Em despertava a les 3 de l matinada a casa el pare per poder arribar a l’aeroport en 20 minuts. A les 4:30 ja hi era, passava el control de seguretat sense problemes i portant un kilo mes del permès per l’aerolínia. A les 6:20 ens enlairavem ben puntuals camí de Amsterdam.
Després d’un any i mig de l’últim viatge llarg, les ganes i l’emoció per tornar a viure experiències úniques era enorme. Això sí, ara amb la mateixa quantitat de gent de sempre. Com trobaré a faltar aquells eroports i avions quasi buits.
I més ho vaig trobar a faltar quan vaig cometre l’error de sortir de l’aeroport per anar a fumar durant l’escala a Amsterdam. Hi havia tanta gent al control de seguretat que em vaig veure obligat a dir-lis als controladors que em deixessin passar. Era la primera vegada que feia una cosa així i em va vostra decidir-me, però quan veia que només quedaven 30 minuts pel tancament de portes i jo encara era fent cua al control, no vaig tenir més remei que de emanar que em deixessin passar, tant al control de seguretat com al de passaports. I tot per sortir a fumar.
Finalment arribava a l aporta dembarcament a les 9:52, 7 minuts abans que tanquessin les portes, i per experiència pròpia puc dir que quan les tanquen ja no es tornen a obrir, tal com em va passar a nova York. Per sort aquell dia anava a Washington i vaig poder fer el trajecte en bus,però aquest cop això era inviable.
Però finalment vaig embarcar i en 10 minuts ja marxàvem d’Amsterdam. El vol va estar bé, tranquil i amb molt de.menjar, de fet es passen, perquè tot aquest menjar ens el cobren al bitllet i jo, per exemple,no hauria menjat ni la meitat de tot el que ens varen donar. En un termini de 10 hores vam dinar, berenar i sopar. Això estaria molt bé si no ens ho cobressin, però com dic, tot això t’ho cobren i si no ho vols, doncs ja ho has pagat.
Val a dir que el menjar era prou bo tot i que vaig acabar amb l’estómac més que remogut.
A l’hora prevista arribàvem a Bogotá i començava el temps per a dur a terme una sèrie de tràmits per obtenir diners en efectiu i arribar a Buenaventura sense passar per cap hotel.
Els diners els podia retirar d’un caixer o canviar efectiu a un acasa de canvi. Semblava que només n’hi havia una i amb molta cua, mentre que al costat hi havia un caixer tot sol. No vaig mirar el tipus de canvi a la casa però segur que no era l’oficial, mentre que si retirava diners del caixer amb revolut, el tipus de canvi seria l’oficial, quedava per saber si el caixer em cobraria una comissió. Així que ho vaig provar i sorprenentment no cobrava cap comissió, per lo que vaig retirar $300000, uns 68€, suficient per passar els primers dies.
Després de passar per adunes, per fi sortia fora i arribava el moment de decidir com anar a la terminal de busos de salitre. Per internet vaig llegir que anant amb tot l’equipatge, millor anar amb uber o taxi. Un uber costava 35000 mentre que anant en bus no em costaria més de 3000.
Després vaig preguntar on agafar els taxis autoritzats per evitar estafes o fins i tot possibles extorsions. Vaig anar on em van dir, i allà va començar el moment més surrealista del que portava de viatge.
Una de les recomanacions que et dóna qualsevol persona que ha visitat Bogotá es que si agafes un taxi t’assegures que sempre posi el taximetre. Jo li vaig preguntar al noi que organitzava els taxis per quant podria sortir la carrera fins la terminal. Em va dir que 40000. Li vaig dir que no doncs perquè era massa car. Aleshores ell va dir, doncs 35000, a lo que jo li vaig respondre que com podia ser que em digués un altre preu si se suposa que el taxista posarà el taximetre. Ell és v quedar una mica pillat i suposo que pensant que no em podria estafar tant fàcilment. Va donar una resposta vaga i em va dir d’agafar un taxi dels que anaven per un altre carril.
Quan ja hi pujava, el noi em va demanar la seva comissió de 5000. Li vaig preguntar comissió de qué si nomes m’havia a quin taxi pujar, algo que podía fer jo sol perquè era el primer de la fila. Li vaig dir que no. Aleshores ell li va demanar la comissió al taxista que també li va respondre que no. El noi es va enfadar i em va dir que aleshores baixes d’aquell taxi. Jo en aquell moment ja vaig perdre la paciència i vaig sortir del taxi dient-li que no nagfaria cap, que tots plegats eran una colla destafadors mentre marxava cap a la parada del bus.
Pensava anar amb taxi perquè diluviava, tot i que ja sabia que un bus em podia deixar molt a prop de la a terminal. Així que connectat a la xarxa de l’aeroport vaig consulta moocit i la sorpresa v ser que em deixava just davant la terminal, a 3 metres literalment. Sort que va haver-hi aquell problema amb el taxista i que vaig consultar bé les rutes dels busos, d’aquesta manera em vaig estalviar uns 8€ a mes de la satisfacció d’haver evitat que mestafessin.
El problema era que els busos de Bogotá no es poden pagar en efectiu sinó que s’ha de comprar una targeta i carregar-la amb saldo. Però això també és així a ciutat de Mèxic i ja ser com actuar quan no es té aquesta targeta, que es de emanar li a un passatge que et vengui un viatge dels seus. Tenint la targeta cada viatge surt per 2500 i jo Nigèria 3000, per lo que molts dels que esperaven el bus a la parada en van dir que cap problema.
Va deixar de diluviar, una noia em va vendre un viatge i en 30 minuts arribava a la terminal. No vaig haver de caminar, no em vaig mullar i ja em dirigia a comprar el bitllet de bus per anar a Cali, tot plegat molt més ràpid i vlbarat del que m’esperava. Per cert, que un noi a la parada del bus em va dir que vaig fer molt bé en baixar del taxi, doncs no te’n pots fiar. Perquè a tots els països hi ha ta ta problemes amb els taxistes? Després es queixen d’Uber, però és que amb uber aquestes coses no passen.
Al cap d’uns 20 minuts despwrar. Ala parada del bus mentre xerrava amb un noi sobre el que acabv de succeir amb el taxi, i amb una altra noia que ja em va dir que em vendria el bitllet tot i que no havia d’agafar el mateix bus uqe jo, va arribar el bus H317 que per 3000, uns 0,60€, em deixaria just davant la terminal de bus de salitre.
En entrar de seguida vaig veure un munt de taquilles per a cada una de les companyies que oferta en viatges en bus per tot Colombia. Vaig anar a preguntar el preu per anar a Cali a la primera amb la intencio de preguntar a totes. Pero ja a l primera em varen dir que només a expressió bolivariano, que de fer era la companyia que havia estat mirant des de casa. Així que hi vaig anar i vaig comprar un bitllet per 69000 amb sortida a les 18h. Encara quedava una hora i mitja per lo que tenía temps d’anar a buscar una botiga Claro i comprar una SIM d’aquesta companyia UE em permetria tenir internet fins i tot a Leticia, a la amazonía.
Després de buscar una estona i no trobar-ne cap, vaig preguntar a información i em van dir que allà no n’hi havia cap, coooom? En quella terminal no hi havia cap botiga de claro? Resignat a no tenir internet fins a Cali, a menys que al bus hi hagués wifi, vaig tornar cap a la zona d’embarcament quan de casualitat vaig pasar per la típica botiga de mòbils, vaig preguntar i efectivament venien sims de claro. Vaig preguntar el preu i bingo, tot tal qual havia vista per internet. La sim costava 6000 i la recarga de 12GB costava 40000, tot plegat poc més de 10€.
En aquest punt ja ho tenia quasi tot fet, excepte vacunarme se la febre groga, que ho hauria d’haver fet a l’aeroport pero que mab les ganes d sortir fora del va oblidar completament i ja no hi pensaria fins ser de camí a Buenaventura. Per la resta tot fet i tal com estava previst, fins i tot millor, doncs em vaig estalviar un trajecte de taxi onuber que donava quasi per segur.
Cap a les 6:15h sortíem de cali en un bus prou modern, còmode i ampli. De fer podia estirar bé les cames cosa que no podia fer en altres busos d’Espanya.
L’hora d’arribada era tota una incògnita, suposadament haurien de ser unes 10h de trajecte, però enlloc posava a quin ahora es preveia arribar.
Vaig intentar adormirme ben ràpid entre d’altres coses perquè tenia força són per haver dormit poques hores les dues nits anteriors, però entre que encara era de dia que ningú dormia i que el bus va fer varies parades durant les dues primeres hores de trajecte, va resultar impossible dormir un sol minut fins que no eren les 11 de la nit.
I aleshores el problema era el fred i la postura. Portava abric però no era del tot suficient, una mica de fred seguia tenint. I tot i que els seients eren còmodes i amplis, mai m’ha estat fàcil dormir assegut. Tot plegat va fer que en tot el trajecte no dormia més de dues o tres hores.
A mes el trajecte va durar quasi 13h degut a que el bus es va aturar unes 3 hores enmig del no res, no se si perquè el conductor havia de dormir.
Quan vam parar per esmorzar cap a les 4 de l matinada, jo ja em vaig prendre un tallat i amb això sí que ja doncs per finalitzada la nit. Aleshores vaig estar parlant amb la dona del costat, que com tots els passatgers era colombiana i em va estar explicant i ensenyant fotos de llocs de Colombia on havia estat, llocs realment interessants o. Va veure tot tipus d’animals.
A les 7 per fi arribàvem a Cali i a la mateixa terminal vaig comprar el bitllet per anar a Buenaventura en minibus després de prendrem un altre cafè per 1800. Eren les 7:45 quan sortíem cap a Buenaventura, seuentse al meu costat un senyor amb el que també estaria xerrant una bona estona.
Entre altres coses li vaig preguntar si tots anaven a Buenaventura a treballar, a lo que em va respondre que sí, que allà els era més fàcil guanyarse la vida.
Va ser durant aquest trajecte que vaig recordar que no m’havia posat la vacuna contra la febre groga que m’hauria d’haver posat a l’aeroport de Bogotá. En principi no era obligatoria per poder anar a l’Amazones pero en ualsevol cas si que era molt recomanable. Pensava buscar algun centre per Buenaventura però la cosa es complicava ja que només quedaven 15 dies per arribar a l’Amazones i la vacuna s’ha de posar com a mínim entre 10 y 15 dies abans.
Per cert que el trajecte va tenir també les seves coses. D’entrada hi anava un gat que no va parar de maullar en les 4 hores que va durar el trajecte, i una dona gran que havia de parar cada 30 minuts. Però a més, ens va para lampolicia per revisar els equipatges, la documentació i antecedents de tots els que anaven al minibus. La revisió va durar però per sort no va haver-hi cap problema.
Cap a les 12h arribàvem a la terminal de Buenaventura. Aquí la calor ja era sifocant. Deixàvem enrere el fred de Bogotá. L’hotel estava a 5 minuts caminant per lo que hi vaig arribar de seguida.
Tot i que el check-in era s les 14h ja vaig poder anar a l’habitació. Era a un sisè pis i l’ascensor no funcionava. Això em va acabar de rematar. Encara no n’era conscient però tenia les cames destrossades i la son medtav a punt de guanyar.
En menys d’una hora ja estava passejant per les vores de l’hotel que era la millor zona de Buenaventura, estava just la carrer de sobre del Malécon que era el centre festiu de la ciutat, amb un munt de restaurants, botigues i un parc força gran i maco a primera línia de mar. Tothom era Colombia. Aquesta era una de les coses que va fer decidir-me per Buenaventura, doncs en estar relativament. Aprop de cali, pràcticament tots els turistes són d’allà, i d’estrangers n’hi ha ben pocs, de fet a l’hotel no en vaig veure cao en els 4 dies que hi vaig ser.
Després de passejar una estona i mirar llocs on dinar, em vaig decidir per un petit restaurant on vaig demanar filets de pollastre amb arròs i paoa per 19000, uns 4€. La veritat és que vaig trobar els preus més cars del que m’esperava tot i que era normal tenint en compte que estava en un a ciutat molt turística.
Allà també vaig estar xerrant amb la propietària del restaurant, que en adonar-se que era espanyol em va comentar que el seu germà era d’alacant. Després d’explicar-li els meus plans per aquella zona, em va dir literalment. Viajas solo? Pero te cuidas? Vaja, ja em va preocupar. Fins i tot em va dir que no deixes el móvil sobre la taula tal com l’havia deixat. La veritat és que allà no havia tingut cap sensació de perill però evidentment mai s’ha de baixar la guàrdia.
Després de dinar vaig anar a l’hotel, em vaig estirar, em vaig dinar compte del mal que em feien les cames i de la son acumulada que portava. Cap a les 15h em vaig adormir i ja no em vaig aixecar fins les 5 de la matinada, 14 hores després. Que bé que em va anar.