Em vaig despertar a les 7:15h amb les millors vistes de la meva vida per tercer dia consecutiu. Com portava fent des de que era a Kuala Lumpur em quedava una estona al llit llegint notícies al mòbil, doncs s’hi estava massa bé com per aixecar-se sense gaudir una estona d’aquella imatge. Igual que el dia anterior, avui tampoc tenia intenció de sortir enlloc, només gaudir de l’apartament i pujar a la piscina quan ja fos de nit a diferència del primer dia que hi vaig pujar encara de dia per veure la posta de sol.
Després ja em vaig posar directament a mirar blogs i fòrums per a confirmar que havia de facturar una maleta en el trajecte cap a Hawaii si tot el que portava pesava més de 7 quilos. Els dos blogs que vaig llegir així ho confirmaven per lo que ja no vaig esperar més. A més quedava poc per arribar a les 24 hores quan probablement ja no podria fer canvis a la reserva dels vols. De fet, també volia contractar els menjars, doncs valien uns 3€ cada un, una ganga comparat amb altres aerolínies, però ja no em deixava perquè faltaven menys de 48h. Així que al final vaig haver de córrer i quedar-me sense els àpats.
Finalment vaig haver de pagar 204RM, uns 45€, per a facturar la maleta en els dos vols. No estava malament la broma. Haver-ho fet a l’aeroport em podria haver sortit pel doble, però haver-ho fet durant la reserva potser per la meitat, així que això ja em va servir de lliçó per a la pròxima vegada.
I ara ja només quedava mirar com anar de l’apartament a l’aeroport en transport públic, i de l’aeroport de Honolulu al hostel.
Però tot plegat va resultar ser més llarg de que pensava, de fet l’aeroport de Kuala Lumpur estava a 46 quilòmetres de l’apartament i hauria d’agafar 3 transports diferents. Vaig mirar l’opció de Grab, que és l’Uber asiàtic, i eren 65RM, uns 14€, per lo que només l’agafaria si fos totalment necessari, és a dir, si no arribava a temps o si plovia. Evidentment aquesta opció era força mes cara però en qualsevol cas molt mes barata que un Uber en qualsevol ciutat europea. De fet sortia per uns 0,30€ per quilòmetre.
A Honolulu en principi també seria fàcil ja que pel mateix aeroport hi passaven autobusos regulars cada 30 minuts que anaven fins al centre de la ciutat. El trajecte en aquest cas seria d’uns 12 quilòmetres havent de fer un transbord i pagant un total de $5, doncs els bitllets no eren integrats. En qualsevol cas era una distància que a males la podria fer caminant.
I ja amb tot lo del vol de l’endemà fet i mirats els trajectes que hauria de fer, ja vaig escriure el diari una estona, vaig mirar correus i encara contestar algun WhatsApp d’alguna conversa derivada d’haver-me felicitat dos dies abans. Per aquestes coses havia d’aprofitar el matí ja que semblava que la connexió anava una mica millor. Em semblava mentida que en un edifici tant nou i modern com aquell la connexió fos tant espantosa.
Cap a les 13h vaig sortir a comprar el dinar. No sabia què compraria ni a on, simplement aniria mirant els llocs que ja coneixia per ordre de proximitat i comprar en el primer que trobés obert. Avui ja no es tractava d’investigar sinó d’anar el mes ràpid possible.
El primer era el lloc ambulant de Nasí Lamak de just davant els apartaments, tot i que ja suposava que estaria tancat perquè només l’havia vist obert per les nits. Efectivament estava tancat, però aleshores vaig veure un noi que venia amb una bossa típica de menjar preparat, per lo que vaig suposar que a prop hi havia algun lloc ambulant que no havia vist els dies anteriors.
I efectivament, al pàrquing de l’únic edifici que hi havia en tot al carrer a part dels apartaments i que quedava just davant, hi havia uns 6 o 7 llocs ambulant amb diferents tipus de menjar, des de plats preparats de sopes, arròs, etc, a rotis o pastes dolces. Era perfecte i estava literalment a 10 metres de l’edifici del meu apartament. En aquella zona no hi havia mes edificis ni cases però amb tots els que érem només al meu edifici ja era suficient per muntar un petit mercat de llocs de menjar.
Vaig entrar-hi i vaig recórrer tots els llocs. Al principi anava a comprar una sopa perquè on la venien era l’única parada que tenia els preus posats. Quan no posen preus em fa una mica de ràbia i a mes mai pots saber si t’estan donant el preu correcte. Però una sopa no em venia massa de gust per lo que vaig anar a la parada on semblava que feien els plats més contundents.
Com que pels noms dels plats no sabia el que era res del que venien, vaig aprofitar que hi havia 3 o 4 persones demanat i vaig mirar si algun dels plats que demanaven em semblava bé. Vaig veure un amb arròs al curry i cuixes de pollastre amb suc i em va semblar prou bé, per lo que li vaig dir al venedor que volia aquell. El vaig demanar per emportar, i com ja havia vist alguna vegada, en comptes de posar-ho en una caixeta de plàstic o similar ho varen posar en bosses de plàstic. Per una banda el pollastre amb el suc, per una altra banda l’arròs embolicat en forma de triangle amb paper gruixut, i per una altra banda les verdures també en una bossa. El plat va costar 8RM, 1,80€, una mica més car que les sopes que valien entre 5 i 6RM però aquest plat era força mes complet i contundent.
Vaig passejar uns minuts per la resta de parades mirant els menjars típics malais per al cap d’uns minuts tornar directament cap a l’apartament perquè només amb allò que havia comprat ja en tindria de sobres, tot i que a part encara em quedava un dels dos Nasí Lamak que havia comprat la nit anterior.
Eren les 13:30h quan anava a dinar, posant tot l’arròs que acabava de comprar junt amb el de la nit anterior. El d’avui era al curry i el d’ahir era amb salsa picant i peix fregit, per lo que tot plegat va quedar un plat enorme d’arròs i prou bo. I en un altre plat el pollastre amb verdures. Tenia un munt de menjar i tot per només 10RM, 2,30€. Aquesta és una de les moltes coses bones que te viatjar al sud-est asiàtic, molt menjar de tot tipus a preus molt baixos.
Poder sortir al carrer i en tant poca estona poder comprar un munt de menjar ja preparat per menys de 3€ és algo que s’agraeix molt i mes quan encara recordes altres ciutats on per 3€ no trobes ni un cafè.
La connexió a Internet em va permetre veure uns minuts de notícies mentre dinava, fins que ja es va cansar i vaig passar a mirar capítols descarregats de Netflix. Almenys alguna notícia vaig poder veure i posar-me mínimament al dia.
Cap a les 14:30h acabava de dinar i em vaig estirar però intentant no adormir-me ja que aquell dia volia anar a dormir aviat, doncs l’endemà volia marxar cap a l’aeroport a les 9h, però com quasi sempre no ho vaig poder evitar. Quan em vaig donar compte ja eren les 17h i havia estat dormint dues hores com quasi cada dia.
Per la tarda vaig aprofitar per posar tota la roba que tenia mig bruta a rentar, doncs tenia rentadora i detergent, així que fins i tot vaig rentar la jaqueta, la motxilla i les bambes. Cap a la meitat del viatge va molt be llogar un apartament amb rentadora per poder rentar tot allò que normalment no portes a la bugaderia i poder així seguir amb el viatge com si fos el primer dia.
Després a preparar el que pogués de la maleta i ja a prendre un cafè mentre mirava, com sempre a Kuala Lumpur, per la finestra i escrivia el diari.
Cap a les 18h va començar a ploure amb el que semblava la tònica general de Kuala Lumpur, una bona tempesta cada tarda de dues horetes. De totes maneres a mi ja m’estava bé perquè veure-ho des d’aquell apartament era tot un espectacle, veient el llamps caure sobre les teulades dels edificis més alts i que podia veure perfectament. M’hauria agradat veure’n un caure sobre les Torres Petronas però no va haver-hi sort, queien a edificis molt propers però cap sobre les torres mes famoses de la ciutat.
Aquella nit, a partir de les 20h, volia pujar a la piscina a banyar-m’hi sent ja de nit, per lo que esperava que aquella hora ja no plogués, com de fet va ser, i encara sort perquè aquest ja era l’últim dia que podria.
Així que cap a les 20:15h, quan ja era ben fosc, vaig anar la planta 8 a buscar la targeta especial. Però aquesta vegada no va ser tant ràpid, doncs la noia em va dir que la planta 48 estava plena. No sabia que hi havia un límit, de fet per això deuria ser lo de la targeta especial, per evitar aglomeracions, i de fet millor perquè així s’hi estava molt millor.
La noia em va dir que podia esperar allà, doncs normalment la cosa va ràpida. Ja m’imaginava que per la nit hi hauria més gent interessada en pujar a la piscina i poder veure tota la ciutat il·luminada.
Per sort tot plegat va ser ràpid, doncs en menys de 10 minuts la noia em va fer un senyal. Quan m’hi vaig acostar per poc em foto l’hòstia de la meva vida davant d’ella, doncs el terra estava molt moll i les meves xancles relliscaven encara mes. De fet em vaig haver d’aguantar a la seva taula per lo que ella ho va veure de ben a prop. Primer va fer un esglai i quan va veure que m’havia pogut aguantar aleshores no va poder evitar de riure força i si no va riure mes va ser perquè jo era el client i es va aguantar tot el que va poder. De fet jo ja anava amb compte perquè ja sabia que tard o d’hora acabaria relliscant.
En fi, vam fer l’intercanvi de targetes i vaig pujar a la planta 48. Eren les 20:30h quan hi arribava i efectivament com a molt hi havia 10 persones. Estava realment bé això de limitar l’aforament sempre i quan només haguéssim d’esperar 10 minuts.
Després de mirar uns segons a l’horitzó, em vaig treure la samarreta i directament cap a la piscina. Ja fa temps que poc em banyo en piscines, de fet en tinc una a casa que fa anys que ni en toco l’aigua, però en aquesta evidentment m’hi havia de banyar. De fet em moria de ganes de banyar-m’hi. Una piscina infinita a mes de 200 metres de terra, amb les parets de vidre i amb el típic skyline de Kuala Lumpur davant teu. Si no tens vertigen, la sensació és única.
Si durant el dia ja era espectacular, per la nit ho era encara més. Quedar-se recolzat a la piscina i ja no tenir res més davant, només 200 metres de caiguda i aquella imatge, era algo que no tenia preu i molt difícil de descriure.
Evidentment vaig fer fotos per tot arreu, tan de la ciutat com de la piscina i la terrassa. Vaig estar uns 30 minuts en total dels quals més de la meitat simplement els vaig dedicar a observar l’horitzó. De fet tenia una imatge que molta gent paga per poder-la veure uns minuts, i jo la podia veure tanta estona com volgués o sempre si era des de l’habitació.
L’endemà marxava a Honolulu on dormiria en una habitació compartida per uns 35€ la nit, mentre que aquí estava sol en aquest apartament únic per 25€ la nit. Quina diferència de preus que hi ha entre certs països i que a la vegada provoca que anar a segons quins llocs compensi mes aviat poc. Aquí a Kuala Lumpur m’hi hauria quedat un mes gaudint d’aquesta ciutat i aquest apartament per uns preus tant baixos.
Recolzat al límit de la millor cantonada de la piscina i les mans penjant al buit a mes de 200 metres de terra mirava aquella ciutat sorollosa des del silenci i la tranquil·litat d’aquella terrassa perfectament il·luminada i decorada. M’hi hauria quedat hores però no volia acaparar la cantonada mes buscada…
Cap a les 21:15h vaig donar el bany per finalitzat i vaig baixar a la planta 8 a fer l’intercanvi de targetes. Vaig anar ràpidament a l’apartament a buscar diners i cap al 7-eleven a comprar sopar per aquella nit i menjar per al llarg trajecte de quasi 20 hores que m’esperava l’endemà entre vols i trasllats per arribar al hostel de Honolulu.
En sortir de l’edifici vaig veure que els 3 llocs ambulant de davant estaven oberts, per lo que ja vaig decidir que part del sopar seria un Nasi Lamak com el dia anterior, doncs era barat, n’hi havia molta quantitat i estava prou bo.
I a meitat de camí al 7-eleven, a la zona del restaurant xinés on havia dinat un dia, hi havia un lloc ambulant d’hamburgueses diferent a on havia comprat el dia anterior tot i que les hamburgueses semblaven iguals. Així que ja tenia decidit què soparia. El Nasi Lamak i una hamburguesa d’aquelles.
Vaig anar fins al 7-eleven on vaig comprar 4 paquets de tabac per no haver-ne de comprar a Hawaii, 3 bosses de patates, 3 o 4 paquets de galetes i uns panets de frankfurt per menjar algo de carn durant el viatge. Vaig sortir del 7-eleven amb una bona bossa plena de coses.
I de tornada vaig comprar dues hamburgueses special com la del dia anterior però amb formatge per 5,50RM cada una, deu n’hi do, doncs era dels sopars mes cars que havia menjat, o el que més. Tot i així eren només uns 2,50€. Finalment vaig comprar un altre Nasí Lamak al lloc ambulant de davant l’apartament. Ja ho tenia tot però m’havia passat uns 45 minuts donant voltes. Ja eren les 22h quan pujava de nou a l’apartament a acabar de preparar la maleta i a fer una última observada a la nit de Kuala Lumpur des de l’habitació.
Fins les 12 de la nit vaig acabar de rentar la roba aprofitant que tenia rentadora a l’apartament per primera vegada en tot el viatge, vaig preparar la maleta i mirar bé tot el transport públic que hauria d’agafar l’endemà. Després vaig menjar el Nasi Lamak i les hamburgueses special acabades de comprar mentre mirava Netflix fins cap a la 1 de la nit que vaig anar a dormir amb les llums de les Torres Petronas ja apagades feia 30 minuts. Vaig posar el despertador a les 6 del matí, per lo que no dormiria massa hores.
I així arribava a l’última nit a Kuala Lumpur i al continent asiàtic d’aquesta volta al mon. Marxava cap a Amèrica per visitar Hawaii, Mèxic i Canadà. S’acabaven els bons apartaments a preus de ganga i, el que em sabia mes greu, les vistes que tenia ara durant bona part del dia i tota la nit. L’endemà dormiria en un avió i la nit següent en una habitació compartida amb 4 persones mes i sense quasi finestres. Així que tocava gravar be aquests records a la memòria i canviar el xip per retornar a l’aspecte mes motxiller del viatge.
Aquesta era la primera vegada que visitava Àsia i l’experiència havia estat molt millor del que m’esperava. Em preocupava una mica el tema de l’idioma i l’escriptura, res a veure amb l’europea, però l’amabilitat i hospitalitat dels asiàtics feien que qualsevol problema es pogués solucionar ràpidament. Enlloc havia vist tanta gent amable i feliç com a Tailàndia o Malàisia. Els dies a Àsia se m’havien fet molt curts i deixava el continent amb moltes ganes de tornar-hi.