Em despertava amb molt de fred aquell primer dia a Bogotá després de venir de la selva on no hi podia dormir de tanta calor que hi feia. Trobava a faltar el fred però una mica de calefacció a l’habitació no hauria estat malament.

Aquesta parada a Bogotá era tan sols de trànsit, doncs com que no tenia ni idea de si durant la tornada de la selva hi hauria algun problema, vaig preferir marxar dos dies abans del vol que tenia reservat a Mèxic per tal de no perdre’l. La tornada de la selva va anar bé per lo que ara tocava passar dos dies a Bogotá. I tot i que al títol del post hi digui 3 dies, en principi només n’havien de ser 2. Més endavant ho aclareixo.

Al ser uns dies de pas, no tenia res previst per fer aquests dies, de fet la intenció era organitzar les fotos, el diari, les contes, etc. abans d’anar cap a Mèxic. No tenia intenció d’anar més enllà del barri de Fontibón on estava allotjat, per lo que no vaig comprar encara la targeta del Transmilenio de Bogotá, que és la targeta que et permet utilitzar el transport públic, bàsicament autobusos perquè metro no hi ha.

El dia anterior, en arribar, ja vaig sopar en un restaurant de la cantonada bàsicament perquè quedava molt a prop de l’hotel, i tenint en compte l’aspecte del barri, la veritat és que no me’n volia allunyar massa. Ja tenia clar que avui també menjaria a aquell restaurant.

Pel matí vaig passejar una estona pel barri passant per un carrer on hi havia molt més moviment del que m’imaginava que hi hauria en aquell barri, amb un mercat i una plaça ben grans, però com era d’esperar, quan vaig treure el telèfon per fer una foto ja vaig veure a algú que em mirava i fins i tot que em seguia i ja ho vaig deixar. Em vaig quedar en un lloc ambulant per dissimular i després cap a l’hotel. El passeig no va durar ni una hora.

Un cop a l’hotel, com que ja quedaven menys de 24 hores pel vol, vaig voler fer el check-in. Avui era dia 15 de setembre i el vol era l’endemà dia 16. De fet Booking, l’agència amb la que havia reservat el vol, em va enviar un email per avisar-me que ja podia fer el check-in.

Doncs quan vaig entrar a la web de l’aerolínia, Volaris, la sorpresa va ser quan a la pantalla hi vaig llegir que encara no podia fer el check-in perquè faltaven més de 24 hores pel vol. No entenia res. Vaig mirar els detalls del vol i segons la web de Volaris, el meu vol era el dia 17, no el 16. Vaig tornar a mirar a Booking, i seguia posant que el vol era el dia 16.

Vaig intentar contactar amb totes dues companyies, i cap tenia un telèfon colombià, ni tan sols espanyol, així que vaig xerrar una estona amb els xatbots i vaig enviar emails. Els xatbots no varen servir de res com esperava, així que només em quedava esperar alguna resposta dels emails tot i que realment ja em quedava molt poc temps, doncs eren les 16h i si havia d’agafar el vol l’endemà no hauria de tardar en anar a dormir, en cas contrari, hauria de parlar amb l’hotel per quedar-me una nit més.

El temps passava i no rebia resposta dels correus enviats. Vaig tornar a mirar els telèfons disponibles per trucar ja a qualsevol, del país que fos, i per sort a Volaris tenien un telèfon mexicà, cosa normal ja que tenen la seu a Mèxic. Vaig demanar-li a l’Emma que truqués per preguntar pel meu vol i que li confirmessin què havia passat i quina era el dia que jo tenia reservat un vol amb ells.

Per sort, va poder parlar amb personal de Volaris que li van aclarir la situació. El meu vol efectivament s’havia cancel·lat i l’havien passat al dia 17. Suposo que n’hi havia un el dia 16 i un altre el 17, anaven tots dos mig buits i els van unir. Segons Volaris m’havien avisat feia un mes per email, però al preguntar-lis a quin email m’havien avisat, aquest era incorrecte. Com que jo amb Volaris no havia tingut cap contacte, segurament Booking havia donat un correu erroni a Volaris, provocant que arribés el dia del vol i jo no tingués ni idea de la cancel·lació.

Lo bo de tot plegat és que també vaig poder endarrerir la tornada, doncs per tornar a casa, primer tornaria a Bogotá per quedar-m’hi uns dies, però degut als preus dels vols, vaig agafar-ne un pel dia 1 de novembre fent que hagués d’estar 9 dies a Bogotá. Jo preferia estar a Mèxic més dies i no tants a Bogotá, així que sense cap cost vaig poder canviar el vol de tornada del dia 1 al 4 de novembre. Per lo que al final encara va anar bé aquella cancel·lació, i sort de l’Emma que va gestionar molt bé la trucada amb l’aerolínia, doncs moltes vegades son intractables.

Ja amb tot aclarit, vaig baixar a recepció per reservar una nit més, vaig pagar i vaig anar a menjar al mateix restaurant del dia anterior amb els mateixos nois a la cantonada que no tenia ni idea de què feien però a mi em donaven una mica de mal rotllo. Començava a fer-se fosc i aquella hora la temperatura baixava en picat. Per primera vegada en tot el viatge utilitzava jersei i pantaló llarg.

L’endemà tampoc vaig anar més enllà d’un parell d’illes de cases ni vaig buscar altres restaurants. Eren uns dies de pas i els dedicava a organitzar fotos, escriure el diari i repassar despeses. Vaig fer el check-in, aquesta vegada sense cap problema i ara si que ja podia organitzar la maleta i preparar-me per l’endemà despertar-me a les 3 de la matinada per anar cap a Mèxic on ja m’hi esperaven.

Acabava així la primera i més llarga parada a Colòmbia després de 21 dies recorrent des de la costa del Pacífic fins l’Amazònia passant per Cali, Medellín i Bogotá. Un cop més havent viscut grans experiències i havent conegut un nou país amb una gent molt amable. Uns 21 dies molt ben aprofitats viatjant com a mi m’agrada i sense haver patit cap problema greu ni cap robatori o segrest com tanta gent que mai ha estat a Colòmbia em deia que passaria…

Skip to content