Em Vaig despertar cap a les 5h després de dormir les 8 hores de rigor tot i que podria haver dormit mes, doncs com ja m’havia passat altres vegades, amb el ventilador durant la nit vaig tenir algo de fred. A Melaka hi feia calor però no tanta com a Tailàndia o a George Town, així que per la nit refrescava una mica.

Com cada matí em vaig dutxar, vaig preparar-me un cafè i me’l vaig prendre mentre mirava correus, escrivia el diari i feia altres gestions de caràcter mes personal. En aquella habitació tenia vistes a un passadís però almenys tenia un escriptori prou gran com per poder treballar amb comoditat. A mes el lloc en general era silenciós i estava molt ben ubicat, mes que suficient.

A les 8:30h ja sortia a donar la primera volta per Melaka. L’hotel estava situat en ple centre històric per lo que per veure lo mes interessant hi podia anar caminant. De fet l’edifici del propi hotel ja era un edifici colonial, pràcticament igual que tots els de la zona. De fet semblaven com edificis de protecció oficial de l’època colonial, d’aquells que semblen fets amb un motlle, doncs eren almenys 10 fileres d’edificis en carrers paral·lels tots del mateix estil. Els carrers eren en general estrets, una mica bruts i força deteriorats, mes o menys com els propis edificis de la zona, lo que li donava a tot plegat encara mes autenticitat.

El primer que vaig veure va ser un restaurant xinès just davant l’hotel i un altre al costat, lo que ja donava una idea de la forta presència de xinesos que també hi havia a Melaka. De totes maneres aquell no era el barri xinès, sinó que hi havia una barreja de cultures prou interessant, doncs encara no havia caminat ni 20 metres que ja vaig trobar un restaurant hindú i un de malai. Almenys tenia moltes opcions per a menjar ben a prop de l’hotel.

Primer vaig passejar una mica per la zona mes propera a l’hotel on hi havia varis restaurants i fins i tot un mercat i després ja vaig anar en direcció a la Porta de Santiago, una de les 4 portes que tenia l’antiga ciutat i una de les poques coses que queden de l’antiga fortalesa portuguesa A Famosa, un dels símbols mes emblemàtics de l’antiga colonització europea i que albergava hospitals, esglésies, residències, etc., fins que tot plegat va ser destruït pels anglesos. És molt interessant veure cada racó de Melaka justament perquè t’adones de la quantitat d’història i cultures que han passat per aquesta ciutat, i que de fet, encara n’hi conviuen moltes en perfecte harmonia com en bona part de Malàisia. És realment sorprenent el multi-culturalisme que existeix a bona part de Malàisia i sempre tots plegats tant ben avinguts.

Molts edificis de la zona ja son moderns però encara conserven moltes construccions colonials o l’església Saint Paul, al costat de la Porta de Santiago i que era un dels edificis que A Famosa protegia i de la qual es pot veure tal com era originalment, doncs no s’ha modificat res. Està molt malmesa però permet veure com eren les parets originals cosa que no passa en algunes construccions remodelades. Va ser construida el 1521 durant l’època portuguesa però el seu nom actual ve del re-bateig dels holandesos, ja que originalment es deia la Capilla de Nuestra Señora del Cerro. Aquesta església està en un punt una mica elevat per lo que permet tenir unes bones vistes del centre històric de Melaka arribant fins al mar.

Molt a prop es pot trobar la Dutch Square (Plaça Holandesa) amb un moli que t’avisa de que estàs en zona holandesa i on s’hi pot veure l’edifici Stadhuis del 1650 i que era el centre polític dels holandesos i la residència del Gobernador. A mes és una rèplica de l’ajuntament de Hoorn, una ciutat de Països Baixos per lo que la similitud amb l’arquitectura holandesa és total. Al costat s’hi pot veure la Christ Church, l’església protestant mes antiga de Malàisia construida el 1740. Per lo que en un espai de 100 metres es poden veure vestigis portuguesos i holandesos.

A la mateixa Dutch Square també es conserva part de la muralla que protegia la ciutat amb els canons originals i encarada al riu, junt al pont que el creua i per on vaig passar per anar a l’altra banda on hi ha Chinatown. Cal dir que a la Dutch Square hi ha les típiques lletres de “I love Melaka” on hi ha un munt de turistes, sobretot xinesos fent-s’hi fotos, per lo que la plaça ha perdut part del seu encant.

De fet ja des de que arribes a la zona d’A Famosa la presència de turistes ja és força important i acabant arribant tots a aquesta plaça, que al no ser massa gran, s’omple de seguida provocant que policies hagin de vigilar el trànsit per la quantitat de xinesos creuant d’una banda a l’altra. Aquests llocs s’han de veure però preferia molt mes la zona on era el meu hotel, molt mes tranquil, sense turistes i tot mes autèntic.

El carrer Junker és el que enllaça la Dutch Square amb el pont que creua el riu i entra a Chinatown i un dels mes vius del barri amb tot tipus de botigues, herbolaris i restaurants. El barri és molt interessant ja que també forma part del centre històric, amb carrers estrets i edificis molt antics però ben conservats a mes de multitud de temples xinesos, alguns tant bonics com el de Cheng Hoon Teng. De tots els Chinatowns que havia vist durant el viatge, aquest em va semblar el mes ancorat en el temps a la vegada que el mes interessant de veure. Hi havia comerços que ben be podien existir feia un segle sense haver canviat gens. La gent seia a les portes de les cases i tothom se saludava. Era un petit poble aïllat enmig de la ciutat, de fet fins i tot quedava delimitat pel propi riu.

Al cap d’uns 30 minuts de passejar per Chinatown ja vaig anar tornant cap a l’hotel. Estava a prop però havia de donar volta ja que havia de tornar enrere pel mateix pont de Junker Street per a creuar de nou el riu. Un cop a l’altra banda, a Dutch Square, vaig anar per un camí diferent el de l’anada passant per la part posterior d’A Famosa, creuant un parc, després la zona on la nit anterior havia vist tots aquells tuk-tuks il·luminats i fins arribar a la zona de l’hotel.

La ciutat estava molt be, amb un centre històric ben conservat i una part nova prou moderna i neta. Es veia una ciutat ben cuidada tot i que, com moltes ciutats asiàtiques, força colapsada de gent i cotxes degut al fort creixement demogràfic del país.

Tot just eren les 11 del matí quan arribava a l’hotel i ja anava a fer un esmorzar-dinar com els locals. Vaig anar a un restaurant xinès just al costat de l’hotel i vaig demanar “Sweet chicken rice”, que era arròs estil basil amb verdures i pollastre, però a diferència d’altres llocs, en aquest cas hi havia molt pollastre tot i que era una mica mes car que a altres llocs, 8,50RM (1,80€). A diferència del que passa a Espanya i suposo que en bona part d’Europa,aquí, els restaurants xinesos eren plens de xinesos, de fet aquest restaurant estava ple i jo era l’únic client no xinès, ni tan sols hi havia malais. Em donava la sensació que el menjar que venen als restaurants xinesos d’Europa no és el que mengen els xinesos. O això, o que hi veuen tants occidentals que no hi volen ni entrar. Els xinesos son molt tancats i es mouen en ambients copats per xinesos. Prova d’això son els seus Chinatowns que son com ciutats xineses dins d’altres ciutats on absolutament tot està escrit en xinès. Ara no estava en un barri xinès però era entrar a un restaurant xinès i veure na altra vegada només xinesos.

Cap a les 11:30h acabava d’esmorzar-dinar i tornava a l’hotel a descansar una mica, doncs la passejada sota el sol havia estat força mes cansada del que pensava, sobretot pel munt d’escales que vaig pujar i baixar.

Vaig fer la migdiada fins cap a les 14h quan em vaig despertar, em vaig prendre un cafè, vaig fer algo de feina i vaig buscar la bugaderia mes propera a l’hotel, doncs ja tocava rentar la roba que no havia pogut rentar en les dues parades anteriors, ni a les Cameron Highlands ni a la selva de Taman Negara, en aquest últim cas simplement perquè no hi havia cap bugaderia en tot el poble.

Aquí a Melaka n’hi havia una a uns 5 minuts caminant de l’hotel per lo que hi vaig anar. N’hi havia una de self-service mes a prop però jo prefereixo no anar-hi, doncs normalment s’ha de pagar un mínim de varis quilos de roba, cosa que jo mai hi arribo ja que en porto entre 1 i 2, per lo que al final m’acaba sortint mes car que una normal on a mes m’ho fan tot.

Cap a les 17h vaig sortir directament a la bugaderia. Estava a la mateixa zona del centre històric on era l’hotel però mes a prop del mar i en direcció contrària on havia sortit a passejar pel matí, per lo que em va servir per veure la resta d’aquell barri que semblava de protecció oficial de feia segles. Allà vaig deixar-hi un quilo de roba que costaria 5RM (1€) i que podria recollir l’endemà a partir de les 11 del matí, abans del que pensava.

Després vaig aprofitar per donar una volta per aquella zona ja que estava quasi al costat de la desembocadura del riu Melaka fins on vaig anar. Aquest era el riu que pel matí havia creuat un parell de vegades i que acabava desembocant aquí, ben a prop de l’hotel i quasi al costat de la bugaderia. Junt al riu hi havia un passeig per on hi vaig caminar una estona observant el riu i la seva desembocadura, algo que m’agrada molt de veure i que ja havia tingut la sort d’haver-ne vist algunes durant aquest viatge.

Aquella tarda vaig passejar per la zona mes propera a l’hotel mirant els diferents restaurants hindús i musulmans que hi havia tot i que no entenia com funcionaven. Semblaven bufets lliures, doncs hi havia tines amb menjar on la gent hi anava passant i posant-se el menjar, però semblava que s’havien de demanar plats. Finalment no hi vaig anar però crec que es tracta de demanar un plat i posar-te’l tu mateix, per lo que et pots posar la quantitat que vulguis. De fet a les Cameron Highlands vaig dinar en un restaurant d’aquest tipus on ells t’hi posaven ja l’arròs i després tu passaves per les diferents tines per agafar el que volguessis, pagant un preu fix. Tipus bufet lliure però que per ells és lo normal.

Vaig allunyar-me de la zona mes turística per passejar entre mercats, botigues i en general tot allò utilitzat pels locals, doncs m’agrada mes passejar com un local i ser testimoni de la vida cotidiana de la gent que no pas veure certs atractius turístics.

Cap a les 20h vaig tornar cap a la zona de l’hotel a sopar a un altre restaurant xinès just davant de l’hotel (si, n’hi havia un al costat i un altre davant) però que no era el mateix on havia anat a dinar. Em va semblar que estaria be ja que estava sempre completament ple. De fet, només obrir-se, ja hi havia tants xinesos fent cua que s’omplien totes les taules quan tot just acabaven d’obrir. Vaig entrar i vaig demanar però em van dir que tardarien 30 minuts en servir-me de tanta gent que hi havia. Ja que no tenia pressa i el WIFI de l’hotel arribava fins allà, doncs no vaig tenir cap problema per esperar. Vaig demanar “Pork Parridge with Century egg”, que no sabia ben be que era però evidentment sonava a porc i ous.

Igual que l’altre, aquí també era l’únic client no xinès, de fet fins i tot algú em va mirar com pensant que potser m’havia perdut. Per cert, que la cambrera parlava un anglès perfecte, cosa no massa habitual entre els xinesos tot i que aquest és l’idioma utilitzat a Malàisia per comunicar-se entre persones de diferents origens, per lo que mes o menys tothom te un nivell acceptable d’anglès.

Al cap d’uns 25 minuts em van portar el plat, i sorpresa, era sopa, cosa que no m’esperava però en fi, amb la gana que tenia qualsevol cosa m’entrava. De totes maneres estava prou be, doncs efectivament portava uns bons trossos de carn de porc i ou a mes de l’arròs de sempre.

En acabar vaig creuar al carrer per entrar a l’hotel ja amb la intenció d’anar a dormir tot i que aquest dia em va costar força, de fet vaig estar enganxat als 3 nous capítols de Black Mirror i menjant patates fregides fins cap a les 12 de la nit.

Acabava el primer dia complet que passava a Melaka, que per cert, era el mes al sud al que hauria arribat mai a la vida i durant la resta del viatge. Malàisia en general m’estava agradant molt a la vegada que m’havia sorprès molt gratament per la seva tolerància envers totes les cultures que convivien a la majoria de ciutats importants. Fins i tot en algunes els xinesos eren majoria sense que això provoqués cap problema.

Skip to content