Marxava de juanchaco, probablement el poble més rural on havia dormit mai, per passar dues nits a Cali. Primer hauria d’agafar una llanxa ràpida fins a Buenaventura i d’allà agafar un minibus fins a Cali.
El día es despertava plovent i no pararia fins arribar a Buenaventura. Per sort ja sabia que aquesta zona era plujosa per lo qu anava ben preparat amb capalina i funda per la motxilla.
Tot i que amb cert retard, vam arribar bé a Buenaventura, rorni que allà vaig tornar a tenir algun problema per aconseguir efectiu tot i que es va solventar molt millor que a jianchaco. Per cert, que sortint del muelle turístico va ser quan em vaig trobar la dona que 3 dies abans m’havia vengut un cafe i que em va saludar efusivament, una mostra de l’hospitalitat dels colombians. Va ser mentre intentava creuar un carrer molt transitat i que aquella mateixa dona em va dir que creues tal qual, així que després dacomiadrnos, vaig creuar-lo tal qual entre mig de cotxes i motos circulant com bojos. Fins i tot una dona local va córrer darrere meu en veurem cruar tant decidit mentre em deia, si usted cruza yo también. De fet això és el que s’ha de fer, creuar amb decisió i sense aturar-se, el més ràpid possible, d’aquesta manera ningú s’enfada ni et pita.
Em quedaven 29800 en efectiu i ja sabia que el minibus fins a Cali costava 30000. Tenia l’esperança de poder pagar amb targeta tot i que a l’anada no es podia, per lo que suposava que ara tampoc. En qualsevol cas vaig anar directament a la terminal d’autobusos a 5 minuts caminant del moll per preguntar. I efectivament em varen confirmar que eren 30000 i només acceptaven efectiu.
Vaig sortir a buscar un caixer automàtic però al primer, de Bancolombia, només acceptaven targetes colombianes, i al segon no ho se però crec que el mateix, però no em va funcionar cap de les dues targetes que portava.
Vaig preguntar a un home allà davant mateix del caixer i em va dir que hi havia les caixers però a 5 illes, i una casa de canvi però tambe molt lluny.
Era massa lluny per anar-hi caminant amb la calor que feia i arrossegant l’equipatge, però a la vegada em feia ràbia hbaer de gastar en un taxi tan sols per aconseguir efectiu. Després de provar varies vegades al caixer sense èxit, em vaig dinar per vençut i vaig decidir agafar una mototaxi per anar a canviar euros per pesos. Vaig decidir canviar divisa i no buscar un altre caixer perquè alla no hi havia cap Scotiabank, que era l’únic que no cobrava comissió per retirar efectiu, per lo que la intenció era canviar el mínim possible per no perdre massa diners amb co.issions, i un cop a Cali buscar un Scotiabank i retirar força més en efectiu.
El mateix senyor va parlar amb un mototaxista d’allà per explicar-li on havia d’anar i vam pactar un preu de 5000, poc més d’un euro, per portar-me fins la casa de canvi i després a la terminal. El preu estava bé però no deixava de ser tan sols per canviar divisa, per lo que si ho considerava una comissió per aconseguir efectiu era considerable. En ualsevol cas no tenia cap més opció.
Per sort,el tipus de canvi que em van aplicar va ser molt bo, de 4400 quan l’oficial estava per 4450, fins i tot era un millor tipus de canvi que el que hauria aplicat Revolut per ser cap de setmana.
Per cert, que de camí a la terminal, vam veure dos policies que entraven pistola en mà a un local. El taxista no hi va fer ni cas però jo em vaig quedar força sorprès.
Almenys el trajecte va ser curiós tenint en compte que anàvem dos en una moto i jo amb la maleta i la motxilla, tot un espectacle.
Epr la resta tot bé. El minibus va sortir al cap de 10 minuts despwrar a la terminal i el trajecte va ser molt més ràpid que el de l’anada, 3 hores. A mes, el trajecte és una passada per les vistes i el xofer era molt ràpid i atent, preguntant-me a quina parada preferia baixar i informant-ne que allà podia agafar un taxi sense problemes.
El de l’hotel em va aconsellar prèviament que agafes un taxi i no el transport públic, i que em costaria uns 6000. Vaig preguntar al primer taxista i em va dir 7000, uns 1,50€. No vaig discutir-ho, vaig pujar i en uns 10 minuts ja era davant l’hotel, o més ben dit, bloc de petits apartaments, doncs es tractava d’una habitació amb bany i cuina. Amb tot, finalment encara quedaven 10 minuts per les 14h quan arribava, força abans del previst.