Quan vaig arribar a Mèxic ja s’havia fet molta feina als apartaments. Els arbres del pati ja estaven podats, els apartaments pintats, alguns panys que no anaven massa be arreglats, els escalfadors revisats, llits, taules i cadires comprades, etc. Tot això ho havia organitzat l’Emma i en temps rècord. Però hi havia coses que només es podien fer estant jo a Mèxic, com per exemple el tema de la llum, a part d’altres que volia esperar una mica per ser mes cares, com comprar neveres i ares condicionats.
En total hi ha nou comptadors elèctrics, un per a cada departament i un altre per la bomba d’aigua i la resta de zones comunes. L’antic propietari va decidir unificarlos tots i per tan rebre una sola factura. Jo ara volia separar-los de nou per a què rebés una factura per a cada llogater. La instal·lació ja estava preparada per a tenir-los separats per lo que només havia d’anar a la companyia per demanar que donessin d’alta de nou els altres 8 comptadors.
El tema d’Internet era més complicat i de fet fins al cap d’una setmana de ser allà no vaig ser del tot conscient de lo complicat que seria.
L’Emma ja portava setmanes batallant amb Telmex, la companyia que pràcticament té el monopoli d’Internet a Mèxic, i com tot monopoli és un desastre de companyia.
Mentre encara estava a Espanya, des de Mèxic ja em deien que Telmex no podia posar ni fibra i ni tan sols ADSL. Això era quelcom que m’estranyava molt i de fet tampoc en vaig fer massa cas ja que ni m’ho creia i estava massa enfeinat amb el tema del vol que m’acabaven de cancel·lar com per prestar-li massa atenció a les històries d’una companyia com Telmex. En aquell moment ni tan sols sabia si podria anar a Mèxic i gastava molt de temps i energia intentant que l’agència em fes cas. Però quan ja portava una setmana a Tuxtepec vaig ser conscient de la realitat en aquest tema. Telmex, la única companyia que en aquell moment tenia infraestructura a la zona, no em podia oferir el servei, ni de fibra òptica ni de ADSL.
Quan ja portava una setmana a Tuxtepec i després d’anar a l’oficina de Telmex més de 10 vegades, començava a considerar altres opcions com internet satelital o utilitzar un router amb una targeta SIM. Totes dues opcions eren possibles però a la vegada eren molt més limitades en quan a descàrrega de dades mensual permesa que no pas la fibra o ADSL, que la descàrrega era il·limitada. En aquests casos hi havia una descàrrega de dades màxima i a mes el cost mensual també era mes alt. Tenint en compte que la intenció és que allò ho utilitzessin 8 veïns, que hi hagués una limitació de descàrrega no era viable.
Mentre jo era allà tirava de 4G i de la connexió de la veïna, que molt amablement em va facilitar la seva contrasenya. El problema era que la senyal arribava tant dèbil que poques vegades m’hi podia connectar, així que tocava anar carregant la targeta de Telcel de saldo cada pocs dies o contractar paquets de dues hores d’Internet il·limitat. En qualsevol cas feia temps que no passava tants dies havent de controlar tant el meu consum d’Internet.
Un dia va venir un tècnic de Telmex, i després de mirar va i em diu que potser es podria intentar posar ADSL de 4 MB. Potser, ADSL i 4MB. Vaya tela vaig pensar…
El pati anava avançant mica en mica. De tan en tan venien dos jardiners i la veritat és que m’agradava molt com anava quedant. De fet ni tan sols m’havia imaginat que al jardí s’hi poguessin fer aquestes formes amb pedres i lo be que podien quedar unes quantes plantes ben ubicades als voltants del pati.
Aquelles coses que donaven menys problemes ja quasi estaven fetes abans que jo arribés, però quedaven les més problemàtiques i segurament importants, com la llum, la connexió a Internet i acabar de comprar els electrodomèstics mes cars.
Finalment, quan ja portava 2 mesos a Tuxtepec i després de considerar totes les opcions que tenia sobre la taula, vaig decidir que la millor opció era demanar a la veïna de davant, la de mes confiança i que sempre s’havia mostrar molt disposada a ajudar, que compartís la seva connexió amb mi i jo pagar-li un 75% de la factura. Ella tenia fibra òptica de 30MB amb opció d’ampliar la velocitat sense massa cost addicional, per lo que era una bona opció. Evidentment aquesta era l’última de les opcions, però després de comprovar un munt de vegades que no hi havia cap manera de poder tenir la meva pròpia connexió de fibra o ADSL i que les altres opcions eren massa limitants, no em va quedar mes remei. Fins i tot em vaig enterar de que una de les veïnes portava 8 mesos sense pagar la factura i que la companyia li volia tallar la connexió, i que per tant quedaria un port lliure que jo podria utilitzar, però per a poder-lo utilitzar primer havia de pagar jo les factures pendents, el cost dels quals era massa alt i a mes em posava en contra una de les veïnes, doncs ella ja es quedaria sense connexió encara que tingués la intenció de pagar encara que fos mes endavant.
Així doncs tocava parlar amb la veïna del davant i proposar-li que un tècnic connectés un cable de red al seu router, el fes arribar fins als meus apartaments i que compartíssim la seva connexió. La veritat és que jo dubtava que ho acceptés, almenys de primeres, però al comentar-li de seguida vaig notar que ella personalment no hi posaria cap pega. Era conscient que tenint fibra òptica no es notaria massa una baixada de la velocitat per haver-hi mes gent connectada, i que a mes sempre podria demanar a la companyia que li augmentessin. Però sobretot li va agradar molt el fet que jo estigués disposat a pagar-li el 75% de la factura. Em va dir que ho comentaria abans amb el seu marit i que em diria alguna cosa el mes aviat possible. La veritat és que vaig marxar d’allà força descansat i content, doncs vaig passar de no tenir-ho gens clar a per fi veure un raig de llum en el problema d’Internet.
I per acabar-ho d’arrodonir, quan tot just tornàvem cap a casa i quan no feia ni 15 minuts que havíem parlat, ja em va enviar un missatge per confirmar-me que estaven d’acord amb la proposta i que ja podia avisar al tècnic quan colgués perquè anés a fer la instal·lació. El mes difícil, almenys per a mi, ja estava fet, ja només quedava que el tècnic fes arribar el cable de red però que segons va dir això no seria cap problema, per lo que ja podia dir que en menys d’una setmana tindria Internet de fibra òptica als apartaments.
Al cap de dos dies ja va venir el tècnic i en una tarda va fer arribar el cable de red des del router de la veïna fins a un router que va col·locar el mes centrat possible en els apartaments. El cost de tot plegat va ser de $1000, uns 50€, un preu molt raonable tenint en compte com pintava tot feia pocs dies. A mes, tot i que jo pagaria la major part de la factura, al final tampoc pagaria tant com si la connexió fos només meva. La veritat és que finalment tot plegat va resultar molt millor del que m’esperava sobretot tenint en compte lo difícil que era tot pocs dies abans.
L’endemà vaig anar a provar la connexió i efectivament es rebien els 30MB contractats, no hi havia gens de pèrdua. Depenent de l’apartament es rebia menys degut a la distància amb el router, però tot i així eren velocitats superiors a qualsevol ADSL. Un cop mes, la persistència i la no desesperació tenien recompensa i solucionàvem així un problema mes realment important, doncs avui en dia poca gent hauria estat disposada a viure en un lloc sense Internet.