Jo em vaig aixecar a les 4:30h perque a les 6:15h ja haviem quedat per sortir de l hotel, doncs a les 6:45h haviem d estar al port, i jo necessito 1 hora i mitja o dues per dutxarme, prendre cafe i escriure el diari. La sorpresa va ser que vaig anar a dutxarme i no hi havia aigua… En aquell moment vaig pensar que potser la tallaven per la nit i que ja tornaria potser a les 6, aixi que m’ho vaig prendre amb calma, em vaig vestir i vaig anar a la cuina al.pis de baix a fer-me el cafe. Tampoc hi havia aigua pero per sort hi havia el tpic calentador d’aigua amb aigua dins, aixi que el vaig engegar i em vaig fer el cafe. Internet, tor i que tenia el router a pocs metres, no fubcionava, aixi que em vaig dedicar nomes a escriure el diari.

Cap a les 5:30h va baixar una noia que semblava española preguntant per l aigua. Li vaig dir que semblava que no n’hi havia i va contestar: coño yo necesito ducharme! A lo que jo li vaig respondre que jo tambe. Va agafar paper higienic d’alla i se’n va entornar a l’habitacio. Al cap de poca estona ja va baixar el pare. Li vaig dir si volia un cafe, a lo que evidentment va dir que si, li vaig ensenyar com fer-lo i li vaig donar el meu potet de cafe. Vam xerrar una estona de l’hotel, que estava ben ubicat pero el personal era força patetic,que el dia anterior vam aprofutar molt be la tarda i ja teniem els dos tours que voliem, etc. Cap a les 6h ja vam baixar en raimon i la sele, tambe preguntant per l’aigua. Jo ja vaig anar a acabar d agafar les coses i a les 6:15h estavem tots puntuals a punt per sortir cap al port.

Vam arribar a l agencia cap a les 6:30h, ens van donar patos per tots (en raimon va costar perque cap li anava be tot i provar-se’n almenys 6 parells), vam acabar de pagar i ja vam anar fins al port acompanyats d’un dels treballadors. Alla ens van posar unes etiquetes fuxies a cadascu, que indicaven que teniem el tour complet i ens van donar una especie de credencial.per poder pujar al barco que ens portaria a santa isabela. En raimon, la sele i jo vam anar prendre un cafe de la maquina que h havia al port, un cafe dolentissim, mentre miravem ocells que semblaven orenetes gegants i pelicans. Es lo iencreible de galapagos, estiguis on estiguis i miris on miris veus animals que no havies vist mai. Cap a les 7h ja ens van cridar per anar cap a fer fila per embarcar. Ens feien esperar força pero aixo anava be per tal de ser puntuals en tot, els barcos sortien tots a l’hora.

Abans de pujar al barco haviem de passar un control de motxilles pel tema d aliments i animals. Vam passar el control i ja vam pujar al barco. Era un yot mitja amb 3 motors molt potents. En aquell moment no sabiem que tant rapid aniria. Els seients ens van semblar molt comodes.

Ben puntuals a les 7h el barco va engegar i posar rumb a santa isabela. Al principi anava poc a poc per sortir de a zona dw fondeig, pero a la que va sortir va començar a accelerar fins a agafar una velocitat gens menyspreable. Mica en mica vam anar entrant a mar ivert on feia una mica mes d’onatge i amb la vrlocitat que ja portava va començar a votar d’una manera exagerada. Mai havia anat en un barco tant rapid i tant mogut. Al principi tothom reia i s’ho prenia be, pero a la que portava uns 10 minuts i els bots eren jabexagertas ja quasi ningu reia. Semblava que el barco caigues sobre ciment. Notaves com et tremolava des del cocsis a la nuca passant per la columna, era exagerat. A mi la veritat es que m agradava força pero als altres cada vegada menys. Una noia prop de la sele, que al.principi es la que mes broma feia,i que per cert era la.que ens va avisar el dia anterior del lleo mari dormintal banc, va ser la primera en vomitar, i la sele,al veure-la, tambe va vomitar. En raimon no va vomitar pero estava palidissim. El pare i jo perfectes tot el vuatge, xerrant i fent bromes.

En dues hores vam arribar a santa isabela. El barco va fondejar i ens va venir a buscar un aquataxi. Vam arribar a terra i de forma molt organitzada ens van portar fins alla a prop a esperar a tot el grup, el guia ja er per alla, en Pablo. Pelmcami ja vam veure mes lleons marins i alla on esperavem hi havia 4 o 5 iwanes marines força grans. Alla ja ens vam fer unes fotos i vam menjar algo del.que portavem. Cap a les 9:20h el guia ja ens va cridar i ens va portar al moll una altra vegada, haviem d’agafar un altre barco…

Vam pujar-hi i el primer que ens va dir es que no ens preocupesdim que el trajecte era curt, es notava que era conscient del trajecte que acabavem de fer. Ens vam dirigir a una illeta a 5 minuts i ja de seguida, a la mateixa costa varem veure 3 pinguins! Semblaven que estiguessin alla esperant-nos, va ser increible! Son els pinguis que viuen mes al nord del.planeta i son força petits, pero tambe son blancs i negres com els del pol sud. Ens vam quedar alla davant, a uns 2 metres amb la barca veient-los. Com tots els animals de galapagos ni s’inmutaven per la nostra presencia ni pel soroll del motor. Al cap d’uns 5 minuts vam seguir recorrent la costa i tambe de seguida vam veure els ocells de pota blava, una altra de les especies mes emblematiques doncs son unics de galapagos. N’hi havia un quants, uns 7 o 8 i tambe estaven a 2 metres nostre sense inmutar-se. No portavem ni 15minuts de tour i ja ens donava la sensacio d’haver fet la meitat del que voliem fer a galapagos. Haviem vist dues d les especies mes rares i emblemtaquies de galapagos a quasi tocar.

Vam seguir amb el.barco fins a un petit moll on vam desembarcar. Alla al.moll hi havia dos bancs i en un d’ells hi havia estirat un lleo mari, era el segin que veiem estifat en un banc! Ens vam fer unes fotos amb ell. Anava canviant de banc, semblava que no trobava la posicio mes comode. Quan va desembarcar tothom i ja ens haviem fet unes fotos amb el lleo mari, vam seguir caminant fins el lloc de cria de les iwanes marines. Naixien a una plata a uns 20 metres i anaven alla, a una paret vertical mentre eren petites, doncs alla estaven mes segures. Literalment n’hi havia centenars! Hi havia llocs que estaven unes sobre les altres, i al contrari que les adultes, les cries es movien molt. Haviem de vigilar de no trepitjar-les mentre seguiem pel cami cap a la platja i a l’altre costat de l’illa. Vam veure una tortuga marina dins l’aigua i algun lleo mari mes. Vam tornar enrere fins al moll a embarcar de nou. El lleo mari del banc encara estava al banc. Vam anar cami a una zona on fariem snorkel. Pel cami vam veure algun pelican pujats a les branques dels arbres, tambe molt a prop. Era curios com hi havia arbres que semblaven creixer sota l’aigua, de fet en algun punt no es veia ni terra, nomes arbres sortint de sota l’aigua.

Vam arribar a la zona on fer snorkel. Li vqig dir en raimon que em.digues si veia algun animal diferent a peixos, sino jo no em banyaria. El pare si es va banyar pero nomes 5 minuts, doncs el tema dek snorkel li costava per la respiracio. A mes l’aigua estava molt freda i no compensava massa. En raimon nomes veia peixos. La sele tampoc es va banyar.

