Em vaig despertar a casa el pare a les 4 de la matinada després d’haver dormit menys de 4 hores degut a les eleccions municipals i europees del dia anterior que m’havien “obligat” a anar a dormir passades les 12 de la nit mirant els resultats i reaccions. A mes, havia d’esperar al pare que estava en una mesa i arribava a les 12 passades. I l’havia d’esperar perquè jo tenia les seves claus per haver-me jo oblidat les meves.
Així que a les 4 em dutxava i em preparava mentre el pare encara estava despert (no havia anat a dormir) i comentàvem una mica les eleccions i els últims detalls del viatge mentre em prenia el cafè. A les 5:15h ens acomiadàvem i ja marxava a buscar l’Aerobus que m’havia de portar fins l’aeroport.
Cap a les 5:30h ja agafava el bus ple de gent arribant a l’aeroport cap a les 6 del matí, també ple de gent. De fet vaig estar uns 30 minuts per passar el control de seguretat degut a la llarga cua que ja hi havia i que no m’esperava. Per sort el control el vaig passar sense que em paressin i no era cosa menor, ja que portava un calentador elèctric que no estava segur que em deixessin passar. Començava així el viatge de 3 mesos que em portaria per 7 països fent la volta al mon.
A les 7:10h sortia el meu vol cap a Oslo i jo arribava a la porta d’embarcament a les 6:40h. No hi havia cua i hi havia una familia asseguda a les cadires de la sala, cosa que em va fer pensar que encara no havien començat a embarcar. Pero la noia em va dir que si anava a Oslo a lo que li vaig respondre si ja es podia embarcar. La meva sorpresa va ser quan em va dir que si i al embarcar vaig veure que l’avio ja estava quasi ple! I encara quedava mitja hora per la sortida.
El vol va ser tranquil i fins i tot vaig poder dormir uns 30 minuts de les 3 hores i mitja que va durar. Al meu costat hi havia una noia asiàtica ben refredada i la veritat que vaig estar tot el viatge intentant evitar els seus virus, no se com, pero intentava girar la cara, doncs l’últim que volia en aquell moment era començar el viatge ja refredat. Fins i tot en un moment que es va adormir va començar a caure sobre meu i jo m’anava apartant com si tingués alguna malaltia mortal. Ara, 24 hores després d’allò, sembla que no em va encomanar.
Cap a les 10:30 arribàvem a Oslo i abans d’aterrar ja es veia que el dia seria un dia típic noruec, ben tapat i 12ºC.
Per primera vegada en un d’aquests viatges llargs que faig, vaig poder conectar-me a la xarxa 4G sense por de pagar 10€ o mes per MB, doncs a Noruega ja es podia utilitzar la mateixa tarifa que a Espanya. I la veritat que poder baixar de l’avió i conectar-se a Internet per mirar a Moovit com anar al Hostel va ser una d’aquelles coses que no li donem importància pero que em va facilitar moltíssim la vida.
Segons Moovit la millor opció era agafar un tren Express fins a una estació del centre d’Oslo i d’allà agafar un tramvia d’Oslo fins al Hostel. Al comprar el bitllet a la maquina, aquesta ja em va donar algunes indicacions de quin tren agafar i fins i tot a quina via i a quina hora passava el pròxim, cosa que a Espanya no he vist mai. Gracies a això i les indicacions de Moovit no vaig tenir cap problema per arribar a la via correcta i esperar menys de 10 minuts a que arribés el tren.
El trajecte era de 47km, es feia en uns 25 minut i passava per zones rurals que ja permetia veure abans d’arribar a Oslo com és el paisatge de Noruega. Herba per tot arreu, arbres, vegetació i de tan en tan cases típiques enmig de tota aquella verdor.
El tren arribava a una estació molt cèntrica d’Oslo des d’on podria agafar el tramvia que ja em deixaria molt a prop del hostel. Gracies a Moovit vaig trobar la parada molt ràpid i encara sort, perquè just en aquell moment començava a plovisquejar, i no hi ha res que m’emprenyi mes, que anar buscant un hotel amb la maleta i plovent.
A diferencia de Barcelona, els tramvies van pel carrer junt amb la resta de vehicles, per lo que quan un tramvia es para en una estació, els cotxes de darrere en molts casos també han d’esperar. Una cosa que em va sorprendre, tot i que ja era d’esperar, i que també havia notat en el tren exprés, és que el silenci era total, ningú parlava i molt menys cridava. Tan el tren com el tramvia estaven plens de gent i no s’escoltava a ningú. I no només això, sino que molts dels cotxes son elèctrics i ningú toca el claxon, per lo que el silencia al centre de la ciutat també és increíble.
Al cap de 10 minuts arribava a la parada on havia de baixar segons m’indicava Moovit i ja només havia de caminar 5 minuts fins al hostel. Començava ja a veure parts de la ciutat i la veritat és que m’estava agradant molt. Feia mes fred del que pensava que faria per l’època pero tothom era tant educat i l’arquitectura tant típica que feien que la primera impressió fos molt bona.
Entre unes coses i altres eren quasi les 13h quan arribava al hostel Anker Apartment on hi havia reservat un llit en una habitació de 24 persones per 25€ la nit, així son els preus d’Oslo. El check-in va anar be i el noi em va explicar la part mes interessant d’Oslo i com arribar-hi. Així que vaig anar a la meva habitació a deixar les coses i començar la visita al centre d’Oslo.
L’habitació era de 24 llits tot i que no tots estaven ocupats. N’hi havia un que semblava que visqués allà permanentment, doncs s’havia muntat la seva habitació particular en una llitera. Pel que fa a la resta diria que hi havia una mica de tot. En el hostel en general em semblava veure molt de nòmada digital, doncs la sala d’estar estava plena de nois i noies soles amb el seu portàtil.
El noi del hostel em va dir que podia agafar el tramvia per anar al centre, que de fet era el mateix que acabava d’agafar per venir al hostel. Pero ja que era la meva primera visita a la ciutat i el centre estava a 2km, vaig decidir anar-hi caminant i així ja conèixer el barri.
A uns 10 minuts del hostel hi havia un parc gran, un de tants que hi ha a Oslo, segurament perquè no cal cap tipus de manteniment degut a que dia si i dia no plou. Allà vaig parar i em vaig menjar el primer dels 4 sandvitxos que m’havia preparat me mare. Era un bon lloc per dinar, rodejat d’ocells, esquirols, natura i silenci pero quasi al centre d’Oslo.
En acabar vaig seguir caminant cap a la Opera d’Oslo, que era l’objectiu d’aquella primera visita i així ja veure el Mar del Nord. Després volia passejar pel carrer principal d’Oslo fins arribar al Parlament. Pel camí ja vaig poder veure barris amb una arquitectura típica i com era l’ambient general d’Oslo, que seguia essent molt tranquil, silenciós i molt educat.
Mica en mica em vaig anar acostant al centre on ja es veia mes moviment, edificis mes alts i moderns, i algo que em va sorprendre, un munt de romaneses demanant pel carrer. Ja sé que n’hi ha per tot arreu, pero és que hi havia zones on n’hi havia una cada 2 metres.
Al cap d’uns 20 minuts caminant des del parc ja vaig reconèixer la zona, estava just davant de l’estació de tren on m’havia deixat el tren exprés. Al principi no hi vaig caure pero un cop creuada la placa ja vaig començar a reconèixer els edificis dels voltants. En aquell moment encara no ho sabia, pero aquella plaça era una de les principals i amb mes moviment.
I des d’allà l’Opera ja quedava a pocs metres, de fet només creuar la plaça i el carrer adjacent ja vaig poder veure l’edifici. Vaig pujar fins a la terrassa des d’on es te una bona imatge del port d’Oslo i on les gavines no tenen cap por dels humans, de fet t’hi pots acostar a menys d’un pam a fer-lis fotos i ni es mouen.
A continuació vaig anar pel carrer principal d’Oslo fins arribar al Parlament Noruec. El carrer principal es només per a vianants i esta ple de botigues i de gent, és amb diferència el carrer mes transitat d’Oslo.
El Parlament és força espectacular. L’entrada és ben original i amb un parc davant on vaig parar per menjar-me un altre dels sandvitxos.
En acabar ja vaig decidir de tornar al Hostel pel mal que em començaven a fer les cames. No volia que em passés com sempre en el primer dia del viatge que acabava fent tants kilòmetres que després em passava una setmana amb mal de genolls.
Vaig anar caminant però per un altre camí i així veure mes zones d’Oslo, en especial el barri de Grünerløkka, quasi al costat del Hostel i el barri mes hiptser i autèntic d’Oslo. El seu passat obrer i ple de fàbriques fa que tingui aquest aspecte tan únic d’edificis de maó vermell i aspecte industrial.
En arribar al hostel em vaig estirar un moment, doncs encara no eren les 15h però ja en portava 12 despert i després d’haver dormit només 3 hores. No tenia cap intenció de dormir ja que sinó després corria el risc de no tenir son per la nit, i allà no podia fer com si fos en una habitació individual aixecant-me quan volgués, volia seguir una mica l’horari normal per no molestar massa.
Però va ser inevitable. La son i el cansament em van poder i em vaig quedar adormit fins cap a les 19h. En veure l’hora, vaig intentar adormir-me una altra vegada i aguantar ja fins l’endemà al matí, però sense haver sopat em va resultar impossible. Jo si no sopo no puc dormir, així que em vaig tornar a aixecar.
Vaig agafar el portàtil, el cafè i el sandvitx que em quedava i vaig anar cap a la cuina. Allà vaig estar una estona prenent un cafè i començant ja a escriure aquest diari mentre feia gana per menjar-me un altre dels sandvitxos.
Vaig sortir una estona fora a gaudir del fred de Noruega fins cap a les 22h que ja notava que em podria tornar a dormir i vaig tornar al llit sense fer soroll ja que l’habitació ja estava plena de gent dormint.
En aquell moment no ho vaig pensar encara, però ja veia que encara era molt de dia, i ja passaven de les 10 de la nit, fins que vaig caure en que era l’època del sol de mitjanit. Durant els mesos de junt i juliol sobretot, les regions tant properes al cercle polar àrtic, es veu el sol quasi les 24 hores del dia. Oslo al quedar mes al sud que la resta del país, és on menys, però de totes maneres jo a les 12 de la nit encara veia llum solar entrant per la finestra del ‘habitació. Fins i tot els ocells segueixen cantant. I a les 4 de la nit ja fa un sol com si fossin les 8 del matí. És veritablement curiós i mes quan penses a què es deu això.