El primer que et diu quasi qualsevol persona quan els dius que aniràs a Mèxic és, però allà no segresten a la gent? D’entrada haig de dir que qui normalment fa aquesta pregunta mai ha anat a Mèxic. De fet, segurament ningú que hi hagi anat faria aquesta pregunta a algú que hi volgués anar. Normalment es tracta de gent que viu amb moltes pors que els han privat de fer moltes coses a la vida i només els queda anar passant aquestes pors als altres. Evidentment mai s’ha de fer cas d’aquesta gent sino de la que si fa coses.

De totes maneres és cert que a Mèxic com a qualsevol lloc s’han de prendre certes mesures de seguretat però ni molt menys tot el que pensen alguns. Personalment i després de 4 anys anant a Mèxic amb un temps total acumulat de quasi 9 mesos, puc dir que no he patit ni robatoris, segrests, extorsions, estafes o qualsevol de les coses dramàtiques que alguns em deien.

Dit això, és cert que cal prendre alguna precaució depenent del lloc on siguis i de la seva situació. Per exemple a Ciutat de Mèxic intentava no allunyar-me del centre on hi havia molta presència policial i portar a sobre l’indispensable, de fet a vegades ni tan sols portava el mòbil. De fet tan sols cal tenir una mica de sentit comú i intentar no cridar l’atenció. Jo sempre anava amb roba senzilla i sense cap mena de bossa o ronyonera. Només això ja denota que no portes res de valor i ja deixes de ser un objectiu.

Durant els trajectes també es poden produir robatoris però sempre son furts, mai a la força, per tan simplement cal tenir controlat l’equipatge per evitar-ho. Val a dir que els trajectes dins de Mèxic se solen fer amb ADO o AU, dues companyies que fan trajectes en autobús per tot Mèxic i que tenen una política d’equipatge molt bona, molt millor que la de les companyies españoles. Allà l’equipatge facturat es tracta com si fos un trajecte en avió, és a dir, a cada maleta se li posa una etiqueta amb un número i una còpia al seu propietari, i un cop s’arriba a una parada, només son els treballadors de la companyia qui poden tocar les maletes per donar-les al seus propietaris prèvia comprovació del número facilitat.

Un altre tema molt diferent seria el de la violència entre bandes rivals. Aquest és un tema que acostuma a preocupar a qui viatja a Mèxic per primera vegada, però que tampoc és un problema en si mateix. Justament el primer any que vaig anar a Tuxtepec va ser un any difícil en aquest sentit, doncs es va produir una escalada de violència entre dues bandes amb el resultat d’un assassinat cada 2 o 3 dies, inclús hi havia dies amb varis morts. En aquests casos realment no s’ha de tenir cap por a menys que pertanyis a alguna banda, però si no és així, has d’estar ben tranquil, doncs ningú et farà res. De fet els danys col·laterals en aquestes situacions son mínims tot i que la majoria d’assassinats es produïen en ple dia.

Efectivament a Mèxic hi ha certs problemes de drogues però tinc la sensació que amb el temps cada vegada es controla mes. El tema te difícil solució mentre Mèxic es trobi enmig dels majors productors i els majors consumidors de drogues, però en qualsevol cas aquestes guerres poques vegades afecten al ciutadà comú i el que és mes important, noto una major conscienciació per part de la població i una disminució dels problemes relacionats amb el tràfic de drogues.

Així doncs, ens hem d’oblidar de pors i prejudicis que ens impedeixin de fer allò que volem fer. Amb un mínim d’informació i mesures de seguretat podem anar a qualsevol lloc del mon. De fet, i encara que algú no s’ho cregui, la gran majoria d’humans son bones persones disposades a ajudar sempre que puguin, per lo que seran aquests els qui mes et trobaràs en qualsevol viatge.

Skip to content