Al cap d’uns 30 minuts, cap a les 11:30h ja vam marxar rumb a la illa principal on ja haviem desembarcat al començament ja per anar a dinar. No vam tardar massa en arribar-hi i en poca estona ja ens va venir a recollir un minibus que ens va portar fins al restaurant que era realment maco, de fet semblava dels millors de la zona i aixo que el dinar ja eatava inclos en el.preu del tour. Es deia el castillo de dany i per fora semblava tal qual un castell.

Vam seure tot el grup en una taula gran. Nosaltres 4 vam.poder seure junts pero els americns lents al principi no, doncs sempre anaven els ulims. Al final algu es va canviar de lloc perque puguessin seure junts. De primer hi havia sopa (com sempre a Equador) i de segons pollastre o peix amb arros i menestra. Jo vaig demanar el pollastre i tot plegat estava força bo. El temps per dinar va ser just, 30 minuts doncs encara haviem de fer coses per la tarda. Quan el guia ens ca dir que en 10 minuts mafxavem.jo just acabava i ja vaig anar fora a fumar abans que arrives el bus.

Va arribar el bus i ens vam dirigir al centre de cria de tortugues. El.centre es necessari doncs algunes especies estan en perill d’extincio, sobretot degut a especies introduides.

En veuriem moltes, pero en aquell moment no ho sabiem i quan van veure la.primera encara de lluny ja ens vam emocionar. Pero en 5 minuts en teniem un munt a 1 metre de distancia. Primer vam.veure les reproductores. Hi havia 2 mascles i 3 femelles. Els mascles eren enormes i aquells tenien uns 80 anys. Tot seguit hi havia la zlna de les cries, n’hi havia moltes, 30 o 40. Amb les cries, de menys de 3 anys vam veure uns de les.escenes mes.emocionants que vam viure a les galapagos. Hi havia una tortuga enfilada a una altra per tal d arribar a una fulla enganxada a una planta. Una altra la va veure i tambe hi va anar enfilant-se sobre la mateixa tortuga. Pero al more’s la de sota, aquesta segona tortuga va caute i va acabar cap per avall. Ella s’intentava girar amb totes les seves forces pero no podia. Tots ho veiem.i patiem cada vegada mes. Pero al cap d’uns segons va passar el.que no ens imaginavem, dues tortugues la van ajudar. Una ho intentava per un costat pero tampoc podia, fins que va arrivar una segons per l’altres costat i amb tot el seu cos la va empenyer fins que es va posar be de nou. Tots vam esclamar al veure aquella increible colaboracio que havia salvat a la petita tortuga, no podiem ni creure el que acabavem de veure. Vam seguir veient mes tortugues adultes, unes d’ una especie jnica de jna zona de galapagos que tenien la carcassa molt plana i que eren una espwcie molt rara i amb molt pocs exemplars. En rotal vam.veure desenes de tortugues adultes i desenes de cries.

Finalment vam passar per un petit museu on s’explicava que feien per conservar i criar les tortugues k vam esperar gora amb el guia a que tothom sortis. Amb ell vam xerrar una estona del trajecte en el barco, d’on erem, etc. Quan ja va sortir tothom vam anar caminant cap a una llacuna molt propera a veure flamencs. Al principi em va semblar un crater, pero el guia ens va dir que era una antiga cantera d’extraccio d’un material anomenat ripio i utilitzat sobretot en construccio. Pero que un dia , ja a força pruofinditat, van arribar a l’aigua filtrada del mar i que fins i tot una excqvadora es va mig enfonsar. Aleshores aquella aigia salada es va barrejar amb aigua dolça de les pluges i es va acabar formant un ecosistema ideql pels flamencs, que el varen descobrir i utilitzar per menjar-hi. L’home, sense voler-ho, va acabar creant un ecosistema molt bo.

Al cap d’uns 15 minuts ja va venir el minibus per portar-nos cap al moll i ja tornar-nos a santa cruz. Vam haver de oassar un control d’equipatge com sempre i ens van tornar les credencials pel barco de tornada que haviem hagut d’entregar a l’anada. Cap a les 15h ja ens van cridar per embarcar, priner a l’aquataxi i despres al barco. En raimon k la sele es van posar darrere de tot per evitar marejos, el pare i jo cap al mig on segur no ens mollariem.

