Cap a les 6 del matí em vaig despertar, com sempre unes dues hores abans de marxar per poder-me dutxar tranquil i escriure el diari. A les 7 ja m’havia dutxat, vestit i deixat tot apunt per marxar. El pare ja estava despert i també ja s’estava preparant. El fet que fos un dels millors hotels al que havíem estat tenia com a contrapartida el tema del cafè. En altres hotels,que eren mes aviat hostels, normalment sempre tenien una cuina disponible pels clients, pero ena quest cas no, els hotels normalment no en tenen de disponible pels clients. Així que aquell era el dia que mes complicat vaig tenir prendre el primer cafè del dia.

Vaig anar a la recepció i allà ja hi havia el mateix noi que la nit anterior. Li vaig preguntar si em podria donar un got amb aigua calenta i va dir que evidentment. Vaig tornar a l’habitació a escriure una estona i al cap de 5 minuts vaig tornar a baixar a buscar el got. I allà estava, un got amb aigua calenta i una cullereta, perfecte! Vaig tornar a l’habitació i em vaig preparar el cafè. Sense aquest primer cafè del dia em costa molt arrencar. Entre unes coses i altres ja eren quasi les 7:30h quan seia a la taula de l’habitació amb el cafè i continuava escrivint el diari el mes ràpid possible, doncs ja estàvem apunt de marxar. La veritat és que ja duia el diari força endarrerit i quasi que només anotava els punts importants del dia anterior per tal de no oblidar-los i així poder desenvolupar-ho un altre dia.

Ben puntuals a les 8 del matí vam baixar les maletes al cotxe, vam revisar l’habitació que no quedés res, ens vam acomiadar del noi de l’hotel i vam iniciar el camí cap a Arequipa. Vaig buscar l’hotel d’Arequipa a Google Maps, Hotel Paraisos, i com sempre fins aleshores el va trobar perfectament marcant el camí que havíem de seguir, primer sortir de la ciutat… Quasi tots els carrers eren de doble direcció,. això tenia l’avantatge que si et passaves de carrer podies girar pel següent, pero el desavantatge era que el trànsit era encara, si es podia, mes caòtic. Cotxes cap aquí i cap allà per tot arreu creuant-se i sortint dels llocs menys esperats. Corrent, pitant i seguint poques normes de circulació. Sortir d’aquestes ciutats era molt estressant i la part mes complicada del viatge.

Jo anava indicant al pare on girar amb suficient temps i donant-li indicacions addicionals perque no hagués de pensar en això i dediqués tota la seva atenció a no xocar amb ningú. Així ho fèiem des del primer dia i ens anava força be, en aquest sentit ens compenetràvem molt be. Després de 5 o 6 km de donar voltes per la ciutat ja vam entrar en un carrer principal que ens acabaria deixant a la carretera cap a Arequipa. Ja havíem fet un dels trams mes difícils i ens disposàvem a recórrer els 180km que ens faltaven i que tardaríem unes 3 hores aproximadament en fer. Volíem arribar una mica abans de dinar per situar-nos be i ja dinar a Arequipa i així tenir tota la tarda per veure la ciutat. Ens havien dit i havíem llegit que Arequipa era una de les ciutats mes boniques i autèntiques de Perú, així que almenys volíem tenir tota la tarda per veure el centre històric.

Pel camí com sempre uns quants peatges tot i que anàvem tota l’estona per una carretera que semblava una carretera comarcal de Catalunya. Mal asfaltada, un sol carril i plena de camions pero peatges cada pocs kilòmetres… En aquest trajecte ja deixàvem la costa i començàvem a augmentar d’altitud, doncs tard o d’hora havíem d’arribar a Cusco o al llac Titicaca, a 3900 metres d’altitud. La carretera era igual de dolenta que el dia anterior pero almenys no hi havia tantes curves i era de dia, per lo que no va resultar tan perillós com el dia anterior. De totes maneres al ja començar a anar per muntanya hi havia trams amb moltes pujades i baixades i moltes curves que provocaven que el camí fos mes lent pero les vistes fossin espectaculars. Amb l’altura podíem disfrutar d’un paisatge que no veiem arran de terra i que era espectacular, de fet començàvem a entrar als Andes, pujant ja centenars de metres a poca distància del mar. El clima encara no canviava, seguia sent molt sec i una temperatura prou agradable.

Vam fer tot el camí sense cap problema fins arribar a les poblacions que precedien Arequipa. Al entrar a Arequipa va ser pràcticament com entrar a Ica. Una ciutat gran, amb un trànsit caòtic, gent per tot arreu, soroll, etc. L’estrés de totes les grans ciutats peruanes. Havíem de recórrer uns 6km per dins d’Arequipa fins arribar a l’hotel. Per sort bona part del camí el vàrem fer per un carrer principal de a ciutat que tot i que era caòtic igual almenys no havíem de girar o canviar de carril contínuament. Allà em vaig començar a donar conta de que algo no enteníem de les rotondes, si si, les rotondes. Ja sabíem que allà els conductors eren bojos i que feien el que volien, pero a les rotondes veia que ningú dels que havia d’entrar a la rotonda cedia el pas als que ja estaven dins. Tot i ser conscient que allà feien el que volien, allò ho veia massa heavy, massa perillós de fer fins i tot per ells. Vam entrar a una rotonda molt transitada i els cotxes que havien d’entrar quan nosaltres ja érem dins se’ns tiraven a sobre, havia de treure la mà per la finestra per dir-lis que paressin per poder passar, de fet va anar de ben poc que un autobús ens envesteix lateralment. Em va semblar tot massa perillós fins i tot per ells i li vaig comentar al pare que creia que allà les normes a les rotondes era diferent de la que coneixíem a Europa. Aleshores no ho vam acabar d’entendre, pero ho acabaríem entenen abans d’acabar el dia.

Al cap d’una estona d’anar per aquell carrer principal, Google Maps ja ens deia de girar a l’esquerre cap a un carrer molt mes tranquil. Vam continuar poc a poc doncs l’hotel ja havia d’estar allà a prop pero quan Google Maps deia que ja hi érem no el vam veure. vam parar i jo vaig baixar a mirar, i efectivament estava allà on deia google Maps. Li vaig fer una senyal al pare perque vingués amb el cotxe i l’aparqués all’a davant mateix de l’hotel. Des de fora l’hotel no semblava massa gran, pero tenia un petit jardinet i un pàrquing. De fet des de fora semblava una casa, la típica casa unifamiliar amb un pàrquing propi d’una plaça just al costat de l’entrada principal.

Vam agafar els comprovants de la reserva, vam entrar al jardinet i vam picar al timbre doncs hi havia una reixa metàl·lica a la porta principal que estava tancada. No massa ràpid, va aparèixer una noia d’uns 35 anys amb un nen petit, d’uns 2 anys. Era una noia molt callada i fins i tot se la notava cansada, pero com cansada de la vida, tot i que intentava sempre somriure i contestar allò que li preguntàvem. Quasi no va ni mirar cap paper que ja ens va donar la clau de l’habitació, suposo que ja ens esperava doncs després vaig veure que l’hotel estava buit, de fet en els dos dies que hi vam ser no vam veure cap altre osta, per lo que imagino que la única cosa que havia de fer aquella dona aquell dia, pel que fa a l’hotel, era esperar-nos i donar-nos la clau de l’habitació.

L’hotel tenia un pati interior i tant davant com darrere tenia 2 pisos d’habitacions. La nostra donava al davant, al carrer, i era la que estava justa  sobre del pàrquing. Vam pujar les maletes i ens vam situar una mica abans de sortir a veure Arequipa. L’hotel era força cutre, mal cuidat i l’habitació es veia bruta. Fins i tot hi ha havia petits forats a algunes cantonades o les finestres no quedaven del tot tancades. Pero tenia llit, sostre i bany propi, així que per nosaltres era perfecte, fins i tot tenia TV i si sorties a la porta de l’habitació pillaves el WIFI.

