Aquest dia em vaig despertar quasi a les 13h ja que el dia anterior tot iq ue a la 1 ja estava llest per dormir, comq ue havia fet migdiada molt tard fins les 4 ben be no vaig anar a dormir. Com sempre em vaig dutxar, prendre el cafè i escriure el diari i cap a les 16:30h sortia de l’hotel amb la intenció d’anar a veure el centre comercial New World, abandonat abans d’obrir-se per no complir amb la normativa municipal i que amb el temps i la pluja s’ha anat inundant. Degut a l’aigua acumulada cada vegada hi havia mes mosquits cosa perillosa degut a les nombroses malaties que podien transmetre, per lo que els veïns varen decidir d’omplir l’aigua cumulada de peixos. Ara és un centre inacabat, abandonat, ple d’aigua i de peixos.

Vaig sortir de l’hotel i de camí havia de passar per davant de Phra Sumen Fort, un parc quasi al costat de l’hotel i que dóna just al riu. Gran error, perquè quan era allà fent unes fotos al parc i al riu, un gay es va acostar i em va preguntar d’on era. Això ja li va servir per dir-me si volia que m’ensenyés algun passeig i algun temple. No vaig reaccionar a temps i abans de donar-me conta ja estava caminant amb el gay en direcció al temple Wat Bowonniwetwiharn Ratchaworawiharn, també molt a prop d’allà. Evidentment jo com sempre ben atent a tot, a qualsevol moviment, sol·licitud de diners, etc. Pero la veritat que el gay només volia passar una estona amb mi perquè suposo que li havia agradat i, comprovar també suposo, si jo també era gay i així ja triomfava. La veritat que el noi era molt amable i parlava prou be l’anglès per lo que em va servir de guia imporvitzat.

Vam arribar al temple on ens havíem de treure les sabates i vam anar davant el buda d’or on ell va fer unes reverències. Tothom és molt creient. Després vam caminanr per tot el recinte, que com tots és enorme, fent fotos i observant una mica la vida dels monjos que hi viuen.

Amb tot això quasi que vam estar una hora i mitja junts. Al sortir del temple em va dir de caminar per no sé on però aleshores si que ja li vaig deixar anar una excusa que ja m’havia pensat perquès ino si que tard o d’hora m’hauria dit d’anar a casa seva, doncs el tio no parava de mirar-me i ja em comencava a sentir una mica incòmode, doncs jo evidentment no volia res amb ell. Li vaig dir que l’endemà havia d’aixecar-me molt aviat per marxar i que encarahavia de preparar la maleta. Ens vam acomiadar i aquí no ha passat res.

A continuació vaig anar on volia anar des del principi, al centre comercial abandonat, però en arribar-hi, tot i veure perfectament la facana, no vaig saber per on entrar per veure els peixos. estava tot tapiat i te edificis colindant per totes bandes, per lo que no sé si realment si pot entrar fàcilment. En qualsevol cas allà hi havia un emrcat molt autèntic que junt als edificis tant degradats colindant al centre comercial van fer que la visita valgués la pena tot i no veure els faosos peixos. Carrerons d’un metre d’ample que s’endinsaven enmig dels edificis, foscos, bruts, amb olors de tot tipus i que em recordaven a la peli de Resacón.

A les 19h tornava a l’hotel per dutxar-me, dons 3 hores caminant feien que acabessis suat com un pollastre i cap a les 20h tornava a sortir a donar a una volta pels voltants de l’hotel, doncs estava a una de les zones mes animades de Bangkok. Primer vaig anar a sopar al lloc ambulant davant de l’hotel que cada dia era diferent. Aquesta vegada hi havia una dona gran amb el seu fill trans que parlava anglès per lo que demanar va ser molt mes fàcil que en altres ocasions. Vaig veure que estava preparant un plat per una noia i li vaig preguntar quant costava, a lo que va respondre 50 bats i jo que també me’n preparés un. La noia em va preguntar si m’agradava el picant perquè el que estava demanant ho era. Jo vaig dir que si però que poc, doncs encara estava escarmentat del sopar del dia anterior. M’ho vaig menjar allà mateix davant del lloc ambulant assegut en una escala com a bon local i vaig anar per la zona de Khao San Road i els carrers del costat on l’animació és total.

I cap a les 22h a l’hotel a dormir ja que l’endemà em volia despertar ben aviat per anar cap a Lopburi, el poble dels micos.

error: Content is protected !!
%d bloggers like this: