Em vaig despertar a les 7:15h amb les millors vistes de la meva vida per tercer dia consecutiu. Com feia els altres dies em quedava una estona la llit llegint notícies al mòbil, doncs s’hi estava massa bé. Igual que el dia anterior, avui tampoc tenia intenció de sortir enlloc, només gaudir de l’apartament i pujar aala piscina ja de nit a diferència del primer dia que hi vaig pujar encara de dia per veure la posta de sol.

Després ja vaig mirar algun blog per confirmar que havia de facturar una maleta si tot el que portava pesava més de 7kg. Els dos blocs que vaig llegir així ho confirmaven per lo que ja no vaig esperar més. A més quedava poc per arribar a les 24 hores quan probablement ja no podria fer canvis a la reserva. De fet, també volia contractar els menjars, doncs valien uns 3€cada un, però ja no em deixava perquè faltaven menys de 48h. Així que al final vaig haver de córrer i quedar-ne sense els apats.

Finalment vaig haver de pagar 204RM per a facturar la maleta en els dos vols, uns 45€. No estava malament la broma. Haver-ho fet a l’aeroport em podria haver sortit pel doble, però haver-ho fet durant la reserva potser per la meitat, així que això ja em va servir de lliçó per a la pròxima vegada.

I ara ha només quedava mirar com anar de lapartament a laeroport en transport public, i de l’aeroport de Honolulu al hostel.

Tot plegat era més llarg de que pensava, de fet l’aeroport de Kuala Lumpur estava a 46km de lapartament hi hauria d’agafar 3 transports diferents. Vaig mirar l’opció de Grab i eren 65RM, una 14€, per lo que nomes l agafaria si fos totalment necessari, es a dir, si no arribava a temps o si plovia.

I ja amb tot lo del vol de l’endemà fet, ja vaig escriure el diari una estona, mirar correus i encara contestar algun WhatsApp d’algun conversa derivada dhaverme felicitat dos dies abans. Per aquestes coses havia d’aprofitar el matí ja que semblava que l connexió anava una mica millor.

Cap a les 13h vaig sortir a comprar el dinar. No sabia que compraria, simplement a Iria mirant els llocs que ja coneixia per ordre de proximitat i comprar en el primer que trobés obert.

El primer era el lloc ambulant de Nasí Lamak de just davant els apartaments, tot i que ja suposava que estaria tancat perquè només l’havia vist obert per les nits. Efectivament estava tancat, però aleshores vaig veure un noi que venia amb una bossa típica de menjar preparat, per lo que vaig suposar que a prop hi havia alguna cosa que no havia vist els dies anteriors.

I efectivament, al pàrquing de l’únic edifici que hi havia en tot al carrer a part dels apartaments, hi havia uns 6 o 7 llocs ambulant amb diferents tipus de menjar, des de plata preparats de sopes, arròs, etc, a rotis o pastes dolces. Era perfecte i estava literalment a 10 metres de l’edifici del meu apartament.

Vaig entrar-hi i vaig recórrer tots els llocs. Al principi anava a comprar una sopa perquè era l’única parada que tenia els preus posats, lo contrari sempre em fa una mica de ràbia, però una sopa no em venia massa de gust per lo que vaig anar a la parada on semblava que feien els plats més contundents.

Com que pels noms dels plats no menterava, vaig aprofitar que ho havia 3 o 4 persones demanat i vaig mirar si algun dels plts que demanaven em semblava bé. Vaig veure un amb arròs al Curry i cuixes de pollastre amb suc i em va semblar prou bé, per lo que li vaig dir al venedor que volia aquell. El vaig demanar per emportar, i com ja havia vist alguna vegada, en comptes de posar-ho en una caixeta de plàstic o similar, o varen posar en bosses de plastic. Per una banda el pollastre amb el suc, per una altra banda l’arròs embolicat en forma de triangle amb paper gruixut, i per una altra banda les vverdures també en una bossa.

El plat va costar 8RM, 1,80€, una mica més car que les sopes que valien entre 5 i 6RM però aquest plat era força mes contundent.

I ja directament vaig tornar a lapartament perque només amb allò ja en tindria de sobres, tot i que a part encara em quedava un dels dos Nasí Lamak que havia comprat la nit anterior.

Eren les 13:30h quan anava a dinar, posant tot l’arròs que acabava de comprar junt amb el de la nit anterior. El d’avui era al Curry i el d’ahir amb salsa picant i peix fregit, per lo que tot plegat va quedar un plat enorme d’arròs i prou bo. I en un altre plat el pollastre amb verdures. Tenia un munt de menjar i tot per 10RM, 2,30€.

La connexió a Internet em va permetre veure uns minuts de notícies mentre dinavadinava, fins que ja es va cansar i vaig passar a mirar capítols descarregats de Netflix.

Cap a les 14:30h acabava de dinar i em vaig estirar però intentant no adormirme ja que aquell dia volia anar a dormir aviat, doncs l’endemà volia marxar cap a l’aeroport a les 9h, però com quasi sempre no ho vaig poder evitar. Quan em vaig donar compte ja eren les 17h.

Per la tarda vaig aprofitar per posar tota la roba que tenia mig bruta a rentar, doncs tenia rentadora i detergent, així que fins i tot vaig rentar la jaqueta, la motxilla i les bambes.

Després a preparar el que pogues de la maleta i ja a prendre un cafè mentre mirava, com sempre, per la finestra i escrivia el diari.

Cap a les 18h va començar a ploure amb el que semblava la tònica general de kuala Lumpur, una bona tempesta cada tarda de dues horetes. De totes maneres a mi ja m estava bé, perquè veure-ho des de d’aquell apartament era tot un espectacle, veient el llamps caure sobre les teulades dels edificis més alts i que podia veure perfectament. Mhauria agradat veure un caure sobre les torres Petronas però no va haver-hi sort, queien a edificis molt propers però cap sobre les torres.

Aquella nit, a partir de les 20h, volia pujar a la piscina a banyar m’hi sent ja de nit, per lo que esperava que aquella hora ja no plogues, com de fet va ser.

Així que cap a les 20:15h, quan ja era ben fosc, vaig anar la planta 8 a buscar la targeta especial. Però aquesta vegada no va ser tant ràpid, doncs la noia em va dir que estava plena. No sabia que hi havia un límit, de fet per això deuria ser lo de la targeta especial, per evitar aglomeracions, i de fet millor perquè així s’hi estava molt millor.

La noia em va dir que podia esperar allà, doncs normalment la cosa va ràpida. Ja m imaginava que per la nit hi hauria més gent interessada en pujar a la piscina.

Per sort la cosa va ser ràpida, doncs en menys de 10 minuts la noia em va fer un senyal. Quan m’hi vaig acostar per poc em foto l’hòstia de la meva vida davant d’ella, doncs el terra emolta molt moll i les meves xancles relliscaven molt. De fet em vaig haver d’aguantar a la seva taula per lo que ella ho va veure de ben a prop. Primer va fer un esclau i quan va veure que mhavia aguantat aleshores no va poder evitar de riure força. De fet jo ja anava amb compte perquè ja sabia que tard o d’hora acabaria relliscant.

En fi, vam fer l’intercanvi de targetes i vaig pujar a la planta 48. Eren les 20:30h quan hi arribava ja efectivament com a molt hi havia 10 persones. Estava realment bé això de limitar l’aforament sempre i quan només haguessin d’esperar 10 minuts.

I directe a la piscina. Poques vegades em banyo en piscines ja, però en aquesta evidentment m’hi havia de banyar. Una piscina infinita amb l’horitzó i el típic skyline se Kuala Lumpur davant teu.

Si durant el dia ja era espectacular, per la nit ho era encara més. Quedar-se recolzat a la piscina i ja no tenir res més davant, només 200 metres de caiguda i aquella imatge, era algo que no tenia preu.

Evidentment vaig fer fotos per tot arreu, tan de la ciutat com de la piscina i la terrassa. Vaig estar uns 30 minuts en total dels quals més de la meitat simplement els vaig dedicar a observar l’horitzó. De fet tenia una imatge que molta gent paga per poder-la veure uns minuts, i jo la podia veure tanta estona com volgués o sempre si era des de l’habitació.

I cap a les 21:10h ja vaig baixar a la planta 8 a fer l’intercanvi de targetes, vaig tornar a l’apartament a buscar diners i cap al 7eleven a comprar sopar per aquella nit i menjar per al llarg trajecte de 16 hores més trasllats cap o des de l’aeroport que mesperava l’endemà.

En sortir de l’edifici vaig veure que els 3 llocs ambulant de davant estaven oberts, per lo que ja vaig decidir que part del sopar seria un Nasi lamak.

I a meitat de camí, a la zona del restuarant, hi havia un lloc ambulant d’hamburgueses diferent a on havia comprat el dia anterior tot i que les hamburgueses semblaven iguals. Així que ja tenia decidit que soparia.

Vaig anar fins al 7eleven on vaig comprar 4 paquets de tabac per no haver-ne de comprar a Hawaii, 3 bosses de patates, 3 o 4 paquets de galetes i uns panets de Frankfurt per menjar algo de carn durant el viatge. I de tornada vaig comprar dues hamburgueses special com la del dia anterior però amb formatge per 5,50RM cada una, deu n’hi do, era dels sopars mes cars que havia menjat, o el que més. Després vaig comprar un altre Nasí Lamak davant lapartament i cap a lapartament a acabar de preparar la maleta i a fer una última observada a la nit de Kuala Lumpur des de l’habitació.

Acabant de rentar la roba, preparar la maleta i mirar bé tot el transport públic que hauria d’agafar l’endemà, sem van fer les 12 de la nit, hora que vaig sopar i mirar Netflix fins cap a la 1 que vaiganar a dormir. Em vaig posar el despertador a les 6 del matí, per lo que no dormiria massa hores.

error: Content is protected !!
%d bloggers like this: