El dia 6 de desembre de 2020, va venir un senyor preguntant per dos departaments per 5 familiars seus que vivien a EUA i venien a passar el Nadal a Tuxtepec. En aquell moment tenia 4 departaments lliures però dos estaven aparaulats, sobretot un. Ja que en volia dos, li vaig dir que si, que cap problema. El senyor em va donar allà mateix $300 de paga i senyal dels $1500 acordats per dos departaments durant una setmana.

Però quan ja era a casa em va trucar preguntant si en podia llogar 3 en comptes de dos. Els lloguers eren des del dia 24 de desembre al 2 de gener, i els dos aparaulats eren pel 15 de desembre. Com que estava quasi segur que un dels dos aparaulats finalment no vindria, li vaig dir que si. Error.

El día 13 de desembre, i quan estàvem celebrant l’aniversari d’un conegut de Mèxic, em va enviar un missatge un dels dos aparaulats, i justament era el que menys creia de tots dos aparaulats que finalment voldria. M’escrivia per dir-me que si ja es podia traslladar aquell mateix dia. No m’ho podia creure. Només en quedaven 4 lliures dels quals 3 s’havien reservat per només uns dies i ara em trobava que aquest que era indefinit segurament li hauria de dir que no. Vaig enviar-li un missatge a l’altre aparaulat i em va confirmar que si que el volia pel dia 16. Aquest va ser anterior al que ara m’escrivia i a mes va venir a visitar el lloc, per lo que m’hi veia més obligat a no fallar-li.

Així doncs, en plena celebració d’un aniversari, em veia obligat a decidir a qui li deia que no tenía lloc. La millor opció hauria estat dir-li al dels 3 departaments, doncs només eren per uns dies, però m’havia pagat una reserva i li havia confirmat per telèfon que podrien ser 3. Els altres dos no havien pagat reserva però m’interessaven més perquè eren indefinits. En qualsevol cas davant d’un pagament per una reserva poc hi podia fer i després de confirmar amb el senyor que encara volia tots 3 departaments, vaig haver de dir-li al que m’estava dient de traslladar-se ja avui mateix que no podia ser, almenys des del 24 de desembre al 2 de gener.

Després de pensar una bona estona, no en la millor solució sino en la menys dolenta, se’m va ocórrer de proposar-li que estés des d’aquell mateix dia 13 fins al 24 de forma gratuïta, que deixés el departament del 24 de desembre al 2 de gener, i que després s’hi podria traslladar ja de forma indefinida a partir del 2 de gener.

La veritat és que em feia vergonya haver-li de proposar això, però no tenia cap altra alternativa. Almenys el compensava una mica permetent-li estar 11 dies sense pagar. Em va respondre que aquest dia ja no, doncs ja eren les 17h i degut a què jo havia tardat en contestar, ja havia anat a un hotel, però que l’endemà si que vindria i faria el que li havia proposat. Finalment semblava que s’ho havia pres prou bé i que la cosa es podria mig arreglar. En qualsevol cas, aquesta era la primera persona a qui li havia de dir que no, almenys durant uns dies, i a mes que era una persona que ja havia aparaulat un dels departaments. Després d’això ja vaig decidir demanar un pagament per avançat com a reserva a qui volgués entrar més tard, doncs ja no aparaularia cap departament més. Això es pot fer quan encara ho tens tot lliure, però no amb només 4 departaments lliures.

Però quan l’endemà li vaig enviar el contracte en PDF, com faig amb tots els indefinits, tot va cambiar, de fet ja no vaig tornar a saber res d’ell. En el contracte hi vaig afegir una clàusula especial per tal d’especificar els dies gratuïts que podria passar fins el dia 24 de desembre, però a mes hi vaig posar que de totes maneres havia de pagar el mes i el dipòsit el primer dia que vingués, cosa que ja li havia comentat el dia anterior, i que si el dia 2 de gener ja no venia se li cobrarien aquells dies fins al 24 de desembre, doncs estava disposat a allotjar-lo 10 dies gratis a canvi que després si estigués almenys un mes. No sé exactament què va ser però ja no va dir res, potser simplement va trobar un altre lloc on no hauria de marxar del dia 24 de desembre al 2 de gener. La qüestió és que vaig pecar de no demanar reserva als aparaulats i de dir-li al senyor que només els volia per una setmana que en podría reservar 3 pensant-me que un dels dos aparaulats finalment no vindria. Va resultar que tots dos varen confirmar. No vaig quedar gens bé amb aquest noi però a la vegada ell va entendre que el fet de no haver avançat cap pagament a mode de reserva tampoc m’obligava a mi a reservar-li res i tot plegat em va servir d’aprenentatge.

En qualsevol cas, haver-me trobat en aquella situació, a part de ser un nou aprenentatge per al futur, també era senyal de què els departaments s’estaven llogant molt be i mes ràpid del que m’esperava, doncs en menys de dos meses d’haver començat a llogar, ja els tenia tots 8 ocupats. La cosa anava be.

Skip to content