En arribar a Tuxtepec vaig estar 15 dies en quarantena de forma voluntària ja que venia d’Espanya i de Ciutat de Mèxic. Els vaig passar als apartaments tot sol gaudint d’una tranquil·litat que en principi hauria de durar poc, doncs els apartaments són per llogar. Entre que la zona es tranquil·la i que el pati és ampli i amb arbres, la veritat és que era un lloc ideal per passar-hi la quarantena.
Lo bo és que aquí la densitat de població és baixa i el risc de contagi es menor que en altres ciutats. Algun dia sortia a comprar i aprofitava per veure una mica el barri sense massa por doncs realment em creuava amb ben poca gent.
A uns 10 minuts caminant hi havia pràcticament tots els serveis que podria necessitar, de fet el més lluny era l’OXXO que estava a 7 minuta caminant i a 10 La Plaza, un centre comercial amb cinemes i tot. A 5 minuts hi h una bugaderia, restaurants i botigues petites, el que allà s’anomenen Abarrotes, on hi venen coses bàsiques de menjar i neteja. I just al costat dels apartaments una purificadora d’aigua, quelcom totalment imprescindible a Mèxic. A mes també quedava molt a prop el restaurant dels antojitos. La veritat és que m’agradava molt el barri perquè era molt tranquil, amb poques cases, poca gent, pocs cotxes però amb quasi tots els serveis que puguis necessitar en el dia a dia.
La zona estava una mica elevada per lo que anant fins el carrer del costat es podia apreciar una zona mes baixa plena de vegetació i amb un estil tropical molt bonic. També ajudava a evitar inundacions, doncs durant l’època de pluges aquest era un perill real en aquesta zona.
Al mateix carrer hi havia 4 veïns, doncs tot eren cases força grans i a mes la d’un costat de l’apartament no estava acabada i no hi vivia ningú. Pel que fa a la veïna del davant era una d’ona molt amable i servicial que em va ajudar molt des del primer dia, de fet ja ho feia quan als apartaments hi havia els llogaters de l’antic propietari. Els altres no els vaig conèixer tant però també eren amables i cap d’ells era problemàtic. El tema dels veïns és quelcom que sempre preocupa ja que costa molt de saber com són fins que no estàs ja instal·lat. En aquest cas vaig tenir molta sort. Per a mi era molt important tenir una dona de tanta confiança just davant, doncs jo no viuria allà i necessitava algú a qui li pogués demanar ajuda en qualsevol moment.
L’únic dolent va ser passar la quarantena sense internet fixa i haver de tirar de 4G, doncs era de pre-pagament i en 15 dies em vaig gastar uns 10€ només en recargues. Per la resta, conforme més dies m’hi estava, més ganes tenia de quedar-m’hi. De fet m’ho vaig prendre com a unes vacances merescudes i en les que vaig poder aprofitar justament el fet de no tenir Internet tot el dia per a desconnectar i pensar en nous projectes. A vegades és necessari una desconnexió obligada per a poder-se parar i pensar tranquil·lament.
En qualsevol cas vaig passar una quarantena força agradable, tranquil·la i amb temps per pensar en noves coses a fer i les millores que es podrien fer als departaments, doncs res millor que estar al lloc amb temps per mirar-ho tot. A mes estava molt content de la zona i dels veïns, quelcom que per moltes fotos que vegis del lloc mai pots saber com serà.