Un dia més, em despertava poc després de les 5 del matí per culpa de la llum del sol i de la calor. Acabava la meva última nit a l’Amazònia en el que havien estat 4 dies fantàstics vivint l’experiència de viure en una ciutat completament aïllada i rodejada de selva.
A les 11h sortia el meu vol cap a Bogotá on hi passaria, en principi dues nits, abans d’anar cap a Mèxic. Feia aquesta petita parada a Bogotá per tal de no tenir cap problema amb els vols, doncs no estava segur que no hi hagués cap problema amb els vols que sortien de Leticia. Amb aquest vol no va haver-hi cap problema però amb el vol de Bogotá a Mèxic si, es va endarrerir un dia, però això ja es cosa d’un altre post.
Com sempre em vaig prendre un bon cafè, vaig sortir una estona al balcó a acomiadar-me de Leticia i cap a les 9 del matí baixava a la recepció ja que havia reservat el servei de trasllat a l’aeroport, que no era més que una mototaxi que en uns 10 minuts em deixaria a l’aeroport per $10.000, uns 2,20€.
Però un cop abaix em van dir que no havien pogut contactar amb el noi però que podia sortir a fora i demanar qualsevol mototaxi de les que passés. La veritat és que hauria d’haver fet això des del principi, però quan haig d’agafar un vol prefereixo que ja estigui una mica parlat. En qualsevol cas, vaig sortir, i en 2 minuts ja estava en una mototaxi camí de l’aeroport per només $7.500 amb propina inclosa, més barat que amb els de l’apartament.
Cap a les 9:15h arribava a l’aeroport i tocava fer el check-in. No l’havia fet perquè en aquest cas, tot i portar una maleta de cabina l’havia de facturar. El pes màxim eren 7kg i jo em passava per 4 o 5. Sempre faig el check-in per Internet, però en aquest cas tenint en comptge que havia de passar pel mostrador i que la connexió a Leticia és terrible, vaig decidir ja fer-ho a l’aeroport. Però hauria d’haver pensat que algunes aerolínies low-cost fan qualsevol cosa per cobrar-te més, i en el cas d’Avianca, aquesta era una d’elles.
La noia em va dir que fer el check-in allà costava $30.000, uns 7€, però que el podia fer jo per Internet fins a dues hores abans de la sortida del vol. El vol era a les 11:30h i ja eren les 9:35h. Ja ho tenen tot ben calculat per un cop siguis allà hagis de pagar. Increíble, era la primera vegada que pagava per fer un check-in, de fet quasi que era la primera vegada que feia un check-in a l’aeroport i segur que en seria l’última. En qualsevol cas, vaig demanar el tiquet per reclamar a l’agència per no haver-me avisat i per fer públic a les xarxes socials els abusos d’algunes aerolínies com Avianca.
El vol es va endarrerir uns minuts mentre esperàvem allà de peu enmig de la pista a temperatures pròpies d’un forn pirolític. Igual que a l’aeroport de les Galápagos, l’avió que ara agafàvem acabava d’atterar tan sols 5 minuts abans i ara esperàvem a què els passatgers baixessin. No sé quina neteja fan a l’avió ni tan sols quines revisions de seguretat els dóna temps de fer en tant pocs temps entre l’aterratge i el nou enlairament.
El vol va anar bé i més o menys a l’hora prevista, cap a les 15:30h, arribàvem a Bogotá. Ara tocava decidir si anar en Uber, Cabify o bus regular fins l’hotel Casa Baquero on havia reservat una habitació. El bus el tenia quasi descartat ja que hauria de caminar poc més de 5 minuts pel barri de Fontibón amb l’equipatge a sobre, un barri que a priori no sembla el més segur, per lo que tenint en compte que un Uber costaria com a molt uns 3€, no em volia arriscar a què em robessin tot l’equipatge.
Fins aleshores sempre m’havia costat aconseguir un Cabify ja que, no sé si perquè hi ha menys conductors o perquè poden decidir més si acceptar o no un viatge, però en qualsevol cas sempre acabava demanat un Uber tot i que normalment era un 10% més car que Cabify. Però en aquesta ocasió, un conductor va acceptar el viatge a Cabify a la primera i en menys de 5 minuts ja arribava a la terminal de l’aeroport on l’esperava. Va venir un taxi normal, però sempre prefereixo demanar-lo per Cabify per seguretat, per poder pagar amb targeta i per saber que no m’estafaran. La veritat és que va molt bé poder demanar i pagar un taxi amb anticipació i ja ni em plantejava demanar un taxi pel carrer encara que fos allà a l’aeroport mateix, de fet ja vaig tenir un problema amb un taxi a l’aeroport del que vaig acabar baixant-ne mentre li deia estafador.
En uns 10 minuts arribàvem a l’aeroport feia el check-in rebutjant l’oferta del treballador, que era agafar una habitació més gran i més cara de la que havia reservat, i vaig pujar a l’habitació a descansar una estona.
El primer que ja havia pogut apreciar en arribar a Bogotá i que ara a l’hotel podia confirmar, era que aquí no tindria problemes de calor, ben aviat tot el contrari, passaria fred ja que normalment intento no portar molta roba d’abric per evidents qüestions de volum i pes de l’equipatge. De fet, sense calefacció a l’habitació, sempre que hi era anava amb una de les mantes a sobre a mode de gel·laba.
Al cap d’una estona vaig anar a comprar a una botiga Tiendas D1, de les que pràcticament n’hi havia una a cada cantonada, a comprar cafè, llet i alguna galeta. Després ja vaig passejar una estona pel barri tot i que de seguida vaig tornar perquè la veritat és que aquell barri em feia una mica del mal rotllo. Es veia molt degradat, una mica marginat i amb poca seguretat. Simplement vaig buscar algun restaurant on sopar i poc més. Per sort n’hi havia un de prou bo i barat just a la cantonada del carrer de l’hotel, a 2 minuts caminant. Allà vaig menjar els dos dies que vaig estar a Bogotá abans d’anar a Mèxic.
Feien el típic menú de sopa de primer i plat combinat de segon per $10.000, uns 2€. Cal tenir en compte que aquella hora, les 17h aproximadament, encara servien el dinar, per lo que no podia tardar massa ja que com a molt a les 18h ja acostumen a tancar fent-se més complicat poder menjar en un restaurant i més en aquella zona on n’hi havia tant pocs i on a les 19h ja no hi havia ningú pel carrer.
No estava segur si la zona era segura o no però en qualsevol cas no ho semblava gens, de fet fins i tot vigilava quan feia una foto amb el mòbil dins el restaurant, fora ni m’atrevia, de fet durant aquells dos dies pràcticament només vaig fer fotos de l’habitació de l’hotel.
El menjar no era de la millor qualitat però adequat pel lloc i el preu. Eren les 17:30h quan acabava de menjar i tornava a l’hotel ja pràcticament a dormir, tant sols mirar Youtube una estona, descansar i dormir. Tornava a dormir en un clima fred ben tapat amb la manta i on per fi podria dormir 8 hores seguides. Havia estat uns dies enmig de la selva i ara a Bogotá impacient ja per tornar a Mèxic.