Ens vam preparar per passar pràcticament tot el que quedava de dia fora de l’hotel. Teníem la intenció d’anar fins al centre històric de la ciutat, que segons deien a molts foros, era dels millors de Perú. Ens vam abrigar ja que tot i que des del primer dia a Perú ja feia fred, allà en feia mes, doncs ja estàvem lluny de la costa i a quasi 3000 metres d’altitud. Vam agafar les coses que necessitàvem i vaig buscar a Google Maps a quant estava el centre històric. Estava a 35 minuts caminant i a 30 minuts en cotxe… El trànsit és tant caòtic que el fet d’anar en cotxe quasi no fa guanyar temps. Així que vam decidir anar caminant tranquil·lament i de passada ja anar veient la ciutat.

Vam girar pel carrer principal pel que havíem arribat amb el cotxe i a pocs metres vam veure un restaurant on feien “desayunos” per 6 soles, menys de 2€, i que incloïa sopa i plat principal… Mes que un esmorzar era un dinar, i ja que eren les 12h i no havíem menjat res en tot el matí, doncs vam decidir menjar ja allà. Així que a les 12:15h ja estàvem menjant sopa i carn amb arròs. Les sopes calentes cada vegada entraven millor amb la cada vegada mes fresqueta que anava fent. Aquí ja tots els preus eren preus peruans, ja deixàvem lluny aquells 15 soles per un menú i ja no passaven de 6. Com molts dels restaurants, fins i tot el de la Germania, era una casa particular amb el menjador adaptat per servir menjars. Hi havia un nen mirant la TV i la que semblava a seva germana gran servia les taules i ames també em va semblar que cuinava. Estàvem sols així que de seguida ja ens va portar el menjar. Al que no m’acostumava era a les begudes del menú. Aquest cop era un te ben calent…

En acabar vam pagar els 12 soles i vam seguir baixant pel carrer. Per arribar al centre havíem de seguir aquell carrer durant uns 30 minuts i després girar una mica fins arribar al centre històric, pero vaig pensar en desviar-nos una mica fina a un centre comercial a buscar i mirar diferents bancs on treure diners amb la targeta Revolut i mirar quin d’ells ens cobrava menys comissió. Així que vam sortir d’aquell carrer principal i vam entrar a carrers mes solitaris per lo que li vaig dir al pare que augmentéssim les precaucions.

Cap a les 12:30h vam arribar al centre comercial i vam entrar-hi buscant bancs. Jo des de que estàvem a Galápagos ja buscava un BBVA ja que havia llegit que a Colombia no cobraven comissió per retirar diners. De totes maneres miràvem a tots els bancs que trobàvem. Fins aleshores no havíem vist cap BBVA pero allà vaig veure lluny al pis de baix on érem un aparador blau, i vaig dir, segur que allò és un BBVA. I efectivament, per fi trobàvem un BBVA. Pero l’alegria va durar poc ja que al intentar treure diners també cobrava comissió tan o mes alta que els altres bancs… Per lo que de moment no vaig treure mes diners doncs ja en teníem i preferia mirar mes bancs. Fins aleshores el mes barat que havíem trobat cobrava una comissió del 4,5% per retirar 400 soles, uns 100€.

Al sortir del centre comercial vam veure dos bancs mes i també vam mirar quant cobraven i era mes o menys que els altres que havíem mirat. Les comissions per retirar efectiu estaven entre el 4 i el 5% de l’import retirat, força car i a mi no em convencia. Així que vam seguir el camí cap al centre històric sense haver retirat diners i amb la desil·lusió de saber que BBVA també cobrava comissió. El fet d’haver-nos desviat per anar al centre comercial va fer que el camí que faltava es fes mes llarg, doncs vam haver d’anar per carrers mes petits i no tant directes fins al centre com era el carrer que havíem agafat al principi i que era un carrer important que quasi que portava recte fins al centre històric. Lo bo és que així vam veure bona part de la ciutat, passejant per aquells carrerons d’Arequipa.

I segurament gràcies a que vam anar per aquells carrerons i per demostrar-nos que estàvem a 3000 metres d’altitud, mentre anàvem per un dels carrers vam aixecar la vista i davant nostre teníem un volcà nevat perfectament dibuixat i enquadrat entre els edificis! Era impressionant. I això no era tot, perque quan vam seguir cap al centre històric mentre buscàvem una millor ubicació per veure el volcà, vam veure que no era l’únic, sino que se’n veien dos mes perfectament be i fins i tot mes grans! Tota la ciutat estava rodejada per muntanyes i volcans, miressis on miressis hi havia muntanyes altíssimes just davant nostre.

Amb tot plegat vam retornar al carrer principal pel que havíem començat a baixar cap al centre històric ja que el camí era mes recte si anàvem per allà. Mentre baixàvem i seguíem fent fotos dels volcans nevats un senyor que venia conos per un sol per poc se’ns tira a sobre quasi suplicant-nos que li compréssim un gelat. I entre que em va fer una mica de pena, que em venia de gust un gelat i que només costava 1 sol, li vam comprar un per cadascú. Mes tard i en dies posteriors ens donaríem conta que aquell era un negoci força comú a Perú, anar amb una nevera portàtil sobre rodes venent gelats. I vam seguir una estona mes caminant cap al centre històric, que entre unes coses i altres ja portàvem quasi una hora donant voltes.

Finalment vam arribar a uns carrers que ja es veien que formaven part del centre històric, doncs eren d’aquell empedrat tan típic. Jo a Google Maps vaig posar com a destinació la Plaza de Armas pero fins arribar-hi ja vam veure uns quants edificis colonials impressionants. Sobretot recordo una escola catòlica perfectament conservada. Molts altres estaven molt descuidats, alguns fins i tot en estat de runa. I passejant tranquil·lament vam estar fent un munt de fotos a aquells carrers que et transportaven al passat. Encara no havíem arribat a la Plaza de Armas pero ja estàvem captivats per aquells carrers tan ben conservats i tan plens d’història.

Vam arribar a una plaça que semblava la plaça de l’església. Curiosament des d’allà es veia un dels volcans perfectament just darrere l’església per lo que les fotos van quedar perfectes. Ens vam quedar allà una estona veient l’ambient que hi havia, doncs era un punt de reunió i de descans pels locals. Des d’allà vam seguir caminant pel centre per tal de recórrer els pocs carrers que ens quedaven per arribar a la Plaza de Armas. Vam girar per un carrer peatonal que ja ens deixaria a la Plaza i ens va deixar a tots dos captivats. Caminar per aquell carrer et feia sentir com si visquessis al segle XVIII, tots els edificis eren colonials i en un estat de conservació perfecte. A mes el carrer tenia molts comerços i gent passejant cosa que li afegia encara mes personalitat.

Vam tardar una estona en recórrer el carrer per la quantitat de fotos que vam fer, pero ja veiem al final una església impressionant i un edifici que encara ho era mes, era sens dubte el preludi de la Plaza de Armas. I així per fi, després de quasi una hora i mitja caminant, vam arribar a la Plaza de Armas tot i que ja havíem vist tot el que volíem veure. La plaça era molt gran fins i tot diria que mes gran que la d’Ica. Vam caminar fins al centre de la plaça per fer les fotos de rigor i veure les fonts de mes a prop. La veritat és que ens va agradar molt el centre d’Arequipa. Ja havíem llegit que tenia un dels centres històrics mes ben conservats i realment és així. I el fet d’estar la ciutat presidida per 3 volcans fa que tot plegat sigui encara mes espectacular.

Al cap d’una bona estona de passejar i fins i tot d’entrar en calor, ens va venir de gust anar a prendre una cervesa tot i que allà no és com a Catalunya, en el sentit que no hi ha terrasses on prendre alguna cosa. Així que vam entrar a una espècie de bar-gelateria on hi havia taules i venien cerveses de llauna, no era el mateix pero era acceptable. Així que vam aprofitar per descansar una estona abans de seguir amb la passejada.

Allà al costat mateix d’on havíem pres la cervesa vam veure un restaurant on feien plats combinats. Degut a que l’endemà anàvem a un tour de tot el dia i que no sabíem on dinaríem, vam decidir comprar allà dos plats combinats per emportar i tenir-los ja per l’endemà. Per veure amb el plat entrava, com no, un suc que vam prendre allà mateix mentre esperàvem. Per dinar no m’entren massa, pero per veure així sol si, i la veritat és que els sucs sempre estaven bons, eren sempre de fruita natural i recent fets. Com tantes altres vegades el preu final no el vam entendre, doncs eren 11 soles per cap i ens van cobrar 23…

Ja amb el dinar per l’endemà vam decidir tornar cap a l’hotel. Jo hauria agafat un taxi pero el pare va dir ben convençut que no li feia res tornar caminant, fins  tot em va semblar que ho preferia, així que sense pensar-nos-ho vam començar el camí de tornada que ara es faria mes llarg doncs seria de pujada. Vam intentar anar per carrers pels que no havíem passat encara almenys fins arribar a certa altura del carrer principal que quedava prop de l’hotel. Vam passar per una plaça també amb molta vida, famílies passant l’estona, un pintor fent quadres amb sprays, etc. Tot plegat molt agradable doncs no es veien turistes, només locals fent la seva vida normal, i és justament això el que mes m’agrada quan passejo per una ciutat per primera vegada, veure com viuen els locals i jo ser-ne un mes per unes hores o dies.

Vam seguir el camí deixant enrere el centre històric d’Arequipa i arribant al carrer principal per on havíem baixat cap al centre. Començava doncs la part mes aburrida del camí, doncs ja hi havíem passat abans, feia pujada i estàvem cansats. De totes maneres sempre és entretingut i interessant caminar per una ciutat nova i mes si és per un carrer principal on pots veure mercats, venedors ambulant, gent passejant, treballant, etc. Algo que ens va sorprendre molt i que també veuríem a altres ciutats, va ser les llargues cues a alguns bancs. Eren principis de mes per lo que vam suposar que la gent anava a retirar o a cobrar els seus sous, pero en qualsevol cas eren cues d’hores i la gent fent fila india respectant totalment la cua.

El tram final del camí es va fer força dur ja que era pujada, portàvem hores caminant (unes 5) i el camí ja era conegut. A mes l’hotel estava quasi fora de la ciutat. Cap a les 17h per fi vam arribar a l’hotel gràcies a Google Maps (mai pot faltar) i vam descansar una estona mirant la TV fins cap a les 19h que vam anar a sopar ja que l’endemà teníem tour a les 3h del matí! Així que volíem sopar aviat i anar a dormir aviat. Abans de sortir li vam comentar a la dona de l’hotel que l’endemà havíem de sortir a les 3 de la matinada i que potser ens hauria de deixar les claus per poder obrir la porta, pero la dona ens va dir que la despertéssim que no passava res, cosa que a mi em va estranyar perque realment semblava que no li importava gens que l despertéssim a aquelles hores.

Degut a que estàvem lluny del centre i que no volíem perdre massa temps, vam anar directament al restaurant on havíem esmorzat que estava a menys de 5 minuts caminant. Vam menjar pràcticament el mateix que havíem esmorzat, un menú amb sopa de primer, carn amb arròs de segon i te calent per veure…  Vam menjar, vam pagar els 12 soles pels dos (3,10€) i van tornar cap a l’hotel. No eren ni les 19:30h i ja feia estona que era negra nit i feia molt fred, de fet aquell era el dia i moment que mes fred vaig tenir en quasi tot el viatge (només superada a Washington ja feia dos mesos i mig). Ja es notava l’hivern de l’hemisferi sud i l’altitud d’Arequipa. Jo ja patia per l’endemà, doncs arribaríem als 4900 metres!

I ja a l’hotel vam preparar-ho tot per l’endemà, tot i que jo com sempre m’aixecaria dues hores abans de marxar, cap a la 1 per dutxar-me, prendre cafè i escriure el diari abans de marxar. El pare pero fins i tot es va dutxar ja abans d’anar a dormir per no haver de fer res l’endemà. Pero jo almenys dormiria 5 hores que ja era mes del que pensava.

error: Content is protected !!
%d bloggers like this: