A les 8 del matí deixàvem la casa per anar a l’aeroport de La Palma on havíem d’agafar un vol a les 10:45h. El dia anterior havien pogut sortir quasi tots els vols amb alguns endarreriments per`la majoria sense cancel·lar-se. Podíem veure molta cendra i fum en l’ambient però teníem l’esperança que els vols poguessin sortir encara que fos amb retard.
Cap a les 9h arribàvem a l’aeroport i ens emportàvem la primera sorpresa. Els 5 primers vols del dia ja havien estat cancel·lats. En quedaven 4 més abans que el nostre i tan sols ens quedava mirar si algun d’ells podia sortir. Mentre facturàvem la maleta i quedàvem a l’espera enganxats a la pantalla de sortides tal com feia la poca gent que hi havia a l’aeroport.
Passaven els minuts i mica en mica s’anaven cancel·lant tots els vols per ordre de sortida. Quan el nostre era el pròxim ja li vaig dir al pare que ens féssim la idea de que el nostre vol també seria cancel·lat i que hauríem de començar a pensar en alternatives. Per sort nosaltres anàvem a Tenerife, no a la península, per lo que sempre ens quedaria l’opció del ferri. El problema del ferri era que aquell dia, de les dues companyies que hi havia, només una tenia sortida i era a les 17h, sent en aquell moment les 10h. En qualsevol cas teníem una opció segura per anar a Tenerife aquell mateix dia.
Com era d’esperar el nostre vol també es va cancel·lar. Ens van assegurar que ens tornarien els diners i ens van retornar la maleta. Segons ens van dir hi havia més vols programats a partir de les 17h però no tenien ni idea de si també serien cancel·lats. Amb tot aquest panorama, vam decidir anar cap al port de Santa Cruz i anar en ferri fins a Tenerife. Això ens representava haver de fer uns 80km per carretera en arribar a Tenerife per poder anar des del port on ens deixaria el ferri fins l’aeroport de Tenerife Norte on havíem de recollir el cotxe llogat. Ja vam preguntar a l’agència si el podíem recollir en un punt més proper, però tot i haver-n’hi un, tancava massa aviat per l’hora que nosaltres arribaríem.
Mentre el pare encara buscava on preguntar pels preus dels ferris, jo ja estava fent la compra per Internet. Vaig comprar dos bitllets per 60€ cada un amb bus inclòs que ens portaria fins a Santa Cruz, molt més a prop d’on havíem de recollir el cotxe. Almenys semblava que la pròpia companyia de ferri ens facilitaria el transport per carretera fins la capital de Tenerife. El vol ens havia costat 37€ i el ferri 60€, més car però irrellevant en aquest cas, doncs quedar-se una nit més a La Palma hauria estat el pitjor.
Tot plegat va ser una mica caòtic però per sort ho vam poder solventar prou be i força ràpid, doncs abans de les 11h ja estàvem al bus que per 2,40€ per persona ens portaria des de l’aeroport fins al port de Santa Cruz.
15 minuts després el xofer avisava de que arribàvem al port, suposo perquè és on anava quasi tothom degut al tancament de l’aeroport, o abans de les 12h ja havíem vist des don havíem d’embarcar i ja passejàvem per Santa Cruz arrossegant les maletes i mirant una mica la ciutat per a fer temps fins les 16h.
El vent aixecava la cendra del volcà acumulada per tot arreu i es feia realment incòmode veure res en aquelles condicions. Nosaltres i el nostre equipatge érem coberts per aquella cendra que semblava sorra de platja molt fina i que es fotia per tot arreu. Quan agafava qualsevol cosa de dins la motxilla notava que allà també hi havia cendra, dins la motxilla! Era horrorós viure cada dia en aquelles condicions.
Vam caminar una estona pels carrers propers al port fins a aturar-nos a dinar a la terrassa del restaurant El Encuentro on vam demanar un menú d’amanida i carn de porc amb patates a més d’un gelat artesanal, un tipus de gelat molt venut en aquella zona. Menjàvem així per última vegada a La Palma abans d’aturar-nos una hora en un banc una mica protegit del vent i de la cendra.
Quan vam arribar a la cua del ferri, tot i ser una hora abans de la sortida, ja era ple de gent i cotxes. Ens va sorprendre una mica la gran quantitat de gent que hi havia. De fet vaig pensar que havíem tingut sort de trobar plaça, doncs allà hi havia els passatgers d’un munt de vols cancel·lats.
Em va sorprendre lo gran que era el ferri i lo ple que anava. El trajecte duraria 2,5 hores arribant a Los Cristianos de Tenerife a les 19:30h. El trajecte va ser tranquil i fins i tot vaig poder dormir una estona. En arribar, efectivament la pròpia companyia ens oferia els busos que ens portarien fins la capital de l’illa, Santa Cruz. Per el pare i per mi això ja era molt, doncs ens estalviava la feina i el temps de buscar un bus per allà. Tan bon punt vam pujar al bus, aquest ja va arrencar i en poc més de mitja hora arribàvem a Santa Cruz de Tenerife.
Però el xofer era el millor que ens podria haver tocat i durant el camí ja ens va dir que ens portaria fins l’aeroport, doncs uns quants dels qui érem allà, érem ex-passatgers d’algun vol, i nosaltres havíem d’anar fins l’aeroport a buscar el cotxe però molts altres hi havien d’anar per agafar un altre vol aquella mateixa nit, per lo que aquell xofer ens va fer un gran favor a canvi de res.
Amb tot, cap a les 21:30h ja érem a l’aeroport de Tenerife Norte, uns 30 minuts abans del que jo havia previst. Els altres passatgers baixaven corrent del bus per no perdre el vol, i nosaltres cap a les oficines de Budget on havíem llogat el cotxe.
Aquest dia teníem 4 incògnites. La primera com arribar a Tenerife, la segona si el cotxe llogat seria tan bo i barat com semblava, la tercera si la casa llogada a Tenerife a últim moment estaria tant be com semblava, i la quarta què soparíem aquella nit, doncs segurament arribaríem a la casa rondant les 12 de la nit. Per ara almenys ja havíem resolt la primera incògnita, doncs tot i que tard, havíem pogut arribar a l’illa de Tenerife aquella mateixa nit. Quedaven 3 incògnites més de les quals estàvem a punt de resoldre’n una altra.
Vam demanar el cotxe, no ens van fer pagar més i el suposat dipòsit que havíem de donar de 1.600€ finalment es va quedar en 95€. L’assegurança contractada efectivament ens cobria la franquicia en cas d’accident i el model que ens varen donar era millor del reservat, per tant no tan sols lo del cotxe era tan bo com semblava sino que va resultar fins i tot millor. Segona incògnita resolta i millor del previst. Tocava trobar la casa.
Vaig posar a Google Maps la ubicació que m’havia enviat el propietari i vam sortir de l’aeroport sense cap problema. En menys de 15 minuts arribàvem a la casa que des de fora i tot i ser de nit ja es veia de lluny, doncs era completament groga i es trobava just a la carretera per la que anàvem. Vam aparcar al propi pàrquing de la casa, vaig agafar les claus del locker i vam entrar. La casa era tal qual es veia a les fotos però fins i tot es veia més nova. Quasi tot el mobiliari es veia molt nou i modern.
Una de les dues habitaciones estava tancada amb clar. Al comentar-li al propietari em va dir que a la reserva posava que només érem dos persones, li vaig respondre que efectivament però que no érem parella, així que em va dir on era la clau de l’habitació tancada, que era sobre un moble de la cuina. Així doncs, després de veure la casa durant uns 5 minuts, vam quedar completament contents i satisfets d’ella, doncs tenia tot el que se suposava que tindria, no tenia veïns a prop que poguessin molestar o a qui poguéssim molestar, estava ben ubicada i ben a prop d’un bar-restaurant molt bo i molt barat on hi aniríem més d’una vegada.
Per tant, la tercera incògnita del dia acabava de ser resolta també millor del que m’esperava. Ja només faltava trobar algun lloc on menjar o poder comprar alguna cosa encara que fos en una gasolinera tal com ens van dir dos nois quan ens van veure buscar un restaurant. Vam anar al del costat però era tancat. Ja eren quasi les 12 de la nit i començava a perdre l’esperança de trobar menjar. Jo portava uns nachos i xocolata que el pare em va dir que a males ens ho menjaríem per sopar, però allò per mi era poc i no sé si hauria pogut dormir be només menjant allò.
Així que vaig començar a pensar què fer tenint en compte que no trobaríem res obert i el primer que em va venir al cap va ser Just-eat. No tenia clar que aquelles hores i en aquell lloc hi hagués cap restaurant disponible, però la sorpresa va ser quan vaig veure que en aquell moment encara hi havia uns 15 restaurants que servien a la nostra direcció. Vaig mirar ràpid per no perdre temps i vaig anar a lo fàcil, kebab o pizza. Primer ho vaig intentar en una pizzeria però no em va agradar la manera que tenien de contar els productes, així que vaig mirara un kebab vaig acabar demanant dos plats complets de carn mixta, arròs i amanida, un d’aquells plats que quasi n’ocupen dos de tant menjar que hi posen. cada un costava 10€ i suposadament arribarien en uns 40 minuts.
Em costava una mica de creure perquè ni tan sols sabia si havia posat be la direcció, doncs a la reserva no la posava. Mirant a Google Maps els vaig indicar els carrers entre els que estàvem a més del nom de la casa, Casa la Pepa. Li vaig comentar al pare i no s’acabava de creure que finalment ens portarien un bon plat per sopar allà mateix.
Es van allargar una mica més del previst i ja començava a pensar que no trobaven el lloc quan finalment va aparèixer el motorista amb els dos plats i comentant que havia trobat el lloc gràcies a les meves indicacions. Encara sort.
Vam seure a la taula, vam començar a menjar i el pare va dir: Això és glòria! No només pel plat que estava molt bo sino per tot el llarg dia que havíem passat amb un munt d’incerteses que finalment havíem solucionat totes una rere l’altra. Ara ja ho teníem tot, fins i tot un bon sopar, i podíem anar a dormir a un llit còmode a l’illa de Tenerife, quelcom que 12 hores abans no sabíem si aconseguiríem.
Així acabava la nostre aventura per La Palma, força improvisada però amb un final perfecte i havent pogut veure per primera vegada un volcà en erupció. Una experiència única que vivia amb el pare i que no oblidaríem en molt de temps, sobretot ell que era una de les coses que volia fer des de que era adolescent.
Els següents dies els passaríem visitant bona part de l’illa de Tenerife, pujant al Teide fins els 3.500 metres i fins i tot visitant una amiga seva. Bones passejades, bones xerrades, bon menjar i bones experiències. Un viatge perfecte!