Tocava despertar-se cap a les 3 de la matinada per acabar de preparrme i anar cap a l’aeroport a les 5:30 on començaria un nou viatge per Guatemala, Mèxic i, potser, el Salvador.
Plovia pero per sort la mare va insistir en portarme. A aquelles hores, en menys d’una hora ja érem a l’aeroport on tenia un primer vol a Madrid des d’on volaria a Guatemala en un vol d’11 hores i mitja.
El vol a Madrid es va endarrerir 15 minuts, i tot i que pot semblar poc, el fet que l’escala a Madrid era de menys d’1 hora i mitja, que havia de canviar de terminal i passar el control de passaports, doncs aquests 15 minuts d’endarreriment eren tot un món. De fet, va tocar córrer força per agafar el tren per anar fins la terminal 4S, passar immigració i arribar fins la porta S17. Vaig arribar encara a 10 minuts que obrissin la porta i fins i tot el va donar temps de trucar a l’Agnès, quelcom que feia sempre abans d’un viatge.
El vol anava mig buit així que no tenia ningú al costat. El menjar que ens van donar no estava del tot malament, sent un dinar, uns snacks i un entrepà poc abans d’aterrar. Com sempre em va costar molt dormir i no crec que dormia més de dues hores en total. Al cap de quasi 12 hores arribàvem a Guatemala on no hi feia tanta calor com pensava ni plovia, així que tot molt bé.
L’aeroport de Guatemala em va sorprendre per petit i una terminal d’arribades una mica cutre. Jo semblava que era l’únic passatger que ja portava omplert el formulari d’entrada al país, per lo que entre aixo i que no havia arribat cap altre vol, em vaig plantar a la cua d’immigració tot sol sense fer ni un minut de cua. Això sí, abans de sortir de l’aeroport, un militar que no tenia ni 20 anys, em va aturar per fer-me unes quantes preguntes absurdes mentre anotava les respostes de peu dret en una llibreta.
En sortir de l’aeroport encara em va sorprendre més veure lo.petit que era tot i que aquell era l’aeroport més important de Guatemala. En qualsevol cas preferia un aeroport així petit i on tots els tràmits es feien ben ràpid, que no pas un de gran in tardes dues hores en sortir.
Vaig demanar un Uber que per uns 7€ em va portar fins l’hotel, un trajecte duns 8kms però que es va allargar més de 30 minuts degut al trànsit.
L’hotel, des de fora, realment no semblava un hotel. Un cop dins, l’encarregat, un senyor gran, una mica despistat però molt amable, va trucar a qui semblava el.propietari, que després de parlar una estona amb ell, mel va passar per dir-me que la meva habitació en aquell hotel no estava disponible no se ben bé perquè però que tenia un altre hotel prop d’allà on m’hi portaria ell mateix al cap d’unes 3 hores. Mentrestant em podria quedar en una habitació d’aquell hotel per descansar una estona. La veritat és que no manava massa bé, doncs tenia la intenció de menjar i anar a dormir, doncs tot i que eren les 17h, per a mi eren la 1 de la matinada i ja feia 23 hores que m’havia despertat, però en fi, aprofitaria almenys una hora per donar una primera volta per la ciutat i intentar treure diners en efectiu d’un caixer.
La primera sensació va ser de ciutat descuidada, amb edificis degradats i voreres plenes de forats. Era prop del centre però no exactament, per lo que alguns carrers eren una mica solitaris.
Vaig anar a la sucursal del Banco Credomátic més propera, a uns 10 minuts caminant, doncs segons havia llegit per Internet, aquest era el banc que menys comissió cobrava per retirar diners. però un cop hi vaig arribar, el banc estava tancat i el caixer era dins, per lo que no podia utitzar-lo. així que per recomanacio del vigilant, vaig anar a una farmàcia a un parellde carrers on hi havia un caixer de la xarxa 4B. Allà la comissió ja era més alta, de 49,90q, uns 6€, per lo que retiraria el màxim que em deixava revolut sense cobrar-me comissió, uns 200€, ja que la comissió de 6€ era fixa, retirés la quantitat que retirés, per lo que aun més diners retirés, menys representaria la comissió en termes relatius.
Però després de 3 intents, no vaig poder retirar diners, el caixer tota l’estona emdonava un error i que contactés amb el banc. vaig tornar a l’hotel per connectar-me al wiFi i mirar l’app de revolut per si tenia alguna notificació, i res, cap error. vaig tornar a la farmàcia a tornar-ho a intentar, i res, el mateix error i res a l’app de revolut. no h entenia, era la primera vegada que no podia retirar diners amb revolut i a la vegada no rebia cap notificació a l’app.
Quan va arribar el propietari de l’hotel, vaig intentar pagar les dues nits amb la mateixa targeta i el pagament tampoc va ser acceptat. Ja em començava a preocupar, doncs ni podia retirar diners d’un caixer ni podia pagar directament amb la targeta.
El propietari, que era molt amable, em va acompanyar amb cotxe a l’altre hotel i pel camí em va proposar d’intentar pagar les dues nits d’hotel pagant-li a ell la gasolina, d’aquesta manera podríem provar si la targeta funcionava en un altre datafon. I bingo, aquí si que es va acceptar el pagament. Menys mal perquè ja no sabia què pensar. A la gasolinera vaig pagar 172q, 20,70€, i tan sols me’n quedaven 20q per pagar, que intentaria pagar l’endemà amb efectiu sempre i quan pogués retirar diners d’algun caixer. Almenys la targeta funcionava.
El propietari, en diego, abans de deixar-me a l’hotel, em va ensenyar una mica el centre de la ciutat sense baixar del cotxe, doncs l’hotel estava a pocs metres de la plaça principal, la coneguda com a Plaza Mayor o Zócalo. ja era fosc i no es veia massa bé, però em va ajudar a fer-me una idea de la ubicació de l’hotel i de com era el centre de la ciutat, on realment ja no s’h veia massa gent, suposo que per temes de seguretat tal co havia llegit per Internet.
Eren les 20.30h quan em deixava al nou hotel, força diferent a l’altre. la meva habitació era petita però l’hotel em va agradar molt, doncs era tipus colonial, d’una sola planta, amb un pati interior i les 9 habitacions que tenia al voltant del pati en forma de rectangle. La veritat és que era ben curiós i original.
Sense efectiu i tenint en compte l’hora que era i que a l’avió havia menjat més del que necessitava, aquella nit ja tan sols vaig menjar una bossa de pop corns que m’havien donat al mateix avió i ja vaig anar a dormir, de fet hauria volgut anar a dormir abans per l’endemà aixecar-me ben aviat i aprofitar bé el dia. el llit era còmode, el WIFI anava bé i, almenys aquella primera nit no hi havia ostes sorollosos, així que vaig poder dormir molt bé. a més, feia fred, quelcom força estrany en aquella ciutat tal com em confirmaria un taxista ds dies després, de fet em vaig haver de tapar amb la manta cosa que almenys a mi m’ajuda a dormir millor.
I així acabava aquell primer dia de viatge en el que visitava per primera vegada Guatemala, un país que ja m’estava demostrant l’amabilitat de la seva gent igual que m’havia passat a altres països iberoamericans.