Em vaig despertar a les 7 del matí i quasi no plovia. Semblava que aquest dia seria mes tranquil, sense arribar a fer sol però almenys sense ploure tant com el dia anterior.

Em vaig dutxar, vaig prendre un cafè mesntre escrivia el diari com cada matí, i cap a les 10h vaig sortir a donar una volta ja que la poca pluja que queia fins aleshores havia parat completament. No feia sol pero quasi que millor, doncs així almenys la calor no era tant intensa.

Vaig caminar per la carretera en direcció nord per a trobar un camí que portés fins la platja. Molts dels camins eren privats o pertanyien a algun resort, per lo que la caminada per la carretera va ser d’uns 10 minuts fins que per fi vaig arribar a un camí que anava directa a la platja.

Era sorprenent veure moltes de les cases fetes de fusta, de troncs d’arbre tal qual, i que fins i tot semblaven fetes pels mateixos propietaris. També bars de fusta molt autèntics, amb poca gent i molt acollidors. Tots els camins de sorra i en aquell moment enfangats i amb bassals degut a les mes de 24 hores seguides que feia que plovia de forma torrencial.

Em va costar una mica trobar el camí fins la platja ja que eren caminets molt petits i embolicats, però amb l’ajuda de Google Maps finalment vaig arribar a una zona de casetes que passant-hi pel mig et permetien finalment arribar a la platja. Evidentment no era el millor dia per veure la platja, doncs el dia era gris, el mar estava molt mogut i fangós per les pluges, però la vista ja era prou bonica, doncs a l’horitzó es veien un munt de petites illes i a la platja palmeres i sorra fina.

Estava completament sol per lo que la tranquil·litat i la pau eren absolutes, només sentint el so de les onades i de les fulles de les palmeres movent-se amb el vent.

Al cap d’una estona vaig tornar a la carretera però ara vaig anar en direcció sud. Vaig passar l’hotel i vaig seguir caminant mes enllà d’on havia arribat els dies anteriors. A diferència d’altres poblacions de Tailàndia on els mercats son com una institució, aquí de moment no n’havia vist, però aquest dia era diumenge i casualment vaig trobar el precisament anomenat mercat dels diumenges. Un mercat prou gran tenint en compte la població i que era totalment d’alimentació. Des de plats preparats, a fruites de tot tipus, moltes que no havia vist mai, o dolços fets per les mateixes venedores. Això si, el terra semblava un aiguamoll, amb molt de fang que feia que fins i tot fos difícil de caminar-hi.

Un cop vist tot el mercat i quan ja eren quasi les 12h, vaig buscar un camí que em permetés endinsar-me una mica cap a l’interior de l’illa, doncs està ple de parcs naturals i zones no habitades. Vaig anar fins aun camí una mica mes al sud del mercat que ja permetia entrar una mica cap a l’interior de l’illa.

Al començament del camí encara es veia alguna casa, però mica en mica van anar desapareixent per passar ja només a espesos boscos, petits rierols, ocells de tot tipus i sobretot una vegetació molt abundant i diversa. Arbres de mes de 20 metres d’alt, plantes que mai havia vist i moltes papallones, algunes de gegants.

A diferència de la carretera on s’hi poden veure bars o hotels, aquí, encara a pocs metres endins, ja no se’n veia cap. Només cases de gent local que fins i tot semblaven fetes allà on volien, tl qual arribaven a un lloc allà hi contruien la casa. I de fet, conforme et vas endinstant cada vegada mes, ja ni cases de locals.

Vaig caminar prop d’una hora i ja vaig donar itja volta per tornar a la carretera. Una cosa que em sorprenia i que després vaig llegir per inernet, era la diversitat religiosa i cultural d’aquesta illa. Musulmans, budistes, xinesos, gitanos,… i tots vivint en perfecte harmonia. Era algo que no es veia a Bangkok i que no imaginava que fos així en aquesta illa. El primer dia pensava que era per la zona, pero pel que es veu és tota l’illa la que te aquesta diversitat cultural.

Vaig anar a comprar a un supermercat mes gran del que havia anat fins aleshores, que era un molt petit i casolà al costat de l’hotel, on per fi vaig poder comprar una cervesa, doncs a l’altre directament no en venien, suposo que perquè els proietaris eren musulmans. A mes vaig comprar cafè que ja se m’havia acabat i aoxò si que és important.

Em vaig prendre la cervesa i cap a les 16h vaig dinar. Pit de polloastre arrebossat amb fideus, i com sempre, tot ben picant. A les 16:30h acabava de dinar i tot que estava a l’hotel vaig intentar no fer la migdiada, cosa que per estrany que pugui semblar, vaig aconseguir, doncs a les 19h volia estar a la platja a veure si es veia la posta de sol, cosa que dubtava molt tal com estava el dia.

A les 17:30h em vaig dutxar i vaig sortir amb la roba bruta per anar a una de les dues tintoreries que havia vist per 40 bats el kg de roba. A la primera que vaig anar i que em semblava la mes propera, o estava tancada o en aquell moment el propietari no hi era, així que vaig anar a l’altra. ja eren les 18:20h així que vaig haver d’accelerar una mica. Vaig deixar la roba, 1,5kg i vaig anar ràpid cap ala platja. Al cel es veia alguna clariana però hi havia molts núvols així que ja quasi no tenia cap esperança, però almenys volia veure-ho.

I efectivament, quan hi vaig arribar cap a les 18:40h, tot i veure’s on era el sol, quedava força tapat, però el tema és que conforme mes s’anés acostant a la línia de l’horitzó mes tapat quedaria, doncs encara hi havia mes núvols. Tot i així la imatge era molt maca i m’hi vaig quedar uns minuts, assegut entre palmeres mirant a l’horitzó on es veia l’illa de Phi Phi Leh, on hi ha la famosa platja de la pel·lícula La Playa.

Cap a les 19h i quan ja quasi era fosc, vaig tornar cap a l’hotel, doncs caminar de nit per aquells camins és un perill, ja que no hi ha cap llum artificial i el terra està ple de bassals, i anant amb xancletes no hauria parat de sucar els peus en aquella aigua fangosa.

Vaig comprar carn arrebossada al mateix lloc que al matí i vaig sopar a l’habitació cap a les 22h després de prendre una cervesa i mirar com anar l’endemà a Koh Phi Phi Leh. I aquí va ser on vaig fer la pitjor cagada fins aleshores en tot el viatge. Ja no hi havia places disponibles al ferry per anar a l’illa. Ja només a partir del dia següent, que ja no podia perquè ja marxava a Krabi, així que em vaig quedar sense poder veure la famosa platja de La Playa.De totes maneres tampoc em va saber massa greu perquè no era quelcom que fes una gran il·lusió, si que la volia veure, però si no, tampoc passava res, ja que és un lloc amb massa turistes i molt car per anar-hi, doncs al ser tant turístic se n’aprofiten, i això és algo que m’emprenya molt, no per pagar mes de 25€ per 2 hores de trajecte, sino mes aviat per l’estafa al turista que això representa. Aquestes coses no m’agraden gens i de fet sempre les evito.

I cap a les 23:30h a dormir que ja feia moltes hores que estava despert i no havia fet migdiada. Va ser un dia ben aprofitat després del dia anterior que vaig passar-lo quasi tot a l’hotel.

error: Content is protected !!
%d bloggers like this: