L’habitació de l’hotel era interior i tot el dia feia olor d’humitat, a mes l’ascensor no funcionava i em trobava en un sisè pis, però estava ubicat a la millor zona de Buenaventura, tan sols a uns carrer de la zona més animada de la ciutat amb un munt de restaurants i locals i al costat del Malécon i el muelle turístico, des d’on surten les embarcacions als diferents tours o a juanchaco, lloc increíble on hi aniria al cap de 3 dies.
Aquesta era la primera parada que feia a Colombia i ja vaig poder ser testimoni de la bona i alegre gent que hi ha en aquest país. Tan sols va fer falta comprar un cafe de menys de 0,30€ a un avenedora ambulant perquè em saludes efusivament quan me la vaig tornar a trobar al cap de 3 dies i assegurar-me que algun dia en tornaríem a veure. O la propietària del restaurant on vaig dinar el primer dia que em va donar una sèrie de consells en quant a seguretat. Jo veia Buenaventura un aciutat prou segura per ser força turística, però tot i així em va recomanar que vigilés i que no deixes el telèfon sobre la taula. La veritat és que sempre hi ha més preocupació de la que realment cal, però tot sigui per evitar robatoris absurds i les si t’ho diu una local.
La intenció era anar a veure les balenes estant aquí a Buenaventura, pero després de preguntar a una de les agències vaig decidir esperar-me a ser a juanchaco 3 dies després, doncs hi havia d’anar 3 dies i per lo vist era millor veure-les allà que no pas a una zona més propera a Buenaventura, així que els 3 dies a Buenaventura els vaig dedicar a passejar per la ciutat, pel passeig marítim quan el sol es ponia i a sortir per la tarda/nit pel carrer amb més animació que em quedava a ton sols 3 minuts caminant des de l’hotel.
Si vaig triar Buenaventura per veure les balenes, doncs hi ha almenys 7 llocs diferents a la costa pacífica colombiana on es poden veure, va ser perquè és on hi van els propis turistes colombians, i sempre prefereixo està rodejat de locals que d’estrangers, i això és notava. Per les nits molta gent s’arreglava i sortia però tots eren colombians. A part de ser una millor experiència, també és garantia de preus les justos que no pas als llocs on no es hi van estrangers. El menjar, com a tots els països de Llatinoamèrica que he visitat, era bo i barat. La majoria de plats eren combinats de carn, arròs i amanida, alguns amb petatates, plàtan fregit o frijoles i el més car no costa més de 12000, uns 2,50€. El que em va costar pillar va ser els seus horaris de menjar i com es diu cada un, doncs el que ells anomenen desayuno es fa normalment entre les 8 i 10 del matí però acostuma a ser un plat combinat d’aquests i fins i tot alguns amb una sopa de primer plat. I el que anomenen almuerzo seria el dinar entre les 14 i 16h i és força similar al desayuno pero potser els plats una mica més complets. El sopar el fan molt aviat i força més lleuger, doncs cap a les 20h molts restaurants ja tancaven. Cal tenir en compte que aquí la vida comença ben bé a les 7 del matí i que quan es fa fosc cap a les 18:30h moltes botigues ja tanquen. Realment és a Espanya on fem un horari molt més tard degut a que el nostre us horari no es el que ens pertoca segons e nostre meridià.