Ens vam despertar cap a les 7 pero vam estar una estona al llit. Aquell dia l emma volia anar al cendi ja que era nou i encara no l havia vist. Jo em.vaig fer un cafe com sempre mentre escribia el diari. Cap a les 10h vam anar a donar ua volta per les rodalies del hotel, pel mercati la plaça principal on hi ha l ajubtament. Vam entrarhi doncs semblava que feien una fira d artesanies.

O sabiem si podriem quedar amb l irene ja que encara treballava i no sabia fins quan podria sortir, aixi que cap a les 13h vam anar a dinar a una taqueria del mercat on vam menjar 2 tacos i mig cadascu per 10 pesos cada un. Despres ja vam tornar a l hotel a descansar una estona. Ens vam adormir fins cap a les 16h que l emma es va despertar perque volia anar a veure una especie d aplegament que feien de pagesos i olia veure si trobava insecticides mes barats per les seves plantes. Tot i que era alla mateix jo la vaig acompanyar perque deia que els pageos la miraven molt, de fet, per pressionarme mes per acompanyarla, quan s estava canviant em.va preguntar: s me marca el pezon? I jo: pues no se emma… A lo que ella va riure.

Vam anarhi pero ja havien plegat. Vam seure una estona ja que el pages jefe estava alla dinant i l emma volia dsperar a que acabes per preguntarli, pero tardava molt i vam marxar. Eren quasi les 18h i despres vam anar cap a l habitacio.

Aleshores va començar a ploure a bots k barrals a mes amb llmps que queien alla mateix. Va ser una tempesta electrica molt forta.

Cap a les 18h l emma ja tenia molta gana, doncs no havia menjat tant com jo, i tot i que plovia moltissim cada vegada insistia mes en anar a menjar, fins al pjnt que es va aixecar sense ni mirar i es va donar un cop a la cara amb la.meva ma. Quan te gana es posa mes nerviosa que jo…

Aixi que vam sortir amb lo que plovia i vam anar cap a lloc de les tostadas a 10 pesos. Abans d arribarhi va saludar una amiga seva que venia patates al costat del lloc de les tostadas i de pas se n va comprar. Despres ja vam demanar les tostadas. Jo me n vaig menjar 3 alla k l emma 2, a mes jo en vaig comprar 2 mes per emporatr ja que encara era molt aviat i segur que menjaria mes abans d anar a dormir.

Ja vam tornar a l hotel i justament aleshores ja deixava de ploure, just marxavem quan ja havia passat el pitjor de la tempesta.

Cap a les 19:30h ja erem a l habitacio i jo ja donava per suposat que ja no sortiriem, ja que l irene no havia pogut quedar. Pero cap a ls 20:30h l alex li va preguntar a l emma si voliem que els acompanyessim a veure l alex jugar un partit de futbol amb l equip del cendi. Era com una lligueta de tlaxiaco entre empreses de la ciutat i aquell dia jugaven contra Pepsi. A mi em feia ja moltissima mandra, doncs ja haviem menjat i feia molt fred i mig plovia, pero a l emma li feia ilusio anarhi ai i que vam quedar amb l alex que ens vindria a recollir en uns 20 minuts. Aixi que a vestirse i sortir.

Cap a les 21:15h van arribaf l alex i l ali amb el citxe i vam a anar cap al camp.

Vam arribar al camp i feia moltissim fred. Em vaig haver de tragar alhñgunes coses que havia dit, com que el dia anteriror havia nevat perque l emma em deia que faria fred i va fer molta calor, pero aquest dia deuriem estar a 10°C i aixo que era ple estiu!

El partit va estar molt igualat, de fet van arribar a penaltis i van guanyar els del cendi. L alex era una mica malo, doncs quasi no va tocar pilota i quan la tocava xutava malament. Hi havia un noi al public molt gracios, era company del cendi i no parava de cridr coses pero amb molta gracia. La veritat que m ho vaig ñassar be mirant el partit i escoltant aquell noi.

Despres del partit els jugadors es van fer unes fotos i ja vam marxar. L irene va arribar a mig partit i vam quedar tots 5 al mercat per anar a prendre un ponche.

Quan l alex va aparca el cotxe l emma  a pregjntar: bajo? A lo que jo li vaig contestar: pues no se, donde vamos? M ho va preguntar dos o tres vegades mes fins que vaig entendre que ho deia per si jo li kbriria la porta. Quan ho vaig entebdre vaig sortir i li vaig anar a obrir la porta. L ali que veia que l emma no baixava em va preguntar: que no puede abrir? I jo: si si que puede, mentre li obria la porta.

Vam anar a prendre el ponche que aquella nit entrava molt molt be. Vam xerrar una estona i ja vam anar cadascu a casa seva i nosaltres a l hote que el tebiem  a 2 minuts caminant.

Eren quasi les 23h. Vam jugar una estona i a dormir.