Encara amb el jetlack, em vaig despertar cap a les 2 de la nit després d’haver dormit 8 hores des de les 6 de la tarda del dia anterior. Vaig aprofitar per preparar itineraris i llocs a visitar. Després de dutxar-me, prendre el cafè i escriure el diari com cada dia, cap a les 7 del matí vaig sortir de l’hotel amb la intenció de visitar el centre de Bangkok que el tenia a mneys d’un km de l’hotel.

El primer que vaig fer, i degut a que ja portava 12 hores de l’ultima menjada, em vaig fotre un plat d’arròs amb carn a un lloc ambulant davant l’hotel. Eren les 7 del mati pero ja hi havia un munt de tailandesos menjant allò. EM va entrar de puta mare tot i que el picant i la calor va fer que ja comences a suar abans de comencar l’excursió.

Primer vaig veure el Temple del Buda Esmeralda, un recinte enorme que vaig tardar quasi 10 minuts per anar d’una punta a l’altra. Era el primer temple que veia be i em va deixar perplex. M’imaginava que els temples budistes serienc om esglèsies en quant a la superfície, pero no, com com gran complexes d’edificis que semblen les vivindes dels monjos, junt amb els edificis religiosos típics budistes, a part del budes per tot arreu. A mes estan molt nets, exageradament nets i semblen sempre recent pintats.

Allà mateix hi havia el Gran Palau, un altre recinte enorme presidit com quasi tots els edificis pel retrat del recent nomenat monarca i fill de l’anterior Rei de Tailàndia. També al costat l’edifici del Miniteri de defensa per lo que la zona era plena de ilitars del famós exercit tailandés conegut per provocar cops d’estat quan el govern de torn és corrupte. Tant el Palau com el Ministeri de defensa estan rodejats d’un riu per on hi patrullen barques amb 6 o 7 militars a part de tots els militars que hi ha pels voltants.

Vaig comprar dues aigues per primera vegada a un 7eleven de les moltes que compraria. Vaig tirar un carrer amunt i de seguida vaig sortir d’aquella zona tant neta i arreglada per passar a un mercat ja mes típic de Bangkok, en carrers bruts i edificis ruinosos, això ja era mes autèntic i a tant sols 50 metres del Gran Palau. Vaig passejar una estona per aquella zona mirant les paredetes i al·lucinant amb el que ja havia llegit, tot el cablejat electric es un caos, hi ha un munt de nusos i sembla que tot hagi d’explotar en qualsevol moment.

Tot just portava una hora i mitja fora de l’hotel i ja m’estava matant la calor, ja m’havia begut tota una ampolla d’aigua i no parava de suar. Estavem ja a 35ºC i una humintat enorme. Vaig decidir de tornar cap a l’hotel. Pel camí vaig trobar un temple obert i hi vaig entrar. No sabia com eren encara per dins. Sembla que sigui un recinete amb cases pels monjos i els edificis religiosos. De fet sembla com un poble en petit envoltat per una tanca. Vaig passejar-hi 10 minuts i vaig sortir per anar directe a l’hotel perque no podia mes de la calor.

Vaig arribar a l’hotel a les 9:30h on em vaig estirar al llit i em vaig quedar clapadissim, encara amb la son acumulada del viatge. Em vaig despertar a les 16:30h, em vaig dutxar i em vaig preparar per anar al Golden Mount Temple, un temple apart d’impressionant molt elevat i que ofereix unes vistes de 360ª a tot Bangkok. Volia arribar-hi de dia pero prou tard com per ser-hi encara de nit i veure les vistes de Bangkok ja de nit.

Cap a les 17:30h vaig sortir de l’hotel i vaig anar caminant fins el temple que el tenia a uns 45 minuts, prou a prop i així anava veient Bangkok. Just davant l’entrada del temple hi havia un petit restaurant on hi vaig comprar una cervesa Tailandesa que vaig prendre allà mateix, fins cap a les 18:30h que vaig entrar al temple.

És enorme, aquest si que era com una ciutat, hi havia fins i tot restaurants i botiguetes de tot tipus, carrers amb senyalitzacions i tot, pero al ser dins el temple, evidentment molt mes tranquil que a l’altra banda dels murs. Vaig donar una volta a tot el recinte i després vaig comencar a pujar. Em va sorprendre la quantitat de monjos que hi havia per allà passejant i saludant als turistes. Les escultures de buda daurades altres figures impressionaven. Despres de pujar un munt d’escales per fi vaig arribar a dalt de tot, on hi havia una espècie de terrassa completament oberta a tot Bangkok presidida per la cúpula daurada del temple que es veia des de molt punts de Bangkok.

Allà em va sorprendre encara mes els nens monjos, no deurien tenir mes de 12 anys i n’hi havia almenys 20, tots molt amables, et feien fotos i et saludaven, els que s’havien anglès fins i tot conversaven amb tu. Tenia una imatge ben diferents, de mes tancats, pero tot el contrari, son gent molt oberta i molt agraida als turistes que entren a veure els seus temples.

Cap a les 19:30h ja ens van demanar que anéssim sortint del temple, suposo que ja s’acaba l’hora d’estar obert al públic. Vaig baixar junt amb tots els nens monjos, sempre somrient i saludant, és al·lucinant. Abaix alguns entraven en una sala, altres a una altra, semblava com una escolade monjos.

Vaig sortir i vaig anar fins al carrer Rama I, un arteria important de la ciutat amb la intenció d’arribar a la zona vermella de Bangkok, el carrer Soi Cowboy. Encara no estava cansat per lo que vaig decidir anar-hi caminant tot i que etsva a uns 7 km, quasi 2 hores caminant.

Va estar be perquè així vaig veure be la vida local de Bangkok. El transit és terrible tal com diu tothom. Molts cotxes i sobretot motos no paren quan el semafor esta en vermell. Tu, com a vianant, quan tinguis el semafor en verd els coxtes no pararan pero almenys t’esquivaran. Fa una mica de por els primers dies, despres t’hi vas a costumant quan veus que realment son prudents dins de la bogeria.

Al cap d’una hora de caminar i quan ja eren les 20:30h, vaig parar a un restaurant ambulant pero amb moltes taules i olts clients al mateix carrer Rama I on vaig sopar una carn molt bona, amb arròs fet com el fan a Equador i forca picant com tot a Tailàndia. Realment estava molt bo i es reflectia en el preu, 60 bats, que tot iq e no son ni 2€ si que era mes car que a altres llocs. Això si, una de les noies almenys parlava anglès molt be, que a diferència del que em pensava, quasi ningú el parla, com a amolt als hotels ia llocs turístics.

Un cop sopat vaig seguir el camí. El carrer Rama I és impressionant, és on s’hi concentra bona part de la vida noctura de Bangkok, ple d’hotels discoteques i centres comercials modernissims. Un estava en mig d’una cruilla, elevat, entre el carrer i les vies del tren que encara quedaven mes per sobre, era algo molt curiós i que no havia vist mai res similar.

Finalment, cap a les 21:30h vaig arribar al punt on em marcava Google Maps pero no veia res que s’assembles al que havia vist per Internet sobre la zona vermella, fins que caminat pel carrer, vaig passar per un carreror i immediatament vaig ser completament il·luminat per llum vermella, vaig girar el cap i allà estava, un carrer estret, forca amagat pero ple de neons vermells tal com havia vist per Internet. Va seer un bon patapam, aqui el tens.

Vaig comencar a caminar pel carrer i durant els primers 1 metres no em va semblar tant com deien, doncs si que es veien bars amb noies guapes invitant-te a entrar pero res de l’altre mon, fins que vaig girar la mirada a la dreta i a un pam meu hi havia almenys 10 noies amb roba interior o bikini, no sé que era pero era impressionant. Degut a que sense voler quasi que ja estava sobre d’elles )hi havia molta gent i no sabies ni per on anar), em vaig enretirar a l’esquerre i aleshores em vaig fotre a sobre d’una altre grup de 10 noies amb menys roba encara. Intentava no tocar_les pero quasi que era missió impossible, entre la gent que hi havia i elles que s’atocastaven.

I així durant 200 metres de carrer, ple de locals amb 5 o 10 noies davant de cada un quasi despullades i totes agafant-te o en les millosr dels casos invitant-te a entrar. A mes el carrer és moolt estret per lo que a banda i banda has d’anar esquivant i dient que no gràcies perque és continu. Mai m’hauria pensat que fos tant exagerat.

Jo vaig anar amunt i avall del carrer 4 vegades per fer be la visita ja que no hi tornaria mes, i una de les noies que cada vegada que passava em deia que entrés al seu local, a la quarta vegada que em va veure em va dir: “Yes, you want”, ja que abans li deia que n o volia, pero passant tantes vegades per davant seu doncs al final potser si que feia pensar que volia entrar-hi.

Cap a les 23h vaig comencar a caminar cap a l’hotel, m’esperaven dues hores mes de caminada però no tenia cap por d’anar pels carrers mes tretics de Bangkok a aquelles hores, doncs aquesta ciutat ja m’havia demostrat que l’únic perill és el transit, per la resta és una de les ciutats mes segures que he visitat.

Pel camí hem vaig comprar un pinxo de carn de porc que no sé quina salsa portava però estava boníssim, com tot el que havia provat fins aleshores.

El camí se’m va fer llarg ja que estava molt cansat i el trajecte era llarg, pero va ser interessant poder caminar per alguns carrerons ben autèntics de Bangkok ben de nit. De totes maneres a les 12 passades encara hi havia llocs ambulant oberts i mercats, els típics mercats nocturns de Bangkok, enormes i plens de gent.

Cap a les a les 12:30 de la nit arribava a Khao San Road on m’hi vaig quedar una estona ja que allà la festa era total. Tots els bars oberts, la música a tota castanya, els llocs ambulant venent com mai i els tuktuk com sempre perseguint als turistes. Creuar aquell carrer és una odissea encara que siguin la 1 de la nit.

Cap a la 1:30 vaig arribar a l’hotel i directa a dormir amb les cames fetes pols.

error: Content is protected !!
%d bloggers like this: