròs i el Padthai. A més també em venia de gust porc, que a Malàisia, per raons evidents, no és tan fàcil de trobar. I justament hi havia un plat que era de fideus normals, carn de porc i el que semblaven un tipus de raviolis de carn però més grans. I tot per 6RM (1,30€), per lo que no m’ho vaig pensar dues vegades.
La majoria de llocs semblaven xinesos estant tots a les parets de l’edifici i quedant les taules a la part central, on també tots els clients excepte jo eren xinesos, i això que encara no havia arribat a Chinatown. M’estava adonant que quasi sempre acabava menjat en llocs xinesos i suposo que això no era estrany, doncs a part de que la seva cuina és bona, com moltes altres, i n’hi ha per tot arreu, també acostumen a ser molt amables i servicials fent que els restaurants xinesos siguin llocs ben agradables on menjar-hi.
Quan la dona em va portar el plat va portar forquilla, cullera i palets, i em va preguntar què volia. Jo evidentment li vaig dir els palets a lo que ella va respondre que ben fet, doncs és amb palets com s’havia de menjar aquest plat i la majoria de plats asiàtics.
De menjar n’hi havia més del m’esperava, de fet era dels que havia vist amb més quantitat, i també dels mes bons que havia provat i mes tenint en compte el preu. Fins i tot aquelles coses que semblaven raviolis grans estaven molt bons. Estaven dins un suc però la pasta estava ben grenyal i la carn com feta al vapor. Era algo que encara no havia provat mai i que em va agradar més del que pensava, doncs per la vista no n’havien entre tant bé. De fet semblaven les típiques guiozas japoneses. I la resta evidentment boníssim, tan els fideus com porc. Va ser sens dubte el millor àpat de Melaka.
Vaig tardar ben bé 30 minuts en acabar, més que mai, doncs el plat era ben complet. I per cert, ja era un expert amb els palets i era l’únic turista en aquell restaurant. Això es el que m’agrada, anar a llocs on no hi hagi turistes i actuar com qualsevol altre local. Entre això i que anava sol probablement mes d’un deuria pensar que vivia allà.
Cap a les 13:30h acabava de dinar, pagava els 6RM i seguia el camí cap al pont. Abans de marxar el senyor del restaurant se’m va acostar expressament per donar-me les gràcies i dir-me que tornés. Ell tampoc deuria estar acostumat a veure un no xinès pel seu restaurant.
10 minuts mes caminant i arribava al ja famós pont que unia Chinatown amb Dutch Square per seguir en direcció a l’hotel tot i que primer vaig anar a buscar la roba a la bugaderia on l’havia deixada el dia anterior. També vaig comprar alguna bossa de patates i aigua al 7-eleven que també quedava ben a prop de l’hotel on vaig anar-hi a descansar una mica però sense fer migdiada, doncs l’endemà marxava a Kuala Lumpur per lo que volia anar a dormir aviat.
Vaig estirar-me al llit mirant Netflix i menjant alguna bossa de patates per tal de no adormir-me fins cap a les 16:30h que em vaig aixecar a prendre un cafè havent aconseguit no adormir-me. Vaig mirar be tot el trajecte que hauria de fer l’endemà, doncs primer hauria d’arribar a Melaka Sentral des de l’hotel, lloc que ja em coneixia una mica,, allà agafar un bus exprés fins la terminal TBS de Kuala Lumpur i des d’allà en transport públic fins l’apartament que havia llogat. Per cert, apartament a la planta 39 a 170 metres d’altura amb vistes a les Torres Petronas des del mateix llit i piscina panoràmica a la planta 48, 210 metres. Una passada.
En principi podria arribar a Melaka Sentral i després a l’apartament de Kuala Lumpur només amb transport públic, sense haver d’agafar taxis, un dels reptes que sempre tinc.
Després ja vaig deixar la maleta preparada i cap a les 19h vaig anar a donar una última volta per Melaka i a comprar menjar per sopar a l’habitació. No em vaig allunyar massa de l’hotel, sobretot vaig passejar pels mercats mes propers i per aquells carrers tan autèntics com el del propi hotel. Aquells carrers bruts i en alguns llocs força pestilents junt aquells edificis de feia segles i que li donaven a tota aquella zona un encant especial.
Com sempre que menjava a l’hotel vaig menjar pasta deshidratada i aquesta vegada pollastre al curry en llauna. Normalment m’ho barrejava tot i quedava quasi com si fos un plat normal de qualsevol restaurant. I cap a les 22h vaig anar a dormir posant-me el despertador a les 6 del matí.
I aquí acabava la visita a Melaka, una ciutat plena de vestigis culturals d’un munt de països europeus que van fer aquí la seva guerra particular. Una ciutat que estva experimentant un creixement i modernització espectaculars però mantenint tot el seu patrimoni cultural donant-li una importància que no a tot arreu li donen, i que demostrava igual que tot Malàisia, la seva tolerància i inclusió de cultures i religions ben diverses.
Ja havia arribat al punt mes al sud del viatge i de la meva vida fins aleshores i ara tocava tornar cap al nord, primer a Kuala Lumpur.