Ja tots asseguts ens van torbar a demanar la credencial i com no l’america lent i emoanat l’havia perduda, i aixo que ens l’havien donat 10 minuts abans. Rapidament vam sortir i rapidament va anar com a l’anada, foten bots com un boig, fins i tot em donava la sensacil que mes que a l’anada, doncs pitser hi havia una mica de mala mar i els bots i cops eren encara mes besties, alguns semblava que t’arribaven a les cervicals.

El pare i jo be com a l’anada i en raimon i la sele no tan be pero millor que a l’anada pq anaven darrere i els tocava l’aire. A la meitat del cami en raimon va entrar comoletament xop i dient que preferia marejar-se a pillar una pulmonia, doncs ja estava mig tremolant.

Quan vam arribar la sele estava molladissima, dincs havia anat les dues hores darrere mullant-se, tot i aixi estava força be, no com en raimon que estava destempladissim, tremolant.

Vam pujar a l’aquataxi i cap al moll de santa cruz on hi arribavem a les 17h aproximadament i hora prevista d’arribada. Vam anar directament a l’hotel a descansar una estona doncs en raimoni la sele estaven molt marejats, i el pare i jo com a minim cansats.

Vam quedar cap a les 19h per sortir a buscar ja algun lloc per sopar. El pare i jo vam estar al llits estirats. El.pare em va explicar els problemes que tenia a les orelles. Una amb el.timpa perforat de feia anys i l’altra amb una infeccio que s’estava tractant. En fi, una mica complicat tot plegat. Es va posar unes gotes i es va estirar una estona.

Cap a les 19h vam anar a buscar en raimon i la sele pero eataven rentant roba i descansabt per lo que ens van dir que ncara no sortirien, aixi que vam anar el pare i jo a donar una volta.

Vam anar fins l’avinguda Baltra com sempre, la.principal, pero en comptes d’anar en direccio al.port vam anar en direccio contraria fins arribar a jna gasolinera a uns 15minuys i on ja es veia que s’acabava el poble. D’ alla vam.tornar enrere fins al port k alla vam anar per un carrer paralel al mar per on no havien anat. Era un carrer tan animat xom el principal, amb molts restaugants i discoteques. Semblava un carrer mes pijo i pensat pels americans. Vam arribar fins un petit mercadillo que dknava al mar i alla ja vam dinar la volta ja buscant un lloc per sopar, doncs ja quasi eren les 20h. Pel cami van kirar uns quants restaurants i la majoria era sempre el mateix, el menu de sopa i plat principal per $4. Tan per tant, vam decidir anar al dek dia anterurir dkncs ja el coneixiem i estava al costat de l’hotel, pero quan vam arribar-hi vam veure que estava tancat, aixi que va tocar anar cap a l’avinguda baltra de nou. Vam anar a un altre restaurant quasi igual. Vm demanar sopa de carn i jo plat principal tambe de carn, com sempre amb arros i aminada o menestra. A mea ens vam demanar una cervesa pilsener de mig litre pels dos. El sopar era bo i el pare es va fotre tota una gerra de llimonada que ens van portar. Quan ja haviem acabat el.pare va veure en raimon i la sele caminant pel carref direccio al port. Jo no els hauria cridat perque tenia molt clar que en aquell.moment preferien estar sols i anar a sopar sols, doncs ja ho vaig notar a la sele quan els vam anar a buscar a l’habitacio. Pero el pare els va cridar i van venir. Ens vam sakudar pero ja ens van dir que volien anar a sopar a un altre lloc tal com m’imaginava.

Despres de sopar ja vam anar cap a l’hotel, ens vam preparar per l’endema i a dormir cap a les 21h.

error: Content is protected !!
%d bloggers like this: