Em Vaig despertar cap a les 5h després de dormir les 8 hores de rigor tot i que podria haver dormit mes, doncs com ja m’havia passat altres vegades, amb el ventilador durant la nit vaig tenir algo de fred. A Malacca i feia calor però no tanta com a Tailàndia o a George Town.

Com cada matí, dutxa, cafè, correus, el diari i altres gestions de caràcter mes personal. A les 8:30h ja sortia a donar la primera volta per Malacca. L’hotel estava situat en ple centre històric, per lo que per veure lo mes interessant hi podia anar caminant. De fet l’edifici del propi hotel ja era un edifici colonial, pràcticament igual que tots els de la zona. de fet semblaven com edificis de protecció oficial de l’època colonial, d’aquells que semblen fets amb un motlle.

Primer vaig passejar una mica per la zona mes propera a l’hotel, on hi havia varis restaurants i fins i tot un mercat i després ja vaig anar en direcció a la Porta de Santiago, una de les 4 portes que tenia l’antiga ciutat i una de les poques coses que queden de l’antiga fortalesa portuguesa A Famosa, un dels símbols mes emblemàtics de l’antiga colonització europea i que albergava hospitals, esglésies, residències, etc. fins que tot plegat va ser destruït pels anglesos. És molt interessant veure cada racó de Malacca justament perquè t’adones de la quantitat d’història i cultures que han passat per aquesta ciutat, i que de fet, encara n’hi conviuen moltes en perfecte harmonia com en bona part de Malàisia.

Molts edificis de la zona ja son moderns però encara conserva moltes construccions colonials o l’església Saint Paul, al costat de la Porta de Santiago i que era un dels edificis que A Famosa protegia i de la qual es pot veure tal com era originalment, doncs no s’ha modificat res. Està molt malmesa però permet veure com eren les parets originals, cosa que no passa en algunes construccions remodelades. Aquesta església està en un punt una mica elevat per lo que permet tenia unes bones vistes del centre històric de Malacca arribant fins al mar.

Molt a prop es pot trobar la Dutch Square (Plaça Holandesa) amb un moli que t’avisa de que estàs en zona holandesa i on s’hi pot veure l’edifici Stadhuis del 1650 i que era el centre polític dls holandesos i la residència del Gobernador. A mes és uan réplica de l’ajuntament de Hoorn, una ciutat de Països Baixos per lo que la similitud amb l’arquitectura holandesa és total. Al costat s’hi pot veure la Christ Church, l’església protestant mes antiga de Malàisia construida el 1740. Per lo que en un espai de 100 metres es poden veure vestigis portuguesos i holandesos.

A la mateixa Dutch Square també es conserva part de la muralla que protegia la ciutat amb els canons originals i encarada al riu, junt al pont que el creua i per on vaig passar per anar a l’altra banda on hi ha Chinatown. Cal dir que en a la Dutch Square hi ha les típiques lletres de I love Melaka on hi ha un munt de turistes, sobretot xinesos fent-s’hi fotos, per lo que la plaça ha perdut part del seu encant.

Vaig passejar una estona per Chinatown. El carrer Junker és el que enllaça amb el pont i un dels mes vius del barri amb tot tipus de botigues, herbolaris i restaurants. El barri és molt interessant ja que també forma part del centre històric, amb carrers estrets i edificis molt antics però ben conservats a mes de multitid de temples, alguns tant bonics com el de Cheng Hoon Teng.

Al cap d’uns 30 minuts de passejar per Chinatown ja vaig anar tornant cap a l’hotel. Estava a prop però havia de donar volta ja que havia de tornar enrere pel mateix pont de Junker Street per a creuar el riu. Vaig anar per un camí diferent a l’anada passant per la part posterior d’A Famosa fins arribar a la zona de l’hotel.

Tot just eren les 11h quan arribava a l’hotel i ja anava a fer un esmorzar-dinar com els locals. vaig anar a un restaurant xonés al costat de l’hotel i vaig demanar Sweet chicken rice, que era arròs estil basil amb verdures i pollastre, però a diferència d’altres llocs, en aquest cas hi havia molt pollastre, tot iq ue era una mica mes car que a altres llocs, 8,50RM (1,80€).

Cap a les 11:30h acabava i tornava a l’hotel a descansar una mica, doncs la passejada sota el sol havia estat força mes cansada del que pensava.

Vaig fer la migdiada fins cap a les 14h quan em vaig despertar, em vaig prendre un cafè, vaig fer algo de feina i vaig buscar la bugaderia mes propera a l’hotel, doncs ja tocava netejar roba. N’hi havia una a uns 5 minuts caminant per lo que hi vaig anar. N’hi havia una self-service mes a prop però ja prefereixo no anar-hi, doncs normalment s’han de pagar un mínim de varis kilos de roba, cosa que jo mai hi arribo ja que en porto entre 1 i 2, per lo que al final m’acaba sortint mes car que una normal on la m’ho fan tot.

Cap a les 17h vaig sortir directament a la bugaderia. Allà vaig deixar-hi un kilo de roba que costaria 5RM, 1€, i que podria recollir l’endemà a partir de les 11 del matí, abans del que pensava.

Després vaig aprofitar per donar una volta per aquella zona ja que estava quasi al costat de la desembocadura del riu Malacca, fins on vaig anar. Junt al riu hi havia un passeig per on hi vaig caminar una estona observant el riu i la seva desembocadura, que ja n’havia vist algunes durant aquest viatge.

Aquella tarda vaig passejar per la zona mes propera a l’hotel mirant els diferents restaurants hindús i musulmans que hi havia, tot i que no entenia com funcionaven. Semblaven bufets lliure, doncs hi havia tines amb menjar on la gent hi anava passant i posant-se el menjar, però semblava que s’havien de demanar plats. Finalment no hi vaig anar però crec que es tracta de demanar un plat i posar-te’l tu mateix, per lo que et pots posar la quantitat que vulguis.

Vaig estar mirant mercats, botigues i en general tot allò utilitzat pels locals, doncs m’agrada mes passejar com un local mes que veure certs atractius turístics.

Cap a les 20h vaig anar cap a l’hotel a sopar a un altre restaurant xinès davant de l’hotel però que no era el mateix on havia anat a dinar. Em va semblar que estaria be ja que estava sempre ple. De fet, només obrir-se, ja hi havia tants xinesos fent cua que s’omplien totes les taules quan tot just acabaven d’obrir. Vaig entrar i vaig demanar però em van dir que tardarien 30 minuts en servir-me de tanta gent que hi havia. Ja que no tenia pressa i el WIFI de l’hotel arribava fins allà, doncs no vaig tenir cap problema per esperar. Vaig demanar Pork Parridge with Century egg, que no sabia ben be que era però evidentment sonava a porc i ous.

Al cap d’uns 25 minuts em van portar el plat, i sorpresa, era sopa, cosa que no m’esperava però en fi, amb la gana que tenia qualsevol cosa me’entrava. De totes maneres estava prou be, doncs efectivament portava uns bons trossos de carn de porc i ou, a mes de l’arròs de sempre.

En acabar vaig tornar a l’hotel però aquest dia em va costar força adormir-me, de fet vaig estar enganxat als 3 nous capítols de Black Mirror fins cap a les 12 de la nit.

error: Content is protected !!
%d bloggers like this: