Em vaig despertar a les 8 del matí en el dia de la Full Moon Party, motiu principal per al que havia anat a Koh Phangan tot i que evidentment l’illa i el resort m’estaven agradant molt. M’hi hauria quedat mesos en aquella habitació on cada vegada que girava el cap veia el mar, la platja i les palmeres. Era un resort pensat per treballadors digitals nòmades i no li faltava res, ni tan sols un escriptori en una terrassa a primera línia de mar.
Em vaig dutxar, vaig prendre el cafè, vaig treballar una estona i vaig mirar quants bats em quedaven i quants en necessitaria per als dies que em quedaven a Tailàndia. Aquest dia gastaria força, per la festa, per lo que n’havia de treure mes. Però no podia treure 5.000 bats (140€) com altres ocasions ja que no els gastaria en els 6 dies que em quedaven al país, i per tant, quasi que havia descartat l’opció de treure’ls d’un caixer, doncs treguis la quantitat que treguis, sempre cobren una comissió de 220 bats, que no és poc, son mes de 6€. De fet és una de les comissions per aquest concepte mes cares que he vist. Per lo que si treia l’equivalent a 50€, que era mes o menys el que calculava que necessitava de mes per passar els dies que em quedaven, la comissió representaria un 12% de l’import, una passada.
Així que vaig mirar altres opcions per enviar-me diners en efectiu tal com feia a Mèxic, però ni Azimo, ni Xe.com, ni TransferWise, permetien rebre els diners en efectiu, sinó que en tots 3 casos s’havia d’enviar a un compte bancari. Per lo que aquestes opcions també varen quedar descartades. Ja només quedava canviar efectiu en alguna casa de canvi, una opció que sempre deixo com a última ja que l’efectiu que porto sempre és limitat, de fet només portava 300€ per anar canviant durant tot el viatge de 3 mesos.
Així que cap a les 11 del matí vaig sortir a reservar el transport a la Full Moon Party, a comprar menjar i a buscar la casa de canvi que millor tipus de canvi oferís. Sortir a les 11 no era casualitat, doncs era a partir d’aquesta hora quan al 7-eleven començaven a vendre alcohol, i per tant, les cerveses.
La mateixa agència del transport a la Full Moon Party era també casa de canvi però en aquell moment no ho vaig veure, així que vaig seguir caminant en direcció al 7-eleven, que era el punt mes llunyà de l’hotel on podia arribar fàcilment caminant, doncs eren uns 15 minuts. A mes ja sabia que allà almenys n’hi havia una de casa de canvi.
I efectivament, no només n’hi havia una sinó que n’eren 3 en un espai d’uns 30 metres. A la primera que vaig preguntar el canvi era dolentíssim. De fet ni me’l va dir, només em va dir l’import que em donaria per 50€, una manera per intentar que no t’enteris del que t’estan cobrant. Jo evidentment vaig fer la conversió i era de 33 bats per euro, quan el canvi oficial estava a 35,04. A la següent que vaig anar ja el tenien a 34. Millor que l’anterior però seguia sent una mica alt. I a la tercera estava a 34,19. Aquest era el millor i a mes raonable, doncs era aproximadament un 2,5% de comissió pel tipus de canvi aplicat, des del meu punt de vista, una comissió prou raonable. Així que allà vaig canviar els 50€ i després cap al 7-eleven que estava just davant, creuant la carretera.
Després ja vaig anar directament a l’agència del costat de l’habitació a reservar el transport d’anada i tornada a la Full Moon Party. Hi havia varis horaris de sortida. Jo vaig reservar la segona hora que era a les 20h. La tornada no estava prevista, sinó que des de les 12 de la nit i fins les 6 del matí anirien sortint quan hi haguessin 4 o 5 persones. Tot plegat per 350 bats, 10€, per un servei d’anada i tornada de porta a porta a una distància de quasi 20 quilòmetres, i tot plegat en una de les illes mes turístiques de Tailàndia en un dels dies mes esperats de l’any.
El dia s’estava posant complicat en quant al temps. Fins aquell dia havia fet sol cada dia, i el dia de la Full Moon Party semblava que mes d’hora que tard es posaria a ploure. Havia de ser justament avui…
Vaig anar al balcó de l’habitació a prendre’m la cervesa mentre escrivia el diari mirant al mar i amb una lleugera brisa entre les palmeres fins cap a les 14h que vaig anar a dinar al restaurant de l’hotel. Aquesta vegada vaig demanar “Fried rice veggie amb porc”, que era un munt d’arròs fregit amb verdures i porc, molt ben presentat i molt bo com sempre, per 115 bats (3,30€), una mica car però és que aquí no només pagues el menjar, sinó la ubicació i la qualitat del restaurant. Per cert, que durant el dinar cada vegada feia mes vent i s’acostava un núvol ben negre.
I després de dinar, com cada dia, a fer la migdiada un parell d’horetes, i aquest dia amb mes motiu doncs havia d’aguantar despert fins com a mínim les 6 de la matinada.
Em vaig despertar cap a les 17h i vaig estar fins les 19h escrivint el diari, prenent un parell de cafès i llegint notícies. Després ja em vaig començar a preparar per marxar, doncs a les 20h havia d’estar fora per agafar la minivan. Em vaig dutxar i em vaig posar força repel·lent de mosquits fins a les 19:50h que ja sortia de l’habitació per anar a l’agència que tenia a 20 metres i d’on sortia la van cap a la Full Moon Party.
Durant la tarda va estar plovent però ara semblava que havia parat força. Queien 4 gotes però esperava que a Haad Rin, la platja on es feia la Full Moon Party i que estava a uns 20 quilòmetres, no plogués.
Allà ja estaven tots els que anirien a la minivan, tot i arribar quasi 10 minuts abans ja estaven tots allà esperant. Es veia a la gent molt impacient per arribar a la festa…
Cap a les 20:05h ens van avisar, ens van donar una targeta plastificada per poder tornar (suposo que el tiquet de paper que ens van donar s’hauria desfet a la festa) i vam anar cap a Haad Rin, la platja on se celebra la Full Moon Party.
Durant el trajecte van caure 4 gotes i la lluna estava tapada, però conforme ens acostàvem a Haad Rin semblava que plovia menys i la lluna, plena és clar, es començava a veure. Estar a la Full Moon Party sense veure la lluna plena seria una llàstima.
Poc després de les 20:30h arribàvem a Haad Rin. Abans d’entrar al pàrquing ja es veien les parades de buckets i roba fluorescent que ja havia llegit per Internet. Els buckets son com cubells de plàstic on t’hi posen 33 o 50cl d’alcohol, el refresc escollit i gel. Si, allà la gent no va amb gots, sinó amb cubells de plàstic plens d’alcohol. I la roba fluorescent és típica a la Full Moon Party, però no només roba, sino màscares, cintes, pintura pel cos, barrets, etc.
Era aviat però ja hi havia molta gent, sobretot per fora de la platja comprant els buckets i la roba, doncs a la mateixa platja també hi ha mes parades però és clar, una mica mes cares.
Evidentment, quan vam baixar de la minivan vaig anar directament cap a les parades a comprovar els preus. Havia llegit per Internet que els buckets estaven entre 200 i 500 bats depenent del que demanessis. El carrer que donava a la platja tenia quasi 100 metres de parades de roba i alcohol. Les vaig recórrer totes i vaig poder comprovar ràpidament que totes les parades, almenys les d’alcohol, tenien els mateixos preus. Tots pactats com era d’esperar.
Els de Thai Vodka eren mes barats del que creia, de fet estaven per sota del que havia llegit per Internet, 150 bats cada bucket fos amb qualsevol tipus de refresc o fins i tot Red Bull. Vodka és el que normalment prenc quan surto per lo que aquesta vegada faria el mateix, i mes tenint en compte que els buckets de whisky costaven 400 bats.
Al cap d’uns 15 minuts d’arribar ja en vaig comprar un, doncs ja havia comprovat que a totes les parades costaven el mateix. Ja amb el bucket vaig mirar a les botigues de roba si hi havia alguna cosa barata i que valgués la pena per comprar, tot i que en un principi no tenia cap intenció de comprar res.
De tot el que hi havia, l’únic que em va cridar l’atenció van ser unes cintes pel cap, per ser de les coses mes barates i menys, diguem, invasives, doncs la resta eren samarretes, barrets i coses mes grans que no tenia cap ganes de posar-me. A mes la cinta tenia una funció important, evitar la caiguda de la suor als ulls, doncs segur que acabaria suant. Així que vaig anar preguntant preus i a tot arreu les venien per 100 bats, uns 3€, una mica cares per lo que eren. Però en una parada la vaig trobar per 80. No ho entenia perquè les parades de roba també semblava que tenien els preus pactats. En qualsevol cas la vaig trobar per 80 i la vaig comprar. Tot i que jo en un primer moment la vaig demanar groga, la venedora va dir que segurament quedaria millor la taronja (tota la roba era groga i taronja fluorescents), i ja que ella se suposa que és l’experta, doncs vaig comprar la taronja. I de fet, ara que ho dic, el taronja m’agrada mes, per lo que finalment millor.
Cap a les 21:30h ja m’estava acabant el bucket i ja tenia la cinta, per lo que vaig comprar un altre bucket de Thai Vodka, aquesta vegada amb Red Bull per aguantar almenys fins cap a les 5 de la matinada. Ja amb el segon bucket a la mà, vaig anar cap a l’entrada que era al final d’aquell carrer on hi havia una valla amb dos policies i una taula amb treballadors per cobrar els 100 bats que valia l’entrada per poder accedir a la platja. Per Internet, alguns deien que hi ha llocs per poder-hi accedir sense pagar, segur que si, doncs la platja és enorme i dubto que estigui tota vallada. A mes tots els hotels de primera línia tenen accés a la platja, per lo que la gent que s’hi allotja ja segur que no ha de pagar. En qualsevol cas no tenia ganes de caminar al llarg de la platja per trobar un accés sense saber segur almenys per on buscar i menys tenint en compte que 100 bats no son ni 3€.
Al passar el control no arribes directament a la platja, sinó que és com si el carrer per al que has anat ple de paradetes seguís uns 100 metres mes, amb mes parades sobretot d’alcohol i de menjar. Passes per sota del cartell que anuncia que ets a la Full Moon Party i on tothom s’hi fa una foto per arribar al final del carrer que ja dóna a la platja. I un cop hi vaig arribar simplement vaig fipar, i això que encara era aviat i estava molt buida i jo ja havia estat en un munt de festivals. Simplement, res del que ja coneixia era com allò.
DJ’s, escenaris, botigues, espectacles de foc i gent al llarg de mes de 3 quilòmetres de platja. Jo m’imaginava una platja mes petita, no una platja llarguíssima i ampla amb varis escenaris al llarg de tota ella. Ja només l’arribada va ser millor del que m’esperava i ja havia superat les meves expectatives quan encara no feia ni una hora que havia arribat.
Primer vaig anar quasi de punta a punta de la platja, almenys fins on hi havia música i espectacles de foc, per tal de tenir una visió general de la festa. En aquell moment quasi que hi havia mes gent en els espectacles de foc que a les zones de música. Els espectacles de foc poden ser saltar a corda, una corda encesa és clar, passar per sota una barra de foc, passar per enmig d’un cercle de foc, etc. En aquell moment encara no era massa perillós ja que la gent encara no anava del tot beguda, però conforme avança la nit tot plegat es torna mes perillós, pels que s’atreveixen a passar, és clar. De fet, les infermeries de la zona es fan d’or aquella nit degut a la multitud de gent amb cremades sobretot a les cames i altres coses com vidres clavats als peus per anar amb xancletes.
Cap a les 22:30h vaig demanar gel a una parada que me’l va donar molt amablement tot i que jo estava disposat a pagar-lo, doncs ja em costava acabar-me el cubell de vodka i ja s’havia desfet tot el gel, i això que tot just era el segon bucket. Vaig tornar cap al punt d’entrada on per mi hi havia el millor DJ, almenys el que posava la música que mes m’agradava. Tota en general era electrònica però aquella en particular era mes contundent.
Anava gravant força i la gent segueix tornant-se boixa quan veu una càmera, encara que sigui la d’un mòbil. Cada vegada que gravava apareixia algú per fer el seu ball particular davant la càmera, i això que encara era aviat i l’alcohol encara no havia fet tot el seu efecte.
Al mar hi havia un munt de barcos fondejats i taxi boats. Quina sort els barcos poder anar a la Full Moon Party arribant pel mar, fondejar, baixar i ser ja a la festa.
Cap a les 23:30h vaig demanar el tercer i últim bucket i ja em vaig posicionar per començar la festa pròpiament dita, doncs ja es començava a omplir força i el desfasse ja era important. de fet ja vaig llegir que és a partir de les 23h que comença a arribar el gruix de gent. A meitat del tercer bucket, el cermenyo ja era molt important, de fet després del tercer ja no en vaig poder demanar mes en tota la nit, i això que vaig marxar a les 5.
Jo anava sol però allà semblava que quasi tothom anava sol o perduts del seu grup, doncs tota l’estona s’acostava algú o t’acabaves unint a algun grup. Realment l’ambient és molt agradable i lligar és facilíssim, de fet recordo pocs llocs on fos tant fàcil. És mes, lo difícil és no lligar, literalment. I a diferència del que creia, son les tailandeses les que mes s’acosten, i no per tema de papers com les cubanes, sinó perquè son així. De fet, cap d’elles te cap interés en marxar del seu país, ja hi viuen massa be a Tailàndia. Allà la cultura és completament diferent a Europa i sobretot a EUA, per lo que anar-se’n soles amb un noi qualsevol que acabin de conèixer no els suposa cap problema ni cap por com pot passar a altres països. Allà tothom és molt mes noble per lo que les noies no tenen aquesta por que tenen (i que de fet han de tenir) les noies de països occidentals. Els asiàtics son probablement la cultura mes diferent a la europea i això es nota en tots els aspectes tot i que Tailàndia és dels països mes “occidentalitzats” d’Àsia.
La festa anava augmentant fins cap a les 1 de la nit que ja vaig deixar de fer fotos i videos ja que el festival era màxim. Feia temps que no m’ho passava tant be ni que ballava tant i durant tantes hores, de fet pensava que no aguantaria, però depenent de la situació qualsevol cosa s’aguanta. De fet pensava que durant tota la nit aniria canviant de Dj o que aniria a veure de tan en tan els espectacles de foc, però no, vaig estar quasi 4 hores pràcticament al mateix lloc sense parar de ballar junt, sobretot, a tailandeses, tot i que de tan en tan s’acostava algun americà, que al veure tantes tailandeses i només un tio, doncs ja es tornaven mig boixos, tot i que haig de dir que tots els americans que vaig conèixer em van caure molt be, doncs tots anaven de molt bon rotllo i en general mes interessats en ballar que en fer el buitre per allà al mig. De fet, pel que jo vaig veure, en general tothom estava mes interessat en ballar que en lligar, tot i que una cosa portava a l’altra, però cal reconèixer que a diferència del que m’esperava, en general es notava molta cultura musical, també per part de les noies, doncs n’hi havia força mes que de nois però totes es notava que en sabien molt de música electrònica. Per lo que l’ambient em va semblar molt sa, molt culte musicalment parlant i de molt bon rotllo per part de tothom, a mes és clar, de la quantitat de gent que arribes a conèixer. De fet a aquests llocs quasi que és millor anar-hi sol, doncs encara és mes probable que coneguis mes gent. De lo contrari, realment et perds moltes coses.
I així vaig estar fins cap a les 4:30h que ja es començava a notar que la gent començava a marxar. A mes el taxi que em portaria de tornada a l’hotel passava com a molt tard fins les 6 del matí, per lo que volia arribar cap a les 4:30h al lloc de sortida ja que creia que aquesta hora era probable que sortís, tot i que realment no es podia saber ja que el taxi faria el trajecte de tornada a l’hotel quan almenys fossin 4 o 5 persones, doncs eren taxis col·lectius.
El punt de sortida era al pàrquing de la policia, molt a prop de la platja, per lo que hi vaig arribar a les 4:35h. Allò era un espectacle de taxis col·lectius. N’hi havia mes de 20, venien i anaven sense parar i alguns fins i tot marxaven amb gent mig penjant per fora, doncs tenien una capacitat d’unes 10 persones i en alguns i anaven 12 o 13. Allò ja eren imatges pròpies de la India.
I allà esperant al pàrquing vaig conèixer a dues catalanes mes, i ja n’eren 4 des de que era a les illes del Golf de Tailàndia. En aquest cas no va haver tant temps per parlar ja que elles van poder marxar abans que jo. De fet jo vaig estar esperant ben be mitja hora allà de peu fins que un noi em van dir a quin taxi havia de pujar, i un cop al taxi vaig esperar 15 minuts mes a què fóssim els 4 o 5.
Primer van arribar dues tailandeses, una que es va posar davant i l’altra darrere. La de darrere no va tardar ni 2 minuts en estirar-se i quedar-se adormida. Després va arribar un mexicà i finalment una parella d’argentins, per lo que ja érem 6, dels quals 4 (tots els estrangers d’aquell taxi) ens podíem comunicar perfectament. Cap a les 5:20h per fi marxàvem després de quasi una hora esperant.
Pel camí que encara transcorria pels voltants de la platja, hi havia els típics borratxos pujant-se al taxi, les motos fent el boig, en fi, el que ja sabíem que trobaríem. La tailandesa seguia dormint i els altres quasi. Jo estava cansat però no tenia tanta son, suposo que encara em feia efecte el Red Bull que m’havia pres feia 6 hores. El sol començava a sortir i això si que és algo que tornant de festa m’emprenya molt.
El trajecte va ser fins i tot una mica mes ràpid que el de l’anada, per lo que cap a les 5:45h arribàvem a l’hotel. Degut a què el taxi no era una minivan com la de l’anada, sinó un taxi col·lectiu dels cutres, no sabia exactament on ens deixaria ni si tots nosaltres anàvem al mateix lloc, però si, ens va deixar exactament al mateix lloc des d’on havíem sortit i tots 6 passatgers vam baixar allà.
Ens vam acomiadar ràpidament i vaig recórrer els 20 metres fins a la meva habitació i després d’avisar a un parell de persones de què ja havia arribat, vaig anar a dormir. Ja era completament de dia, per lo que no sabia ben be si podria dormir be o no i quanta estona, doncs el sol em molesta molt i allà no hi havia cap persiana. En qualsevol cas el dia havia sigut perfecte i si podria dormir o no era el que menys m’importava. M’emportava un record que difícilment oblidaria mai. Totes les incògnites que tenia aquell matí s’havien solucionat perfectament be, la festa havia sigut molt mes impressionant del que m’esperava, de fet el millor festival al que havia assistit, havia conegut un munt de gent amb una gran cultura musical i havia pogut tornar a l’hotel sense cap problema. Ni ferit, ni victima de cap robatori o extorsió. Evidentment tot plegat és lo habitual, però sempre s’ha de ser agraït perquè no tothom te aquesta sort.
Ara tocava dormir, guardar el record d’un gran dia i l’endemà seguir amb l’aventura.
